Diferència entre les revisions de "L'Albufera" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No es mostren 21 edicions intermiges d'3 usuaris)

Llínea 18:

Per això hi ha tres ambients diferenciats:

:'''La retinga o devesa''': és el cordó arenós que separa el llac ~~del~~ mar.

:'''La retinga o devesa''': és el cordó arenós que separa el llac de la mar.

:'''La marjal''': són les terres que anteriorment formaven part del llac i que ara estan dedicades al cultiu de l'arròs.

:'''El llac''': en la peculiaritat que la seua [[aigua]] siga dolça pel fet de que s'alimenta de les aportacions de les séquies i de diversos brolladors (ullals) existents en el propi llac.

Llínea 29:

== El llac ==

[[File:Albufera005.jpg|thumb|left|300px|<center>Albufera de Valéncia.</center>]]

El llac s'estén a uns 10 km. de la ciutat de [[Valéncia]] cap al SE. És la llacuna més gran d'[[Espanya]], se troba separada ~~del~~ mar per un cordó dunar assentat per les raïls d'una espècie de pins, adaptada ad esta situació tan extrema, i una gran abundància de matoll devall, esta zona és coneguda com "la Devesa". Antigament les aigües cristalines permetien vore el fondo i les seues aigües eren consumides sense problemes pels peixcadors, especialment en els "Ullals".

El llac s'estén a uns 10 km. de la ciutat de [[Valéncia]] cap al SE. És la llacuna més gran d'[[Espanya]], se troba separada de la mar per un cordó dunar assentat per les raïls d'una espècie de pins, adaptada ad esta situació tan extrema, i una gran abundància de matoll devall, esta zona és coneguda com "la Devesa". Antigament les aigües cristalines permetien vore el fondo i les seues aigües eren consumides sense problemes pels peixcadors, especialment en els "Ullals".

Inclús hui podem fruir de les velles barques impulsades antigament per veles llatines, per les nomenades "perches" (pal allargat en el que el barquer impulsava l'embarcació recolzant en el sol del llac) o rems, hui en motor.

Actualment el llac s'ha reduït a aproximadament a un terç de lo que era inclús en el [[sigle XIX]], quan arribava fins a Valéncia, a la coneguda com [[Creu de la Conquista]], i s'estenia fins a [[Sueca]], a un parage nomenat la "Montanyeta dels Sants". Ya a principis del [[sigle XX]] la seua superfície s'havia vist reduïda a 7 per 6 quilómetros des dels 17 per 6 de 100 anys abans. Afirmava [[Pérez Escrich]] que en 1930 tenia 9 llegües de circumferència.

Actualment el llac s'ha reduït a aproximadament a un terç de lo que era inclús en el [[sigle XIX]], quan arribava fins a Valéncia, a la coneguda com [[Creu de la Conquista]], i s'estenia fins a [[Sueca]], a un parage nomenat la "Montanyeta dels Sants". Ya a principis del [[sigle XX]] la seua superfície s'havia vist reduïda a 7 per 6 quilómetros des dels 17 per 6 de 100 anys abans. Afirmava [[Pérez Escrich]] que en [[1930]] tenia 9 llegües de circumferència.

Això li permetia ser un eficaç mig de comunicació entre les distintes poblacions i la capital, existint transports regulars.

Llínea 39:

En l'any [[1909]] [[Emilio Sarzo]] en el seu llibre de ''Caça aquàtica, l'Albufera i la [[Caldereria]]'', conte que la profunditat era molt desigual, estant en alguns llocs les plantes aquàtiques molt pròximes a la superfície i en atres llocs existien 3 o 4 braces de profunditat. Actualment la profunditat màxima són d'uns 2, 3 metros.

En les zones en poca profunditat conegudes com "Alterons" és a on estan situats els llocs de tir, puix la caça és una de les activitats històriques de la zona. Alguns cronistes destaquen que ya en época musulmana era una zona de caça real, i posteriorment, despuix de la conquista, passà a ser de titularitat de Jaume I i els seus successors.

En les zones en poca profunditat conegudes com "Alterons" és a on estan situats els llocs de tir, puix la caça és una de les activitats històriques de la zona. Alguns cronistes destaquen que ya en época musulmana era una zona de caça real, i posteriorment, despuix de la conquista, passà a ser de titularitat de [[Jaume I]] i els seus successors.

Tal era la riquea de la zona compresa entre el Grau de Valéncia i [[Cullera]], que segons el botànic valencià [[Cavanilles]] i atres cronistes de distintes époques, '''abundaven els cervos, javalins, cabres salvages, francolins, perdius, llebres, conills, llúdries i fins a xixanta varietats d'aus aquàtiques, aixina com una enorme cantitat de peixos'''. Com '''"Un racó del Paraís"''' ho definien a mig del [[sigle XIII]].

