Diferència entre les revisions de "Catedral de Valéncia"
Text reemplaça - 'de el' a 'del' |
Sense resum d'edició |
||
| (No es mostren 16 edicions intermiges d'5 usuaris) | |||
| Llínea 12: | Llínea 12: | ||
L'estructura principal de la Catedral de Valéncia s'alçà entre els [[sigle XIII|sigles XIII]] i [[sigle XV|XV]], raó per la qual és principalment d'estil [[arquitectura gòtica|gòtic]]. No obstant, la seua construcció es prolongà durant sigles,<ref> de fet, en [[valencià]] es diu la frase “Això és més llarc que l'obra de la Sèu” '', per a referir-se a una cosa que no s'acaba mai (Mira i Casterà, Joan Francesc, p. 28).</ref> raó per la qual hi ha una barreja d'estils artístics -que van des de l'enjorn [[romànic]], fins al subtil [[renaiximent]], el [[barroc]] recarregat i el més contingut [[neoclàssic]]- que és la característica més rellevant de la catedral de [[Valéncia]] i que la convertix en una joya de l'arquitectura universal. | L'estructura principal de la Catedral de Valéncia s'alçà entre els [[sigle XIII|sigles XIII]] i [[sigle XV|XV]], raó per la qual és principalment d'estil [[arquitectura gòtica|gòtic]]. No obstant, la seua construcció es prolongà durant sigles,<ref> de fet, en [[valencià]] es diu la frase “Això és més llarc que l'obra de la Sèu” '', per a referir-se a una cosa que no s'acaba mai (Mira i Casterà, Joan Francesc, p. 28).</ref> raó per la qual hi ha una barreja d'estils artístics -que van des de l'enjorn [[romànic]], fins al subtil [[renaiximent]], el [[barroc]] recarregat i el més contingut [[neoclàssic]]- que és la característica més rellevant de la catedral de [[Valéncia]] i que la convertix en una joya de l'arquitectura universal. | ||
Les excavacions en l'adjacent Centre Arqueològic de [[l'Almoina]] han desenterrat restants de l'antiga catedral visigoda, la qual, més tart, passà a ser [[mesquita]].<ref> (Simó, Trinidad i Sebastià, Anna, p. 214).</ref> Hi ha constància documental de que fins a décades despuix de la conquista cristiana en l'any ([[1238]]) la mesquita-catedral restà en peu | Les excavacions en l'adjacent Centre Arqueològic de [[l'Almoina]] han desenterrat restants de l'antiga catedral visigoda, la qual, més tart, passà a ser [[mesquita]].<ref> (Simó, Trinidad i Sebastià, Anna, p. 214).</ref> Hi ha constància documental de que fins a décades despuix de la conquista cristiana en l'any ([[1238]]) la mesquita-catedral restà en peu –inclús ab les sentències alcoràniques en les parets-, fins que finalment el [[22 de juny]] de [[1262]] el flare Andreu d'Albalat<ref> Andreu d'Albalat era germà del primer bisbe de Valéncia i arquebisbe de [[Tarragona]], Pere d'Albalat, i despuix ell mateix fon bisbe de la diòcesis Valentina de [[1276]] a [[1288]]. Esta diòcesis era anhelada tant pel primat de [[Toledo]] com per l'arquebisbe de Tarragona, qui finalment es va fer en esta gràcies al soport de [[Jaume I]], que volia preservar els seus regnes de la ingerència castellana (Furió, Antoni, p. 62).</ref> resolgué derrocar-la i construir en el seu lloc una catedral, en correspondència en els plans de l'arquitecte Arnau Vidal.<ref> Simó, Trinidad i Sebastià, Anna, p. 214. Segons una hipòtesis de treball l'antiga mesquita musulmana, es correspondria en l'actual transepte de la catedral, sent la porta dels apòstols l'entrada a la mesquita i la porta de l'Almoina el mihrab [[http://www.jdiezarnal.Com/valenciacatedral.Html]].</ref> | ||
Per a alçar-la es va usar material de les veïnes pedreres de [[Burjassot]] i [[Godella]], pero també d'atres més alluntades com les de [[Benidorm]] i [[Xàbia]], d'a on arribaren en nau. | Per a alçar-la es va usar material de les veïnes pedreres de [[Burjassot]] i [[Godella]], pero també d'atres més alluntades com les de [[Benidorm]] i [[Xàbia]], d'a on arribaren en nau. | ||
| Llínea 157: | Llínea 157: | ||
