Diferència entre les revisions de "Anex:Cites que reconeixen el valencià com llengua"
Text reemplaça - 'File:' a 'Archiu:' |
|||
| (No se mostren 8 edicions intermiges del mateix usuari) | |||
| Llínea 95: | Llínea 95: | ||
[[1383]].-[[Francesc Eiximenis]] ([[1330]]-[[1409]]), catala de [[Girona]], traductor i escritor franciscà del Sigle d'Or valencià i mestre en Sacra Teologia '''diu de la llengua valenciana''' en el llibre ''[[Regiment de la Cosa Pública|Regiment de la Cosa Publica]]'' de 1383, llibre presentat als Jurats de la ciutat de Valéncia: "aquesta terra ha llenguatge compost de diverses llengües que li son entorn, e de cascuna ha retengut ço que millor li es, e ha lleixat los pus durs e lo pus mal sonants vocables dels atres e ha presos los millors...". | [[1383]].-[[Francesc Eiximenis]] ([[1330]]-[[1409]]), catala de [[Girona]], traductor i escritor franciscà del Sigle d'Or valencià i mestre en Sacra Teologia '''diu de la llengua valenciana''' en el llibre ''[[Regiment de la Cosa Pública|Regiment de la Cosa Publica]]'' de 1383, llibre presentat als Jurats de la ciutat de Valéncia: "aquesta terra ha llenguatge compost de diverses llengües que li son entorn, e de cascuna ha retengut ço que millor li es, e ha lleixat los pus durs e lo pus mal sonants vocables dels atres e ha presos los millors...". | ||
[[1390]].- Frai | [[1390]].- [[Joan de Montsó|Frai Juan de Monzón]], religiós Dominic, mestre de l'Orde dels Predicadors (Orde de Sant Vicent Ferrer), '''compon la seua obra en llengua valenciana''' : “Varii tractatus Idiomate Valentino”. (Segons Ximeno, té més obres pero estan en llati), en el que es referix a la 'crida' que fan les autoritats valencianes ('Magnifichs Iusticia e Iurats') en nom del Rei Joan I, rei d'Aragó, de Valéncia, de Mallorca, de Cerdenya i de Còrcega, i comte de Barcelona, 'Traduhida del Llatí en vulgar Valencià' per ser la llengua popular utilisada per la societat valenciana des de principis del sigle X, especialment pels mossàraps durant la presència àrap i des de 1238 des de la Conquista de Jaume I. | ||
[[1391]].- Es conserva un incunable del “Art de ben morir”, de finals del XIV,- tal volta de 1391- que no du el colofó que si trobem en l'edició Barcelonina de 1507: “...he desliberat traurel segons la possibilitat del meu pobre entendre en '''lengua valenciana''' e manifest estil : ab ses istories correspondents segons en lati exemplar lo trobe...” Un català, naixcut 87 anys passats de la conquista de Valencia, i 49 despuix de la mort de Jaume I, diu escriure en llengua valenciana. Si la llengua valenciana no existia, ¿Estaria mal del cap Eximenis? | [[1391]].- Es conserva un incunable del “Art de ben morir”, de finals del XIV,- tal volta de 1391- que no du el colofó que si trobem en l'edició Barcelonina de 1507: “...he desliberat traurel segons la possibilitat del meu pobre entendre en '''lengua valenciana''' e manifest estil : ab ses istories correspondents segons en lati exemplar lo trobe...” Un català, naixcut 87 anys passats de la conquista de Valencia, i 49 despuix de la mort de Jaume I, diu escriure en llengua valenciana. Si la llengua valenciana no existia, ¿Estaria mal del cap Eximenis? | ||
| Llínea 353: | Llínea 353: | ||
[[1651]].- [[Pere Jacint Morla]] En alabança del autor del libro. '''Romance en idioma valenciano.'''.. Dins de: “Memorias de los sucesos particulares de Valencia, y su reino en los años(...), tiempo de peste”; de Fra Francesc Gavalda. | [[1651]].- [[Pere Jacint Morla]] En alabança del autor del libro. '''Romance en idioma valenciano.'''.. Dins de: “Memorias de los sucesos particulares de Valencia, y su reino en los años(...), tiempo de peste”; de Fra Francesc Gavalda. | ||
