Diferència entre les revisions de "Sinagoga" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No es mostren 7 edicions intermiges d'5 usuaris)

Llínea 1:

[[File:Great Synagogue Plzen CZ.jpg|thumb|right|200px|Sinagoga en [[República Checa]]. ]]

La '''sinagoga''' és el lloc a on se ~~reUnixen~~ els fidels [[judaisme|judeus]], com el lloc de cult i estudis de la més antiga de les [[religió monoteista|religions monoteistes]].

La '''sinagoga''' és el lloc a on se reunixen els fidels [[judaisme|judeus]], com el lloc de cult i estudis de la més antiga de les [[religió monoteista|religions monoteistes]].

~~Estes cases~~ d'~~assamblea no eren edificis especialment construits per al cult;~~ un ~~simple local fea a voltes de~~ lloc de reunió, ~~pero també existixen grans edificis per ad esta fi~~.

Es tracta d'un lloc d'oració i estudi, pero també de reunió, diàlec i interpretació de la Torà, d'ahí el seu nom hebreu: 'Casa de l'Assamblea'.

==Referències==

Estes cases d'assamblea no eren edificis especialment construïts per al cult; un simple local fea a voltes de lloc de reunió, pero també existixen grans edificis per ad esta fi.

En els seus començos, no sempre es tractava d'edificis construïts específicament per al cult; qualsevol local podia fer les voltes de lloc de reunió, pero en el temps es varen utilisar grans edificis destinats expressament a ser sinagogues.

Estes sinagogues antigues estaven administrades per un notable o un consell de tres notables. L'explicació del text sagrat es reservava a un rabino o algun fidel versat en el coneiximent de la llei mosaica (és dir, transmesa per [[Moisés]]).

Generalment les sinagogues estan orientades cap a [[Jerusalem]]. Al fondo es troba un armari o tabernàcul, l'arca sagrada (Hejal en la tradició sefardí o Aron HaKodesh en la tradició asquenazí), que conté els rolls de la llei (Torá).

== Referències ==

* Codex Rossianus 555, Mantua, 1453, fol. 12v

* Philip Wilkinson, Religions, Londres: Dorling Kindersley, 2008; Religiões, Río de Janeiro: Zahar, 2011, pp. 61-83

* Talmud de Babilonia Sabbat 13b, 30b, 115a, Pessa'him 62a-b

== Bibliografia ==

* Daltroff, Jean. La route du judaïsme en Alsace. ed. I.D., col. Guides Découvertes. (en [[francés]])

* Jarassé, Dominique. L'âge d'or des synagogues. ed. Herscher. (en francés)

* Hadas-Lebel, Mireille (2009). Rome, la Judée et les Juifs. ed. A.&J. Picard. París. ISBN 978.2.7084.0842.5. Ver capítulo XII. (en francés)

== Enllaços externs ==

[[Categoria:Judaisme]]

[[Categoria:Arquitectura]]

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
 [[File:Great Synagogue Plzen CZ.jpg|thumb|right|200px|Sinagoga en [[República Checa]]. ]]
-La '''sinagoga''' és el lloc a on se reUnixen els fidels [[judaisme|judeus]],  com el lloc de cult i estudis de la més antiga de les [[religió monoteista|religions monoteistes]].
+La '''sinagoga''' és el lloc a on se reunixen els fidels [[judaisme|judeus]],  com el lloc de cult i estudis de la més antiga de les [[religió monoteista|religions monoteistes]].
-Estes cases d'assamblea no eren edificis especialment construits per al cult; un simple local fea a voltes de lloc de reunió, pero també existixen grans edificis per ad esta fi.
+Es tracta d'un lloc d'oració i estudi, pero també de reunió, diàlec i interpretació de la Torà, d'ahí el seu nom hebreu: 'Casa de l'Assamblea'.
-==Referències==
+Estes cases d'assamblea no eren edificis especialment construïts per al cult; un simple local fea a voltes de lloc de reunió, pero també existixen grans edificis per ad esta fi.
-{{Traduït de |es| Sinagoga}}
+En els seus començos, no sempre es tractava d'edificis construïts específicament per al cult; qualsevol local podia fer les voltes de lloc de reunió, pero en el temps es varen utilisar grans edificis destinats expressament a ser sinagogues.
+Estes sinagogues antigues estaven administrades per un notable o un consell de tres notables. L'explicació del text sagrat es reservava a un rabino o algun fidel versat en el coneiximent de la llei mosaica (és dir, transmesa per [[Moisés]]).
+Generalment les sinagogues estan orientades cap a [[Jerusalem]]. Al fondo es troba un armari o tabernàcul, l'arca sagrada (Hejal en la tradició sefardí o Aron HaKodesh en la tradició asquenazí), que conté els rolls de la llei (Torá).
+== Referències ==
+* Codex Rossianus 555, Mantua, 1453, fol. 12v
+* Philip Wilkinson, Religions, Londres: Dorling Kindersley, 2008; Religiões, Río de Janeiro: Zahar, 2011, pp. 61-83
+* Talmud de Babilonia Sabbat 13b, 30b, 115a, Pessa'him 62a-b
+== Bibliografia ==
+* Daltroff, Jean. La route du judaïsme en Alsace. ed. I.D., col. Guides Découvertes. (en [[francés]])
+* Jarassé, Dominique. L'âge d'or des synagogues. ed. Herscher. (en francés)
+* Hadas-Lebel, Mireille (2009). Rome, la Judée et les Juifs. ed. A.&J. Picard. París. ISBN 978.2.7084.0842.5. Ver capítulo XII. (en francés)
+== Enllaços externs ==
+{{Commonscat|Synagogues}}
 [[Categoria:Judaisme]]
 [[Categoria:Arquitectura]]