Diferència entre les revisions de "Vicent Martin i Soler"
mSense resum d'edició |
Sense resum d'edició |
||
| (No es mostren 33 edicions intermiges d'5 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Image:Vicente martin y soler.jpg| | {{Biografia| | ||
'''Vicent Martín i Soler''' ([[Valéncia]], [[2 de maig]] de [[1754]] - [[Sant | | nom = Vicent Martín i Soler | ||
| image = [[Image:Vicente martin y soler.jpg|250px|Vicent Martín i Soler]] | |||
| peu = | |||
| nacionalitat = [[Regne de Valéncia|Valenciana]] | |||
| ocupació = Músic i compositor. | |||
| data_naix = [[2 de maig]] de [[1754]] | |||
| lloc_naix = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | |||
| data_mort = [[30 de giner]] de [[1806]] | |||
| lloc_mort = [[Sant Petersburc]], [[Rússia]] | |||
}} | |||
'''Vicent Martín i Soler''', el seu nom complet fon Atanasio Martín Ignacio Vicente Tadeo Francisco Pellegrin Martín i Soler ([[Valéncia]], [[2 de maig]] de [[1754]] - † [[Sant Petersburc]], [[Rússia]], [[30 de giner]] de [[1806]]) fon un músic i compositor [[Regne de Valéncia|valencià]] de reconegut prestigi internacional. Nomenat popularment ''Martini el Spagnolo'' o el ''[[Mozart]] valencià'', fon conegut principalment com a autor d'[[òpera|òperes]] i [[ballet|ballets]]. | |||
Fon un compositor de gran valia, que sabé obrir-se camí entre els grans compositors d'òpera europeus de finals del [[sigle XVIII]], per la seua originalitat, per la naturalitat i expressivitat de les seues melodies i per l'us molt personal dels ritmes de dansa. La seua obra i fama es varen estendre per tota [[Europa]], i és un dels escassos compositors espanyols de l'época en trayectòria internacional. | |||
== Carrera == | == Carrera == | ||
Fill del cantant [[Francisco Javier Martín]] i de Magdalena Soler, fon chiquet de cor de la catedral de [[Valéncia]]. | Fill del cantant [[Francisco Javier Martín]] i de Magdalena Soler, fon chiquet de cor de la catedral de [[Valéncia]]. Son pare, tenor de la [[Catedral de Valéncia]], fon qui l'inicià en els estudis musicals i qui, a la vista de les seues aptituts, conseguí que ingressara com a infant de cor en la catedral. | ||
Despuix d'estudiar música en Bolonya en [[Giovanni Battista Martini]] es va instalar en [[1775]] en [[Madrit]], sent chiquet es traslladà a la capital d'Espanya tractant de trobar millors oportunitats per a desenrollar la seua carrera de músic. En 1775, hi ha constància de la seua presència en la capital i en certa fama, puix se li encarregà la composició d'una opera buffa, ''Il tutore burlato'', que es representà en el teatre de la Granja de Sant Ildefons. Durant el temps que va permanéixer en Madrit fon conegut com “Il valenzano” a on estrenà en 22 anys la seua primera òpera ''I due avari'' i en [[1777]] la seua [[sarsuela]] ''Iltre tutore burlato'', lligada a l'espírit de la [[tonadeta]], que vint anys més tart va traduir i va adaptar a l'espanyol segons el patró de la sarsuela com ''La madrilenya''. En la capital espanyola va obtindre numerosos èxits, protegit pel rei [[Carles IV]]. | |||
El príncip d'Astúries, amant de la bona música, li concedí en l'[[autumne]] de [[1777]] una pensió per a que poguera traslladar-se a [[Itàlia]]. Es guanyà l'apreci i el patronat del futur Carles IV, per ad això, en varis documents italians se li cita com a mestre “al actual servici de S.A.R. el Príncip d'Astúries”, o simplement com a “mestre de capella espanyol”; quan publicà anys més tart les seues ''XII Canzonette italiane accompagnate col cembalo o arpa o chitarra'', en [[Viena]]. | |||
