Diferència entre les revisions de "Federico Bonillo Vigo" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No se mostren 2 edicions intermiges del mateix usuari)

Llínea 47:

== Premis i guardons ==

* Primer Premi a la millor obra ~~lliteraria~~ de ~~temática~~ valenciana de la Associació ~~Cradona~~ Vives de Castelló ~~per el~~ seu llibre "La Barraca Valenciana" (2011)

* Primer Premi a la millor obra lliterària de temàtica valenciana de l'Associació Cardona i Vives de Castelló, pel seu llibre ''La Barraca Valenciana'' (2011)

* Premi Fadrí-Cardona Vives D. Josep Maria Guinot a les lletres valencianes (2015).

== Cites ==

{{Cita|Personalment, sempre he pensat i defes, que la nostra Patria no li deu res, ni deu ofrenar noves glories a Espanya i manco encara a catalunya, puix el mal economic i financer no li ve a Valencia a soles de Castella com els manifesteros fletats per ACPV (Eliseu Climent i el Casal Jaume I, i ara tambe l'Esquerra Republicana del carota de Carot) del Comtat al Regne, que cada 25 d'abril, pretenen fer-mos creure. El mal li ve a Valencia des de Barcelona, qui, com de costum, feu l'indecible per a traure profit de la seua situacio. Cada 25 d'abril, ara fa més de 300 anys, una rabia i una impotencia immenses mos invadixen el cor quan veem que: d'esquerres o de dretes, monarquics o republicans, democrates o totalitaris, imperialistes en idees nazi_onalistes, mos governen 'els mateixos botiflers de sempre.|'Chicotet estudi comparatiu de les veritats irrefutables de lo valencià i de les mentires de lo català' (III de IV), per Federico Bonillo Vigo ([[Revista Renou]], nº 74, novembre 2012, de l'associacio cultural Cardona i Vives de Castello)}}

{{Cita|Ans de la conquista i en acabant (des de l'any 1238) hem segut historicament sempre un Regne. Hui en dia, constitucional i estatutariament som (encara que no m'agrada) 'Comunitat Valenciana'. En primer lloc, perque ad esta denominacio no unifica res la nostra identitat, mes be dividix i enfronta a les tres provincies (especialment Castello i Alacant en Valencia) i perque acceptat i reconegut en l'Estatut d'Autonomia Valencià, la realitat es que, mai hem tingut un pes especific dins de la politica de l'Estat Espanyol, mai hem segut reconeguts com a un poble en poder de determini, mai se mos ha vist com a un poble capaç de traure 'llegitimament' profit de les qüestions d'indole estatal, ni autonomic. En realitat per a tots (per als de fora i per als d'una 'gran minoria' d'aci dins): No som res, en tot cas 'La Puta del Rei' be del PP o del PSOE-PSPV. Estic segur, que si manasen EU, ERC, o qualsevol atre partit (tant en la Generalitat, com en Madrit o en abdos llocs) continuariem sent lo mateix, i fent-mos lo mateix: Mosatros, la puta del rei i ells, humiliant-mos en tots els ambits. La veritat es que aci, si que n'hi ha una gran i fonamental diferencia en els catalans i es que ells, siguen del partit politic que siguen: tots tenen el desig comu d'eixe sentiment de nacionalisme i de ser catalans ans i per damunt de tot. Ya voldria yo per a tots el valencians, tindre viu i actiu eixe sentiment paregut, pero diferenciat ad aquell, que per a mi es el de Patriotisme.|'Chicotet estudi comparatiu de les veritats irrefutables de lo valencià i de les mentires de lo català. ¿Qui diu que som pareguts als catalans?', per Federico Bonillo i Vigo. Publicat en la revista Renou nº 65, decembre 2009, editada per l'Associació Cultural Cardona i Vives de Castelló}}

{{Cita|Personalment, sempre he pensat i defes, que la nostra Patria no li deu res, ni deu ofrenar noves glories a Espanya i manco encara a catalunya, puix el mal economic i financer no li ve a Valencia a soles de Castella com els manifesteros fletats per ACPV (Eliseu Climent i el Casal Jaume I, i ara tambe l'Esquerra Republicana del carota de Carot) del Comtat al Regne, que cada 25 d'abril, pretenen fer-mos creure. El mal li ve a Valencia des de Barcelona, qui, com de costum, feu l'indecible per a traure profit de la seua situacio. Cada 25 d'abril, ara fa més de 300 anys, una rabia i una impotencia immenses mos invadixen el cor quan veem que: d'esquerres o de dretes, monarquics o republicans, democrates o totalitaris, imperialistes en idees nazi_onalistes, mos governen 'els mateixos botiflers de sempre.|'Chicotet estudi comparatiu de les veritats irrefutables de lo valencià i de les mentires de lo català' (III de IV), per Federico Bonillo Vigo ([[Revista Renou]], nº 74, novembre 2012, de l'associacio cultural Cardona i Vives de Castello)}}

