Diferència entre les revisions de "Llonganiça de Pasqua"
mSense resum d'edició |
Sense resum d'edició |
||
| (No es mostren 11 edicions intermiges d'6 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Image:Longaniza-de-pascua.jpg|thumb|Llonganiça de Pasqua]] | [[Image:Longaniza-de-pascua.jpg|thumb|250px|Llonganiça de Pasqua]] | ||
La '''llonganiça de Pasqua''' és un embotit típic de la [[Comunitat Valenciana]] i de la veïna comarca [[Aragó|aragonesa]] del [[Maestrat (Terol)|Maestrat]]. Està elaborada a pur de magrós de [[porc]] tenint una llongitut d'uns 30 centímetros en la gruixa aproximada d'un dit consumint-se seca. | [[Archiu:Longanizas secas de Pascua, típicas de la Comunidad Valenciana.jpg||thumb|250px||Poms de llonganisses de Pasqua]] | ||
La '''llonganiça de Pasqua''' és un embotit típic de la [[Comunitat Valenciana]] i de la veïna comarca [[Aragó|aragonesa]] del [[El Maestrat (Terol)|Maestrat]]. Està elaborada a pur de magrós de [[porc]] tenint una llongitut d'uns 30 centímetros en la gruixa aproximada d'un dit consumint-se seca. | |||
== Característiques == | == Característiques == | ||
Com el seu nom indica si be ara és possible consumir-la durant tot l'any, era un aliment típic de la [[Pasqua]] ya que despuix del periodo de quaresma l'iglésia permetia tornar a consumir carn. En este periodo del temps és una costum típica valenciana eixir a berenar al camp a empinar el ''[[cachirulo]],'' per lo que la llonganiça de pasqua al no necessitar ser cuinada era un aliment ideal. Junt a la llonganiça de pasqua el menú del berenar era completat en una [[Mona de Pasqua|mona]], una lletuga i un [[ou dur]] que era costum cascar en la front d'algun conegut o la pròpia. | Com el seu nom indica si be ara és possible consumir-la durant tot l'any, era un aliment típic de la [[Pasqua]] ya que despuix del periodo de quaresma l'iglésia permetia tornar a consumir carn. En este periodo del temps és una costum típica valenciana eixir a berenar al camp a empinar el ''[[cachirulo]],'' per lo que la llonganiça de pasqua al no necessitar ser cuinada era un aliment ideal. Junt a la llonganiça de pasqua el menú del berenar era completat en una [[Mona de Pasqua|mona]], una lletuga i un [[ou dur]] que era costum cascar en la front d'algun conegut o la pròpia. | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||
* [[Llonganiça]] | |||
* [[Mona de Pasqua]] | * [[Mona de Pasqua]] | ||
* [[Chistorra]] | * [[Chistorra]] | ||
== Enllaços externs== | == Enllaços externs== | ||
* [http://www.gastronomiaycia.com/2010/04/02/longaniza-de-pascua/ Llonganiça de Pasqua] | * [http://www.gastronomiaycia.com/2010/04/02/longaniza-de-pascua/ Llonganiça de Pasqua] | ||
Última revisió del 18:10 2 abr 2026
La llonganiça de Pasqua és un embotit típic de la Comunitat Valenciana i de la veïna comarca aragonesa del Maestrat. Està elaborada a pur de magrós de porc tenint una llongitut d'uns 30 centímetros en la gruixa aproximada d'un dit consumint-se seca.
Característiques
[editar | editar còdic]Com el seu nom indica si be ara és possible consumir-la durant tot l'any, era un aliment típic de la Pasqua ya que despuix del periodo de quaresma l'iglésia permetia tornar a consumir carn. En este periodo del temps és una costum típica valenciana eixir a berenar al camp a empinar el cachirulo, per lo que la llonganiça de pasqua al no necessitar ser cuinada era un aliment ideal. Junt a la llonganiça de pasqua el menú del berenar era completat en una mona, una lletuga i un ou dur que era costum cascar en la front d'algun conegut o la pròpia.