Diferència entre les revisions de "Mare de Deu dels Desamparats"

Sense resum d'edició
Chicotetes correccions ortogràfiques.
 
(No es mostren 8 edicions intermiges d'2 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
[[File:MaredeDeudelsDesamparats.JPG|right|thumb|200px|Image de la Verge dels Desamparats en la ofrena de flors de Valéncia]]
[[File:MaredeDeudelsDesamparats.JPG|right|thumb|200px|Image de la Verge dels Desamparats en l'ofrena de flors de Valéncia]]
La '''Mare de Deu dels Desamparats''' és una advocació de la [[Verge Maria]], que apareix freqüentment representada en una assussena en una mà i en Jesuset portant la creu, en els seus braços. És la Patrona de la Ciutat i [[Regne de Valéncia]].  
La '''Mare de Deu dels Desamparats''' és una advocació de la [[Verge Maria]], que apareix freqüentment representada en una assussena en una mà i en Jesuset portant la creu, en els seus braços. És la Patrona de la Ciutat i [[Regne de Valéncia]].  


Llínea 14: Llínea 14:


Passats quatre dies i no escoltant-se cap soroll, forçaren la porta i trobaren l'image de la [[Mare de Deu]]. Els pelegrins no estaven per cap banda, desapareguts els pelegrins, i curada l'esposa d'un membre de la germandat, paralítica i cega. El succés donà orige a la llegenda de que "''la feren els àngels''".
Passats quatre dies i no escoltant-se cap soroll, forçaren la porta i trobaren l'image de la [[Mare de Deu]]. Els pelegrins no estaven per cap banda, desapareguts els pelegrins, i curada l'esposa d'un membre de la germandat, paralítica i cega. El succés donà orige a la llegenda de que "''la feren els àngels''".


El vintiú d'[[abril]] de [[1885]], el [[Papa]] [[Lleó XIII]] concedí una bula pontifícia per la que nomenava patrona de [[Valéncia]] a la Mare de Deu dels Desamparats.
El vintiú d'[[abril]] de [[1885]], el [[Papa]] [[Lleó XIII]] concedí una bula pontifícia per la que nomenava patrona de [[Valéncia]] a la Mare de Deu dels Desamparats.
Llínea 25: Llínea 24:
El vinticinc de maig de [[1809]] no se sap molt be si el [[Consell de Valéncia|Consell]] o l'[[Ajuntament de Valéncia|Ajuntament]] reiterà la petició.
El vinticinc de maig de [[1809]] no se sap molt be si el [[Consell de Valéncia|Consell]] o l'[[Ajuntament de Valéncia|Ajuntament]] reiterà la petició.


En la [[Guerra de la Independència]], el sis de [[març]] de [[1810]], en general Caro, Capità General de Valéncia (màxima autoritat del [[Regne de Valéncia]]), demanà al [[Arquebisbe Company]] que permetera que la Verge dels Desamparats fora nomenada “Generalíssima dels nostres Eixèrcits", com mostra de gratitut per haver-los permet eixir victoriosos en el [[primer assalt napoleònic de Valéncia]].
En la [[Guerra de la Independència|Guerra de l'Independència]], el sis de [[març]] de [[1810]], en general Caro, Capità General de Valéncia (màxima autoritat del [[Regne de Valéncia]]), demanà al [[Arquebisbe Company]] que permetera que la Verge dels Desamparats fora nomenada “Generalíssima dels nostres Eixèrcits", com mostra de gratitut per haver-los permet eixir victoriosos en el [[primer assalt napoleònic de Valéncia]].


El [[General Caro]], en cerimònia realisada en la [[Catedral de Valéncia]], li entregà el faixí de Generala i el bastó d'autoritat, i se desposà que quan ixquera l'image el dia de la seua festa, se li rendiren els honors militares d'ordenança “i se disparara l'artilleria del Baluart”.
El [[General Caro]], en cerimònia realisada en la [[Catedral de Valéncia]], li entregà el faixí de Generala i el bastó d'autoritat, i es dispongué que quan ixquera l'image el dia de la seua festa, se li rendiren els honors militares d'ordenança “i se disparara l'artilleria del Baluart”.


Estes órdens foren reiterades per la [[Capitania General de Valéncia]] el díhuit de març de [[1854]] i pel [[Cap d'Estat]] espanyol en [[1947]]<ref>[http://www.valenciahui.com/opinion/baltasarbueno.php/2008/05/12/honores_militares_para_la_virgen_de_los_ Baltasar Bueno en [[Valéncia Hui]]]</ref>.
Estes órdens foren reiterades per la [[Capitania General de Valéncia]] el díhuit de març de [[1854]] i pel [[Cap d'Estat]] espanyol en [[1947]]<ref>[http://www.valenciahui.com/opinion/baltasarbueno.php/2008/05/12/honores_militares_para_la_virgen_de_los_ Baltasar Bueno en [[Valéncia Hui]]]</ref>.


== Coronació de la Verge ==
== Coronació de la Verge ==
A pesar de ser la patrona de la Ciutat i [[Regne de Valéncia]], la Verge dels Desamparats no havia segut coronada canònicament. L'[[arquebisbe de Valéncia]], el cardenal [[Enrique Reig Casanova]], fon el impulsor de l'idea de la coronació de la Verge.
A pesar de ser la patrona de la Ciutat i [[Regne de Valéncia]], la Verge dels Desamparats no havia segut coronada canònicament. L'[[arquebisbe de Valéncia]], el cardenal [[Enrique Reig Casanova]], fon l'impulsor de l'idea de la coronació de la Verge.


