Diferència entre les revisions de "Gastronomia de l'Alacantí"

Sense resum d'edició
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada)
Sense resum d'edició
 
Llínea 39: Llínea 39:


== Atres plats típics ==
== Atres plats típics ==
*En [[agost]] són típics el [[gaspacho en nyora]], l'[[arròs en caragols]], ''[[migas]]'', [[borreta d'abadejo]], la [[pericana]].
* En [[agost]] són típics el [[gaspacho en nyora]], l'[[arròs en caragols]], ''[[migas]]'', [[borreta d'abadejo]], la [[pericana]].
*En [[El Campello|Campello]] és de destacar dins de la seua gastronomia l'[[arròs caldós]], que hi rep el nom de ''caldet''.
* En [[El Campello|Campello]] és de destacar dins de la seua gastronomia l'[[arròs caldós]], que hi rep el nom de ''caldet''.
*En [[Sant Joan d'Alacant]] plats típics són la [[paella]] o arròs a l'alacantina, l'[[arròs en ceba]], l'[[Ollada|olleta]] i el [[Bullit|bollitori]]. Entre els dolços figuren els rolles i [[Pastiç|pastiços]] d'armeles.
*En [[Sant Joan d'Alacant]] plats típics són la [[paella]] o arròs a l'alacantina, l'[[arròs en ceba]], l'[[Ollada|olleta]] i el [[Bullit|bollitori]]. Entre els dolços figuren els rolles i [[Pastiç|pastiços]] d'armeles.
*En [[Muchamel]], els plats més típics són l'[[Ollada|olleta]], el [[Bullit|bollitori]], l'[[arròs en faves i bacallà]], l'[[arròs en verdures i abadejo]], la [[pericana]], el [[pa, oli i boix]], i l'[[arròs i conill]]. En dolços, la coca bova, els almendraos, la torta d'armela, la [[tonya]], els [[bunyols]] d'arròs, els serenaos, les mantegadetes, els [[Rollets|rollos]] de vi i els d'anís. Cada dolç correspon a una festa, prenent-se i elaborant-se (o comprant) els bunyols d'arròs per a Sant Josep, les mantegadetes (també coneguts com a "mantecaos") i els serenaos per [[Nadal]] i el restant de dolços, per les festes de març (Miracle de la Llàgrima), agost (El Salvador) i setembre (Moros i Cristians).
* En [[Muchamel]], els plats més típics són l'[[Ollada|olleta]], el [[Bullit|bollitori]], l'[[arròs en faves i bacallà]], l'[[arròs en verdures i abadejo]], la [[pericana]], el [[pa, oli i boix]], i l'[[arròs i conill]]. En dolços, la coca bova, els almendraos, la torta d'armela, la [[tonya]], els [[bunyols]] d'arròs, els serenaos, les mantegadetes, els [[Rollets|rollos]] de vi i els d'anís. Cada dolç correspon a una festa, prenent-se i elaborant-se (o comprant) els bunyols d'arròs per a Sant Josep, les mantegadetes (també coneguts com a "mantecaos") i els serenaos per [[Nadal]] i el restant de dolços, per les festes de març (Miracle de la Llàgrima), agost (El Salvador) i setembre (Moros i Cristians).


Ademés, l'horta muchamelera produïx en grans cantitats [[tomaca]] i [[faves]]. De fet, existix una variant de tomaca i de fava coneguda com Muchamel.
Ademés, l'horta muchamelera produïx en grans cantitats [[tomaca]] i [[faves]]. De fet, existix una variant de tomaca i de fava coneguda com Muchamel.
Llínea 51: Llínea 51:


== Ingredients bàsics ==
== Ingredients bàsics ==
*Hortalices i llegums de tota classe: [[all]], [[tomata]], [[albargina]], [[pebrera]], [[creïlla]], [[carchofa]], [[fava]], [[bajoca]], [[ceba]].
* Hortalices i llegums de tota classe: [[all]], [[tomata]], [[albargina]], [[pebrera]], [[creïlla]], [[carchofa]], [[fava]], [[bajoca]], [[ceba]].
*[[Armela]] de [[Xixona]].
* [[Armela]] de [[Xixona]].
*[[Peix]] i [[marisc]] de la mar.
* [[Peix]] i [[marisc]] de la mar.
*[[Raïm|Raïm de taula]] d'agost, en [[denominació d'orige]] propi del [[riu Vinalopó|Vinalopó]].
* [[Raïm|Raïm de taula]] d'agost, en [[denominació d'orige]] propi del [[riu Vinalopó|Vinalopó]].
*[[Nyora]] de [[Guardamar del Segura]]
* [[Nyora]] de [[Guardamar del Segura]]
*[[Tomata]]s de [[Muchamel]]
* [[Tomata]]s de [[Muchamel]]


[[Categoria:Gastronomia de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Gastronomia de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Gastronomia de l'Alacantí| ]]
[[Categoria:Gastronomia de l'Alacantí| ]]