[[Jaume I]] quedà tan maravellat que va decidir que:

Jaume I quedà tan maravellat que va decidir que:

{{cita|"encara que en el Regne, es consideraren fora del mateix i del terme de la ciutat de Valéncia, deixant-les anexades al Patrimoni del príncip".<ref>L'Albufera i la Caldereria, pàgina 22. Emilio Sarzo. 1906</ref>}}

[[File:ES Valencia Albufera.jpg|thumb|300px|Embarcador en l'Albufera]]

En l'any [[1250]], en [[Morella]], despuix d'haver segut inclòs en els benes de la Corona, es va dictar un privilegi el [[21 de giner]], pel qual qualsevol podia peixcar en el llac, en la condició d'abonar una quinta part.

Llínea 57:

Llínea 59:

A l'arribar el [[sigle XIX]], trobem una prova de les condicions que mantenia l'Albufera i l'impressió que va causar en els invasors francesos, que a petició pròpia [[José Bonaparte]] li va concedir al [[Mariscal Suchet]] el títul de [[Duc de l'Albufera]].

Fon a partir del segon terç del sigle XIX quan el llac va començar a estretir-se a causa de la pràctica de soterrar el llac, per a cultivar arròs especialment. La fauna a poc a poc es reduïa al mateix ritme, trobant-se ya únicament caça menor.

Fon a partir del segon terç del sigle XIX quan el llac va començar a estretir-se a causa de la pràctica de soterrar el llac, per a cultivar arròs especialment. La fauna poc a poc es reduïa al mateix ritme, trobant-se ya únicament caça menor.

El [[12 de maig]] de l'any [[1865]] el llac i la Devesa va passar a propietat de l'Estat, acabant en més de sis sigles de propietat real. Posteriorment fon entregada a la ciutat de [[Valéncia]], perque tots els valencians foren propietaris d'este "racó del Paraís"

Llínea 105:

Llínea 107:

== Municipis compresos ==

*[[Albal]]

[[File:Port de Silla, 4.jpg|thumb|300px|Port de Silla en l'Albufera]]

*[[Albalat de la Ribera]]

[[File:Port de Catarroja, 10.jpg|thumb|300px|Port de Catarroja en l'Albufera]]

*[[Alfafar]]

*[[Algemesí]]

* [[Albal]]

*[[Beniparrell]]

* [[Albalat de La Ribera]]

*[[Catarroja]]

* [[Alfafar]]

*[[Cullera]]

* [[Algemesí]]

*[[Massanassa]]

* [[Beniparrell]]

*[[Sedaví]]

* [[Catarroja]]

*[[Silla (Valéncia)|Silla]]

* [[Cullera]]

*[[Sollana]]

* [[Massanassa]]

*[[Sueca]]

* [[Sedaví]]

**[[Bega de Mar]]

* [[Silla (Valéncia)|Silla]]

**[[El Perelló (Valéncia)|El Perelló]]

* [[Sollana]]

**[[Els Palmeres (Sueca)|Les Palmeres]]

* [[Sueca]]

**[[Mareny de Barraquetes]]

** [[Bega de Mar]]

**[[Mareny Blau]]

** [[El Perelló (Valéncia)|El Perelló]]

**[[Mareny de Vilches]]

** [[Els Palmeres (Sueca)|Les Palmeres]]

**[[El Pouet (Sueca)|El Pouet]]

** [[Mareny de Barraquetes]]

*[[Valéncia]]

** [[Mareny Blau]]

**[[~~El Palmar (Valéncia)|~~El Palmar]]

** [[Mareny de Vilches]]

**[[~~El Perellonet (Valéncia)|~~El Perellonet]]

** [[El Pouet (Sueca)|El Pouet]]

**[[~~Pinedo (Valéncia)|~~Pinedo]]

* [[Valéncia]]

** [[El Palmar]]

** [[El Perellonet]]

** [[Pinedo]]

== Accessos ==

El principal mig d'accés al parc és l'autovia del [[Saler]] (CV-500) que partint de [[Valéncia]] travessa el parc de nort a sur, trobant-se el Centre d'Informació del parc en el quilómetro 10.5, en el mateix desviació d'[[El Palmar]].

El principal mig d'accés al parc és l'autovia del [[El Saler|Saler]] (CV-500) que partint de [[Valéncia]] travessa el parc de nort a sur, trobant-se el Centre d'Informació del parc en el quilómetro 10.5, en el mateix desviació d'[[El Palmar]].

