Anar al contingut

Diferència entre les revisions de "Torre àrap d'Albal"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
mSense resum d'edició
Sense resum d'edició
 
(No es mostren 10 edicions intermiges d'2 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
[[Image:Torre_árabe_de_Albal.jpg |thumb|270px|Torre àrap d'Albal]]
[[File:Torre árabe de Albal 3.jpg|thumb|270px|Torre àrap d'Albal]]
La '''Torre àrap d'Albal''', coneguda popularment com '''Torre dels Moros''', és l'edifici més antic de la població d'[[Albal]] i únic vestigi de la fortificació defensiva de la primitiva alqueria islàmica. És de gran importància simbòlica per a la població, formant part del seu escut heràldic.
La '''Torre àrap d'Albal''', coneguda popularment com '''Torre dels Moros''', és l'edifici més antic de la població d'[[Albal]] i únic vestigi de la fortificació defensiva de la primitiva [[alqueria]] islàmica. És de gran importància simbòlica per a la població, formant part del seu escut heràldic.


Este edifici fon inclòs en el "Inventari de Castells, Torres i Muralles de l'Antic Regne de València" per al [[Patrimoni Artístic Nacional]] en [[1953]]. Es [[Be d'Interés Cultural]].
Este edifici fon inclòs en el "Inventari de Castells, Torres i Muralles de l'Antic Regne de Valéncia" per al [[Patrimoni Artístic Nacional]] en l'any [[1953]]. Està considerat com a  [[Be d'Interés Cultural]] per la [[Generalitat Valenciana]].
==Historia==
És una torre de vigilància i defensa d'[[época àrap]]. Es de planta quadrada i el seu volum es de forma piramidal, està arrematada per almenes. Els materials empleats per a la seua construcció son pedra i morter de terra, calç i arena. La torre és troba en el centre de la població, en una menuda plaça a la que recauen dos dels seus fronts, existint adossades en els atres dos fronts.


En el [[Llibre del Repartiment]] de [[València]], consta la donació que feu en [[1238]] [[Jaume I]] d'[[Aragó]] de l'alqueria àrap a Gil d'Atrosillo. Sis anys més tart este vengué la venda d'[[Albal]] al [[Cabildo de València]] que conservà definitivament el senyoriu.
== Història ==
És una torre de vigilància i defensa d'[[época àrap]]. És de planta quadrada i el seu volum és de forma piramidal, està arrematada per almenes. Els materials empleats per a la seua construcció són pedra i morter de terra, calç i arena. La torre es troba en el centre de la població, en una chicoteta plaça a la que recauen dos dels seus fronts, existint adossades en els atres dos fronts.
 
En el [[Llibre del Repartiment]] de [[Valéncia]], consta la donació que feu en [[1238]] [[Jaume I]] d'[[Aragó]] de l'alqueria àrap a Gil d'Atrosillo. Sis anys més tart este vengué la venda d'[[Albal]] al [[Cabildo de Valéncia]] que conservà definitivament el senyoriu.
 
== Referències ==
* [https://eduwp.edu.gva.es/patrimonio-cultural/ficha-inmueble.php?id=2665 Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià]
 
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Torre árabe de Albal}}
 
[[Categoria:Arquitectura]]
[[Categoria:Arquitectura valenciana]]
[[Categoria:Arquitectura valenciana]]
[[Categoria:Monuments del Regne de Valéncia]]
[[Categoria:Monuments del Regne de Valéncia]]
[[Categoria:Alqueries]]
[[Categoria:Torres defensives]]

Última revisió del 19:14 18 abr 2026

Archiu:Torre árabe de Albal 3.jpg
Torre àrap d'Albal

La Torre àrap d'Albal, coneguda popularment com Torre dels Moros, és l'edifici més antic de la població d'Albal i únic vestigi de la fortificació defensiva de la primitiva alqueria islàmica. És de gran importància simbòlica per a la població, formant part del seu escut heràldic.

Este edifici fon inclòs en el "Inventari de Castells, Torres i Muralles de l'Antic Regne de Valéncia" per al Patrimoni Artístic Nacional en l'any 1953. Està considerat com a Be d'Interés Cultural per la Generalitat Valenciana.

Història

[editar | editar còdic]

És una torre de vigilància i defensa d'época àrap. És de planta quadrada i el seu volum és de forma piramidal, està arrematada per almenes. Els materials empleats per a la seua construcció són pedra i morter de terra, calç i arena. La torre es troba en el centre de la població, en una chicoteta plaça a la que recauen dos dels seus fronts, existint adossades en els atres dos fronts.

En el Llibre del Repartiment de Valéncia, consta la donació que feu en 1238 Jaume I d'Aragó de l'alqueria àrap a Gil d'Atrosillo. Sis anys més tart este vengué la venda d'Albal al Cabildo de Valéncia que conservà definitivament el senyoriu.

Referències

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons