Diferència entre les revisions de "José Vicente Gómez Bayarri"
Sense resum d'edició |
|||
| (No es mostren 3 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 11: | Llínea 11: | ||
}} | }} | ||
'''José Vicente Gómez Bayarri''' ([[Valéncia]], [[3 d'octubre]] de [[1948]]), és un historiador, articuliste, conferenciant, escritor, professor i acadèmic [[Valencians|valencià]] de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV), especialiste en temes històrics. | '''José Vicente Gómez Bayarri''' ([[Valéncia]], [[3 d'octubre]] de [[1948]]), és un historiador, articuliste, conferenciant, escritor, professor i acadèmic [[Valencians|valencià]] de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV), especialiste en temes històrics. | ||
És Doctor en Història i Catedràtic en l'Institut 'Lluís Vives' de Valéncia, | |||
==Biografia== | ==Biografia== | ||
| Llínea 86: | Llínea 88: | ||
*“Les Institucions gremials. II. [[Els Gremis]]”. La Valéncia Musulmana i Cristiana. Valéncia, 1998 | *“Les Institucions gremials. II. [[Els Gremis]]”. La Valéncia Musulmana i Cristiana. Valéncia, 1998 | ||
*“[[Valéncia]] en la gesta cidiana”. Serie Històrica, núm. 21. [[RACV]]. [[Valéncia]], [[2000]]. | *“[[Valéncia]] en la gesta cidiana”. Serie Històrica, núm. 21. [[RACV]]. [[Valéncia]], [[2000]]. | ||
*“Toponomàstica de [[Sant Mateu]], [[Sant Jordi]], [[Sant Rafel del Riu]], Xert o [[Chert]], [[ | *“Toponomàstica de [[Sant Mateu]], [[Sant Jordi]], [[Sant Rafel del Riu]], Xert o [[Chert]], [[Salzadella]] i [[Rossell]]”. Anals de la [[RACV]]., núm. 75. [[Valéncia]], [[2000]]. | ||
*“Context sociopolitic i cultural de la Valéncia d'Ausias March i el seu entorn personal”. [[Ausias March]] i la Valéncia tardomigeval. [[Lo Rat Penat]]. [[Valéncia]], [[2000]]. | *“Context sociopolitic i cultural de la Valéncia d'Ausias March i el seu entorn personal”. [[Ausias March]] i la Valéncia tardomigeval. [[Lo Rat Penat]]. [[Valéncia]], [[2000]]. | ||
* Figura i predicació del “pare [[Vicent Ferrer]]”. Anals de la [[RACV]]. Núm. 76. [[Valéncia]], [[2001]]. | * Figura i predicació del “pare [[Vicent Ferrer]]”. Anals de la [[RACV]]. Núm. 76. [[Valéncia]], [[2001]]. | ||
| Llínea 102: | Llínea 104: | ||
{{Cita|En l'ultim terç del [[sigle XX]], l'apologiste de la llengua valenciana, [[Carles Ros i Hebrera|Carlos Ros i Hebrera]] (1703-1773), ha segut ignominiosament oblidat per una gran part de certa intelectualitat de la Comunitat Valenciana a pesar de ser el lexicolec, escritor i juriste del [[sigle XVIII]] que va tindre una actuacio més activa i vehement en defensa de la proteccio i recuperacio de la nostra llengua vernacula. | {{Cita|En l'ultim terç del [[sigle XX]], l'apologiste de la llengua valenciana, [[Carles Ros i Hebrera|Carlos Ros i Hebrera]] (1703-1773), ha segut ignominiosament oblidat per una gran part de certa intelectualitat de la Comunitat Valenciana a pesar de ser el lexicolec, escritor i juriste del [[sigle XVIII]] que va tindre una actuacio més activa i vehement en defensa de la proteccio i recuperacio de la nostra llengua vernacula. | ||
La filosofia politica dels [[Decrets de Nova Planta]] en el “Sigle de les Llums” o de “L'Ilustracio valenciana” va accelerar la marginacio i oblit de la nostra llengua autoctona. Carlos Ros va impulsar en els seus escrits un moviment reivindicatiu que desijava la preservacio del valencià. Ad esta propensio s'uniren els escritors [[Lluís Galiana|Luis Galiana]] (1740-1771), [[Juan Collado]] (1731-1813) i [[Marc Antoni d'Orellana|Marco Antonio d'Orellana]] (1731-1813) i, posteriorment, [[Juan Bautista Escorigüela]] (1757-1817) i [[Manuel Joaquim Sanelo|Manuel Joaquin Sanelo]] (1760-1827), entre atres, etc…; autors “pre-renaixentistes”, d'esperit romantic, les idees dels quals seran assumides pels “renaixentistes valencians”, en la segona mitat del [[Sigle XIX|XIX]]|Carlos Ros, un intelectual proscrit, per José Vicente Gómez Bayarri ([[Revista Renou]], nº 41, novembre 2001), editada per l'[[Cardona Vives|associació Cardona i Vives de Castelló]]}} | La filosofia politica dels [[Decrets de Nova Planta]] en el “Sigle de les Llums” o de “L'Ilustracio valenciana” va accelerar la marginacio i oblit de la nostra llengua autoctona. Carlos Ros va impulsar en els seus escrits un moviment reivindicatiu que desijava la preservacio del valencià. Ad esta propensio s'uniren els escritors [[Lluís Galiana|Luis Galiana]] (1740-1771), [[Juan Collado]] (1731-1813) i [[Marc Antoni d'Orellana|Marco Antonio d'Orellana]] (1731-1813) i, posteriorment, [[Juan Bautista Escorigüela]] (1757-1817) i [[Manuel Joaquim Sanelo|Manuel Joaquin Sanelo]] (1760-1827), entre atres, etc…; autors “pre-renaixentistes”, d'esperit romantic, les idees dels quals seran assumides pels “renaixentistes valencians”, en la segona mitat del [[Sigle XIX|XIX]]|'Carlos Ros, un intelectual proscrit', per José Vicente Gómez Bayarri ([[Revista Renou]], nº 41, novembre 2001), editada per l'[[Cardona Vives|associació Cardona i Vives de Castelló]]}} | ||
