Diferència entre les revisions de "C"
Pàgina nova, en el contingut: «La '''C''' és la tercera lletra de l'alfabet valencià provinent del llatí. El seu nom és '''ce'''. El seu orige gràfic està en s...» |
Sin resumen de edición |
||
| (No es mostren 10 edicions intermiges d'4 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
La '''C''' és la tercera lletra de l'[[alfabet valencià]] provinent del [[ | [[Archiu:Latin C.svg|150px|miniaturadeimagen|Lletra C]] | ||
La '''C''', '''c''' en minúscula, és la tercera lletra de l'[[alfabet valencià]] provinent del [[llatí]]. El seu nom és '''ce'''. El seu orige gràfic està en símbols [[fenici]]s per a representar una arma que es llançava. En el llatí es va arredonir i es va diferenciar de la G. | |||
El seu orige gràfic està en símbols [[fenici]]s per representar una arma que es llançava. En el llatí | |||
== Fonètica == | == Fonètica == | ||
En valencià representa l'[[oclusiva velar sorda]] | En [[valencià]] representa l'[[oclusiva velar sorda]] [k] de l'[[alfabet fonètic internacional]] en els següents casos: | ||
* Davant de les [[vocal]]s ''a'', ''o'', ''u'' | * Davant de les [[vocal]]s ''a'', ''o'', ''u''. | ||
* Davant de les [[consonant]]s. | * Davant de les [[consonant]]s. | ||
* En posició final (''sac''). Despuix d'una consonant nasal sol emmudir-se (''banc'', pronunciat ''ban''), açò és un vulgarisme no admissible en el valencià estàndart. | * En posició final (''sac''). Despuix d'una consonant nasal sol emmudir-se (''banc'', pronunciat ''ban''), açò és un vulgarisme no admissible en el valencià estàndart, que sempre pronuncia la ce final. | ||
És el fonema de la [[fricativa alveolar sorda]] | És el fonema de la [[fricativa alveolar sorda]] [s] davant de ''e'' (''cel''), ''i'' (''ciri''). | ||
També forma part del dígraf [[Ch (dígraf)]]. | També forma part del dígraf [[Ch (dígraf)]]. | ||
| Llínea 17: | Llínea 16: | ||
* En sò de [k] (colp) | * En sò de [k] (colp) | ||
# Inicial i interior de paraula davant de A, O, U: casa, cosa, cult, ficar, recort, ocult. | # Inicial i interior de paraula davant de A, O, U: casa, cosa, cult, ficar, recort, ocult. | ||
# En principi de sílaba formant els grups consonàntics CR, CL: crida, clau, dimecres, proclamà. | # En principi de sílaba formant els grups consonàntics CR, CL: [[crida]], [[clau]], [[dimecres]], proclamà. | ||
# Davant de C, D, S, T, Z: acció, anècdota, dacsa, actua, eczema. | # Davant de C, D, S, T, Z: acció, anècdota, [[dacsa]], actua, eczema. | ||
# En final de paraula, encara que en derivar (en el plural se conserva) se transforme en G o | # En final de paraula, encara que en derivar (en el plural se conserva) se transforme en G o es conserve: pròlec, no pròleg, pero prologar. [[Fanc]], no fang, pero fangós. | ||
* En sò de [s] (cendra) | * En sò de [s] ([[cendra]]). | ||
# Inicial i interior de paraula, davant de E, I: cel, cinc, incert, província. | # Inicial i interior de paraula, davant de E, I: [[cel]], [[cinc]], incert, [[província]]. | ||
# Davant de A, O, U escriurem [[Ç|ç]] (ce trencada): caçar, llançol, vençut. | # Davant de A, O, U escriurem [[Ç|ç]] (ce trencada): caçar, llançol, vençut. | ||
# En posició final de paraula escriurem ç, sempre que en derivar s’escriga c: capaç, capacitat; comerç, comerciar. | # En posició final de paraula escriurem ç, sempre que en derivar s’escriga c: capaç, capacitat; [[comerç]], comerciar. | ||
# En els sufixos –aç/–aça, –uç/–uça (aumentatius, despectius) i –iç/–iça (matèria o tendència): bonaç, malaltuç, pastiç. | # En els sufixos –aç/–aça, –uç/–uça (aumentatius, despectius) i –iç/–iça (matèria o tendència): bonaç, malaltuç, pastiç. | ||
== Vore també== | == Vore també== | ||
*[[Alfabet valencià]] | * [[Alfabet valencià]] | ||
*[[Dígraf]] | * [[Dígraf]] | ||
== Enllaços externs == | |||
{{DGLV|C}} | |||
{{Commonscat|C}} | |||
[[Categoria:Llingüística]] | [[Categoria:Llingüística]] | ||