Diferència entre les revisions de "Comarca"
Text reemplaça - ' de e' a ' d'e' |
|||
| (No es mostren 8 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[File:Map of irish counties1998.gif|thumb|right| | [[File:Map of irish counties1998.gif|thumb|right|300px|Les 32 comarques d'[[Irlanda]]]] | ||
La '''comarca''' se definix en el [[Diccionari General de la Llengua Valenciana]] de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV) com una divisió territorial formada per diverses poblacions, relacionades entre elles i en coses en comú com ara la geografia, diverses condicions naturals, històriques, llingüístiques, etc. | La '''comarca''' se definix en el [[Diccionari General de la Llengua Valenciana]] de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV) com una divisió territorial formada per diverses poblacions, relacionades entre elles i en coses en comú com ara la geografia, diverses condicions naturals, històriques, llingüístiques, etc. | ||
| Llínea 19: | Llínea 19: | ||
Les comarques s'identifiquen per procediments pareguts encara que ajustats a una dimensió major. | Les comarques s'identifiquen per procediments pareguts encara que ajustats a una dimensió major. | ||
La majoria de les comarques aixina identificades responen a traços físics i solen dur la paraula [[vall]] (encara que vall és també la denominació d'una forma d'organisació de l'espai), [[pla]] o atra denominació física davant del nom: les, o els, [[Arribes del Duero]] (de ''ad ripa''> la part situada cap a la vora del riu), El [[Vall del Jerte]], [[Les Lores]] (per esta forma de relleu), la [[Terra Chá]] (Terra Plana), atres responen a demarcacions històriques com el [[Condat de Treviño]], La terra de Medina (referit a l'àmbit de la Comunitat de Vila i Terra de Medina del Campo), El [[Camp de Calatrava]] (per [[Orde de Calatrava|l'Orde Militar]] que l'administrava); a una comunitat o a un traç [[etnografia|etnogràfic]]: [[Maragatería]] (de ''mercatores'', millor que de ''maures captos''); al tipo de vegetació o a l'us que se fea d'ella: els [[Montes Torozos]], els [[Monts Universals]]; Els [[Monegres]] (de ''mons niger'',> | La majoria de les comarques aixina identificades responen a traços físics i solen dur la paraula [[vall]] (encara que vall és també la denominació d'una forma d'organisació de l'espai), [[pla]] o atra denominació física davant del nom: les, o els, [[Arribes del Duero]] (de ''ad ripa''> la part situada cap a la vora del riu), El [[Vall del Jerte]], [[Les Lores]] (per esta forma de relleu), la [[Terra Chá]] (Terra Plana), atres responen a demarcacions històriques com el [[Condat de Treviño]], La terra de Medina (referit a l'àmbit de la Comunitat de Vila i Terra de Medina del Campo), El [[Camp de Calatrava]] (per [[Orde de Calatrava|l'Orde Militar]] que l'administrava); a una comunitat o a un traç [[etnografia|etnogràfic]]: [[Maragatería]] (de ''mercatores'', millor que de ''maures captos''); al tipo de vegetació o a l'us que se fea d'ella: els [[Montes Torozos]], els [[Monts Universals]]; Els [[Monegres]] (de ''mons niger'',>mont negre, segurament de [[carrasca]], quan el nom responia a la realitat). En no poques ocasions, les comarques, que responen a un traç físic o històric, tenen una denominació antiga d'etimologia difícil d'explicar: [[Liébana]] (¿de.... ''lepana o lepania''?, be siga derivat de ''lepor''>deleite, plaer; o be de ''lepus''>llebre o ¿tal volta de la deesa ''Levana''?). | ||
Per lo general, les comarques són més abundants en las àrees de montanya o de relleu, hidrografia o vegetació complexes que en las àrees homogénees, perque en el primer cas hi ha més canvis d'unes àrees a atres i és més evident la diferencia entre espais que en el segon. Açò produïx importants diferencies de tamany entre unes zones i atres, puix, mentres en la montanya podem trobar comarques d'a soles algunes decenes de km<sup>2</sup>, com [[Comarca del Besaya|Besaya]] en [[Cantàbria]]; en la planura les comarques tenen centenars o milers de km<sup>2</sup> com succeïx en les de la regió de [[La Mancha]], en la Mitat Sur de la [[Meseta Central|Meseta]]. També es més fàcil trobar comarques en els espais poc evolucionats o més tradicionals, perque l'evolució i el desenroll del modo de vida urbà fa homogéneu l'espai i anula traços que al desaparéixer deixen sense sentit l'identificació de la comarca. | Per lo general, les comarques són més abundants en las àrees de montanya