[[1654]].- [[Llorenç Matheu i | [[1654]].- [[Llorenç Matheu i Sanç]], en su “Tractatus de Regimine Urbis et Regina Valentiae” podemos leer en su página 504 : ‘Reperi in Hispania lenguas, veterme propiam : '''Cantabricam, Graecam, Latinam, Arabicam, Celtiberam, Caldeam, Ebraicam, Valentinam, Catalaunam’'''. | ||
[[1655]].- Poesia de Marco Antonio Orti i Moles diu ‘...és diligència molt vana inquirir les excel.lències de la '''llengua valenciana'''...’. | [[1655]].- Poesia de Marco Antonio Orti i Moles diu ‘...és diligència molt vana inquirir les excel.lències de la '''llengua valenciana'''...’. | ||
| Llínea 543: | Llínea 543: | ||
[[1931]].- [[Miquel Duran i Tortajada]], ''La lengua valenciana, como todas las lenguas cultas, tiene su gramática propia, su sintaxis, su ortografía.'' (''[[Las Provincias]]'', 7.3.1931). | [[1931]].- [[Miquel Duran i Tortajada]], ''La lengua valenciana, como todas las lenguas cultas, tiene su gramática propia, su sintaxis, su ortografía.'' (''[[Las Provincias]]'', 7.3.1931). | ||
[[1934]].- Enciclopèdia Dalmau (Dalmau Carles Pla, S.A., fundada per José Dalmau Carles), en su “Enciclopedia cíclico-pedagógica” recoge el siguiente apartado: ‘Idioma de los españoles: los españoles hablamos la lengua española. Existen también lenguas regionales: catalán, gallego, euskera '''y valenciano’'''. | [[1931]].- [[Salvador de Madariaga]], historiador, escritor, editor, diplomàtic i polític. ''Pero es el caso que Valencia no quiere ser otra cosa que Valencia. Su lengua, la valenciana, difiere lo bastante de la catalana para poder permitirse gramática y vocabulario propios.'' (''España, ensayo de historia contemporánea'', 1931), per Salvador de Madariaga. | ||
[[1934]].- Enciclopèdia Dalmau ([[Dalmau Carles Pla|Dalmau Carles Pla, S.A.]], fundada per [[José Dalmau Carles]]), en su “Enciclopedia cíclico-pedagógica” recoge el siguiente apartado: ‘Idioma de los españoles: los españoles hablamos la lengua española. Existen también lenguas regionales: catalán, gallego, euskera '''y valenciano’'''. | |||
[[1937]].- Novembre, 24. Castelló. “... el 24 d'aquell mes una orde ministerial... acordava l'establiment a l'Institut de Castelló de la Plana d'“una Cátedra de lengua valenciana, de asistencia voluntaria para los alumnos de Bachillerato”" (Aznar, M. i Blasco, R. ''La política cultural al País Valencià (1927-1939)'', Valéncia, Institució Alfons el Magnànim, 1985). | [[1937]].- Novembre, 24. Castelló. “... el 24 d'aquell mes una orde ministerial... acordava l'establiment a l'Institut de Castelló de la Plana d'“una Cátedra de lengua valenciana, de asistencia voluntaria para los alumnos de Bachillerato”" (Aznar, M. i Blasco, R. ''La política cultural al País Valencià (1927-1939)'', Valéncia, Institució Alfons el Magnànim, 1985). | ||
| Llínea 601: | Llínea 603: | ||
[[1981]].- [[Ampar Cabanes Pecourt]] (Consejera de Educación y Catedrática de Historia Medieval) en una entrevista para el Diario Levante afirmaba: ‘Le diré una cosa, '''a la lengua hablada en Cataluña se le llamó lengua valenciana durante los siglos de oro.''' Nadie niega el origen común del latín, pero la '''lengua valenciana posee una identidad propia y diferenciada’.''' | [[1981]].- [[Ampar Cabanes Pecourt]] (Consejera de Educación y Catedrática de Historia Medieval) en una entrevista para el Diario Levante afirmaba: ‘Le diré una cosa, '''a la lengua hablada en Cataluña se le llamó lengua valenciana durante los siglos de oro.''' Nadie niega el origen común del latín, pero la '''lengua valenciana posee una identidad propia y diferenciada’.''' | ||