En l'any [[1777]] es va mudar al [[regne de Nàpols]], com a Mestre de Capella del també Borbó [[Ferran IV de Nàpols|Ferrando IV]]. Allí permaneixqué fins a [[1785]] consolidant la seua reputació com a compositor: En [[1779]] va donar la primera representació del seu ''Ifigènia in Aulide'' en el grandiós marc del [[Teatre Sant Carles]]. En anys successius va representar atres treballs teatrals en diverses ciutats italianes (''Andròmaca'', ''l'amore geloso'', ''In amor ci vuol destrezza'' i ''Li burle per amore''). | |||
Itàlia era el lloc idòneu a on dirigir-se per a continuar en la seua formació, i Nàpols, en la seua tradició operística ben assentada i el seu ric món teatral, reunia les millors condicions. Pero, ademés, com es donava la circumstància de l'estret parentesc entre el rei de Nàpols i el seu protector real, res sembla més natural que presentar-se davant Ferrando IV, avalat per la recomanació del seu germà. En Nàpols seria conegut com “Vincenzo Martini, il spagnuolo i El Valenziano” estrenant òperes superant en èxit a Paisiello, Cimarosa, Salieri o Sarti. | |||
No podia faltar la seua presència en [[Viena]], a on fon conegut en el nom de Ignaz Martini i alternà èxits en [[Mozart]] i [[Hayden]], sent este el periodo més important de la seua carrera. L'esposa de l'embaixador espanyol en Viena el convidà a traslladar-se ad esta ciutat, i per a la cort vienesa va representar una òpera còmica en [[1785]]. En Viena conseguí un gran èxit, aixina que es va establir allí i va compondre òperes sobre texts de [[Lorenzo da Ponte]], en qui va entaular una gran amistat, com ''Una cosa rara, ossia Bellezza ed onestà'', ''l'arbore doní Diana'' o ''Iltre Burbero doní buon cuore''. En [[Viena]] va conéixer ademés l'obra de [[Wolfgang Amadeus Mozart|Mozart]] i [[Antonio Salieri|Salieri]]. La seua òpera ''Una cosa rara'' va arribar a reposar-se 55 vegades en pocs anys i fon un dels seus majors èxits; de fet, una melodia del final del primer acte fon usada per Mozart en el segon acte del seu ''El senyor Giovanni'', precisament en l'escena del banquet. A l'any següent va tornar a collir grans aplaudiments en el seu ''l'arbore doní Diana'', que entre [[1787]] i [[1792]] va rebre de 65 a 70 representacions en el [[Burgtheater]] de [[Viena]], de manera que fon una de les òperes en [[italià]] més representades de l'época. | |||
Durant la seua estància en Viena acceptà el càrrec de “mestre au service de Sa Majesté Impériale Catalina II la Gran”, donant començ aixina a una nova etapa de la seua vida. Fon a mitan de l'any [[1788]] quan viajà a [[Rússia]]. | |||
En [[ | En eixe any de [[1788]], acceptà l'oferta de [[Caterina II de Rússia|Catalina II]] per a ser compositor de la cort en [[Sant Petersburc]], a on va compondre noves òperes, algunes d'elles en [[rus]] i de tema cervantí com ''El desgraciat héroe Kosmetovich'' ([[1789]], llibret escrit en part per Catalina la Gran i de certes connotacions polítiques, ya que tractava de ridiculisar a [[Gustau III]] de [[Suècia]]), i, despuix d'un breu intent d'instalar-se en [[Londres]], a on estigué entre [[1793]] i [[1796]] i va representar en èxit ''La capricciosa corretta'', sempre en llibret del seu amic Da Ponte. Les següents representacions no tingueren èxit i tornà a [[Sant Petersburc]]. Despuix de la mort de Catalina II, el Sar Pau I el nomenà conseller real i inspector dels teatres imperials, d'ahí que mantinguera el seu prestigi i consideració en la Cort. La seua última òpera, “La festa del villaggio”, estrenada en el teatre de l'Ermitage, en [[1798]], fon un encàrrec del Sar. | ||
