Diferència entre les revisions de "Normes de Castelló" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No se mostra una edició intermija del mateix usuari)

Llínea 89:

La Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Deport incoà expedient per a la declaració com a BIC i durant la tramitació de l'expedient es va concedir audiència a l'Ajuntament de Castelló de la Plana i ad atres institucions.

Per a la referida declaració es demanà paréixer a tres institucions valencianes, d'acort en la Llei 4/1998, de Patrimoni Cultural Valencià: a l'[[Academia Valenciana de la Llengua]] (AVL), a l'[[Universitat Jaume I de Castelló]] (UJI) i al [[Consell Valencià de Cultura]] (CVC). Els informes d'estes entitats foren favorables. També tingueren informes favorables de l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, de l'Universitat d'Alacant i de l'Universitat de Valéncia.

[[Archiu:Bataller3.jpg|thumb|150px|Casa Matutano]]

{{Cita|L'alcalde de Castelló, [[Alfonso Bataller]] (PPCV), dirigí un escrit convidant a la gent a visitar la Casa Matutano o Museu Etnològic de Castelló: '... l'inauguració d'un 'Centre d'interpretació de les [[Normes de Castelló]]' com un lloc d'encontre, de debat i investigació per posar en valor, conservar i difondre el patrimoni de les Normes del 32 des d'una perspectiva novedosa i didàctica...' ([[Ajuntament de Castelló]], dijous 5 de febrer de 2015)}}

En decembre de l'any [[2016]], concretament el 16 de decembre, el Consell de la [[Generalitat Valenciana]] aprovà un decret en el qual es declaraven [[Be d'Interés Cultural]] Immaterial les ‘Normes del 32 o de Castelló’.

Llínea 111:

Llínea 115:

{{Cita|L'ortografia valenciana llegitima es l'ortografia valenciana, aço es, la de la nostra Academia de Cultura, i no la de l'Institut d'Estudis Catalans, disfrassada baix de l'eufemisme de "les normes de Castello" o "del 32"|''Les normes 'del 32' i l'unitat de la llengua'', per [[Josep Maria Guinot|En Josep Mª Guinot]]. Conferència en lo Rat Penat, Valéncia, 1983}}

{{Cita|Les normes de Castello establixen que per a modificar-les se necessitarà "amples acords i maximes adhesions". I ~~això~~ es cert, pero lo cert es tambe que les normes de Castello no tingueren tan ampla acollida, tantes adhesions com les que han tengut les de l'Academia de Cultura Valenciana. En el protocol del notari Dn. Esteve Moliner Pérez, figuren les firmes dels presidents de les entitats culturals i dels personages (catedratics, professors, meges, farmaceutics, capellans, etc...) que s'adheriren a l'Academia per haver establit les normes ortografiques. El numero i la qualitat dels signants supera extraordinariament al numero dels firmants de les normes de Castello|''Les normes de Castello de 1932'' (1992), per En Josep Mª Guinot}}

{{Cita|Les [[Normes de Castelló|normes de Castello]] establixen que per a modificar-les se necessitarà 'amples acords i maximes adhesions'. I aixo es cert, pero lo cert es tambe que les normes de Castello no tingueren tan ampla acollida, tantes adhesions com les que han tengut les de l'Academia de Cultura Valenciana.

Ya hem fet mencio de les entitats i personages que firmaren les Normes de Castello: 2 entitats culturals, 1 corporacio, 1 semanari, 8 societats valencianistes, i 52 senyors, dels quals sols una quinzena eren de Castello i sa provincia. En canvi les normes de l'Academia, estudiades exhaustivament per la seccio de filologia de l'Academia, publicades en 1979 i acompanyades per un escrit rigorosament cientific, titulat ''Documentacio formal de l'ortografia de la llengua valenciana'' publicat en 1981, van rebre l'adhesio d'un miler de firmes, certificades notarialment, en un acte celebrat en el Monasteri de Nostra Senyora del Puig, el dia 7 de Març de 1981.

En el protocol del notari Dn. Esteve Moliner Pérez, figuren les firmes dels presidents de les entitats culturals i dels personages (catedratics, professors, meges, farmaceutics, capellans, etc...) que s'adheriren a l'Academia per haver establit les normes ortografiques. El numero i la qualitat dels signants supera extraordinariament al numero dels firmants de les normes de Castello.

Per lo tant, per les raons que hem exposat, al crit sense contingut, de 'amb les normes de Castello' oposem en valentia el nostre crit ple d'amor a nostra llengua vernacula: 'Vixquen les normes del Puig, garantia de la supervivencia de la llengua de Castello'."|''Les normes de Castello de 1932'' (1992), per En Josep Mª Guinot}}

{{Cita|Encara que els redactors de les bases ortografiques de 1932 no les titularen "d'ortografia catalana", per por a les protestes que aixo haguera suscitat en Valencia, son principal defecte es haver seguit cegament, en la majoria de les 34 bases, la normativa ortografica de l'Institut d'Estudis Catalans". Efectivament, l'erro principal va ser acceptar sense discussio una ortografia d'una atra llengua, excessivament etimologista, arcaisant, plena de consonants geminades i grups consonantics que no perteneixen a la fonetica actual valenciana, perque ella les ha sabiament simplificat i produixen eixa montanya de "Tes" inutils i dures (innecessaries a vegades per al so africat en catala, pero no per al valencià) i eixes geminacions i nucs consonantics quan no existixen en la nostra llengua: (TM, MPT, TN, TL, TLL, TZ, L.L TJ/TG), i que, a l'intentar reproduir-los nos fan riure o protestar: (el rotllo i la setmana, la normalitzacio, la intel.ligencia, etc...).