El quinze d'octubre de [[1921]], el Papa [[Benedicto XV]] concedí el privilegi per a la coronació de la Verge dels Desamparats.
El quinze d'octubre de [[1921]], el Papa [[Benedicto XV]] concedí el privilegi per a la coronació de la Verge dels Desamparats.


== La "Pelegrina" ==
== La "Pelegrina" ==
La image pelegrina de la Verge dels Desamparats, d'un metro i trentatrés centímetros de altura, fon realisada en l'any [[1966]] per l'escultor [[Octavio Vicent]], per encàrrec del capellà major de la [[Basílica de la Mare de Deu dels Desamparats|Basílica]], en el fi de que l'image principal no ixquera de sa camerí per a recórrer els carrers i els pobles en pelegrinació. A tal efecte se designà un vehícul adaptat especialment per als seus trasllats, conegut popularment com ''el [[Mare mòvil]] ''.
L'image pelegrina de la Verge dels Desamparats, d'un metro i trentatrés centímetros d'altura, fon realisada en l'any [[1966]] per l'escultor [[Octavio Vicent]], per encàrrec del capellà major de la [[Basílica de la Mare de Deu dels Desamparats|Basílica]], a la fi de que l'image principal no ixquera de sa camerí per a recórrer els carrers i els pobles en pelegrinació. A tal efecte se designà un vehícul adaptat especialment per als seus trasllats, conegut popularment com ''el [[Mare mòvil]] ''.


== La Confraria ==
== La Confraria ==
El vintiquatre de [[febrer]] de [[1409]], despuix d'un sermó del [[pare Jofré]], un grup de comerciants de [[Valéncia]] encapçalats per Lorenzo Salom, assentaren les bases per a la creació de l'hospital, que definitivament se fundà mediant [[Bula Pontifícia]] de S.S. [[Benet XIII]] en data de vintisdís de febrer de [[1410]].
El vintiquatre de [[febrer]] de [[1409]], despuix d'un sermó del [[pare Jofré]], un grup de comerciants de [[Valéncia]] encapçalats per Lorenzo Salom, assentaren les bases per a la creació de l'hospital, que definitivament se fundà per mig de la [[Bula Pontifícia]] de S.S. [[Benet XIII]] en data de vintidós de febrer de [[1410]].
   
   
El dia 1 d'[[agost]] de [[1414]], [[Ferrando d'Antequera]] per Real Privilegi, s'aproven las "Constitucions" de la Confraria, en el nom de "[[Real Cofradía de Nostra Sancta María dels Ignocens]]"<ref>[http://www.basilicadesamparados.org/indice.htm Web de la Basílica]</ref>.
El dia 1 d'[[agost]] de [[1414]], [[Ferrando d'Antequera]] per Real Privilegi, s'aproven les "Constitucions" de la Confraria, en el nom de "[[Real Cofradía de Nostra Sancta María dels Ignocens]]"<ref>[http://www.basilicadesamparados.org/indice.htm Web de la Basílica]</ref>.


Els objectius de la confraria se foren ampliant a lo llarc dels sigles i adaptant-se a les noves realitats.
Els objectius de la confraria se foren ampliant a lo llarc dels sigles i adaptant-se a les noves realitats.
Llínea 95: Llínea 94:
* [[Himne de la Coronació]]
* [[Himne de la Coronació]]
* [[Ampar]]
* [[Ampar]]
 
   
==Referències==
== Referències ==
* Comissió textos religiosos. Missa pro populo. Mater Desertorum. Valéncia
* Comissió textos religiosos. Missa pro populo. Mater Desertorum. Valéncia
* Garrido Jiménez, Luis. «Música y músicos en torno a la Real Basílica de Ntra. Sra. de los Desamparados desde 1667 hasta 1958». p. 4
* Garrido Jiménez, Luis. «Música y músicos en torno a la Real Basílica de Ntra. Sra. de los Desamparados desde 1667 hasta 1958». p. 4
Llínea 105: Llínea 104:


== Bibliografia ==
== Bibliografia ==
* Congregació Mares Desamparats i Sant Josep de la Montanya: "Mare Petra a Barcelona". Barcelona: 2004
 
* Llácer de San José, Mª Virginia; Martín de San José, Bladina: "Sobre la Piedra. Breve biografía de la Madre Petra de San José Pérez Florido." Valéncia: Artes Gráficas Soler, S.L.,1970. ISBN 84-604-9888-3
* Aparicio Olmos, Emilio María : ''Madre de los Desamparados'' (Valéncia, [[1990]])
* Congregació Mares Desamparats i Sant Josep de la Montanya: "Mare Petra a Barcelona". Barcelona: [[2004]]
* Llácer de San José, Mª Virginia; Martín de San José, Bladina: "Sobre la Piedra. Breve biografía de la Madre Petra de San José Pérez Florido." Valéncia: Artes Gráficas Soler, S.L., [[1970]]. ISBN: 84-604-9888-3
* [[Javier Navarro Andreu|Navarro Andreu, Javier]]: ''[[La Mare de Deu dels Desamparats. Font d'inspiració poètica]]'' ([[Edicions Mosseguello]], [[2023]])


== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==