Valencià catalanisat

Valencià catalanisat és la denominació de la subllengua, llenguage o llengua artificial que consistix en una barreja de valencià i català i que les institucions i mijos de comunicació públics ampren oficialment, i que s'ensenya en els centres docents (escoles o coleges, instituts, universitats, etc...) del Regne de Valéncia, aixina com en els cursos oficials impartits per la JQCV.

Esta llengua artificial naix de la mescla de la llengua valenciana i de la llengua catalana.

El "valencià catalanisat", també es coneix (per part dels mestres i filòlecs) com a "valencià normalitzat", "valencià normatiu", "valencià estàndart" o "el català del País Valencià". Un neologisme utilisat algunes voltes per al "valencià catalanisat" és "catlencià", que naix de la mescla dels noms de la llengua valenciana i de la llengua catalana: cat/cata (de català) i lencià/ncià (de valencià).

Normativisat per l'AVL, baix la tutela de l'IEC, porta, en més o manco implantació, ensenyant-se en el Regne de Valéncia més de 30 anys, pero les seues característiques i paraules, han quallat poc o gens en el parlar del carrer i del dia a dia dels valenciaparlants.

Característiques

Al no ser ni valencià, ni català, no té unes característiques concretes ni ben definides, resulta poc natural de cara als valenciaparlants, i moltes voltes deixa lloc al dubte o a l'elecció entre la paraula catalana o la valenciana. Freqüentment, ni els mateixos mestres s'aclarixen a l'hora d'escriure, i els alumnes no valenciaparlants, quan parlen en u que sí que ho és, se passen al castellà ràpidament perque veuen que el valenciaparlant no entén lo que diu o els posa una "cara extranya", al mateix temps que, per regla general, el valenciaparlant no assimila el vocabulari "afectat" que li ensenyen en l'escola i seguix utilisant el parlar autènticament valencià.

Algunes de les senyes més típiques del valencià catalanisat són:

• Nosaltres en lloc de "nosatros"/"mosatros"/"natros"/"nosatres" que queden relegats a un "valencià vulgar" o a "barbarismes".
• Aquesta en lloc de "esta" (ací s'accepten les dos formes, pero quasi sempre s'utilisa aquesta).
• Aleshores en substitució del clàssic "llavors" (igual que en el punt anterior s'accepten les dos formes, pero quasi sempre s'utilisa aleshores).
• Doncs que vol dir "puix", cal dir que és una paraula totalment en desús i que s'usava en valencià antic (escrit "donchs"), pero que huí en dia ha segut totalment substituïda per "puix".
• Substitució de -xc-/-xqu- per -sc-/-squ- bassant-se en el català (Eix: Vixca per Visca, Ixca per Isca, Preferixques per Preferisques...)
• Utilisació de la X per a la CH basant-se en el sò en català oriental (Eix: Marxa per Marcha, Xiquet per Chiquet)
• Substitució dels possessius "meua, teua, seua" i plurals per "meva, teva, seva" i derivants (Açò és una cosa més recent)
• Terminació -itzar, que és un invent modern del catalanisme, en conte de la terminació tradicional -isar, que també és una forma tradicional catalana (Eix: Realitzar per Realisar, Utilitzar per Utilisar...)
• Superposició de les formes feia, feies, féiem, féieu i feien front a fea, fees, féem, féeu i feen.
• Superposició de les formes deia, deies, déiem, déieu, deien front a dia, dies, díem, díeu i dien. (Tant en l'anterior com en esta característica tant les primeres com les segones són correctes en valencià, pero l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) a soles admet les que primer s'han mencionat.

Atres senyes

Les persones que utilisen el "valencià catalanisat" solen ser o d'orige castellaparlant, pel seu involuntari desconeiximent del valencià genuí o pancatalanistes que intenten eliminar o minimisar els caràcters propis de la llengua valenciana.

Institucions que utilisen el valencià "catalanisat"

• À Punt (À Punt TV, À Punt Ràdio...)
• Generalitat Valenciana
• Institucions públiques valencianes
• Entitats i associacions pancatalanistes

Vore també

• Llista de térmens en català i en valencià catalanisat