== Referències ==

* [https://www.google.es/maps/place/Valencia/@39.407669,-0.52632,11z/data=!3m1!4b1!4m6!3m5!1s0xd604f4cf0efb06f:0xb4a351011f7f1d39!8m2!3d39.4738338!4d-0.3756348!16zL20vMGgzdHY?entry=ttu&g_ep=EgoyMDI0MTIxMS4wIKXMDSoASAFQAw%3D%3D Albufera. Google maps]

* [https://www.mediterranea.org/cae/jucar_articul_soria.htm «Acequias de la Albufera»]

* [https://web.archive.org/web/20091213025912/http://www.cma.gva.es/contenido_ParquesNaturales/montarparques.asp?nodo=2976&idioma=C «Hábitats del Parque Natural de la Albufera»]

* [https://web.archive.org/web/20090724021413/http://www.albufera.com/portal/modules.php?name=Content&pa=showpage&pid=4 «Historia de la Albufera»]

* [https://web.archive.org/web/20150914125458/http://www.valencia.es/ayuntamiento/albufera_accesible.nsf/vDocumentosTituloAux/Inicio?opendocument&lang=1&nivel=1 «La Devesa de El Saler». Ajuntament de Valéncia]

* [https://web.archive.org/web/20090724021333/http://www.albufera.com/portal/modules.php?name=Content&pa=showpage&pid=14 «Vegetación de la Albufera»]

== Bibliografia ==

* Docavo Alberti, Ignacio (1979). ''La Albufera de Valencia: Sus peces y sus aves (Ictiofauna y Avifauna)''. Valéncia: Instituto Valenciano de Biología Aplicada; Institución Alfonso El Magnánimo. ISBN 84-00-04426-6

* Festo Avieno, Rufo. «''Versos 479-495''». Ora Marítima (papel)

* García Perales, Vicent; Soennecken, Heike (2011). ''La albufera de Valencia: Estudio del habla y la cultura popular'' (Traducción inédita que M. Sanchis Guarner hizo de la obra de Max Thede 'Die Albufera von Valencia. Eine volkskundliche Darstellung'. Hamburg: VKR, 1933). Paiporta (Valéncia): Denes. ISBN 978-84-92768-81-3

* Sarzo, Emilio. ''La Albufera y la Calderería'', página 22. 1906

* Soria, J.M. (1997). ''Estudio limnológico de los ecosistemas acuáticos del Parque Natural de la Albufera de Valencia'' (Tesis doctoral inédita). Valéncia: Universidad de Valéncia.

* Tortosa, Paco; Prósper, Pepa (2009). ''La Albufera: Guía para descubrir el parque natural''. Valéncia: Universitat de Valéncia.

== Enllaços externs ==

* [http://commons.wikimedia.org/wiki/Parque_Natural_de_la_Albufera commons|~~Parque~~ Natural ~~de l'Albufera]~~

*[http://www.albufera.com/ parc Natural de l'Albufera - Pàgina no oficial]

*[~~http~~://parquesnaturales.gva.es/albufera ~~parc Natural~~ de l'Albufera]

* [https://parquesnaturales.gva.es/albufera Parc natural de l'Albufera]

*[~~http~~://parquesnaturales.gva.es/ parcs ~~Naturals~~ de la Comunitat Valenciana]

* [https://parquesnaturales.gva.es/ Portal dels parcs naturals de la Comunitat Valenciana]

*[http://www.porlibre.com/valencia/albufera.Htm parc Natural de l'Albufera - Espais protegits a Espanya]

*[http://www.valenciahui.com/opinion/vicentesimo.php/2008/01/02/passeig_per_laalbufera Vicente L. Simó Santonja]

*{{~~Traduït~~ de~~|es|Parque_Natural_de_la_Albufera~~}}

[[Categoria:Parcs ~~Naturals~~ de la Comunitat Valenciana]]

[[Categoria:Parcs naturals de la Comunitat Valenciana|Albufera]]

~~[[Categoria:Parcs naturals d'Espanya~~|Albufera]]

[[Categoria:Valéncia|Albufera]]

[[Categoria:Valéncia]]

