Diferència entre les revisions de "Regne d'Armènia" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No es mostren 2 edicions intermiges d'2 usuaris)

Llínea 1:

{{Estat desaparegut

|nom = Regne d'Armènia<br />Մեծ Հայք<br />''Metz Hayk''

|~~imatge_bandera~~ = Artaxiad.svg

|image_bandera = Artaxiad.svg

|~~imatge_escut~~ =

|image_escut =

|any_inici = 331 a. C.

|any_fi = 428 d. C.

Llínea 16:

El '''Regne d'Armènia''', o '''Armènia Major''', fon un [[monarquia|regne]] [[independència|independent]] entre el [[anys 190 a. C.|190 a.C.]] i el [[165|165 d. de C.]], i un [[protectorat]] del [[Imperi romà]] entre el [[165]] i el [[428]]. Fon creat de les cendres de l'antiga [[satrapia]] de [[Armènia]], que era part del [[imperi aquemènida]]. Va devindre en un regne independent baix la [[Dinastia Oròntida|dinastia oròntida]], gràcies a l'apogeu del [[Regne de Macedònia]].

Despuix de la caiguda del [[Imperi seléucida]], una de les [[monarquia]] que varen nàixer de les ruïnes de l'imperi de [[~~Alejandro~~ Magne]], un estat helenístic armeni va ser fundat en 190 a.C. per [[Artaxias I]]. En el seu màxim esplendor, entre els anys [[anys 90 a. C.|95 a.C.]] i [[anys 60 a. C.|66 a.C.]], Armènia va estendre els seus dominis sobre parts del [[Caucas]] i l'àrea que actualment correspon a l'est de [[Turquia]], [[Síria]] i [[Líban]]. Per un temps, Armènia va ser un dels [[estat]]s més poderosos de la regió, fins que va ser alcançada per la [[esfera d'influència]] romana en el 66 a.C.

Despuix de la caiguda del [[Imperi seléucida]], una de les [[monarquia]] que varen nàixer de les ruïnes de l'imperi de [[Aleixandre Magne]], un estat helenístic armeni va ser fundat en 190 a.C. per [[Artaxias I]]. En el seu màxim esplendor, entre els anys [[anys 90 a. C.|95 a.C.]] i [[anys 60 a. C.|66 a.C.]], Armènia va estendre els seus dominis sobre parts del [[Caucas]] i l'àrea que actualment correspon a l'est de [[Turquia]], [[Síria]] i [[Líban]]. Per un temps, Armènia va ser un dels [[estat]]s més poderosos de la regió, fins que va ser alcançada per la [[esfera d'influència]] romana en el 66 a.C.

Posteriorment, Armènia va ser un freqüent [[estat matalaf|foc de contenció]] entre Roma i el [[Imperi persa]]. Els [[imperi partixc|parts]] varen forçar a Armènia a sometre's entre els anys [[37]] i [[47]], quan els romans varen reprendre el control del regne.

Llínea 23:

El [[Imperi sasànida]] va ocupar Armènia en [[252]] fins que els romans ho varen recuperar en [[287]]. En [[384]] el regne va ser dividit entre el [[Imperi romà d'Orient]] i els perses. Armènia Occidental prontament es va incorporar com [[província romana]] en el nom de ''[[Armènia Inferior]]'' (entre [[Pontus]] i [[Capadòcia]]); Armènia Oriental es va mantindre com a regne dins de [[Pèrsia]], fins que en 428 la [[noblea]] local va derrocar al rei, i els sasànides varen instalar a un [[governador]] en el seu lloc.

== Referències ==

* Aram, Proudian H.: ''The Armenians in past and present''. Los Ángeles, 1896.

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
 {{Estat desaparegut
 |nom = Regne d'Armènia<br />Մեծ Հայք<br />''Metz Hayk''
-|imatge_bandera =  Artaxiad.svg
+|image_bandera =  Artaxiad.svg
-|imatge_escut =
+|image_escut =
 |any_inici = 331 a. C.
 |any_fi = 428 d. C.
@@ Llínea 16: / Llínea 16: @@
 El '''Regne d'Armènia''', o '''Armènia Major''', fon un [[monarquia|regne]] [[independència|independent]] entre el [[anys 190 a. C.|190 a.C.]] i el [[165|165 d. de C.]], i un [[protectorat]] del [[Imperi romà]] entre el [[165]] i el [[428]]. Fon creat de les cendres de l'antiga [[satrapia]] de [[Armènia]], que era part del [[imperi aquemènida]]. Va devindre en un regne independent baix la [[Dinastia Oròntida|dinastia oròntida]], gràcies a l'apogeu del [[Regne de Macedònia]].
-Despuix de la caiguda del [[Imperi seléucida]], una de les [[monarquia]] que varen nàixer de les ruïnes de l'imperi de [[Alejandro Magne]], un estat helenístic armeni va ser fundat en 190 a.C. per [[Artaxias I]]. En el seu màxim esplendor, entre els anys [[anys 90 a. C.|95 a.C.]] i [[anys 60 a. C.|66 a.C.]], Armènia va estendre els seus dominis sobre parts del [[Caucas]] i l'àrea que actualment correspon a l'est de [[Turquia]], [[Síria]] i [[Líban]]. Per un temps, Armènia va ser un dels [[estat]]s més poderosos de la regió, fins que va ser alcançada per la [[esfera d'influència]] romana en el 66 a.C.
+Despuix de la caiguda del [[Imperi seléucida]], una de les [[monarquia]] que varen nàixer de les ruïnes de l'imperi de [[Aleixandre Magne]], un estat helenístic armeni va ser fundat en 190 a.C. per [[Artaxias I]]. En el seu màxim esplendor, entre els anys [[anys 90 a. C.|95 a.C.]] i [[anys 60 a. C.|66 a.C.]], Armènia va estendre els seus dominis sobre parts del [[Caucas]] i l'àrea que actualment correspon a l'est de [[Turquia]], [[Síria]] i [[Líban]]. Per un temps, Armènia va ser un dels [[estat]]s més poderosos de la regió, fins que va ser alcançada per la [[esfera d'influència]] romana en el 66 a.C.
 Posteriorment, Armènia va ser un freqüent [[estat matalaf|foc de contenció]] entre Roma i el [[Imperi persa]]. Els [[imperi partixc|parts]] varen forçar a Armènia a sometre's entre els anys [[37]] i [[47]], quan els romans varen reprendre el control del regne.
@@ Llínea 23: / Llínea 23: @@
 El [[Imperi sasànida]] va ocupar Armènia en [[252]] fins que els romans ho varen recuperar en [[287]]. En [[384]] el regne va ser dividit entre el [[Imperi romà d'Orient]] i els perses. Armènia Occidental prontament es va incorporar com [[província romana]] en el nom de ''[[Armènia Inferior]]'' (entre [[Pontus]] i [[Capadòcia]]); Armènia Oriental es va mantindre com a regne dins de [[Pèrsia]], fins que en 428 la [[noblea]] local va derrocar al rei, i els sasànides varen instalar a un [[governador]] en el seu lloc.
 == Referències ==
 * Aram, Proudian H.: ''The Armenians in past and present''. Los Ángeles, 1896.