Diferència entre les revisions de "Compromís de Casp"
Text reemplaça - ' l’' a ' l'' |
Sense resum d'edició |
||
| (No se mostra una edició intermija del mateix usuari) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[File:El Compromiso de Caspe 1867 Dióscoro Puebla.jpg|thumb|right|290px|Proclamació de [[Ferran d'Antequera]] en [[Valéncia]] com a rei d'[[Corona d'Aragó|Aragó]] ]] | [[File:El Compromiso de Caspe 1867 Dióscoro Puebla.jpg|thumb|right|290px|Proclamació de [[Ferran d'Antequera]] en [[Valéncia]] com a rei d'[[Corona d'Aragó|Aragó]] ]] | ||
El '''Compromís de Casp''' fon un pacte establit en l'any [[1412]] per representants dels regnes d'[[Aragó]] i [[Valéncia]] i dels [[Comtats de Catalunya]] per a elegir un nou rei davant la mort en l'any [[1410]] de [[Martí I d'Aragó]] sense descendència i sense nomenar un successor acceptat. Va supondre l'entronisació de [[Ferran d'Antequera]], un membre pertanyent a la dinastia [[Casa de Trastámara|Trastámara]], en la [[Corona d'Aragó]]. | El '''Compromís de Casp''' fon un pacte establit en l'any [[1412]] per representants dels regnes d'[[Aragó]] i [[Valéncia]] i dels [[Comtats de Catalunya]] per a elegir un nou rei davant la mort en l'any [[1410]] de [[Martí I d'Aragó]] sense descendència i sense nomenar un successor acceptat. Va supondre l'entronisació de [[Ferran d'Antequera]], un membre pertanyent a la dinastia [[Casa de Trastámara|Trastámara]], en la [[Corona d'Aragó]]. | ||
==Història== | == Història == | ||
En l'any [[1409]] regnava en la [[Corona d’Aragó]], [[Martí l'Humà]], que havia succeït a son germà, [[Joan I]], per haver fallit sense fills varons. En [[Sicília]] regnava el seu fill, [[Martí el Jove]]. | En l'any [[1409]] regnava en la [[Corona d’Aragó]], [[Martí l'Humà]], que havia succeït a son germà, [[Joan I]], per haver fallit sense fills varons. En [[Sicília]] regnava el seu fill, [[Martí el Jove]]. | ||
En el [[regne de Sardenya]] havia sorgit una rebelió d’una part de l'illa, promoguda per la república de [[Gènova]], perque ans havia eixercit un protectorat sobre [[Còrsega]] i [[Sardenya]] i no volia perdre sa influència. Ademés, genovesos i catalans rivalisaven pel comerç en el [[Mediterràneu]] occidental. | En el [[regne de Sardenya]] havia sorgit una rebelió d’una part de l'illa, promoguda per la república de [[Gènova]], perque ans havia eixercit un protectorat sobre [[Còrsega]] i [[Sardenya]] i no volia perdre sa influència. Ademés, genovesos i catalans rivalisaven pel comerç en el [[Mediterràneu]] occidental. | ||
Martí el Jove prengué el manament de l'[[eixèrcit]] de son pare en Sardenya en la trista circumstància de caure malalt de les [[malaltia|malalties]] de l'illa. En el seu falliment en [[1409]], a la [[Corona d'Aragó]] se li plantejava un greu problema; Martí el Jove era fill de Martí l'Humà i a soles deixava un fill illegítim (bastart), D. Fadric, Comte de Lluna, i este no podia succeir-li al tro de Sicília, per lo que el nou rei d’esta fon son pare, per tant, el [[Regne de Sicília]] | Martí el Jove prengué el manament de l'[[eixèrcit]] de son pare en Sardenya en la trista circumstància de caure malalt de les [[malaltia|malalties]] de l'illa. En el seu falliment en [[1409]], a la [[Corona d'Aragó]] se li plantejava un greu problema; Martí el Jove era fill de Martí l'Humà i a soles deixava un fill illegítim (bastart), D. Fadric, Comte de Lluna, i este no podia succeir-li al tro de Sicília, per lo que el nou rei d’esta fon son pare, per tant, el [[Regne de Sicília]] s'incorporà a la Corona d’Aragó. | ||
==Candidats== | == Candidats == | ||
La situació en que quedava la Corona era preocupant: el rei Martí no tenia més fills, i per la seua edat ya no estava en condicions de tindre’n més, aixina que, començaren les especulacions sobre la possible successió. | La situació en que quedava la Corona era preocupant: el rei Martí no tenia més fills, i per la seua edat ya no estava en condicions de tindre’n més, aixina que, començaren les especulacions sobre la possible successió. | ||
| Llínea 33: | Llínea 34: | ||
Davant el perill de guerra civil, les més altes institucions dels regnes d’[[Regne d'Aragó|Aragó]] i [[Regne de Valéncia|Valéncia]] i dels [[Comtats catalans]], acordaren crear una instància o “compromís” que decidira a qui corresponia el dret a ser rei. | Davant el perill de guerra civil, les més altes institucions dels regnes d’[[Regne d'Aragó|Aragó]] i [[Regne de Valéncia|Valéncia]] i dels [[Comtats catalans]], acordaren crear una instància o “compromís” que decidira a qui corresponia el dret a ser rei. | ||
==Compromissaris== | == Compromissaris == | ||
