Diferència entre les revisions de "Vicent Ramón Calatayud"

 
(No se mostren 6 edicions intermiges del mateix usuari)
Llínea 10: Llínea 10:
| lloc_mort =   
| lloc_mort =   
}}
}}
'''Vicent Ramon Calatayud Tortosa''' ([[Vallada]], [[1942]]). Agent Comercial, escritor i professor de [[Llengua Valenciana]]. És membre de l'[[Associació d'Escritors en Llengua Valenciana]] (AELLVA) i també de l'entitat cultural valenciana centenària [[Lo Rat Penat]] i acadèmic de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV).  
'''Vicent Ramon Calatayud Tortosa''' ([[Vallada]], [[1942]]). Agent Comercial, escritor i professor de [[Llengua Valenciana]]. Cofundador i president d'Honor de l'[[Associació d'Escritors en Llengua Valenciana]] (AELLVA) i també de l'entitat cultural valenciana centenària [[Lo Rat Penat]] i acadèmic de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV) i secretari de la [[Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes|Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la RACV]].
 
Membre de la Comissió Científica del Patronat de la Fundació Max Aub. Es formà al costat de [[Xavier Casp]], [[Miquel Adlert]] i [[Emili Beüt]], entre atres, des de la Secretaria de Lo Rat Penat.


== Biografia ==
== Biografia ==
Llínea 22: Llínea 24:
Prolífic autor que destaca per la seua riquea de vocabulari i la viva capacitat descriptiva, en una dotzena de llibres pròpis. Una cinquantena en coutoria, colectius o pròlecs. Cultiva fonamentalment la narrativa, fent incursions en la poesia, és autor de la lletra de l'Himne de la RACV i treballant camps tan diversos com el conte per a chiquets i també l'ensaig. En periodisme passen del miler els escrits seus.
Prolífic autor que destaca per la seua riquea de vocabulari i la viva capacitat descriptiva, en una dotzena de llibres pròpis. Una cinquantena en coutoria, colectius o pròlecs. Cultiva fonamentalment la narrativa, fent incursions en la poesia, és autor de la lletra de l'Himne de la RACV i treballant camps tan diversos com el conte per a chiquets i també l'ensaig. En periodisme passen del miler els escrits seus.


Es forma al costat de [[Xavier Casp]], [[Miquel Adlert]], [[Emili Beüt]]... Des de la Secretaria del Rat Penat, entre unes atres empreses va mamprendre la de la cultura de la Pàtria, creant i animant la Gentilea Floral, acte hui ya tradicional. Com els Recitals Poètics de Primavera d'Estiu de l'Associació d'escritors, en principi dins de la programació de l'[[Ajuntament de Valéncia]], ara ya instaurats dins de la [[Fira del llibre valencià]] organisada per la Real Acadèmia. Igualment dirigí i anima les Jornades dels Escritors de la AELLVA. En l'any [[2000]], posà en marcha i participa activament en les Tertúlies Tallers de prosa. Ha organisat distintes Semanes Culturals i Jornades Tècniques per al Colege d'Agents Comercials de Valéncia. I campanyes en Ràdio i TV.
Es forma al costat de [[Xavier Casp]], [[Miquel Adlert]], [[Emili Beüt]]... des de la Secretaria de [[Lo Rat Penat]], entre unes atres empreses va mamprendre la de la cultura de la Pàtria, creant i animant la Gentilea Floral, acte hui ya tradicional. Com els Recitals Poètics de Primavera d'Estiu de l'Associació d'Escritors (AELLVA), en principi dins de la programació de l'[[Ajuntament de Valéncia]], ara ya instaurats dins de la [[Fira del llibre valencià]] organisada per la Real Acadèmia (RACV). Igualment dirigí i anima les Jornades dels Escritors de l'AELLVA. En l'any [[2000]], posà en marcha i participa activament en les Tertúlies 'Tallers de prosa'. Ha organisat distintes Semanes Culturals i Jornades Tècniques per al Colege d'Agents Comercials de Valéncia. I campanyes en Ràdio i TV.


