Diferència entre les revisions de "Compromís de Casp"

[[File:El Compromiso de Caspe 1867 Dióscoro Puebla.jpg|thumb|right|290px|Proclamació de [[Ferran d'Antequera]] en [[Valéncia]] com a rei d'[[Corona d'Aragó|Aragó]] ]]

El '''Compromís de Casp''' fon un pacte establit en l'any [[1412]] per representants dels regnes d'[[Aragó]] i [[Valéncia]] i dels [[Comtats de Catalunya]] per a elegir un nou rei davant la mort en l'any [[1410]] de [[Martí I d'Aragó]] sense descendència i sense nomenar un successor acceptat. Va supondre l'entronisació de [[Ferran d'Antequera]], un membre pertanyent a la dinastia [[Casa de Trastámara|Trastámara]], en la [[Corona d'Aragó]].

En l'any [[1409]] regnava en la [[Corona d’Aragó]], [[Martí l'Humà]], que havia succeït a son germà, [[Joan I]], per haver fallit sense fills varons. En [[Sicília]] regnava el seu fill, [[Martí el Jove]].

Martí el Jove prengué el manament de l'[[eixèrcit]] de son pare en Sardenya en la trista circumstància de caure malalt de les [[malaltia|malalties]] de l'illa. En el seu falliment en [[1409]], a la [[Corona d'Aragó]] se li plantejava un greu problema; Martí el Jove era fill de Martí l'Humà i a soles deixava un fill illegítim (bastart), D. Fadric, Comte de Lluna, i este no podia succeir-li al tro de Sicília, per lo que el nou rei d’esta fon son pare, per tant, el [[Regne de Sicília]] s'incorporà a la Corona d’Aragó.

La situació en que quedava la Corona era preocupant: el rei Martí no tenia més fills, i per la seua edat ya no estava en condicions de tindre’n més, aixina que, començaren les especulacions sobre la possible successió.

Davant el perill de guerra civil, les més altes institucions dels regnes d’[[Regne d'Aragó|Aragó]] i [[Regne de Valéncia|Valéncia]] i dels [[Comtats catalans]], acordaren crear una instància o “compromís” que decidira a qui corresponia el dret a ser rei.

Cada estat nomenaria a tres compromissaris, el quals es reunirien en [[Casp]], estos, despuix d’escoltar les raons alegades pels sis candidats, delliberarien i elegirien a u d’ells, la sentència seria acatada obligatòriament per tots. Havia una important condició: el designat com a rei llegítim, a part d’obtindre la majoria dels vots, o siga, cinc de nou, deuria ser votat per cada u dels estats, i si algú no el votava, l'estat en qüestió podia negar-se a acatar el fallo.

Ans de reunir-se el Compromís, es produïren dos canvis: El valencià Rabasa, per malaltia, fon substituït pel doctor en lleis, [[Pere Beltran]]. Un atra circumstància fon, que quan l'Arquebisbe de Saragossa estava en camí coincidí en [[Antonio de Luna]], partidari del Comte d’Urgell i tractà de convéncer a l'Arquebisbe, este li declarà estar a favor de l'Infant de Castella, per lo que el galtejà i ordenà als seus que l'apunyalaren. Fon substituït en el Compromís pel Bisbe d’[[Osca]].

[[File:Salvador Vinegra, El Compromiso de Caspe.jpg|thumb|right|260px]]

Els compromissaris compliren sa missió, i aplegat el moment de la votació, a proposta de l'Arquebisbe de Tarragona, demanaren a Frai Vicent Ferrer que raonara el seu vot i els motius. Este, aixina ho feu, i sa explicació fon determinant per a decidir el fallo. El resultat fon: a favor del Comte d’Urgell, Guillem de Valseca, i l'Arquebisbe de Tarragona, encara que reconeixia que el més adequat per a regnar era l'Infant de Castella; o siga, dos vots catalans. El valencià, Pere Beltran, digué no haver tengut temps d’estudiar el cas, per haver substituït a últim hora a Ginés Rabasa, per lo que s'abstingué. I els atres dos valencians, el catala Bernal de Gualbes i els tres aragonesos, votaren a favor de l'Infant de Castella (Ferran). Per lo tant, havent-se complit les condicions de majoria (sis vots de nou) i al manco un vot de cada estat, fon proclamat rei llegítim i reconegut en tots els Regnes i Principat de la Corona d’Aragó.

Pero, no tots ho acataren: Jaume, Comte d’Urgell, reuní un eixèrcit junt als seus partidaris per a obtindre a la força allò que el Compromís li havia negat. El nou rei, demostrant ser tan previsor com sempre i reunint al seus lleals, es preparà per enfrontar-se al rebel; encara que, intentà convéncer al Comte de que canviara sa actitut i que foren amics, fon inútil.

N’hi ha que dir, que el càrrec de [[Governador del Regne de Valéncia]], era ocupat per l'hereu, el futur rei.

[[Archiu:Ccaspe2.jpg|thumb|250px|Acta del Compromís de Casp]]

== Enllaços externs ==

{{Commonscat|Compromiso de Caspe}}

[[Categoria:Corona d'Aragó]]