Diferència entre les revisions de "Antoni Badia i Margarit"

Sense resum d'edició
 
(No es mostren 12 edicions intermiges d'4 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
{{Biografia|
{{Biografia|
| nom = Antoni Maria Badia i Margarit
| nom = Antoni Maria Badia i Margarit
| image = [[File:43è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Roda de premsa de presentació (5594423573) (cropped).jpg|center]]
| image = [[Archiu:43è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Roda de premsa de presentació (5594423573) (cropped).jpg|center]]
| peu =  
| peu =  
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]  
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]  
| ocupació = Filòlec, llingüiste i escritor
| ocupació = Filòlec, llingüiste i escritor
| data_naix = 30 de maig de [[1920]]  
| data_naix = 30 de maig de [[1920]]  
| lloc_naix = [[Barcelona]], [[Espanya]]
| lloc_naix = [[Barcelona]], [[Catalunya]], [[Espanya]]
| data_mort = 16 de novembre de [[2014]]  
| data_mort = 16 de novembre de [[2014]]  
| lloc_mort = [[Barcelona]], [[Espanya]]  
| lloc_mort = [[Barcelona]], [[Catalunya]], [[Espanya]]  
}}
}}
'''Antoni Maria Badia i Margarit''' ([[Barcelona]], [[30 de maig]] de [[1920]] - † [[16 de novembre]] de [[2014]]) fon un filòlec, llingüiste i escritor català que dedicà gran part de la seua carrera a l'història i la gramàtica catalana.
'''Antoni Maria Badia i Margarit''' ([[Barcelona]], [[30 de maig]] de [[1920]] - † [[16 de novembre]] de [[2014]]) fon un filòlec, llingüiste i escritor català que dedicà gran part de la seua carrera a l'història i la gramàtica catalana.
Llínea 19: Llínea 19:


També va ostentar la presidència de la [[Société de linguistique romane]], president de la secció filològica de l'[[Institut d'Estudis Catalans]] (IEC), primer president de l'Associació Internacional de Llengua i Lliteratura Catalanes, primer president del Grup Català de Sociollingüística, president d'honor en el II Coloqui Internacional de Llengua i Lliteratura Catalanes en [[Àmsterdam]] en l'any [[1970]], de la Societat Catalana de Nortamèrica i de la Deutsch-Katalanische Gesellschaft, i president del II Congrés Internacional de la Llengua Catalana en [[1986]], i president del VII Congrés de Llingüística i Filologia Romàniques, en [[1953]] celebrat en Barcelona.
També va ostentar la presidència de la [[Société de linguistique romane]], president de la secció filològica de l'[[Institut d'Estudis Catalans]] (IEC), primer president de l'Associació Internacional de Llengua i Lliteratura Catalanes, primer president del Grup Català de Sociollingüística, president d'honor en el II Coloqui Internacional de Llengua i Lliteratura Catalanes en [[Àmsterdam]] en l'any [[1970]], de la Societat Catalana de Nortamèrica i de la Deutsch-Katalanische Gesellschaft, i president del II Congrés Internacional de la Llengua Catalana en [[1986]], i president del VII Congrés de Llingüística i Filologia Romàniques, en [[1953]] celebrat en Barcelona.
{{Cita|... la reconquista ya es va trobar en les realitats dialectals fetes.|Antoni Badia i Margarit, discrepant de l'opinió d'Antoni Griera sobre la "Teoria de la Reconquista"}}


Fon president de la Fundació Artur Martorell, director de la revista Estudis Romànics i pertanygué a diversos consells editorials de revistes de filologia catalana. Membre de l'Institut d'Estudis Catalans, de la Real Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona i corresponent de diverses acadèmies entre les que figura la [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE). Fon també aixina mateix membre honorífic de l'American Association of Teachers of Spanish and Portuguese.
Fon president de la Fundació Artur Martorell, director de la revista Estudis Romànics i pertanygué a diversos consells editorials de revistes de filologia catalana. Membre de l'Institut d'Estudis Catalans, de la Real Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona i corresponent de diverses acadèmies entre les que figura la [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE). Fon també aixina mateix membre honorífic de l'American Association of Teachers of Spanish and Portuguese.
Llínea 24: Llínea 26:
En l'any [[1995]] rebé el Premi d'Honor de la Fundació Jaume I, en [[1996]] el de la Fundació Catalana de la Recerca, en [[1999]] la Medalla al Mèrit Científic de l'ajuntament de Barcelona i en [[2003]] el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.
En l'any [[1995]] rebé el Premi d'Honor de la Fundació Jaume I, en [[1996]] el de la Fundació Catalana de la Recerca, en [[1999]] la Medalla al Mèrit Científic de l'ajuntament de Barcelona i en [[2003]] el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.


Va fallir el 16 de novembre de l'any 2014.  
Va fallir el 16 de novembre de l'any 2014.