Els últims anys de sa vida, per a sobreviure tingué que donar classes de cant, a on es dedicà en exclusiva a l'ensenyança i abandonà la composició. | |||
En l'any [[1806]], Vicent Martín i Soler morí en Sant Petersburc, la ciutat que hi havia vist representar algunes de les seues òperes més famoses. | |||
== Obra == | == Obra == | ||
La seua música fon molt apreciada pels seus contemporàneus; va compondre més de trenta òperes i una vintena de ballets per a teatres del major ranc: el Sant Carlo de Nàpols, el Burgtheater de [[Viena]], el [[Ermitage]] de Sant Petersburg, el King'S Theatre de Londres... Les seues obres varen ser interpretades pels majors cantants del moment, com el castrato [[Luigi Marchesi]], els tenors [[Giovanni Ansani]] i [[Michael Kelly]], les sopranos [[Maria Balducci]], [[Luisa Todi]] o [[Nancy Storace]], i els seus ballets varen meréixer la coreografia de [[Charles Lepicq]] o [[Domenico Rossi]]. Va tindre a la seua disposició als millors llibretistes del seu temps, com Pietro Metastasio o Da Ponte, i fon el músic predilecte de la major part dels soberans del seu temps: [[Carles IV]], [[Josep II]], [[Caterina II de | La seua música fon molt apreciada pels seus contemporàneus; va compondre més de trenta òperes i una vintena de ballets per a teatres del major ranc: el Sant Carlo de Nàpols, el Burgtheater de [[Viena]], el [[Ermitage]] de Sant Petersburg, el King'S Theatre de Londres... Les seues obres varen ser interpretades pels majors cantants del moment, com el castrato [[Luigi Marchesi]], els tenors [[Giovanni Ansani]] i [[Michael Kelly]], les sopranos [[Maria Balducci]], [[Luisa Todi]] o [[Nancy Storace]], i els seus ballets varen meréixer la coreografia de [[Charles Lepicq]] o [[Domenico Rossi]]. Va tindre a la seua disposició als millors llibretistes del seu temps, com Pietro Metastasio o Da Ponte, i fon el músic predilecte de la major part dels soberans del seu temps: [[Carles IV]], [[Josep II]], [[Caterina II de Rússia]]. | ||
En quant a estil, la seua música correspon al classicisme vienés: dolç i plena de gràcia mercé al predomini de la [[melodia]], l'estructura a tres veus i la periodicitat del [[frasegeu]] i de la forma. Moltes de les seues melodies tenen un caràcter pastoral en quant que presentaven un metro de [[contradansa]] (en 6/8). Durant la seua carrera va compondre principalment òperes líriques, moltes de les quals varen conseguir en el seu temps èxits resonants. La culminació de la seua carrera la va conseguir en Viena en tres drames jocosos en llibret de Da Ponte: ''Iltre burbero doní buon cuore'' ([[1786]]), ''Una cosa rara'' ([[1786]]) i ''l'arbore doní Diana'' ([[1787]]), que hui en dia són rarament representades, encara que se solen citar ''Il tutore burlato'', ''Una cosa rara'' i ''La scuola dei maritati''. | En quant a estil, la seua música correspon al classicisme vienés: dolç i plena de gràcia mercé al predomini de la [[melodia]], l'estructura a tres veus i la periodicitat del [[frasegeu]] i de la forma. Moltes de les seues melodies tenen un caràcter pastoral en quant que presentaven un metro de [[contradansa]] (en 6/8). Durant la seua carrera va compondre principalment òperes líriques, moltes de les quals varen conseguir en el seu temps èxits resonants. La culminació de la seua carrera la va conseguir en Viena en tres drames jocosos en llibret de Da Ponte: ''Iltre burbero doní buon cuore'' ([[1786]]), ''Una cosa rara'' ([[1786]]) i ''l'arbore doní Diana'' ([[1787]]), que hui en dia són rarament representades, encara que se solen citar ''Il tutore burlato'', ''Una cosa rara'' i ''La scuola dei maritati''. | ||
=== | === Òperes === | ||