[[1981]].- [[Dámaso Alonso]], escritor, lliterat i filòlec espanyol: ''La lengua valenciana y la catalana están en paridad y al mismo nivel, existiendo, una mayor antigüedad de la lengua valenciana, ya que sus raíces se hallan más próximas al latín.''... ''Las lenguas valenciana y balear/mallorquina, son más de 300 años más antiguas que la catalana.'' | [[1981]].- [[Dámaso Alonso]], escritor, lliterat i filòlec espanyol: ''La lengua valenciana y la catalana están en paridad y al mismo nivel, existiendo, una mayor antigüedad de la lengua valenciana, ya que sus raíces se hallan más próximas al latín.''... ''Las lenguas valenciana y balear/mallorquina, son más de 300 años más antiguas que la catalana.''. Dámaso Alonso, 1981, president de la [[RAE]] (''[[Las Provincias]]'', 18.7.1981). | ||
[[1981]].- [[Josep Alminyana i Vallés]], religiós, filòsof, teòlec i escritor. La Llengua Valenciana te existencia propia i independent de les del seu entorn geografic, que no es, ni mai potser, una variant del catala, pretenciosament importat pels qui acompanyaren a En Jaume I en la Conquista de Valencia, sino una llengua autoctona que, si be en sa formacio va rebre la influencia eficaç del llati i de les atres llengües romaniques,... (''[[El Crit de la llengua]]'', 1981), per Josep Alminyana i Vallés. | [[1981]].- [[Josep Alminyana i Vallés]], religiós, filòsof, teòlec i escritor. La Llengua Valenciana te existencia propia i independent de les del seu entorn geografic, que no es, ni mai potser, una variant del catala, pretenciosament importat pels qui acompanyaren a En Jaume I en la Conquista de Valencia, sino una llengua autoctona que, si be en sa formacio va rebre la influencia eficaç del llati i de les atres llengües romaniques,... (''[[El Crit de la llengua]]'', 1981), per Josep Alminyana i Vallés. | ||
| Llínea 622: | Llínea 624: | ||
[[1987]].- [[Lleopolt Peñarroja]], Catedrático Universidad de Compostela y considero uno de los mejores mozarabistas del mundo, en “Orige i formacio de la Llengua Valenciana- Del sustrac iberic a la Reconquista” diu, ‘“… de les lleis fonetiques no es deduïx una diferenciacio essencial entre esta aljamia o ‘parla romanç’ prelliterària de Valencia i el '''valencià migeval'''… podem ara pensar en una continuïtat romanica del territorio valencià …’. | [[1987]].- [[Lleopolt Peñarroja]], Catedrático Universidad de Compostela y considero uno de los mejores mozarabistas del mundo, en “Orige i formacio de la Llengua Valenciana- Del sustrac iberic a la Reconquista” diu, ‘“… de les lleis fonetiques no es deduïx una diferenciacio essencial entre esta aljamia o ‘parla romanç’ prelliterària de Valencia i el '''valencià migeval'''… podem ara pensar en una continuïtat romanica del territorio valencià …’. | ||
[[1988]].- El diccionari ''El pequeño Espasa'' (Banco Bilbao-Vizcaya, Madrid, 1988) diu lo següent sobre el valencià: ''Valenciano: Lengua que se habla en la mayor parte del antiguo reino de Valencia.'' | |||
[[1990]].- [[Manuel Mourelle de Lema]], doctor en Filología, llingüiste i catedràtic de l'Universitat Complutense de Madrit. Membre de la Real Acadèmia de l'Història, nos dice que ‘en '''la Lengua Valenciana''' se encuentran vivos muchos vocablos procedentes del árabe... Hibridación y seudomorfosis son fenómenos lingüisticos rsultantes de una larga convivencia de dos culturas;: la ibero-latinavalenciana y la árabe’. | [[1990]].- [[Manuel Mourelle de Lema]], doctor en Filología, llingüiste i catedràtic de l'Universitat Complutense de Madrit. Membre de la Real Acadèmia de l'Història, nos dice que ‘en '''la Lengua Valenciana''' se encuentran vivos muchos vocablos procedentes del árabe... Hibridación y seudomorfosis son fenómenos lingüisticos rsultantes de una larga convivencia de dos culturas;: la ibero-latinavalenciana y la árabe’. | ||