@@ Llínea 89: / Llínea 89: @@
 La Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Deport incoà expedient per a la declaració com a BIC i durant la tramitació de l'expedient es va concedir audiència a l'Ajuntament de Castelló de la Plana i ad atres institucions.
 Per a la referida declaració es demanà paréixer a tres institucions valencianes, d'acort en la Llei 4/1998, de Patrimoni Cultural Valencià: a l'[[Academia Valenciana de la Llengua]] (AVL), a l'[[Universitat Jaume I de Castelló]] (UJI) i al [[Consell Valencià de Cultura]] (CVC). Els informes d'estes entitats foren favorables. També tingueren informes favorables de l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, de l'Universitat d'Alacant i de l'Universitat de Valéncia.
+[[Archiu:Bataller3.jpg|thumb|150px|Casa Matutano]]
+{{Cita|L'alcalde de Castelló, [[Alfonso Bataller]] (PPCV), dirigí un escrit convidant a la gent a visitar la Casa Matutano o Museu Etnològic de Castelló: '... l'inauguració d'un 'Centre d'interpretació de les [[Normes de Castelló]]' com un lloc d'encontre, de debat i investigació per posar en valor, conservar i difondre el patrimoni de les Normes del 32 des d'una perspectiva novedosa i didàctica...' ([[Ajuntament de Castelló]], dijous 5 de febrer de 2015)}}
 En decembre de l'any [[2016]], concretament el 16 de decembre, el Consell de la [[Generalitat Valenciana]] aprovà un decret en el qual es declaraven [[Be d'Interés Cultural]] Immaterial les ‘Normes del 32 o de Castelló’.
@@ Llínea 111: / Llínea 115: @@
 {{Cita|L'ortografia valenciana llegitima es l'ortografia valenciana, aço es, la de la nostra Academia de Cultura, i no la de l'Institut d'Estudis Catalans, disfrassada baix de l'eufemisme de "les normes de Castello" o "del 32"|''Les normes 'del 32' i l'unitat de la llengua'', per [[Josep Maria Guinot|En Josep Mª Guinot]]. Conferència en lo Rat Penat, Valéncia, 1983}}
-{{Cita|Les normes de Castello establixen que per a modificar-les se necessitarà "amples acords i maximes adhesions". I això es cert, pero lo cert es tambe que les normes de Castello no tingueren tan ampla acollida, tantes adhesions com les que han tengut les de l'Academia de Cultura Valenciana. En el protocol del notari Dn. Esteve Moliner Pérez, figuren les firmes dels presidents de les entitats culturals i dels personages (catedratics, professors, meges, farmaceutics, capellans, etc...) que s'adheriren a l'Academia per haver establit les normes ortografiques. El numero i la qualitat dels signants supera extraordinariament al numero dels firmants de les normes de Castello|''Les normes de Castello de 1932'' (1992), per En Josep Mª Guinot}}
+{{Cita|Les [[Normes de Castelló|normes de Castello]] establixen que per a modificar-les se necessitarà 'amples acords i maximes adhesions'. I aixo es cert, pero lo cert es tambe que les normes de Castello no tingueren tan ampla acollida, tantes adhesions com les que han tengut les de l'Academia de Cultura Valenciana.
+Ya hem fet mencio de les entitats i personages que firmaren les Normes de Castello: 2 entitats culturals, 1 corporacio, 1 semanari, 8 societats valencianistes, i 52 senyors, dels quals sols una quinzena eren de Castello i sa provincia. En canvi les normes de l'Academia, estudiades exhaustivament per la seccio de filologia de l'Academia, publicades en 1979 i acompanyades per un escrit rigorosament cientific, titulat ''Documentacio formal de l'ortografia de la llengua valenciana'' publicat en 1981, van rebre l'adhesio d'un miler de firmes, certificades notarialment, en un acte celebrat en el Monasteri de Nostra Senyora del Puig, el dia 7 de Març de 1981.
+En el protocol del notari Dn. Esteve Moliner Pérez, figuren les firmes dels presidents de les entitats culturals i dels personages (catedratics, professors, meges, farmaceutics, capellans, etc...) que s'adheriren a l'Academia per haver establit les normes ortografiques. El numero i la qualitat dels signants supera extraordinariament al numero dels firmants de les normes de Castello.
+Per lo tant, per les raons que hem exposat, al crit sense contingut, de 'amb les normes de Castello' oposem en valentia el nostre crit ple d'amor a nostra llengua vernacula: 'Vixquen les normes del Puig, garantia de la supervivencia de la llengua de Castello'."|''Les normes de Castello de 1932'' (1992), per En Josep Mª Guinot}}
 {{Cita|Encara que els redactors de les bases ortografiques de 1932 no les titularen "d'ortografia catalana", per por a les protestes que aixo haguera suscitat en Valencia, son principal defecte es haver seguit cegament, en la majoria de les 34 bases, la normativa ortografica de l'Institut d'Estudis Catalans". Efectivament, l'erro principal va ser acceptar sense discussio una ortografia d'una atra llengua, excessivament etimologista, arcaisant, plena de consonants geminades i grups consonantics que no perteneixen a la fonetica actual valenciana, perque ella les ha sabiament simplificat i produixen eixa montanya de "Tes" inutils i dures (innecessaries a vegades per al so africat en catala, pero no per al valencià) i eixes geminacions i nucs consonantics quan no existixen en la nostra llengua: (TM, MPT, TN, TL, TLL, TZ, L.L TJ/TG), i que, a l'intentar reproduir-los nos fan riure o protestar: (el rotllo i la setmana, la normalitzacio, la intel.ligencia, etc...).