Diferència entre les revisions de "Lluis Fullana Mira" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No se mostren 2 edicions intermiges del mateix usuari)

Llínea 25:

== Catedràtic ==

Junt al ministeri sacerdotal -arribant a ser el confessor personal de la [[María Cristina de Habsburgo-Lorena|Reina Donya Maria Cristina]]- l'atre ministeri principal del pare Fullana -junt al de l'investigació històrica i filològica- fon el de l'ensenyança. En el colege "La Concepción" d'[[Ontinyent]] fon professor de francés, i en l'[[Universitat de Valéncia]], [http://perso.wanadoo.es/catedrafullana/catedratic.htm catedràtic de Llengua Valenciana]. Sabia llatí, grec, francés, italià, anglés... Pels seus coneiximents dels dialectes del Rif, fins fon requerit pel [[Ministeri d'Assunts Exteriors]] com a intérpret en motiu de la visita a [[Espanya]] del Gran Visir del [[Protectorat ~~Espanyol en el~~ Marroc]].

Junt al ministeri sacerdotal -arribant a ser el confessor personal de la [[María Cristina de Habsburgo-Lorena|Reina Donya Maria Cristina]]- l'atre ministeri principal del pare Fullana -junt al de l'investigació històrica i filològica- fon el de l'ensenyança. En el colege "La Concepción" d'[[Ontinyent]] fon professor de francés, i en l'[[Universitat de Valéncia]], [http://perso.wanadoo.es/catedrafullana/catedratic.htm catedràtic de Llengua Valenciana]. Sabia llatí, grec, francés, italià, anglés... Pels seus coneiximents dels dialectes del Rif, fins fon requerit pel [[Ministeri d'Assunts Exteriors]] com a intérpret en motiu de la visita a [[Espanya]] del Gran Visir del [[Protectorat espanyol de Marroc]].

El [[Centre de Cultura Valenciana]] (ara, [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]]) el 27 de juny de [[1916]] acordà:

Llínea 72:

== Les Bases d'ortografia valenciana ==

[[File:Primera pàgina de les Normes de Castelló.jpg|thumb|250px|Signatura de les Normes del 32]]

Sí que és cert que el Pare Lluís Fullana accedí a firmar les Bases d'ortografia valenciana conegudes per alguns com a "[[Normes del 32|Normes del 32 o de Castelló]]", pero va afegir al costat un text a on ficava que les signava pel seu caracter provisional.

Llínea 86:

Un atre testimoni en favor del Pare Fullana: L'onze de novembre d'este present i mateix any de 1932, el Pare Andreu Ivars i Cardona, frare franciscà també i discípul del P. Fullana ya tenia acabat el Pròlec per a la segona edició o impressió de la mateixa ''Ortografia Valenciana'', que eixiria a la llum pública, en Valéncia, igualment, en [[1933]], com aixina va ser.

== Cooficialitat de la llengua valenciana ==

En l'any [[1918]], Fullana llegia una conferència en la [[Diputació Provincial de Valéncia]] que titulava ''La cooficialitat de la Llengua Valenciana''. Raonant sobre les quatre opinions dominants respecte a la llengua que deu mantindre's com a oficial en el [[Regne de Valéncia]]: la castellana, la catalana, la valenciana, i la valenciana i la castellana per igual, conclou que lo més llògic i posat en raó és la cooficialitat del valencià i el castellà. Xixanta anys més tart, l'any [[1982]], vindria a donar-li la raó l'[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana]] en l'artícul sèptim, que diu: 'Els dos idiomes oficials de la Comunitat Valenciana són el valencià i el castellà. Tots tenen el dret a coneixer-los i usar-los'.

== Obra ==

@@ Llínea 25: / Llínea 25: @@
 == Catedràtic ==
-Junt al ministeri sacerdotal -arribant a ser el confessor personal de la [[María Cristina de Habsburgo-Lorena|Reina Donya Maria Cristina]]- l'atre ministeri principal del pare Fullana -junt al de l'investigació històrica i filològica- fon el de l'ensenyança. En el colege "La Concepción" d'[[Ontinyent]] fon professor de francés, i en l'[[Universitat de Valéncia]], [http://perso.wanadoo.es/catedrafullana/catedratic.htm catedràtic de Llengua Valenciana]. Sabia llatí, grec, francés, italià, anglés... Pels seus coneiximents dels dialectes del Rif, fins fon requerit pel [[Ministeri d'Assunts Exteriors]] com a intérpret en motiu de la visita a [[Espanya]] del Gran Visir del [[Protectorat Espanyol en el Marroc]].
+Junt al ministeri sacerdotal -arribant a ser el confessor personal de la [[María Cristina de Habsburgo-Lorena|Reina Donya Maria Cristina]]- l'atre ministeri principal del pare Fullana -junt al de l'investigació històrica i filològica- fon el de l'ensenyança. En el colege "La Concepción" d'[[Ontinyent]] fon professor de francés, i en l'[[Universitat de Valéncia]], [http://perso.wanadoo.es/catedrafullana/catedratic.htm catedràtic de Llengua Valenciana]. Sabia llatí, grec, francés, italià, anglés... Pels seus coneiximents dels dialectes del Rif, fins fon requerit pel [[Ministeri d'Assunts Exteriors]] com a intérpret en motiu de la visita a [[Espanya]] del Gran Visir del [[Protectorat espanyol de Marroc]].
 El [[Centre de Cultura Valenciana]] (ara, [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]]) el 27 de juny de [[1916]] acordà:
@@ Llínea 72: / Llínea 72: @@
 == Les Bases d'ortografia valenciana ==
 [[File:Primera pàgina de les Normes de Castelló.jpg|thumb|250px|Signatura de les Normes del 32]]
+{{AP|Normes de Castelló|Bases d'ortografia valenciana}}
 Sí que és cert que el Pare Lluís Fullana accedí a firmar les Bases d'ortografia valenciana conegudes per alguns com a "[[Normes del 32|Normes del 32 o de Castelló]]", pero va afegir al costat un text a on ficava que les signava pel seu caracter provisional.
@@ Llínea 86: / Llínea 86: @@
 Un atre testimoni en favor del Pare Fullana: L'onze de novembre d'este present i mateix any de 1932, el Pare Andreu Ivars i Cardona, frare franciscà també i discípul del P. Fullana ya tenia acabat el Pròlec per a la segona edició o impressió de la mateixa ''Ortografia Valenciana'', que eixiria a la llum pública, en Valéncia, igualment, en [[1933]], com aixina va ser.
+== Cooficialitat de la llengua valenciana ==
+En l'any [[1918]], Fullana llegia una conferència en la [[Diputació Provincial de Valéncia]] que titulava ''La cooficialitat de la Llengua Valenciana''. Raonant sobre les quatre opinions dominants respecte a la llengua que deu mantindre's com a oficial en el [[Regne de Valéncia]]: la castellana, la catalana, la valenciana, i la valenciana i la castellana per igual, conclou que lo més llògic i posat en raó és la cooficialitat del valencià i el castellà. Xixanta anys més tart, l'any [[1982]], vindria a donar-li la raó l'[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana]] en l'artícul sèptim, que diu: 'Els dos idiomes oficials de la Comunitat Valenciana són el valencià i el castellà. Tots tenen el dret a coneixer-los i usar-los'.
 == Obra ==