Diferència entre les revisions de "Or"
Sense resum d'edició |
Sense resum d'edició |
||
| Llínea 19: | Llínea 19: | ||
En joyeria fina es denomina or alt o de 18 kt aquell que té 18 parts d'or i 6 d'un atre metal o metals (75 % en or), or mig o de 14 kt al que té 14 parts d'or i 10 d'atres metals (58,33 % en or) i or baix o de 10 kt al que té 10 parts d'or per 14 d'atres metals (41,67 % en or). En joyeria, l'or de 18 kt és molt lluent i vistós, pero és car i poc resistent al desgast; l'or mig és el de més ampli us en joyeria, ya que és menys car que l'or de 18 kt i més resistent al desgast per les aleacions que conté, i l'or de 10 kt és el més simple. Per la seua bona conductivitat elèctrica i resistència a la corrosió, aixina com una bona combinació de propietats químiques i físiques, es va començar a amprar a finals del [[sigle XX]] com a metal en l'indústria. | En joyeria fina es denomina or alt o de 18 kt aquell que té 18 parts d'or i 6 d'un atre metal o metals (75 % en or), or mig o de 14 kt al que té 14 parts d'or i 10 d'atres metals (58,33 % en or) i or baix o de 10 kt al que té 10 parts d'or per 14 d'atres metals (41,67 % en or). En joyeria, l'or de 18 kt és molt lluent i vistós, pero és car i poc resistent al desgast; l'or mig és el de més ampli us en joyeria, ya que és menys car que l'or de 18 kt i més resistent al desgast per les aleacions que conté, i l'or de 10 kt és el més simple. Per la seua bona conductivitat elèctrica i resistència a la corrosió, aixina com una bona combinació de propietats químiques i físiques, es va començar a amprar a finals del [[sigle XX]] com a metal en l'indústria. | ||
== Referències == | == Referències == | ||
* Audi, G. (2003). «The NUBASE Evaluation of Nuclear and Decay Properties». Nuclear Physics A (Atomic Mass Data Center) 729: 3-128. doi:10.1016/j.nuclphysa.2003.11.001 | * Audi, G. (2003). «The NUBASE Evaluation of Nuclear and Decay Properties». Nuclear Physics A (Atomic Mass Data Center) 729: 3-128. doi:10.1016/j.nuclphysa.2003.11.001 | ||