Es conserven 21 òperes de Martín i Soler. L'any i la ciutat es referixen a la primera representació: | Es conserven 21 òperes de Martín i Soler. L'any i la ciutat es referixen a la primera representació: | ||
*''Il tutore burlato (La Madrilenya)'' (opera bufa, basat en ''La finta semplice'' de [[Pasquale Mililotti]], [[1778]], [[Madrit]]) | *''Il tutore burlato (La Madrilenya)'' (opera bufa, basat en ''La finta semplice'' de [[Pasquale Mililotti]], [[1778]], [[Madrit]]) | ||
*''Ifigènia in Aulide'' (drama per música, llibret de Luigi Serio, [[1779]], [[Nàpols]]) | *''[http://imslp.org/wiki/Ifigenia_in_Aulide_(Mart%C3%ADn_y_Soler,_Vicente) Ifigènia in Aulide]'' (drama per música, llibret de Luigi Serio, [[1779]], [[Nàpols]]; [http://javanese.imslp.info/files/imglnks/usimg/3/31/IMSLP218984-PMLP362638-Martin_Y_Soler_-_Ifigenia_in_Aulide_I.pdf Acte1], [http://javanese.imslp.info/files/imglnks/usimg/7/7c/IMSLP218985-PMLP362638-Martin_Y_Soler_-_Ifigenia_in_Aulide_II.pdf Acte2], [http://javanese.imslp.info/files/imglnks/usimg/7/78/IMSLP218986-PMLP362638-Martin_Y_Soler_-_Ifigenia_in_Aulide_III.pdf Acte3]) | ||
*''Ipermestra'' (drama per música, llibret de [[Pietro Metastasio]], [[1780]], [[Nàpols]]) | *''Ipermestra'' (drama per música, llibret de [[Pietro Metastasio]], [[1780]], [[Nàpols]]) | ||
*''Andròmaca'' (drama per música, llibret de [[Apostolo Zeno]], [[1780]], Lucca) | *''Andròmaca'' (drama per música, llibret de [[Apostolo Zeno]], [[1780]], Lucca) | ||
| Llínea 29: | Llínea 53: | ||
*''Li burle per amore'' (drama jocós, llibret de [[Marcello Bernardini]], [[1784]], [[Venècia]]) | *''Li burle per amore'' (drama jocós, llibret de [[Marcello Bernardini]], [[1784]], [[Venècia]]) | ||
*''La Vedova spiritosa'' (drama jocós, [[1785]], [[Parma]]) | *''La Vedova spiritosa'' (drama jocós, [[1785]], [[Parma]]) | ||
*''Iltre burbero doní buon cuore'' (drama jocós, llibret de [[Lorenzo Dóna Posa't]] sobre una obra de [[Carlo Goldoni]], [[1786]], [[Viena]]) | *''[http://imslp.org/wiki/Il_burbero_di_buon_cuore_(Mart%C3%ADn_y_Soler,_Vicente) Iltre burbero doní buon cuore]'' (drama jocós, llibret de [[Lorenzo Dóna Posa't]] sobre una obra de [[Carlo Goldoni]], [[1786]], [[Viena]];[http://javanese.imslp.info/files/imglnks/usimg/2/29/IMSLP292131-PMLP474159-martin_y_soler_Il_Burbero_di_buon_cuore_379437686.pdf Partitura]) | ||
*''[[Una cosa rara|Una cosa rara, ossia bellezza ed onestà]] '' (drama jocós, llibret de [[Lorenzo | *''[[Una cosa rara|Una cosa rara, ossia bellezza ed onestà]] [http://imslp.org/wiki/Una_cosa_rara_(Mart%C3%ADn_y_Soler,_Vicente)] '' (drama jocós, llibret de [[Lorenzo da Ponte]], [[1786]], [[Viena]], [http://javanese.imslp.info/files/imglnks/usimg/0/01/IMSLP276650-PMLP420447-iccu20-IT_ICCU_MSM_0150880.pdf Partitura]) | ||
*''l'arbore doní Diana'' (drama jocós, llibret de [[Lorenzo da Ponte]], [[1787]], [[Viena]]) | *''[http://imslp.org/wiki/L%27arbore_di_Diana_(Mart%C3%ADn_y_Soler,_Vicente) l'arbore doní Diana]'' (drama jocós, llibret de [[Lorenzo da Ponte]], [[1787]], [[Viena]]; [http://javanese.imslp.info/files/imglnks/usimg/1/14/IMSLP295085-PMLP478566-Soler_Arbore.pdf Partitura]) | ||
*''Gorebogatïr' Kosometovich'' (drama en música, [[1789]], [[Sant | *''Gorebogatïr' Kosometovich'' (drama en música, [[1789]], [[Sant Petersburc]]) | ||
*''Pesnolyubiye'' (drama en música, [[1790]], [[Sant Petersburg]]) | *''Pesnolyubiye'' (drama en música, [[1790]], [[Sant Petersburg]]) | ||
*''Fedul' s det'mi'' (drama en música, 1791, Sant Petersburg) | *''Fedul' s det'mi'' (drama en música, 1791, Sant Petersburg) | ||
