Diferència entre les revisions de "Albalat dels Tarongers"

{{Infobox pobles

|nom = Albalat dels Tarongers  

|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]

|província = [[Província de Valéncia]]

|superfície = 21,35 km²

|altitut = 96 msnm

|densitat = 54,75 hab./km²

|gentilici = Albalatà/ana

|còdic_postal = 46591

|festes = 15 d'agost

|notes =  

}}

== Geografia ==

El territori està compost per hortes convertides en transformacions de cítrics com principal cultiu en la ribera del riu [[Palància]]; també esta compost per montanyes i barrancs, en oliveres i garroferes, sendes i fonts, constituint entre tots ells un espai que convida a passejar, a relaixar-se i a oblidar el temps.

   

   

=== Localitats llimítrofs ===

El [[terme municipal]] d'Albalat dels Tarongers llimita en les localitats següents:

=== Comunicacions ===

L'historiador Antoni Chabret afirma que la paraula ''Balat'' significa en àrap paviment o paviment del camí. Les civilisacions anteriors que han vixcut prop d'Albalat dels Tarongers han deixat restos arqueològics. Dels principals jaciments arqueològics del terme destaquen per la seua importància: la denominada cova de l'Aigua Amarga, situada en la [[partida]] del mateix nom, on se poden apreciar pintures rupestres del periodo eneolític ([[2000 a. C.|2000 a. C.]]), aixina com l'assentament de l'[[Edat del Bronze]] existent en la lloma del Saler, on se troba material eneolític i iber ([[1600 a. C.|1600]]-[[1500 a. C.|1500 a. C.]]). També s'han trobat restos de l'[[Edat del Bronze]] en ''La Albardeta'' i en el ''Tossalet de les Panses''. El Castell de Comediana nos permet apreciar l'estructura d'un assentament dels [[sigle XII|sigles XII]]-[[sigle XIV|XIV]]. Als peus d'este montícul se troben els Corrals de Comediana que possiblement serien el núcleu de població que en el seu dia fon el poblat de Comediana referit a la primera donació que feu el rei [[Jaume I d'Aragó]]. Un estudi realisat per Andrés Monzó no dubta a situar l'actual ubicació del castell, iglésia i casa abadia damunt d'una important vila hispano-romana.  

No és extrany que Albalat fora el primer poble de la comarca en negar-se al pagament dels drets feudals, següent un dels que soportava les condicions més dures. Un grup de 24 veïns dirigits per l'alcalde Vicent Esteve i el regidor Francisco Asensi, se negaren a pagar els drets corresponents al periodo [[1813]]-[[1816]]. En [[1865]], se resolgué el pleit entre els pobles d'Albalat i [[Segart]], per reclamació dels drets senyorials contra el comte d'Alcudia i baró d'Albalat, Antonio Saavedra i Jofré. El preu que deurien pagar per la liquidació del pleit fon de 130.000 reals, renunciant els hereus a tots els drets que pogueren tindre sobre els pobles. A canvi el municipi d'Albalat rebé 14.463 fanecades de terres. Els hereus del comte se desferen, per mig de subastes, de totes les cases i terres que tenien com pròpies.

== Demografia ==

|-

|-

|}

== Economia ==

== Monuments ==

=== Monuments civils ===

*'''Castell''': el palau senyorial dels [[sigle XIV|sigles XIV]] a [[sigle XV|XV]] [[gòtic]] millor conservat de la comarca.

* '''[[Castell del Piló]] ''': en ruïnes.

== Llocs d'interés ==

== Festes ==

== Gastronomia ==

== Política ==

   | Alcalde_8 = Filiberto Miguel Prats Asensi

   | Partit_8 = [[BNV]]

}}

== Enllaços externs ==

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]

[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]