Pàgina nova, en el contingut: «La '''C''' és la tercera lletra de l'alfabet valencià provinent del llatí. El seu nom és '''ce'''. El seu orige gràfic està en s...»
 
Sin resumen de edición
 
(No es mostren 10 edicions intermiges d'4 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
La '''C''' és la tercera lletra de l'[[alfabet valencià]] provinent del [[alfabet llatí|llatí]]. El seu nom és '''ce'''.  
[[Archiu:Latin C.svg|150px|miniaturadeimagen|Lletra C]]
 
La '''C''', '''c''' en minúscula, és la tercera lletra de l'[[alfabet valencià]] provinent del [[llatí]]. El seu nom és '''ce'''. El seu orige gràfic està en símbols [[fenici]]s per a representar una arma que es llançava. En el llatí es va arredonir i es va diferenciar de la G.  
El seu orige gràfic està en símbols [[fenici]]s per representar una arma que es llançava. En el llatí se va arredonir i es va diferenciar de la G.  


== Fonètica ==
== Fonètica ==
En valencià representa l'[[oclusiva velar sorda]] /k/ de l'[[alfabet fonètic internacional]] en els següents casos:
En [[valencià]] representa l'[[oclusiva velar sorda]] [k] de l'[[alfabet fonètic internacional]] en els següents casos:
* Davant de les [[vocal]]s ''a'', ''o'', ''u''..
* Davant de les [[vocal]]s ''a'', ''o'', ''u''.
* Davant de les [[consonant]]s.
* Davant de les [[consonant]]s.
* En posició final (''sac''). Despuix d'una consonant nasal sol emmudir-se (''banc'', pronunciat ''ban''), açò és un vulgarisme no admissible en el valencià estàndart.
* En posició final (''sac''). Despuix d'una consonant nasal sol emmudir-se (''banc'', pronunciat ''ban''), açò és un vulgarisme no admissible en el valencià estàndart, que sempre pronuncia la ce final.


És el fonema de la [[fricativa alveolar sorda]] /s/ davant de ''e'' (''cel''), ''i'' (''ciri'').
És el fonema de la [[fricativa alveolar sorda]] [s] davant de ''e'' (''cel''), ''i'' (''ciri'').


També forma part del dígraf [[Ch (dígraf)]].
També forma part del dígraf [[Ch (dígraf)]].
Llínea 17: Llínea 16:
* En sò de [k] (colp)
* En sò de [k] (colp)
# Inicial i interior de paraula davant de A, O, U: casa, cosa, cult, ficar, recort, ocult.
# Inicial i interior de paraula davant de A, O, U: casa, cosa, cult, ficar, recort, ocult.
# En principi de sílaba formant els grups consonàntics CR, CL: crida, clau, dimecres, proclamà.
# En principi de sílaba formant els grups consonàntics CR, CL: [[crida]], [[clau]], [[dimecres]], proclamà.
# Davant de C, D, S, T, Z: acció, anècdota, dacsa, actua, eczema.
# Davant de C, D, S, T, Z: acció, anècdota, [[dacsa]], actua, eczema.
# En final de paraula, encara que en derivar (en el plural se conserva) se transforme en G o se conserve: pròlec, no pròleg, pero prologar. Fanc, no fang, pero fangós
# En final de paraula, encara que en derivar (en el plural se conserva) se transforme en G o es conserve: pròlec, no pròleg, pero prologar. [[Fanc]], no fang, pero fangós.
* En sò de [s] (cendra)
* En sò de [s] ([[cendra]]).
# Inicial i interior de paraula, davant de E, I: cel, cinc, incert, província.
# Inicial i interior de paraula, davant de E, I: [[cel]], [[cinc]], incert, [[província]].
# Davant de A, O, U escriurem [[Ç|ç]] (ce trencada): caçar, llançol, vençut.
# Davant de A, O, U escriurem [[Ç|ç]] (ce trencada): caçar, llançol, vençut.
# En posició final de paraula escriurem ç, sempre que en derivar s’escriga c: capaç, capacitat; comerç, comerciar.
# En posició final de paraula escriurem ç, sempre que en derivar s’escriga c: capaç, capacitat; [[comerç]], comerciar.
# En els sufixos –aç/–aça, –uç/–uça (aumentatius, despectius) i –iç/–iça (matèria o tendència): bonaç, malaltuç, pastiç.
# En els sufixos –aç/–aça, –uç/–uça (aumentatius, despectius) i –iç/–iça (matèria o tendència): bonaç, malaltuç, pastiç.


== Vore també==
== Vore també==
*[[Alfabet valencià]]
* [[Alfabet valencià]]
*[[Dígraf]]
* [[Dígraf]]
 
== Enllaços externs ==
{{DGLV|C}}
{{Commonscat|C}}


[[Categoria:Llingüística]]
[[Categoria:Llingüística]]