Diferència entre les revisions de "Vicia faba"
Sense resum d'edició |
|||
| (No es mostren 16 edicions intermiges d'5 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[File:-2019-06-20 Broad beans, Trimingham.JPG|thumb| | [[File:-2019-06-20 Broad beans, Trimingham.JPG|thumb|250px|Faves]] | ||
'''Vicia faba''', comunament coneguda com a '''fava''' (vocablo usat també per als seus fruts i llavors), és una espècie de planta herbàcea anual del gènero Vicia de la família Fabaceae. Es cultiva des de temps inmemorials per a alimentació humana i animal. És l'espècie tipo de la família Fabaceae. Les faves es designen als fruts d'esta planta molt cultivats en els països andins. | '''Vicia faba''', comunament coneguda com a '''fava''' (vocablo usat també per als seus fruts i llavors), és una espècie de planta herbàcea anual del gènero Vicia de la família Fabaceae. Es cultiva des de temps inmemorials per a alimentació humana i animal. És l'espècie tipo de la família Fabaceae. Les faves es designen als fruts d'esta planta molt cultivats en els països andins. | ||
== Descripció == | == Descripció == | ||
[[File:Flor de Vicia faba (haba).jpg|thumb|250px|Detall de la flor]] | |||
La fava té és una planta que creix recte i empinat, en talls forts i angulosos de fins a 1,6 m d'altura. Els seus fulls apareixen sobre el tall en disposició alterna, són compostes paripinnadas. Els foliolos són de forma oval-redonejada, color [[vert]] obscur. Com en atres espècies del gènero Vicia, tenen un zarcillo terminal, pero en la fava este és rudimentari i inútil per a trepar. | La fava té és una planta que creix recte i empinat, en talls forts i angulosos de fins a 1,6 m d'altura. Els seus fulls apareixen sobre el tall en disposició alterna, són compostes paripinnadas. Els foliolos són de forma oval-redonejada, color [[vert]] obscur. Com en atres espècies del gènero Vicia, tenen un zarcillo terminal, pero en la fava este és rudimentari i inútil per a trepar. | ||
| Llínea 17: | Llínea 18: | ||
== Cultiu == | == Cultiu == | ||
[[File:Habas tiernas.jpg|thumb|250px|Collita de faves|alt=]] | |||
Originària de la conca mediterrànea o de l'[[Àsia|Àsia central]], hui la fava es cultiva en tot lo món. Els principals països productors són [[Austràlia]], [[China]], [[Egipte]] i [[Etiopia]], als que es deuen quatre quints de la producció mundial. Està estés el seu cultiu també en varis països d'[[Europa]] i d'[[Amèrica Llatina]] (especialment [[Bolívia]], [[Chile]], [[Equador]], [[Perú]] i [[Veneçuela]]), especialment en zones fredes i templades. La temperatura òptima està entorn als 15 °C. | Originària de la conca mediterrànea o de l'[[Àsia|Àsia central]], hui la fava es cultiva en tot lo món. Els principals països productors són [[Austràlia]], [[China]], [[Egipte]] i [[Etiopia]], als que es deuen quatre quints de la producció mundial. Està estés el seu cultiu també en varis països d'[[Europa]] i d'[[Amèrica Llatina]] (especialment [[Bolívia]], [[Chile]], [[Equador]], [[Perú]] i [[Veneçuela]]), especialment en zones fredes i templades. La temperatura òptima està entorn als 15 °C. | ||
| Llínea 36: | Llínea 39: | ||
== Usos == | == Usos == | ||
[[File:Habas con jamón (528634446).jpg|thumb|250px|Faves en [[pernil]]]] | |||
Les faves se poden menjar crues o seques, en ensalades, en tortilla, en guisos o saltejades. | |||
Fundamentalment és culinari. Les llavors inmadures es consumixen com a llegum o seques com menestra. En algunes preparacions solen preparar-se estofades: un eixemple són els michirons | Fundamentalment és culinari. Les llavors inmadures es consumixen com a llegum o seques com menestra. En algunes preparacions solen preparar-se estofades: un eixemple són els michirons. A mida que maduren, endurixen i guanyen en [[almidó]], per lo que es deuen recolectar abans de la seua maduració. Quan el filum és de color obscur o negre açò indica que ya no és recomanable per a consum humà. | ||
Els meristemos de vicia faba són utilisats en anàlisis de toxicologia, per a l'estudi d'agents tòxics i genotòxics. | Els meristemos de ''vicia faba'' són utilisats en anàlisis de toxicologia, per a l'estudi d'agents tòxics i genotòxics. | ||
Investigadors argentins han conseguit incorporar farina de faves a una pasta, lo que possibilita que es puguen elaborar espaguetis o pasta per a persones que són intolerants al [[gluten]]. | Investigadors argentins han conseguit incorporar farina de faves a una pasta, lo que possibilita que es puguen elaborar espaguetis o pasta per a persones que són intolerants al [[gluten]]. | ||
== Propietats == | |||
Les faves són riques en carbohidrats, vitamina C, vitamina B, vitamina B1 i [[proteïnes]]. | |||
== Referències == | == Referències == | ||
* [https://www.researchgate.net/publication/23423713_Monoamine_Oxidase_Inhibitors_A_Modern_Guide_to_an_Unrequited_Class_of_Antidepressants Felker, Angela (2008). «Monoamine Oxidase Inhibitors: A Modern Guide to an Unrequited Class of Antidepressants». CNS Spectrums 13 (10): 855-870. PMID 18955941. S2CID 6118722. doi:10.1017/S1092852900016965] | * [https://www.researchgate.net/publication/23423713_Monoamine_Oxidase_Inhibitors_A_Modern_Guide_to_an_Unrequited_Class_of_Antidepressants Felker, Angela (2008). «Monoamine Oxidase Inhibitors: A Modern Guide to an Unrequited Class of Antidepressants». CNS Spectrums 13 (10): 855-870. PMID 18955941. S2CID 6118722. doi:10.1017/S1092852900016965] | ||
| Llínea 53: | Llínea 63: | ||
* Helstosky, Carol (2009). Food Culture in the Mediterranean. Greenwood. ISBN 978-0313346262 | * Helstosky, Carol (2009). Food Culture in the Mediterranean. Greenwood. ISBN 978-0313346262 | ||
* Khazaei, H; others (1 de septiembre de 2019). «Eliminating vicine and convicine, the main anti-nutritional factors restricting faba bean usage (Eliminación de la vicina y la convicina, los principales factores antinutricionales que restringen el uso de la haba)». Trends in Food Science and Technology 91: 549-556. ISSN 0924-2244. doi:10.1016/j.tifs.2019.07.051 | * Khazaei, H; others (1 de septiembre de 2019). «Eliminating vicine and convicine, the main anti-nutritional factors restricting faba bean usage (Eliminación de la vicina y la convicina, los principales factores antinutricionales que restringen el uso de la haba)». Trends in Food Science and Technology 91: 549-556. ISSN 0924-2244. doi:10.1016/j.tifs.2019.07.051 | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||