Cada estat nomenaria a tres compromissaris, el quals es reunirien en [[Casp]], estos, despuix d’escoltar les raons alegades pels sis candidats, delliberarien i elegirien a u d’ells, la sentència seria acatada obligatòriament per tots. Havia una important condició: el designat com a rei llegítim, a part d’obtindre la majoria dels vots, o siga, cinc de nou, deuria ser votat per cada u dels estats, i si algú no el votava, l'estat en qüestió podia negar-se a acatar el fallo. | Cada estat nomenaria a tres compromissaris, el quals es reunirien en [[Casp]], estos, despuix d’escoltar les raons alegades pels sis candidats, delliberarien i elegirien a u d’ells, la sentència seria acatada obligatòriament per tots. Havia una important condició: el designat com a rei llegítim, a part d’obtindre la majoria dels vots, o siga, cinc de nou, deuria ser votat per cada u dels estats, i si algú no el votava, l'estat en qüestió podia negar-se a acatar el fallo. | ||
| Llínea 57: | Llínea 58: | ||
Ans de reunir-se el Compromís, es produïren dos canvis: El valencià Rabasa, per malaltia, fon substituït pel doctor en lleis, [[Pere Beltran]]. Un atra circumstància fon, que quan l'Arquebisbe de Saragossa estava en camí coincidí en [[Antonio de Luna]], partidari del Comte d’Urgell i tractà de convéncer a l'Arquebisbe, este li declarà estar a favor de l'Infant de Castella, per lo que el galtejà i ordenà als seus que l'apunyalaren. Fon substituït en el Compromís pel Bisbe d’[[Osca]]. | Ans de reunir-se el Compromís, es produïren dos canvis: El valencià Rabasa, per malaltia, fon substituït pel doctor en lleis, [[Pere Beltran]]. Un atra circumstància fon, que quan l'Arquebisbe de Saragossa estava en camí coincidí en [[Antonio de Luna]], partidari del Comte d’Urgell i tractà de convéncer a l'Arquebisbe, este li declarà estar a favor de l'Infant de Castella, per lo que el galtejà i ordenà als seus que l'apunyalaren. Fon substituït en el Compromís pel Bisbe d’[[Osca]]. | ||
==La votació== | == La votació == | ||
[[File:Salvador Vinegra, El Compromiso de Caspe.jpg|thumb|right|260px]] | [[File:Salvador Vinegra, El Compromiso de Caspe.jpg|thumb|right|260px]] | ||
Els compromissaris compliren sa missió, i aplegat el moment de la votació, a proposta de l'Arquebisbe de Tarragona, demanaren a Frai Vicent Ferrer que raonara el seu vot i els motius. Este, aixina ho feu, i sa explicació fon determinant per a decidir el fallo. El resultat fon: a favor del Comte d’Urgell, Guillem de Valseca, i l'Arquebisbe de Tarragona, encara que reconeixia que el més adequat per a regnar era l'Infant de Castella; o siga, dos vots catalans. El valencià, Pere Beltran, digué no haver tengut temps d’estudiar el cas, per haver substituït a últim hora a Ginés Rabasa, per lo que | Els compromissaris compliren sa missió, i aplegat el moment de la votació, a proposta de l'Arquebisbe de Tarragona, demanaren a Frai Vicent Ferrer que raonara el seu vot i els motius. Este, aixina ho feu, i sa explicació fon determinant per a decidir el fallo. El resultat fon: a favor del Comte d’Urgell, Guillem de Valseca, i l'Arquebisbe de Tarragona, encara que reconeixia que el més adequat per a regnar era l'Infant de Castella; o siga, dos vots catalans. El valencià, Pere Beltran, digué no haver tengut temps d’estudiar el cas, per haver substituït a últim hora a Ginés Rabasa, per lo que s'abstingué. I els atres dos valencians, el catala Bernal de Gualbes i els tres aragonesos, votaren a favor de l'Infant de Castella (Ferran). Per lo tant, havent-se complit les condicions de majoria (sis vots de nou) i al manco un vot de cada estat, fon proclamat rei llegítim i reconegut en tots els Regnes i Principat de la Corona d’Aragó. | ||
==Oposició== | == Oposició == | ||
Pero, no tots ho acataren: Jaume, Comte d’Urgell, reuní un eixèrcit junt als seus partidaris per a obtindre a la força allò que el Compromís li havia negat. El nou rei, demostrant ser tan previsor com sempre i reunint al seus lleals, es preparà per enfrontar-se al rebel; encara que, intentà convéncer al Comte de que canviara sa actitut i que foren amics, fon inútil. | Pero, no tots ho acataren: Jaume, Comte d’Urgell, reuní un eixèrcit junt als seus partidaris per a obtindre a la força allò que el Compromís li havia negat. El nou rei, demostrant ser tan previsor com sempre i reunint al seus lleals, es preparà per enfrontar-se al rebel; encara que, intentà convéncer al Comte de que canviara sa actitut i que foren amics, fon inútil. | ||
| Llínea 70: | Llínea 71: | ||
N’hi ha que dir, que el càrrec de [[Governador del Regne de Valéncia]], era ocupat per l'hereu, el futur rei. | N’hi ha que dir, que el càrrec de [[Governador del Regne de Valéncia]], era ocupat per l'hereu, el futur rei. | ||
==Cites== | == Cites == | ||
[[Archiu:Ccaspe2.jpg|thumb|250px|Acta del Compromís de Casp]] | [[Archiu:Ccaspe2.jpg|thumb|250px|Acta del Compromís de Casp]] | ||
| Llínea 80: | Llínea 81: | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
{{Commonscat|Compromiso de Caspe}} | {{Commonscat|Compromiso de Caspe}} | ||
* [http://www.cardonavives.com/artrenou.asp?id=356 Artícul en Cardona i Vives] | |||
[[Categoria:Corona d'Aragó]] | [[Categoria:Corona d'Aragó]] | ||