En la faceta del periodisme va començar a publicar en la revista ''Murta'', a on arribà a ser nomenat director. Dirigia el semanari ''Som'' en els anys [[1979]], [[1980]] i [[1981]]. Llançà ''l'Informatiu'', un bolletí del Rat Penat que més avant es va convertir en ''Lo Rat Revista''. Ha publicat artículs en distintes revistes de tot lo Regne, com també en tots els periòdics de les tres províncies, aixina com en l'edició valenciana del periòdic ABC. Colaborà en la revista ''Lo Rat'' i actualment en ''Cresol Lliterari'', coordinà la revista ''Acción Corporativa'' i té una colaboració semanal en el periòdic ''Las Provincias''. És coautor del Calendari de Lo Rat Penat, fins al l'any [[2015]]. Té a son càrrec l'edició del ''Cresolet'', el bolletí intern de la AELLVA.
En la faceta del periodisme va començar a publicar en la [[revista Murta|revista ''Murta'']], a on arribà a ser nomenat director. Dirigia el semanari ''Som'' en els anys [[1979]], [[1980]] i [[1981]]. Llançà ''l'Informatiu'', un bolletí del Rat Penat que més avant es va convertir en ''Lo Rat Revista''. Ha publicat artículs en distintes revistes de tot lo Regne, com també en tots els periòdics de les tres províncies, aixina com en l'edició valenciana del periòdic ABC. Colaborà en la revista ''Lo Rat'' i actualment en ''Cresol Lliterari'', coordinà la revista ''Acción Corporativa'' i té una colaboració semanal en el periòdic ''Las Provincias''. És coautor del Calendari de Lo Rat Penat, fins al l'any [[2015]]. Té a son càrrec l'edició del ''Cresolet'', el bolletí intern de la AELLVA.


És membre de l'Honorable Consistori de Mantenedors de Lo Rat Penat i ha exaltat les figures de distintes Reines, Festeres Majors, Falleres i Muses: [[Vallada]], [[Canals]], [[Vilamarchant]], [[Gandia]], [[Valéncia]]... aixina com el Dia de la Paraula Valenciana de 1994. Va ser mantenedor dels XXV Jocs Florals de [[Paterna]] i dels CXI de la Ciutat i Regne de Valéncia.
És membre de l'Honorable Consistori de Mantenedors de Lo Rat Penat i ha exaltat les figures de distintes Reines, Festeres Majors, Falleres i Muses: [[Vallada]], [[Canals]], [[Vilamarchant]], [[Gandia]], [[Valéncia]]... aixina com el 'Dia de la Paraula Valenciana' de 1994. Fon mantenedor dels XXV Jocs Florals de [[Paterna]] i dels CXI de la Ciutat i Regne de Valéncia.


Ha impartit conferències sobre temàtica valenciana i cultura comercial. Ademés ha participat en distintes tertúlies radiofòniques i va ser contertuli habitual en el programa ''Este sábado tertulia'' i posteriorment ''El miércoles tertulia'' de la 97.7, charrada comercial bilingüe que va durar dos anys en antena. També protagonisa, junt a [[Aureli López]], el programa de ràdio "Charrant, charrant" en Play Radio Valencia (107.7FM) per a difondre i defendre la cultura i la llengua valenciana en les Normes d'El Puig.
Ha impartit conferències sobre temàtica valenciana i cultura comercial. Ademés ha participat en distintes tertúlies radiofòniques i fon contertuli habitual en el programa ''Este sábado tertulia'' i posteriorment ''El miércoles tertulia'' de la 97.7, charrada comercial bilingüe que va durar dos anys en antena. També protagonisa, junt a [[Aureli López]], el programa de ràdio "Charrant, charrant" en Play Radio Valencia (107.7FM) per a difondre i defendre la cultura i la [[llengua valenciana]] en les [[Normes d'El Puig]].