*''La scuola dei maritati (La capricciosa corretta; Gli sposi in contraste; La moglie corretta)'' (òpera còmica, llibret de [[Lorenzo da Ponte]], [[1795]], [[Londres]]) | *''La scuola dei maritati ([http://imslp.org/wiki/La_capricciosa_corretta_(Mart%C3%ADn_y_Soler,_Vicente) La capricciosa corretta]; Gli sposi in contraste; La moglie corretta)'' (òpera còmica, llibret de [[Lorenzo da Ponte]], [[1795]], [[Londres]]; [http://javanese.imslp.info/files/imglnks/usimg/5/51/IMSLP303603-PMLP449191-martin_y_soler_La_Scuola_dei_maritati_383783186.pdf Partitura]) | ||
*''l'isola del piacere (l'isola piacevole)'' (òpera còmica, llibret de [[Lorenzo da Ponte]], basat en ''l'isola della fortuna'' de [[Giovanni Bertati]], [[1795]], [[Londres]]) | *''l'isola del piacere (l'isola piacevole)'' (òpera còmica, llibret de [[Lorenzo da Ponte]], basat en ''l'isola della fortuna'' de [[Giovanni Bertati]], [[1795]], [[Londres]]) | ||
*''Li nozze de' contadini spagnuoli'' (intermezzo, [[1795]], [[Londres]]) | *''Li nozze de' contadini spagnuoli'' (intermezzo, [[1795]], [[Londres]]) | ||
*''Camille ou Li souterrain'' (comèdia en intermijos músicals, llibret de [[Benoît-Joseph Marsollier des Vivetières]], [[1796]], [[Sant | *''Camille ou Li souterrain'' (comèdia en intermijos músicals, llibret de [[Benoît-Joseph Marsollier des Vivetières]], [[1796]], [[Sant Petersburc]]) | ||
*''La festa in villaggio'' (òpera còmica, llibret de [[Ferdinando Moretti]], [[1798]], [[Sant | *''La festa in villaggio'' (òpera còmica, llibret de [[Ferdinando Moretti]], [[1798]], [[Sant Petersburc]]) | ||
=== Atres treballs === | === Atres treballs === | ||
*Cantata a tres veus ([[1779]], [[Nàpols]]) | *Cantata a tres veus ([[1779]], [[Nàpols]]) | ||
*''I Rari Sabibi'' (Ballet, aprox [[1782]], [[Nàpols]],[http://conquest.imslp.info/files/imglnks/usimg/a/a8/IMSLP294843-PMLP478255-iccu20-IT_ICCU_MSM_0165240.pdf Partitura]) | |||
*''Philistaei a Jonatha Dispersi'' (actio sacra, [[1784]], [[Venècia]]) | *''Philistaei a Jonatha Dispersi'' (actio sacra, [[1784]], [[Venècia]]) | ||
*''Iltre sogno'' (cantata per a tres sopranos i orquestra, text de [[Lorenzo Da Ponte]], [[1787]], [[Viena]]) | *''Iltre sogno'' (cantata per a tres sopranos i orquestra, text de [[Lorenzo Da Ponte]], [[1787]], [[Viena]]) | ||
*''La Deità benèfica'' (cantata, text de Ferdinando Moretti, [[1790]], [[Sant | *''La Deità benèfica'' (cantata, text de Ferdinando Moretti, [[1790]], [[Sant Petersburc]]) | ||
*''Strofe'' (cantata, text de Ferdinando Moretti, [[1791]]-6) | *''Strofe'' (cantata, text de Ferdinando Moretti, [[1791]]-6) | ||
*''Cantata per la consacrazione della Chiesa Malte's'' (cantata, [[1800]], [[Sant | *''Cantata per la consacrazione della Chiesa Malte's'' (cantata, [[1800]], [[Sant Petersburc]]) | ||
*Diverses composicions de música sacra. | *Diverses composicions de música sacra. | ||
*Numeroses [[simfonia]]s, divertiments, [[octaveta de vent|octavetes de vent]], arietes, cànons, [[cançó|cançons]] i [[duet]]s. | *Numeroses [[simfonia]]s, divertiments, [[octaveta de vent|octavetes de vent]], arietes, cànons, [[cançó|cançons]] i [[duet]]s. | ||
*''Concert per a violí'' ([[1795]], [[Londres]]) | *''Concert per a violí'' ([[1795]], [[Londres]]) | ||
*''[http://imslp.org/wiki/12_Canoni_(Mart%C3%ADn_y_Soler,_Vicente) XII Canoni] (12 Canon per a 3 veus, [http://conquest.imslp.info/files/imglnks/usimg/9/98/IMSLP84154-PMLP171837-martin_canoni.pdf Partitura])'' | |||
: Nel mirarti | |||
: Mille cose in un momento | |||
: Se placar volete Amore | |||
: Lo sento che in petto | |||
: Amo te solo te solo amai | |||