== Obra ==
== Obra ==
Llínea 43: Llínea 45:
* ''Apologia i vindicació de la llengua catalana'', Valencia: Universitat de Valéncia, 2004.
* ''Apologia i vindicació de la llengua catalana'', Valencia: Universitat de Valéncia, 2004.
* ''Diccionari d'antroponimia catalana'', Institut d'Estudis Catalans Publicacions
* ''Diccionari d'antroponimia catalana'', Institut d'Estudis Catalans Publicacions
 
 
== Biblioteca Badia-Cardús ==
== Biblioteca Badia-Cardús ==


Llínea 52: Llínea 54:
* Antoni Badia i Margarit, va deixar escrit en el seu llibre titulat ''Gramática Histórica Catalana'' (Editorial Noguer, Barcelona, 1951):
* Antoni Badia i Margarit, va deixar escrit en el seu llibre titulat ''Gramática Histórica Catalana'' (Editorial Noguer, Barcelona, 1951):


{{Cita|''No es el catalán una lengua románica que siempre haya estado entre las lenguas con personalidad propia: todo lo contrario, era considerado como una variedad dialectal de la lengua provenzal, y sólo desde hace relativamente poco, ha merecido la categoría de lengua neolatina independiente''}}
{{Cita|Una llengua s'impon no perque siga millor, sino perque té l'hegemonia del poder.|''Gramática Histórica Catalana'' (Editorial Noguer, Barcelona, 1951)}}
 
{{Cita|''No es el catalán una lengua románica que siempre haya estado entre las lenguas con personalidad propia: todo lo contrario, era considerado como una variedad dialectal de la lengua provenzal, y sólo desde hace relativamente poco, ha merecido la categoría de lengua neolatina independiente''|''Gramática Histórica Catalana'' (Editorial Noguer, Barcelona, 1951)}}
 
* El filòlec castellonenc, [[Josep Maria Guinot|Josep Mª Guinot]], comenta en el seu llibre ''Fonética valenciana y catalana comparadas'' (1983), lo següent:


* El filòlec castellonenc, Josep Mª Guinot, comenta en el seu llibre ''Fonética valenciana y catalana comparadas'' lo següent:
{{Cita|''El Dr. Badía Margarit publicó con fecha 16 de Octubre de 1983 un artículo en el periódico madrileño "El País" con el título "¿Existe la lengua valenciana?" en el que invitaba a una polémica "científica, objetiva sobre dicho tema, que se desarrollara en revistas especializadas". A su debido tiempo se le quiso contestar en el mismo medio de comunicación utilizado por dicho Profesor, pero fue imposible lograr la publicación sin mutilaciones de las respuestas remitidas desde Valencia.''|''Fonética valenciana y catalana comparadas'' (1983), per [[Josep Maria Guinot|Josep Mª Guinot]]}}


{{Cita|''El Dr. Badía Margarit publicó con fecha 16 de Octubre de 1983 un artículo en el periódico madrileño "El País" con el título "¿Existe la lengua valenciana?" en el que invitaba a una polémica "científica, objetiva sobre dicho tema, que se desarrollara en revistas especializadas". A su debido tiempo se le quiso contestar en el mismo medio de comunicación utilizado por dicho Profesor, pero fue imposible lograr la publicación sin mutilaciones de las respuestas remitidas desde Valencia.''|''Fonética valenciana y catalana comparadas'', per [[Josep Maria Guinot|Josep Mª Guinot]]}}
* També, [[Josep Maria Guinot|Josep Mª Guinot]], comenta en el seu llibre ''La llengua valenciana, hui. Estudi sintetic'' (Valéncia, 1988), lo següent:
 
{{Cita|La Llengua Valenciana literaria no es la catalana: ni la que parlen els catalans, ni la que ells, escriuen baix les normes de l´Institut d´Estudis Catalans. Esta llengua, segons confessio del professor Badía Margarit (al principi de la seua Gramatica Catalana), practicament es la de Barcelona; té tambe un diccionari normatiu que no comprén les paraules peculiars valencianes; té una fonetica diferent de la valenciana, la de Barcelona, que ha segut adoptada com a normativa; una gramatica que exclou, com a dialectalismes o vulgarismes, les peculiaritats valencianes; i una ortografia arcaisant i etimologista, que els valencians no podem soportar per les moltes lletres inutils que conserva, algunes de les quals ni ells mateixos pronuncien.|''La llengua valenciana, hui. Estudi sintetic'' (Valéncia, 1988), per Josep Mª Guinot i Galan}}


== Vore també ==
== Vore també ==


*[[Llengua catalana]]
* [[Llengua catalana]]
*[[Dialecte barceloní]]
* [[Dialecte barceloní]]
 
   
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==


Llínea 70: Llínea 78:
[[Categoria:Filòlecs]]
[[Categoria:Filòlecs]]
[[Categoria:Escritors]]
[[Categoria:Escritors]]
[[Categoria:Escritors d'Espanya]]
[[Categoria:Sigle XX]]