Diferència entre les revisions de "Ermita"
Sense resum d'edició |
Sense resum d'edició |
||
| (No es mostren 2 edicions intermiges d'un usuari) | |||
| Llínea 2: | Llínea 2: | ||
[[File:Ermita-de-san-cristobal-sotresgudo-junio-2014-35.jpg|thumb|250px|Ermita de San Cristòfol en [[Sotresgudo]], [[Burgos]]]] | [[File:Ermita-de-san-cristobal-sotresgudo-junio-2014-35.jpg|thumb|250px|Ermita de San Cristòfol en [[Sotresgudo]], [[Burgos]]]] | ||
[[Archiu:Ermita de San Antonio de Padua, Capicorb.JPG| | [[Archiu:Ermita de San Antonio de Padua, Capicorb.JPG|thumb|250px|Ermita de Sant Antoni de Pàdua de Capicorb, en [[Alcalà de Chivert]]]] | ||
Una '''ermita''' (del [[llatí]] erêmita), és una capella, iglésia o santuari habitualment de dimensiones chicotetes, ubicada per lo general en una zona despoblada i dedicada al cult religiós de l'[[Iglésia Catòlica]], per lo general baix l'assistència d'un [[ermità]]. Sol tindre una capella, en altar i a voltes té habitació per a qui cuida el seu allumenat i neteja. | Una '''ermita''' (del [[llatí]] erêmita), és una capella, iglésia o santuari habitualment de dimensiones chicotetes, ubicada per lo general en una zona despoblada i dedicada al cult religiós de l'[[Iglésia Catòlica]], per lo general baix l'assistència d'un [[ermità]]. Sol tindre una capella, en altar i a voltes té habitació per a qui cuida el seu allumenat i neteja. | ||
| Llínea 9: | Llínea 10: | ||
Hi ha santuaris que originalment es varen construir en despoblats i posteriorment han quedat rodejats d'atres edificis, pero conserven la denominació d'ermita. Pel contrari, hi ha iglésies que es varen construir com a parròquies i varen acollir cult habitual, pero posteriorment, al despoblar-se el seu entorn, varen quedar més aïllades i han passat a considerar-se ermites. | Hi ha santuaris que originalment es varen construir en despoblats i posteriorment han quedat rodejats d'atres edificis, pero conserven la denominació d'ermita. Pel contrari, hi ha iglésies que es varen construir com a parròquies i varen acollir cult habitual, pero posteriorment, al despoblar-se el seu entorn, varen quedar més aïllades i han passat a considerar-se ermites. | ||
== Bibliografia == | == Bibliografia == | ||
* Clairac y Saénz, Pelayo (1879). «Ermita». Diccionario general de arquitectura e ingeniería II. Madrid: Talleres de Impresión y Reproducción Zaragozano y Jayme | * Clairac y Saénz, Pelayo (1879). «Ermita». Diccionario general de arquitectura e ingeniería II. Madrid: Talleres de Impresión y Reproducción Zaragozano y Jayme | ||