Diferència entre les revisions de "Federico Bonillo Vigo"
Actualisació de la meua biografia |
Sense resum d'edició |
||
| (No es mostren 2 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 2: | Llínea 2: | ||
| nom = Federico Bonillo Vigo | | nom = Federico Bonillo Vigo | ||
| image =Federico Bonillo Vigo | | image =Federico Bonillo Vigo | ||
| peu = | | peu = | ||
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | | nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | ||
| ocupació = | | ocupació = Mestre Industrial, empresari i escritor | ||
| data_naix = [[1955]] | | data_naix = [[1955]] | ||
| lloc_naix = [[Massamagrell]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | | lloc_naix = [[Massamagrell]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | ||
| Llínea 22: | Llínea 17: | ||
Federico Bonillo naixqué en la població valenciana de Massamagrell pero als cinc anys d'edat els seus pares és traslladaren a viure a la [[ciutat de Valéncia]], a on vixqué fins al seu casament, instalant-se a viure en [[Alboraya]] des de fa més de 45 anys, poble per una atra banda que considera com a seu i del que està molt orgullós de ser fill adoptiu. | Federico Bonillo naixqué en la població valenciana de Massamagrell pero als cinc anys d'edat els seus pares és traslladaren a viure a la [[ciutat de Valéncia]], a on vixqué fins al seu casament, instalant-se a viure en [[Alboraya]] des de fa més de 45 anys, poble per una atra banda que considera com a seu i del que està molt orgullós de ser fill adoptiu. | ||
En la seua joventut i l'época d'estudiant estudià Maestria Industrial en l'Escola de | En la seua joventut i l'época d'estudiant estudià Maestria Industrial en l'Escola de Maestria Industrial de Valéncia i ha segut funcionari de la [[Generalitat Valenciana]] més de 20 anys | ||
Fon membre del [[Grup d'Acció Valencianista]] (GAV) i és un convençut valencianiste per naiximent, per sentiments, per devoció i per vocació. | Fon membre del [[Grup d'Acció Valencianista]] (GAV) i és un convençut valencianiste per naiximent, per sentiments, per devoció i per vocació. | ||
Despuix de treballar en Barcelona 3 anys, torna a Valéncia i feu oposicions a l'[[Institut Nacional de la Seguritat Social]] (INSS), en els anys huitanta, ocupant plaça en el carrer de Jesús, demanant l'excedència voluntària i més tart renunciant al seu lloc de treball, per a passar a l'empresa privada, treballant en vàries empreses del sector comercial d'arts gràfiques. | Despuix de treballar en Barcelona 3 anys, torna a Valéncia i feu oposicions a l'[[Institut Nacional de la Seguritat Social]] (INSS), en els [[anys 1980|anys huitanta]], ocupant plaça en el carrer de Jesús, demanant l'excedència voluntària i més tart renunciant al seu lloc de treball, per a passar a l'empresa privada, treballant en vàries empreses del sector comercial d'arts gràfiques. | ||
Fon empresari del sector empresarial abans nomenat, pero despuix d'un temps, decidí passar-se de nou a l'administració pública i treballà en la Conselleria de Benestar Social, en la ciutat de Castelló. | Fon empresari del sector empresarial abans nomenat, pero despuix d'un temps, decidí passar-se de nou a l'administració pública i treballà en la Conselleria de Benestar Social, en la ciutat de [[Castelló de la Plana|Castelló]]. | ||
Ha format part de diverses formacions polítiques sempre de tall valencianiste com [[Coalició Valenciana]], sent Secretari de la Gestora Local de Coalició Valenciana en Alboraya. Darrere la desaparicó de Coalició Valencia fon afiliat a Ciudadanos-Alboraya. | Ha format part de diverses formacions polítiques sempre de tall valencianiste com [[Coalició Valenciana]], sent Secretari de la Gestora Local de Coalició Valenciana en Alboraya. Darrere la desaparicó de Coalició Valencia fon afiliat a Ciudadanos-Alboraya. | ||
En l'actualitat viu en Alboraya i dins del seu poble adoptiu, és un actiu defensor del [[valencianisme]] en general i lluita tenaçment contra la catalanisació en tots els àmbits. Eixemple d'açò és el seu estudi sobre “la catalanisació del topònim del poble | En l'actualitat viu en Alboraya i dins del seu poble adoptiu, és un actiu defensor del [[valencianisme]] en general i lluita tenaçment contra la catalanisació en tots els àmbits. Eixemple d'açò és el seu estudi sobre “la catalanisació del topònim del poble d'Alboraya”. | ||
És articuliste i colaborador en varis mijos d'informació digital i gràfics (diari digital i imprés ''[[El Palleter]]'', ''[[Diario de Valencia]]'', Valencia Hui, etc...), aixina com soci i colaborador d'associacions i entitats culturals valencianes i valencianistes com la [[Cardona i Vives|Cardona Vives de Castelló]]. | És articuliste i colaborador en varis mijos d'informació digital i gràfics (diari digital i imprés ''[[El Palleter]]'', ''[[Diario de Valencia]]'', Valencia Hui, etc...), aixina com soci i colaborador d'associacions i entitats culturals valencianes i valencianistes com la [[Cardona i Vives|Cardona Vives de Castelló]]. | ||
| Llínea 55: | Llínea 50: | ||
== Cites == | == Cites == | ||
{{Cita|Personalment, sempre he pensat i defes, que la nostra Patria no li deu res, ni deu ofrenar noves glories a Espanya i manco encara a catalunya, puix el mal economic i financer no li ve a Valencia a soles de Castella com els manifesteros fletats per ACPV (Eliseu Climent i el Casal Jaume I, i ara tambe l'Esquerra Republicana del carota de Carot) del Comtat al Regne, que cada 25 d'abril, pretenen fer-mos creure. El mal li ve a Valencia des de Barcelona, qui, com de costum, feu l'indecible per a traure profit de la seua situacio. Cada 25 d'abril, ara fa 300 anys, una rabia i una impotencia immenses mos invadixen el cor quan veem que: d'esquerres o de dretes, monarquics o republicans, democrates o totalitaris, imperialistes en idees nazi_onalistes, mos governen 'els mateixos botiflers | {{Cita|Personalment, sempre he pensat i defes, que la nostra Patria no li deu res, ni deu ofrenar noves glories a Espanya i manco encara a catalunya, puix el mal economic i financer no li ve a Valencia a soles de Castella com els manifesteros fletats per ACPV (Eliseu Climent i el Casal Jaume I, i ara tambe l'Esquerra Republicana del carota de Carot) del Comtat al Regne, que cada 25 d'abril, pretenen fer-mos creure. El mal li ve a Valencia des de Barcelona, qui, com de costum, feu l'indecible per a traure profit de la seua situacio. Cada 25 d'abril, ara fa més de 300 anys, una rabia i una impotencia immenses mos invadixen el cor quan veem que: d'esquerres o de dretes, monarquics o republicans, democrates o totalitaris, imperialistes en idees nazi_onalistes, mos governen 'els mateixos botiflers de sempre.|'Chicotet estudi comparatiu de les veritats irrefutables de lo valencià i de les mentires de lo català' (III de IV), per Federico Bonillo Vigo ([[Revista Renou]], nº 74, novembre 2012, de l'associacio cultural Cardona i Vives de Castello)}} | ||
== Referències == | == Referències == | ||