== Premis, guardons i reconeiximents ==
== Premis, guardons i reconeiximents ==
Llínea 78: Llínea 80:


== Cites ==
== Cites ==
{{Cita|Ara podrà escoltar a l'orelleta cóm X. Casp li recorda 'Quan s'arriba a la madurea intelectiva –i en totalitat humana– a la que ha arribat [[Pare Guinot|Josep Maria Guinot i Galan]], qualsevol dels seus treballs ha de resultar-nos interessant i alliçonador. Perque qui, com ell, eixercita purament, fidelment i metòdicament l'intelecte, fa de la comprensió la llei que rig les millors facultats.|'Mossén Guinot nos faltà' ([[Revista Renou]], nº 52, juliol, 2005), per [[Vicent Ramon Calatayud]]. Editada per l'associació cultural Cardona i Vives de Castelló}}


{{Cita|[…] Quan tot lo món s'atrevix a reballar-nos puntellons des de qualsevol postura, el fet de que se nos negue l'identitat idiomàtica, se malbarate el propi parlar i es pose a subasta el patrimoni de la cultura valenciana, ya tot això quasi nos deixa anestesiats com les galtades que el govern espanyol nos aventa, allargant els determinis dels proyectes o inversions, reconduïnt els cursos dels futurs hídrics cap a deserts d'incerta viabilitat, mentres van deixant que es desertisen els actuals vergers tradicionals… i tot. Tan sobre banyat plou que s'acostumem a viure a remulla ¡i encara surem contents! Eixa deu ser la nostra pena, que nos envegen. […]|'Reflexions d'uns atres' (''[[Las Provincias]]'', 11.12.2005) per Vicent Ramon Calatayud}}
{{Cita|[…] Quan tot lo món s'atrevix a reballar-nos puntellons des de qualsevol postura, el fet de que se nos negue l'identitat idiomàtica, se malbarate el propi parlar i es pose a subasta el patrimoni de la cultura valenciana, ya tot això quasi nos deixa anestesiats com les galtades que el govern espanyol nos aventa, allargant els determinis dels proyectes o inversions, reconduïnt els cursos dels futurs hídrics cap a deserts d'incerta viabilitat, mentres van deixant que es desertisen els actuals vergers tradicionals… i tot. Tan sobre banyat plou que s'acostumem a viure a remulla ¡i encara surem contents! Eixa deu ser la nostra pena, que nos envegen. […]|'Reflexions d'uns atres' (''[[Las Provincias]]'', 11.12.2005) per Vicent Ramon Calatayud}}
Llínea 83: Llínea 87:
{{Cita|Ya han passat vinticinc anys des de que la Real Acadèmia de Cultura Valenciana rebera l'adhesió en el Puig d'un escollit miler de firmants, representatius de les entitats i personalitats de tot lo Regne, refermant unes normes ortogràfiques, creades des del respecte històric, el coneiximent llingüistic i l'adequació actual de la tradició i el viu parlar dels valencians. Aquelles normes serviren per a elevar a llei en la primera transcripció al valencià, la Constitució i l'Estatut. Les normatives, que deuen ser evolutives són causa de retocs tècnics i la nostra el tingué, majorment en l'accentuació, dut com sempre des de la pròpia secció de Llengua de la Real Acadèmia en el 1982. Passats vint anys, també des del sí de la mateixa s´arribà a un acort majoritari i en 'un nou pas regulador' s´aprovà seguir evolucionant en uns chicotets retocs que, no afectant ni desvirtuant la base ya assentada, servixen a la pròpia accentuació, per a concretar la nostra fonètica, distinguint-la d'unes atres llengües i facilitant l'us dels texts escrits als castellaparlants que ara s'incorporen a l'ensenyança.|''Dia de la llengua valenciana'' (''[[Las Provincias]]'', 3.3.2006) per Vicent Ramon Calatayud}}
{{Cita|Ya han passat vinticinc anys des de que la Real Acadèmia de Cultura Valenciana rebera l'adhesió en el Puig d'un escollit miler de firmants, representatius de les entitats i personalitats de tot lo Regne, refermant unes normes ortogràfiques, creades des del respecte històric, el coneiximent llingüistic i l'adequació actual de la tradició i el viu parlar dels valencians. Aquelles normes serviren per a elevar a llei en la primera transcripció al valencià, la Constitució i l'Estatut. Les normatives, que deuen ser evolutives són causa de retocs tècnics i la nostra el tingué, majorment en l'accentuació, dut com sempre des de la pròpia secció de Llengua de la Real Acadèmia en el 1982. Passats vint anys, també des del sí de la mateixa s´arribà a un acort majoritari i en 'un nou pas regulador' s´aprovà seguir evolucionant en uns chicotets retocs que, no afectant ni desvirtuant la base ya assentada, servixen a la pròpia accentuació, per a concretar la nostra fonètica, distinguint-la d'unes atres llengües i facilitant l'us dels texts escrits als castellaparlants que ara s'incorporen a l'ensenyança.|''Dia de la llengua valenciana'' (''[[Las Provincias]]'', 3.3.2006) per Vicent Ramon Calatayud}}


