Diferència entre les revisions de "Riu"
Sense resum d'edició |
|||
| (No es mostren 10 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 31: | Llínea 31: | ||
Eixemples de rius dels quals els seus noms s'han discutit en relació a on podem fixar el seu naiximent o en afluents més importants que el riu principal podem senyalar: | Eixemples de rius dels quals els seus noms s'han discutit en relació a on podem fixar el seu naiximent o en afluents més importants que el riu principal podem senyalar: | ||
*El [[Nil]], format per la confluència del [[Nil Blanc]] i el [[Nil Blau]]. | * El [[Nil]], format per la confluència del [[Nil Blanc]] i el [[Nil Blau]]. | ||
*L'[[riu Amazones|Amazones]], en tres afluents importants en la seua part alta (Marañón, [[riu Ucayali|Ucayali]] i Huallaga) encara que en este cas, s'ha pres al ''Marañón'' com el verdader [[Amazones]]. | * L'[[riu Amazones|Amazones]], en tres afluents importants en la seua part alta (Marañón, [[riu Ucayali|Ucayali]] i Huallaga) encara que en este cas, s'ha pres al ''Marañón'' com el verdader [[Amazones]]. | ||
*L'[[Orinoco]] en un afluent més llarc que el propi [[Orinoco]] en el punt de la seua confluència, el riu [[Guaviare|Guaviare]]. | * L'[[Orinoco]] en un afluent més llarc que el propi [[Orinoco]] en el punt de la seua confluència, el riu [[Guaviare|Guaviare]]. | ||
*El [[Miño]], en un afluent més llarc i cabalós en el punt de la seua confluència, el [[Sil]]. | * El [[Miño]], en un afluent més llarc i cabalós en el punt de la seua confluència, el [[Sil]]. | ||
*El [[riu Mississipi]] - [[riu Missouri]], següent l'afluent (el Missuri) més llarc que el riu principal en el punt de la seua confluència. | * El [[riu Mississipi]] - [[riu Missouri]], següent l'afluent (el Missuri) més llarc que el riu principal en el punt de la seua confluència. | ||
*El [[Guadalquivir]], format per la part alta del riu en este nom en la seua confluència en el [[Guadiana Menor]], del qual la llongitut és major. | * El [[Guadalquivir]], format per la part alta del riu en este nom en la seua confluència en el [[Guadiana Menor]], del qual la llongitut és major. | ||
*El [[Bergantes]], en la seua confluència en [[Forcall]] en atres dos rius més llarcs seguix conservant el seu nom. | * El [[Bergantes]], en la seua confluència en [[Forcall]] en atres dos rius més llarcs seguix conservant el seu nom. | ||
I en atres casos, un mateix '''riu''' té noms distints a lo llarc del seu recorregut, especialment en els casos en que se formen braços o canals a partir d'un llit i cada un d'eixos braços pren un nom distint. És el cas del riu [[Apure|Apure]] (Apure Sec, Apure Vell i ''Apurito''). També el [[Magre]] podria incloure's en este cas (Rambla de la Torre, Riu Magre, Alcalá, Rambla d'Algemesí, etc.) | I en atres casos, un mateix '''riu''' té noms distints a lo llarc del seu recorregut, especialment en els casos en que se formen braços o canals a partir d'un llit i cada un d'eixos braços pren un nom distint. És el cas del riu [[Apure|Apure]] (Apure Sec, Apure Vell i ''Apurito''). També el [[Magre]] podria incloure's en este cas (Rambla de la Torre, Riu Magre, Alcalá, Rambla d'Algemesí, etc.) | ||
| Llínea 53: | Llínea 53: | ||
==== Transitoris ==== | ==== Transitoris ==== | ||