o de relleu, hidrografia o vegetació complexes que en las àrees homogénees, perque en el primer cas hi ha més canvis d'unes àrees a atres i és més evident la diferencia entre espais que en el segon. Açò produïx importants diferencies de tamany entre unes zones i atres, puix, mentres en la montanya podem trobar comarques d'a soles algunes decenes de km<sup>2</sup>, com [[Comarca del Besaya|Besaya]] en [[Cantàbria]]; en la planura les comarques tenen centenars o milers de km<sup>2</sup> com succeïx en les de la regió de [[La Mancha]], en la Mitat Sur de la [[Meseta Central|Meseta]]. També es més fàcil trobar comarques en els espais poc evolucionats o més tradicionals, perque l'evolució i el desenroll del modo de vida urbà fa homogéneu l'espai i anula traços que al desaparéixer deixen sense sentit l'identificació de la comarca. | ||
| Llínea 34: | Llínea 34: | ||
Les [[vile]]s, en les seues chicotetes [[pedanies]], definien un àrea de mercat que podia servir de base a la comarca. Atres mecanismes per a definir comarques han segut els referents a la gestió, be fora la prestació de servicis sanitaris, els servicis escolars o les agencies d'extensió agrària, o també les agrupacions de municipis en [[mancomunitat]] per a la arreplegada de fems o servicis d'aigua i sanejament. | Les [[vile]]s, en les seues chicotetes [[pedanies]], definien un àrea de mercat que podia servir de base a la comarca. Atres mecanismes per a definir comarques han segut els referents a la gestió, be fora la prestació de servicis sanitaris, els servicis escolars o les agencies d'extensió agrària, o també les agrupacions de municipis en [[mancomunitat]] per a la arreplegada de fems o servicis d'aigua i sanejament. | ||
En la primera mitat dels anys huitanta del [[sigle XX]], la creació de les [[Comunitat Autònoma|Comunitats Autònomes]] en Espanya desencadena un especial interés per les comarques com formes | En la primera mitat dels anys huitanta del [[sigle XX]], la creació de les [[Comunitat Autònoma|Comunitats Autònomes]] en Espanya desencadena un especial interés per les comarques com formes d'organisar i, en el seu cas, articular el territori de la Comunitat, pero, ademés, com una forma de crebantar el pes de les províncies en les Comunitats multiprovincials, lo que inclou un objectiu polític en respecte a les Diputacions Provincials, organisme que resultava complex d'integrar en el nou context d'organisació territorial de l'Estat. | ||
Els primers intents d'establir comarques en estos objectius se dugueren a cap en Catalunya i en el [[País Vasc]]. Les tensions i recels creats obligaren a respectar el marc provincial i desactivaren el sentit polític territorial d'aquelles comarques i orienta la comarcalisació cap a la definició d'àmbits per a contindre servicis (sanitaris, escolars,) o d'informació estadística. Per aquells anys també estaven realisant estudis de comarcalisació atres comunitats com [[Andalusia]] o [[Castella i Lleó]]. En vàries CC.AA. la comarcalisació s'orienta a la prestació de servicis o a l'ordenació del territori, pero no a la creació d'un marc territorial en capacitats administratives sobre el territori, com les que corresponen al municipi o a la província. | Els primers intents d'establir comarques en estos objectius se dugueren a cap en Catalunya i en el [[País Vasc]]. Les tensions i recels creats obligaren a respectar el marc provincial i desactivaren el sentit polític territorial d'aquelles comarques i orienta la comarcalisació cap a la definició d'àmbits per a contindre servicis (sanitaris, escolars,) o d'informació estadística. Per aquells anys també estaven realisant estudis de comarcalisació atres comunitats com [[Andalusia]] o [[Castella i Lleó]]. En vàries CC.AA. la comarcalisació s'orienta a la prestació de servicis o a l'ordenació del territori, pero no a la creació d'un marc territorial en capacitats administratives sobre el territori, com les que corresponen al municipi o a la província. | ||
| Llínea 43: | Llínea 43: | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||
* [[Història de les comarques valencianes]] | |||
* [[Comarques de la Comunitat Valenciana]] | |||
*[[ | |||
*[[Comarques de la Comunitat Valenciana]] | |||
== Referències == | == Referències == | ||
| Llínea 64: | Llínea 51: | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
{{DGLV|Comarca}} | |||
[[Categoria:Divisió territorial]] | [[Categoria:Divisió territorial]] | ||