{{Cita|Fon fa vinticinc anys, per mà de l'estudiós i docte Josep Almiñana i l'aportació documental de Joan Alarcó, quan aquell esclatar d'alguna burguesia valenciana -sempre massa poregosa- encapçalada per Paco Domingo des de Valencia 2000, li feu d'editor a l'obra ['El crit de la llengua']. Este llibre és peça cantonera imprescindible, per a tot aquell que vullga tingre alguna base documental veraç, a la fi de no seguir, minso corderet, la veu dels falsos pastors, que hui detenten càtedres d'història sense base i que pretenen l'exclusiva del 'cientifisme' per a pontificar si és o no és el nostre idioma. El Valencià, sense precisar de cap d'afegitó, unitat, ni norma forana que al remat el mate. Perque això és lo que es ven en les escoles: la desvalencianisació.|'Del crit a l'escandalera' (''[[Las Provincias]]'', 24.10.2006), per Vicent Ramon Calatayud}}
{{Cita|Fon fa vinticinc anys, per mà de l'estudiós i docte Josep Almiñana i l'aportació documental de Joan Alarcó, quan aquell esclatar d'alguna burguesia valenciana -sempre massa poregosa- encapçalada per Paco Domingo des de Valencia 2000, li feu d'editor a l'obra (''[[El crit de la llengua]]''). Este llibre és peça cantonera imprescindible, per a tot aquell que vullga tingre alguna base documental veraç, a la fi de no seguir, minso corderet, la veu dels falsos pastors, que hui detenten càtedres d'història sense base i que pretenen l'exclusiva del 'cientifisme' per a pontificar si és o no és el nostre idioma. El Valencià, sense precisar de cap d'afegitó, unitat, ni norma forana que al remat el mate. Perque això és lo que es ven en les escoles: la desvalencianisació.|'Del crit a l'escandalera' (''[[Las Provincias]]'', 24.10.2006), per Vicent Ramon Calatayud}}


{{Cita|''Para la celebración de esta importante efemérides el 7 de enero de 1982 se constituyó la Comisión Ejecutiva del Centenari dels Jocs Florals presidida por [[Joan Gil Barberà]], y en la que participaban entre otros: [[Vicent Ramón Calatayud]], [[Josep Alminyana i Vallés]], [[Anfós Ramon|Anfós Ramón i García]], [[Mariví Ferrandis i Olmos]] y [[Rosa Bartual Oliver]].''
{{Cita|''Para la celebración de esta importante efemérides el 7 de enero de 1982 se constituyó la Comisión Ejecutiva del Centenari dels Jocs Florals presidida por [[Joan Gil Barberà]], y en la que participaban entre otros: [[Vicent Ramón Calatayud]], [[Josep Alminyana i Vallés]], [[Anfós Ramon|Anfós Ramón i García]], [[Mariví Ferrandis i Olmos]] y [[Rosa Bartual Oliver]].''