Diferència entre les revisions de "Artur Mas"
Revertides les edicions de 178.139.163.141 (discussió); s'ha recuperat l'última versió de Xavier (Etiqueta: Reversió) |
Sense resum d'edició |
||
| (No es mostra una edició intermija d'un usuari) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
{{Biografia| | {{Biografia| | ||
| nom = Artur Mas i Gavarró | | nom = Artur Mas i Gavarró | ||
| image = [[ | | image = [[Archiu:Artur Mas - Fotografia oficial.jpg|250px]] | ||
| peu = Artus Mas en l'any [[2011]] | | peu = Artus Mas en l'any [[2011]] | ||
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | | nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | ||
| Llínea 13: | Llínea 13: | ||
Artur Mas és llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials per l'Universitat de Barcelona. Abans de ser investit president, fon regidor de l'Ajuntament de Barcelona entre els anys [[1987]] i [[1995]], diputat durant les llegislatures VI, VII, VIII, IX, X i XI del Parlament de Catalunya ([[1995]]-[[2016]]), i conseller en varis eixecutius autonòmics de [[Jordi Pujol]]. De l'any [[2012]] fins a la seua dissolució en l'any [[2016]] fon president del partit polític [[Convergència Democràtica de Catalunya]] (CDC). En [[juliol]] de l'any [[2016]] fon elegit en primàries president del PDeCAT, càrrec del que dimití en [[giner]] de [[2018]]. | Artur Mas és llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials per l'Universitat de Barcelona. Abans de ser investit president, fon regidor de l'Ajuntament de Barcelona entre els anys [[1987]] i [[1995]], diputat durant les llegislatures VI, VII, VIII, IX, X i XI del Parlament de Catalunya ([[1995]]-[[2016]]), i conseller en varis eixecutius autonòmics de [[Jordi Pujol]]. De l'any [[2012]] fins a la seua dissolució en l'any [[2016]] fon president del partit polític [[Convergència Democràtica de Catalunya]] (CDC). En [[juliol]] de l'any [[2016]] fon elegit en primàries president del PDeCAT, càrrec del que dimití en [[giner]] de [[2018]]. | ||
== Cites == | |||
{{Cita|''La apropiación documental de [[Pròsper de Bofarull i Mascaró|Bofarull]] respondía al sueño imperialista de la Renaixença. Después del pistoletazo de salida dado por el poeta [[Bonaventura Carles Aribau|Aribau]] con su Oda a la Patria (a. 1832), el nacionalismo iniciaría acciones para acomodar el pretérito. De un histórico Condado pasaron los cronistas aduladores a usar títulos de Principado, Reino y Gran Cataluña. En 2013, por boca del president [[Artur Mas|Mas]], ya hablan de 'Imperio Catalán'.''|'Los hijos de la Gran Cataluña en el Archivo de la Corona de Aragón y el Panteón Real de Sijena' (2013), per [[Ricart Garcia Moya]]}} | |||
== Vore també == | == Vore també == | ||