: E la fede degli amanti | |||
: Se viver non poss'io lunghi | |||
: Fra le belle sono quella | |||
: Ti lascio mio bene addio | |||
: E pur soave amor | |||
: Se fo toccarmi il Senda | |||
: Fa pur fa pur cosi | |||
*''[http://imslp.org/wiki/Harp_Sonata_in_E-flat_major_(Mart%C3%ADn_y_Soler,_Vicente) Sonata per arpa i violí en Mib] ([http://conquest.imslp.info/files/imglnks/usimg/a/ae/IMSLP214604-PMLP357327-Sonata_in_E-flat_major_for_harp-Martin_y_Soler.pdf Partitura])'' | |||
*''[http://imslp.org/wiki/12_Canzonette_Italiane_(Mart%C3%ADn_y_Soler,_Vicente) 12 Canzonette Italiane accompagnato col cembalo o arpa o chitarra] ([[1788]], [http://conquest.imslp.info/files/imglnks/usimg/a/a0/IMSLP94217-PMLP194255-martin_y_soler_12_canzonette.pdf Partitura])'' | |||
== Cinematografia == | == Cinematografia == | ||
* Se ha rodat fa poc temps '''Una cosa rara''' de Miguel Perelló, un film per a [[televisió]], protagonisat per [[Toni Cantó]] i rodat a cavall entre la [[Comunitat Valenciana]] i [[Sant | * Se ha rodat fa poc temps '''Una cosa rara''' de Miguel Perelló, un film per a [[televisió]], protagonisat per [[Toni Cantó]] i rodat a cavall entre la [[Comunitat Valenciana]] i [[Sant Petersburc]]. Es tracta d'una 'biopic' que enllaça les diverses etapes de la vida del compositor utilisant una història d'amor com a fil que les encadena. El seu estreno fon a principis de [[2009]]. | ||
== Referències == | |||
* [https://www.lasprovincias.es/valencia/20080123/local/vida-ocio/martini-valenciano-pelicula-200801231744.html «La vida y la música 'apasionadas' de Martín y Soler llegan por primera vez al cine». Las Provincias. 23 de enero de 2008] | |||
* "Martín y Soler, Vicente", en Marc Honegger y Tomás Marco (dirs.) Diccionario biográfico de los grandes compositores de la música, Madrid: BBV / Espasa-Calpe, 1994, p. 339 | |||
== Bibliografia == | == Bibliografia == | ||
* | * De Matteis, Giuseppe; Marata, Gianni. Vicente Martín i Soler. Institució Alfons el Magnànim, Diputació de València, Valencia, 2001 (Colección Biografía; 32) [7-G:593] | ||
* Mata, Jordi «El Mozart valencià». Sàpiens [Barcelona], núm. 107, setembre 2011, pàg. 58-59. ISSN: 1695-2014 | |||
* Waisman, Leonardo. Vicente Martín y Soler. Un músico español en el Clasicismo europeo. Instituto Complutense de Ciencias Musicales, Madrid, 2007 | |||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
{{Commonscat|Vicente Martín y Soler}} | |||
* [http://www.goldbergweb.com/es/magazine/composers/2004/08/23337.php Articul sobre Martín i Soler] | |||
* [http://www.orfeoed.com/especiales/soler.Aspe Portal consagrat a Vicente Martín i Soler] | |||
* [http://www.opusmúsica.com/027/martin.Html Vicente Martín i Soler. Un músic espanyol en el classicisme europeu] | |||
* [http://imslp.org/wiki/Category:Mart%C3%ADn_y_Soler,_Vicente Portal de partitures lliures, Vicente Martín y Soler] | |||
[[Categoria:Biografies]] | |||
[[Categoria:Valencians]] | |||
[[Categoria:Músics]] | |||
[[Categoria:Músics valencians]] | |||
[[Categoria:Compositors]] | |||
[[Categoria:Compositors valencians]] | |||
[[Categoria:Compositors del Classicisme d'Espanya|Martin i Soler, Vicent]] | [[Categoria:Compositors del Classicisme d'Espanya|Martin i Soler, Vicent]] | ||
[[Categoria:Compositors d'òpera d'Espanya]] | [[Categoria:Compositors d'òpera d'Espanya]] | ||
[[Categoria:Naixcuts en 1754|Martin i Soler, Vicente]] | [[Categoria:Naixcuts en 1754|Martin i Soler, Vicente]] | ||
[[Categoria:Difunts en 1806|Martin i Soler, Vicente]] | [[Categoria:Difunts en 1806|Martin i Soler, Vicente]] | ||
[[Categoria: | [[Categoria:Sigle XVIII]] | ||