Diferència entre les revisions de "Bertrand Russell"
Millora de l'artícul |
Sense resum d'edició |
||
| Llínea 44: | Llínea 44: | ||
Russell obtingué una beca per a cursar el [[Mathematical Tripos]] en el [[Trinity College]] de Cambridge, i començà els seus estudis allí en 1890, tenint com a tutor a [[Robert Rumsey Webb]]. Es relacionà en el jove [[G. E. Moore|George Edward Moore]] i va caure baix l'influència d'[[Alfred North Whitehead]], qui ho va recomanar per a formar part dels [[Apòstols de Cambridge]]. Destacà en [[matemàtiques]] i [[filosofia]], graduant-se com a sèptim Wrangler en matemàtiques en [[1893]] i convertint-se en Fellow en filosofia en [[1895]]. Durant la seua estància en Cambridge, Russell anà alluntant-se cada volta més de les matemàtiques per a orientar-se cap a la filosofia, influït pels debats contemporàneus sobre l'idealisme i els fonaments de la geometria. Encara que en un principi es mostrà propenc a l'[[idealisme britànic]], més tart ho va rebujar i desenrollà l'enfocament realiste que acabaria sent central en la filosofia analítica. Els seus primers treballs acadèmics es centraren en els fonaments llògics de les matemàtiques, i culminaren en la seua primera gran publicació, ''[[An Essay on the Foundations of Geometry]]'' (1897). | Russell obtingué una beca per a cursar el [[Mathematical Tripos]] en el [[Trinity College]] de Cambridge, i començà els seus estudis allí en 1890, tenint com a tutor a [[Robert Rumsey Webb]]. Es relacionà en el jove [[G. E. Moore|George Edward Moore]] i va caure baix l'influència d'[[Alfred North Whitehead]], qui ho va recomanar per a formar part dels [[Apòstols de Cambridge]]. Destacà en [[matemàtiques]] i [[filosofia]], graduant-se com a sèptim Wrangler en matemàtiques en [[1893]] i convertint-se en Fellow en filosofia en [[1895]]. Durant la seua estància en Cambridge, Russell anà alluntant-se cada volta més de les matemàtiques per a orientar-se cap a la filosofia, influït pels debats contemporàneus sobre l'idealisme i els fonaments de la geometria. Encara que en un principi es mostrà propenc a l'[[idealisme britànic]], més tart ho va rebujar i desenrollà l'enfocament realiste que acabaria sent central en la filosofia analítica. Els seus primers treballs acadèmics es centraren en els fonaments llògics de les matemàtiques, i culminaren en la seua primera gran publicació, ''[[An Essay on the Foundations of Geometry]]'' (1897). | ||
L'elecció de Russell com Fellow del Trinity College en 1895 li proporcionà independència econòmica i la llibertat necessària per a dedicar-se a l'investigació. Durant estos anys formatius, va iniciar les investigacions sobre llògica i teoria de conjunts que acabarien conduint al seu treball sobre el llogicisme i a la seua colaboració en [[Alfred North Whitehead]] en ''Principia Mathematica''. | L'elecció de Russell com Fellow del Trinity College en l'any 1895 li proporcionà independència econòmica i la llibertat necessària per a dedicar-se a l'investigació. Durant estos anys formatius, va iniciar les investigacions sobre llògica i teoria de conjunts que acabarien conduint al seu treball sobre el llogicisme i a la seua colaboració en [[Alfred North Whitehead]] en ''Principia Mathematica''. | ||
=== Primers anys de la seua carrera === | === Primers anys de la seua carrera === | ||
Russell inicià la seua obra publicada en 1896 en ''German Social Democracy'', un estudi polític que ya mostrava el seu primerenc interés per la teoria política i social. Eixe mateix any ensenyà socialdemocràcia alemanya en la [[London School of Economics]]. Fon també membre del club de sopar Coefficients, un grup de reformadors socials fundat en 1902 pels activistes fabians [[Sidney James Webb|Sidney]] i [[Martha Beatrice Webb|Beatrice Webb]]. | Russell inicià la seua obra publicada en 1896 en ''German Social Democracy'', un estudi polític que ya mostrava el seu primerenc interés per la teoria política i social. Eixe mateix any ensenyà socialdemocràcia alemanya en la [[London School of Economics]]. Fon també membre del club de sopar Coefficients, un grup de reformadors socials fundat en l'any [[1902]] pels activistes fabians [[Sidney James Webb|Sidney]] i [[Martha Beatrice Webb|Beatrice Webb]]. | ||
== Obres == | == Obres == | ||
| Llínea 225: | Llínea 225: | ||
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Bertrand_Russell Bertrand Russell en Wikipedia] | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Bertrand_Russell Bertrand Russell en Wikipedia] | ||
[[Categoria:Biografies]] | [[Categoria:Biografies]] | ||