[[File:Almoina passadís.jpg|thumb|200px|Passadís des de la Catedral al [[Palau Arquebisbal de Valéncia]] ]] | [[File:Almoina passadís.jpg|thumb|200px|Passadís des de la Catedral al [[Palau Arquebisbal de Valéncia]] ]] | ||
*La porta oriental, | *La porta oriental, nomenada ''de l'Almoina'' i d'estil romànic (s. XIII)<ref>[http://www.lasprovincias.es/valencia/20090510/valencia/portada-romanica-catedral-20090510.Html Porta romànica]</ref> | ||
*La chicoteta capella septentrional, | *La chicoteta capella septentrional, nomenada ''de Sant Jordi'', a on es va celebrar la primera missa (s. XIII) | ||
*L'arcada nort-occidental, | *L'arcada nort-occidental, nomenada ''Obra Nova'' i d'estil renaixentiste italià (s. XVI) | ||
*La porta occidental, | *La porta occidental, nomenada '' dels apòstols'' i d'estil gòtic francés (s. XIV) | ||
*El campanar, | *El campanar, nomenat ''el Micalet'' i d'estil gòtic valencià (s.XIV) | ||
*La porta meridional, | *La porta meridional, nomenada '' dels Ferros'' i d'estil barroc italià (s. XVIII) | ||
Pel que fa a l'interior del temple cal destacar: | Pel que fa a l'interior del temple cal destacar: | ||
| Llínea 190: | Llínea 190: | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||
* [[Basílica de la Mare de Deu dels Desamparats]] | * [[Basílica de la Mare de Deu dels Desamparats]] | ||
* [[Micalet]] | * [[Micalet]] | ||
* [[Les donzelles de Lleida]] | |||
== Referències == | == Referències == | ||
{{Reflist}} | {{Reflist}} | ||
== Bibliografia | * Bérchez, J., Arquitectura renaixentista valenciana (1500-1570). Valéncia, Bancaixa, 1994, pàg. 37 ISBN 84-87684-49-1 | ||
* [[Enciclopèdia Espasa]] v. 25, pàg. 769, (ISBN 84-239-4525-1) | |||
* Martínez Rondán, Josep. El retaule de la Resurrecció de la Seu de Valéncia. Sagunt, 1998 | |||
* Olmedo de Cerdá, María Francisca. Callejeando por Valencia, pág. 213. Carena Editors, S.l. ISBN 84-87398-72-3 | |||
== Bibliografia == | |||
*García Rodríguez, Amando: ''"La Catedral de Valencia"''. Cátedra de Eméritos de la Comunidad Valenciana, Valéncia, 2008. | * García Martínez, José Luis (2014). «El desaparecido patrimonio mueble del Palacio Arzobispal de Valencia.». e-rph (14): 183-203 | ||
*Prosper, Pilar / Matas, Josep: ''"Arquitectura Civil i religiosa en la Ciutat de Valéncia"'', Lo Rat Penat, Valéncia, 1996. ISBN 84-89069-18-2 | * García Rodríguez, Amando: ''"La Catedral de Valencia"''. Cátedra de Eméritos de la Comunidad Valenciana, Valéncia, 2008 | ||
* | * Hernández Úbeda, Luis (coord.): ''"Conéixer Valéncia a través de la seua arquitectura"''. Colege Oficial d'Arquitectes de la Comunitat Valenciana i Ajuntament de Valéncia, Valéncia, decembre de 1996 | ||
* Mira i Casterà, Joan Francesc: Valéncia per a veïns i visitants. Ediciones Bromera, Colección Grans Obres, Alzira. Segunda edición, mayo de 2007, pag.s 82-84 | |||
* Prosper, Pilar / Matas, Josep: ''"Arquitectura Civil i religiosa en la Ciutat de Valéncia"'', Lo Rat Penat, Valéncia, 1996. ISBN 84-89069-18-2 | |||
* Sanchis Guarner, Manuel: La Ciutat de Valéncia. Ajuntamenty de Valéncia, Valéncia. Quinta Edición 1989 | |||
* Simó, Trinidad y Sebastià, Anna: Grande Enciclopedia de la Comunidad Valenciana. Editorial Prensa Ibérica, 2005. Volumen IV, pag.s 214-216, ve: "Catedral de Valencia" | |||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
{{commonscat|Saint Mary of Valencia Cathedral}} | |||
*[ | * [https://www.catedraldevalencia.Es Pàgina oficial de la catedral de Santa Maria de Valéncia, La catedral del Sant Càliç] | ||
* [http://www.gotik-romanik.de/Valencia,%20Thumbnails/Thumbnails.html Fotografies] | |||
*[http://www.gotik-romanik.de/Valencia,%20Thumbnails/Thumbnails. | * [https://www.larazon.es/comunidad-valenciana/porta-dels-ferros-catedral-valencia-canto-regionalismo-virgen_2024081966c2c309ddf36800016d9d48.html La Porta dels Ferros de la catedral de Valencia, canto al regionalismo y a la Virgen - [[Baltasar Bueno]] - ''La Razón''] | ||
*[ | |||
{{Monuments de Valéncia}} | {{Monuments de Valéncia}} | ||
{{Llista artículs destacats}} | |||