== Referències ==

@@ Llínea 47: / Llínea 47: @@
 == Premis i guardons ==
-* Primer Premi a la millor obra lliteraria de temática valenciana de la Associació Cradona Vives de Castelló per el seu llibre "La Barraca Valenciana" (2011)
+* Primer Premi a la millor obra lliterària de temàtica valenciana de l'Associació Cardona i Vives de Castelló, pel seu llibre ''La Barraca Valenciana'' (2011)
 * Premi Fadrí-Cardona Vives D. Josep Maria Guinot a les lletres valencianes (2015).
 == Cites ==
-{{Cita|Personalment, sempre he pensat i defes, que la nostra Patria no li deu res, ni deu ofrenar noves glories a Espanya i manco encara a catalunya, puix el mal economic i financer no li ve a Valencia a soles de Castella com els manifesteros fletats per ACPV (Eliseu Climent i el Casal Jaume I, i ara tambe l'Esquerra Republicana del carota de Carot) del Comtat al Regne, que cada 25 d'abril, pretenen fer-mos creure. El mal li ve a Valencia des de Barcelona, qui, com de costum, feu l'indecible per a traure profit de la seua situacio. Cada 25 d'abril, ara fa més de 300 anys, una rabia i una impotencia immenses mos invadixen el cor quan veem que: d'esquerres o de dretes, monarquics o republicans, democrates o totalitaris, imperialistes en idees nazi_onalistes, mos governen 'els mateixos botiflers de sempre.|'Chicotet estudi comparatiu de les veritats irrefutables de lo valencià i de les mentires de lo català' (III de IV), per Federico Bonillo Vigo ([[Revista Renou]], nº 74, novembre 2012, de l'associacio cultural Cardona i Vives de Castello)}}
+{{Cita|Ans de la conquista i en acabant (des de l'any 1238) hem segut historicament sempre un Regne. Hui en dia, constitucional i estatutariament som (encara que no m'agrada) 'Comunitat Valenciana'. En primer lloc, perque ad esta denominacio no unifica res la nostra identitat, mes be dividix i enfronta a les tres provincies (especialment Castello i Alacant en Valencia) i perque acceptat i reconegut en l'Estatut d'Autonomia Valencià, la realitat es que, mai hem tingut un pes especific dins de la politica de l'Estat Espanyol, mai hem segut reconeguts com a un poble en poder de determini, mai se mos ha vist com a un poble capaç de traure 'llegitimament' profit de les qüestions d'indole estatal, ni autonomic. En realitat per a tots (per als de fora i per als d'una 'gran minoria' d'aci dins): No som res, en tot cas 'La Puta del Rei' be del PP o del PSOE-PSPV. Estic segur, que si manasen EU, ERC, o qualsevol atre partit (tant en la Generalitat, com en Madrit o en abdos llocs) continuariem sent lo mateix, i fent-mos lo mateix: Mosatros, la puta del rei i ells, humiliant-mos en tots els ambits. La veritat es que aci, si que n'hi ha una gran i fonamental diferencia en els catalans i es que ells, siguen del partit politic que siguen: tots tenen el desig comu d'eixe sentiment de nacionalisme i de ser catalans ans i per damunt de tot. Ya voldria yo per a tots el valencians, tindre viu i actiu eixe sentiment paregut, pero diferenciat ad aquell, que per a mi es el de Patriotisme.|'Chicotet estudi comparatiu de les veritats irrefutables de lo valencià i de les mentires de lo català. ¿Qui diu que som pareguts als catalans?', per Federico Bonillo i Vigo. Publicat en la revista Renou nº 65, decembre 2009, editada per l'Associació Cultural Cardona i Vives de Castelló}}
+{{Cita|Personalment, sempre he pensat i defes, que la nostra Patria no li deu res, ni deu ofrenar noves glories a Espanya i manco encara a catalunya, puix el mal economic i financer no li ve a Valencia a soles de Castella com els manifesteros fletats per ACPV (Eliseu Climent i el Casal Jaume I, i ara tambe l'Esquerra Republicana del carota de Carot) del Comtat al Regne, que cada 25 d'abril, pretenen fer-mos creure. El mal li ve a Valencia des de Barcelona, qui, com de costum, feu l'indecible per a traure profit de la seua situacio. Cada 25 d'abril, ara fa més de 300 anys, una rabia i una impotencia immenses mos invadixen el cor quan veem que: d'esquerres o de dretes, monarquics o republicans, democrates o totalitaris, imperialistes en idees nazi_onalistes, mos governen 'els mateixos botiflers de sempre.|'Chicotet estudi comparatiu de les veritats irrefutables de lo valencià i de les mentires de lo català' (III de IV), per Federico Bonillo Vigo ([[Revista Renou]], nº 74, novembre 2012, de l'associacio cultural Cardona i Vives de Castello)}}
 == Referències ==