{{Cita|Si s'afirma que la Llengua Valenciana naix del catala perque la dugueren els conquistadors, s'afirma necessariament -entre atres coses- que ningu en els antics Regnes moros de Valencia, Denia, Alpuente, etc..., parlava en Romanç Valencià. Demostrar aço es evidentment impossible, per lo que estem davant d'una d'estes hipotesis -mai lleis cientifiques, per incomprovables- a les que a soles els cal un bon «marketing cientifiste» per a impondre's en la societat. Bastaria, no obstant, que els investigadors donaren a coneixer els documents, proves i indicis de l'existencia d'eixe Romanç Valencià baix l'Islam, per a destruir una de les «condicions necessaries» per a mantindre l'hipotesis catalanista de l'orige de la Llengua Valenciana. Est es exactament el valor del llibre d'investigacio, «La lengua valenciana hasta Jaime I, particularidades del proceso histórico», de [[José Vicente Gómez Bayarri|J. V. Gómez Bayarri]].|'Les hipotesis catalanistes i l'investigacio' (2003 o anterior), per Juan Cano-Arribi Company, Alacant}} | {{Cita|Si s'afirma que la Llengua Valenciana naix del catala perque la dugueren els conquistadors, s'afirma necessariament -entre atres coses- que ningu en els antics Regnes moros de Valencia, Denia, Alpuente, etc..., parlava en Romanç Valencià. Demostrar aço es evidentment impossible, per lo que estem davant d'una d'estes hipotesis -mai lleis cientifiques, per incomprovables- a les que a soles els cal un bon «marketing cientifiste» per a impondre's en la societat. Bastaria, no obstant, que els investigadors donaren a coneixer els documents, proves i indicis de l'existencia d'eixe Romanç Valencià baix l'Islam, per a destruir una de les «condicions necessaries» per a mantindre l'hipotesis catalanista de l'orige de la Llengua Valenciana. Est es exactament el valor del llibre d'investigacio, «La lengua valenciana hasta Jaime I, particularidades del proceso histórico», de [[José Vicente Gómez Bayarri|J. V. Gómez Bayarri]].|'Les hipotesis catalanistes i l'investigacio' (2003 o anterior), per Juan Cano-Arribi Company, Alacant}} | ||
{{Cita|El [[Consell Valencià de Cultura]] presidit pel Dr. Grisolía, esquivant el ser i sentir d'una gran majoria de valencians que són els que sostenen econòmicament esta Institució, acull la presentació de les jornades que es denominen 'Trobades 2008' impulsades per la 'Federació d'Associacions per la Llengua', sense definir el seu nom. | {{Cita|El [[Consell Valencià de Cultura]] presidit pel [[Santiago Grisolía|Dr. Grisolía]], esquivant el ser i sentir d'una gran majoria de valencians que són els que sostenen econòmicament esta Institució, acull la presentació de les jornades que es denominen 'Trobades 2008' impulsades per la 'Federació d'Associacions per la Llengua', sense definir el seu nom. | ||
Hauriem de recordar que consumada la fragmentació llingüística de la Romania, al trencar-se els lligaments que constrenyien el llatí cult, assistim al naiximent de llengües pròpies i a l'aparició de consciències idiomàtiques diferenciades. En l'àmbit de la Romania observem que el llatí cult es contraposa als romançs o llengües vulgars. A partir del sigle XIII la documentació valenciana refleixa la gradual substitució de l'ús del llatí pel romanç vernàcul valencià.|''Identificació onomàstica valenciana'' José Vte. Gómez Bayarri (''[[Valéncia Hui]]'', 25.4.2008)}} | Hauriem de recordar que consumada la fragmentació llingüística de la Romania, al trencar-se els lligaments que constrenyien el llatí cult, assistim al naiximent de llengües pròpies i a l'aparició de consciències idiomàtiques diferenciades. En l'àmbit de la Romania observem que el llatí cult es contraposa als romançs o llengües vulgars. A partir del sigle XIII la documentació valenciana refleixa la gradual substitució de l'ús del llatí pel romanç vernàcul valencià.|''Identificació onomàstica valenciana'' José Vte. Gómez Bayarri (''[[Valéncia Hui]]'', 25.4.2008)}} | ||