Són els rius de zones en clima desèrtic o sec, de cabal esporàdic, en els quals se pot estar sense precipitacions durant anys. Açò és degut a la poca freqüència de les tormentes en zones de clima de [[desert]]. Pero quant existixen descarregues de tormenta, que moltes vegades | Són els rius de zones en clima desèrtic o sec, de cabal esporàdic, en els quals se pot estar sense precipitacions durant anys. Açò és degut a la poca freqüència de les tormentes en zones de clima de [[desert]]. Pero quant existixen descarregues de tormenta, que moltes vegades són torrencials, els rius sorgixen ràpidament i a gran velocitat. Reben el nom de [[wadi]]s o uadis, als llits casi sempre secs de les zones desèrtiques, que poden aplegar a tindre creixcudes violentes i molt breus. | ||
=== Alòctons === | === Alòctons === | ||
| Llínea 65: | Llínea 65: | ||
==== Anastomosat ==== | ==== Anastomosat ==== | ||
[[ | [[File:Waimakariri02 gobeirne.jpg|thumb||right|El riu Waimakariri en l'Illa del sur de [[Nova Zelanda]]]] | ||
Estes corrents presenten canals múltiples. Tenen gran capacitat de transport i sedimentació. Tenen menor energia que les corrents rectilínees, per lo que, al trobar-se en obstàculs, tendixen a modificar la seua trayectòria adequant-se al relleu i als sediments en el fondo del llit, següent la deposició en el fondo de sediments de granulometria heterogénea durant l'época d'aigües baixes, la principal responsable de la divisió del llit en els canals anastomosats, és dir, dividits dins del propi llit, com se pot vore en l'image. A medida que se van estabilisant les illes de sediments, poden aplegar a desenrollar-se en elles una vegetació pionera primer i més estable despuix, aprofitant la dotació d'aigua que proporciona el propi '''riu'''. | Estes corrents presenten canals múltiples. Tenen gran capacitat de transport i sedimentació. Tenen menor energia que les corrents rectilínees, per lo que, al trobar-se en obstàculs, tendixen a modificar la seua trayectòria adequant-se al relleu i als sediments en el fondo del llit, següent la deposició en el fondo de sediments de granulometria heterogénea durant l'época d'aigües baixes, la principal responsable de la divisió del llit en els canals anastomosats, és dir, dividits dins del propi llit, com se pot vore en l'image. A medida que se van estabilisant les illes de sediments, poden aplegar a desenrollar-se en elles una vegetació pionera primer i més estable despuix, aprofitant la dotació d'aigua que proporciona el propi '''riu'''. | ||
| Llínea 76: | Llínea 76: | ||
Les conques dels rius i les seues rets de drenage poden canviar de forma natural en periodos relativament curts de temps com conseqüència de [[captura fluvial|captures fluvials]]. | Les conques dels rius i les seues rets de drenage poden canviar de forma natural en periodos relativament curts de temps com conseqüència de [[captura fluvial|captures fluvials]]. | ||
== Rius i | == Rius i païsages == | ||
Els rius erosionen roques i [[sediment]]s, aplegant a obrir llits i valls, modelant el païsage en lo que se denomina [[modelat fluvial]]. El profunt llit del riu [[Colorado]], ha retallat en alguns llocs fins a una profunditat de 1,5 km, formant el [[Gran Canó]]. I el canó del '''riu''' [[Majes]], en el [[Perú]], és encara més profunt, en uns 3 km de profunditat. | Els rius erosionen roques i [[sediment]]s, aplegant a obrir llits i valls, modelant el païsage en lo que se denomina [[modelat fluvial]]. El profunt llit del riu [[Colorado]], ha retallat en alguns llocs fins a una profunditat de 1,5 km, formant el [[Gran Canó]]. I el canó del '''riu''' [[Majes]], en el [[Perú]], és encara més profunt, en uns 3 km de profunditat. | ||