| Llínea 760: | Llínea 764: | ||
[[Archiu:Mozaraleopoldo.jpg|thumb|250px|Portada del llibre]] | [[Archiu:Mozaraleopoldo.jpg|thumb|250px|Portada del llibre]] | ||
[[2017]].- [[Josep Àngels Castelló]], filòlec i catedràtic de llengua i lliteratura espanyoles. Dir que valencià i català són lo mateix és una monstruosa mentira. Entrevista a Josep Àngels Castelló (''[[Valéncia Hui]]'', 2017) | [[2017]].- [[Josep Àngels Castelló]], filòlec i catedràtic de llengua i lliteratura espanyoles. Dir que valencià i català són lo mateix és una monstruosa mentira. Entrevista a Josep Àngels Castelló (''[[Valéncia Hui]]'', 2017). | ||
[[2017]].- [[Leopolt Peñarroja]], llicenciat en Filosofia i Lletres per l'Universitat de Valéncia, doctor en Història per l'Universitat de Saragossa i Acadèmic de la RACV. Membre de la Societat Espanyola de Llingüística i membre del Consell Valencià de Cultura. La conclusio es clara: el 16,8 % d'una minoria repobladora no podia impondre, en tal situacio, son dialecte catala occidental. I esta tendencia se confirma, de forma coincident, en les comarques i poblacions més populoses del Regne, com ara Xativa, on es detecta quasi un 60 % de repobladors de parla aragonesa i castellana front a un insignificant 14 % de parla catalana occidental. I com que estes son les uniques dades historiques comprovables, la Filologia cientifica no se'n pot desentendre d'elles. Es dir: hui per hui, la teoria que interpreta el valencià com el producte d'una repoblacio catalana no es historicament demostrable. Es una opinio, no un coneiximent cientific. 'De l'orige de la nostra llengua' (30.12. 2017), per Leopolt Peñarroja. | |||
[[2018]].- [[ | [[2018]].- [[Leopolt Peñarroja]], llicenciat en Filosofia i Lletres per l'Universitat de Valéncia, doctor en Història per l'Universitat de Saragossa i Acadèmic de la RACV. Membre de la Societat Espanyola de Llingüística i membre del Consell Valencià de Cultura, en “El Mozárabe de Valencia”, desmonta los esquemas catalanistas sobre la lengua valenciana: “las '''peculiaridades fonéticas y léxicas valencianas''' estaban presentes en el estrato mozárabe valenciano y no fueron traídas ni resultaron una suplantación”. | ||
[[2020]].- [[José Manuel Rodríguez Uribes]], Ministro de Cultura de España, dice: «Europa habla alemán, francés, italiano, español, portugués... España, nación soberana, habla castellano, nuestra hermosa lengua común, y habla catalán, euskera, gallego, '''valenciano'''... Europa es fuerte con el reconocimiento de su diversidad cultural y lingüística. España, también». Fuente: https://www.abc.es/espana/comunidad-valenciana/abci-ministro-cultura-distingue-entre-valenciano-y-catalan-como-lenguas-diferenciadas-202011111827_noticia.html?fbclid=IwAR3CDWTqyvrYi582n0X523ygDlHtuvKL4p-il8YfokSKng2tys9yqpiRWxI&ref=https:%2F%2Fl.facebook.com%2F | [[2020]].- [[José Manuel Rodríguez Uribes]], Ministro de Cultura de España, dice: «Europa habla alemán, francés, italiano, español, portugués... España, nación soberana, habla castellano, nuestra hermosa lengua común, y habla catalán, euskera, gallego, '''valenciano'''... Europa es fuerte con el reconocimiento de su diversidad cultural y lingüística. España, también». Fuente: https://www.abc.es/espana/comunidad-valenciana/abci-ministro-cultura-distingue-entre-valenciano-y-catalan-como-lenguas-diferenciadas-202011111827_noticia.html?fbclid=IwAR3CDWTqyvrYi582n0X523ygDlHtuvKL4p-il8YfokSKng2tys9yqpiRWxI&ref=https:%2F%2Fl.facebook.com%2F | ||