| Llínea 90: | Llínea 90: | ||
* [[Bagre]], en [[Amèrica del Sur]]. | * [[Bagre]], en [[Amèrica del Sur]]. | ||
* [[Brema]]: Viu en aigües de corrent suaus. | * [[Brema]]: Viu en aigües de corrent suaus. | ||
* | * Carip o [[piranya]], en els rius d'[[Amèrica del Sur]]. | ||
* [[Cachama]], en [[Amèrica del Sur]]. | * [[Cachama]], en [[Amèrica del Sur]]. | ||
* [[Carpa]] | * [[Carpa]] | ||
| Llínea 117: | Llínea 117: | ||
== Rius més llarcs == | == Rius més llarcs == | ||
[[ | [[File:Sunset over river in the Brazilian Amazon.JPG|thumb|right|Vista del [[Riu Amazones]]]] | ||
{{AP|Rius més llarcs del mon}} | {{AP|Rius més llarcs del mon}} | ||
Resulta difícil medir la llongitut exacta d'un riu degut a les propietats del terreny per a on fluix. A continuació se llisten els 10 majors rius del mon en una llongitut aproximada:.<ref>El [[Nil]] fon considerat el riu més llarc del mon fins a recents estudis, que situen en este lloc a l'[[Riu Amazones|Amazones]]. Encara no existix consens total entre els científics.</ref><ref>http://aula.el-mundo.es/aula/noticia.php/2000/10/16/aula971287016.html</ref><ref>[http://news.nationalgeographic.com/news/2007/06/070619-amazon-river.html Amazon Longer Than Nile River, Scientists Say<!-- Título generado por un bot -->]</ref><ref>[http://news.bbc.co.uk/2/hi/americas/6759291.stm Amazon river 'longer than Nile']. BBC News.</ref> | Resulta difícil medir la llongitut exacta d'un riu degut a les propietats del terreny per a on fluix. A continuació se llisten els 10 majors rius del mon en una llongitut aproximada:.<ref>El [[Nil]] fon considerat el riu més llarc del mon fins a recents estudis, que situen en este lloc a l'[[Riu Amazones|Amazones]]. Encara no existix consens total entre els científics.</ref><ref>http://aula.el-mundo.es/aula/noticia.php/2000/10/16/aula971287016.html</ref><ref>[http://news.nationalgeographic.com/news/2007/06/070619-amazon-river.html Amazon Longer Than Nile River, Scientists Say<!-- Título generado por un bot -->]</ref><ref>[http://news.bbc.co.uk/2/hi/americas/6759291.stm Amazon river 'longer than Nile']. BBC News.</ref> | ||
| Llínea 153: | Llínea 153: | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||
*[[Afluent]] | * [[Afluent]] | ||
*[[Cabal]] | * [[Cabal]] | ||
*[[Conca hidrogràfica]] | * [[Conca hidrogràfica]] | ||
*[[Cos de l'aigua]] | * [[Cos de l'aigua]] | ||
*[[Dinàmica fluvial]] | * [[Dinàmica fluvial]] | ||
*[[Inundació]] | * [[Inundació]] | ||
*[[Anex:Conques del mon per superfície|Llista de conques per superfície]] | * [[Anex:Conques del mon per superfície|Llista de conques per superfície]] | ||
*[[Meandre]] | * [[Meandre]] | ||
*[[Meandre encaixat]] | * [[Meandre encaixat]] | ||
*[[Sinuositat d'un riu]] | * [[Sinuositat d'un riu]] | ||
*[[Alimentació fluvial|Règim d'un riu]] | * [[Alimentació fluvial|Règim d'un riu]] | ||
== Referències i notes == | == Referències i notes == | ||
<references /> | <references /> | ||
{{Traduït de|es|Río}} | |||
{{ | == Enllaços externs == | ||
{{commonscat|River}} | |||
[[Categoria: Geografia]] | [[Categoria: Geografia]] | ||
[[Categoria:Rius]] | [[Categoria:Rius]] | ||
[[Categoria:Aigua]] | [[Categoria:Aigua]] | ||