@@ Llínea 18: / Llínea 18: @@
 Per això hi ha tres ambients diferenciats:
-:'''La retinga o devesa''': és el cordó arenós que separa el llac del mar.
+:'''La retinga o devesa''': és el cordó arenós que separa el llac de la mar.
 :'''La marjal''': són les terres que anteriorment formaven part del llac i que ara estan dedicades al cultiu de l'arròs.
 :'''El llac''': en la peculiaritat que la seua [[aigua]] siga dolça pel fet de que s'alimenta de les aportacions de les séquies i de diversos brolladors (ullals) existents en el propi llac.
@@ Llínea 29: / Llínea 29: @@
 == El llac ==
 [[File:Albufera005.jpg|thumb|left|300px|<center>Albufera de Valéncia.</center>]]
-El llac s'estén a uns 10 km. de la ciutat de [[Valéncia]] cap al SE. És la llacuna més gran d'[[Espanya]], se troba separada del mar per un cordó dunar assentat per les raïls d'una espècie de pins, adaptada ad esta situació tan extrema, i una gran abundància de matoll devall, esta zona és coneguda com "la Devesa". Antigament les aigües cristalines permetien vore el fondo i les seues aigües eren consumides sense problemes pels peixcadors, especialment en els "Ullals".
+El llac s'estén a uns 10 km. de la ciutat de [[Valéncia]] cap al SE. És la llacuna més gran d'[[Espanya]], se troba separada de la mar per un cordó dunar assentat per les raïls d'una espècie de pins, adaptada ad esta situació tan extrema, i una gran abundància de matoll devall, esta zona és coneguda com "la Devesa". Antigament les aigües cristalines permetien vore el fondo i les seues aigües eren consumides sense problemes pels peixcadors, especialment en els "Ullals".
 Inclús hui podem fruir de les velles barques impulsades antigament per veles llatines, per les nomenades "perches" (pal allargat en el que el barquer impulsava l'embarcació recolzant en el sol del llac) o rems, hui en motor.
-Actualment el llac s'ha reduït a aproximadament a un terç de lo que era inclús en el [[sigle XIX]], quan arribava fins a Valéncia, a la coneguda com [[Creu de la Conquista]], i s'estenia fins a [[Sueca]], a un parage nomenat la "Montanyeta dels Sants". Ya a principis del [[sigle XX]] la seua superfície s'havia vist reduïda a 7 per 6 quilómetros des dels 17 per 6 de 100 anys abans. Afirmava [[Pérez Escrich]] que en 1930 tenia 9 llegües de circumferència.
+Actualment el llac s'ha reduït a aproximadament a un terç de lo que era inclús en el [[sigle XIX]], quan arribava fins a Valéncia, a la coneguda com [[Creu de la Conquista]], i s'estenia fins a [[Sueca]], a un parage nomenat la "Montanyeta dels Sants". Ya a principis del [[sigle XX]] la seua superfície s'havia vist reduïda a 7 per 6 quilómetros des dels 17 per 6 de 100 anys abans. Afirmava [[Pérez Escrich]] que en [[1930]] tenia 9 llegües de circumferència.
 Això li permetia ser un eficaç mig de comunicació entre les distintes poblacions i la capital, existint transports regulars.
@@ Llínea 39: / Llínea 39: @@
 En l'any [[1909]] [[Emilio Sarzo]] en el seu llibre de ''Caça aquàtica, l'Albufera i la [[Caldereria]]'', conte que la profunditat era molt desigual, estant en alguns llocs les plantes aquàtiques molt pròximes a la superfície i en atres llocs existien 3 o 4 braces de profunditat. Actualment la  profunditat màxima són d'uns 2, 3 metros.
-En les zones en poca profunditat conegudes com "Alterons" és a on estan situats els llocs de tir, puix la caça és una de les activitats històriques de la zona. Alguns cronistes destaquen que ya en época musulmana era una zona de caça real, i posteriorment, despuix de la conquista, passà a ser de titularitat de Jaume I i els seus successors.
+En les zones en poca profunditat conegudes com "Alterons" és a on estan situats els llocs de tir, puix la caça és una de les activitats històriques de la zona. Alguns cronistes destaquen que ya en época musulmana era una zona de caça real, i posteriorment, despuix de la conquista, passà a ser de titularitat de [[Jaume I]] i els seus successors.
 Tal era la riquea de la zona compresa entre el Grau de Valéncia i [[Cullera]], que segons el botànic valencià [[Cavanilles]] i atres cronistes de distintes époques, '''abundaven els cervos, javalins, cabres salvages, francolins, perdius, llebres, conills, llúdries i fins a xixanta varietats d'aus aquàtiques, aixina com una enorme cantitat de peixos'''. Com '''"Un racó del Paraís"''' ho definien a mig del [[sigle XIII]].
-[[Jaume I]] quedà tan maravellat que va decidir que:
+Jaume I quedà tan maravellat que va decidir que:
 {{cita|"encara que en el Regne, es consideraren fora del mateix i del terme de la ciutat de Valéncia, deixant-les anexades al Patrimoni del príncip".<ref>L'Albufera i la Caldereria, pàgina 22. Emilio Sarzo. 1906</ref>}}
+[[File:ES Valencia Albufera.jpg|thumb|300px|Embarcador en l'Albufera]]
 En l'any [[1250]], en [[Morella]], despuix d'haver segut inclòs en els benes de la Corona, es va dictar un privilegi el [[21 de giner]], pel qual qualsevol podia peixcar en el llac, en la condició d'abonar una quinta part.
@@ Llínea 57: / Llínea 59: @@
 A l'arribar el [[sigle XIX]], trobem una prova de les condicions que mantenia l'Albufera i l'impressió que va causar en els invasors francesos, que a petició  pròpia [[José Bonaparte]] li va concedir al [[Mariscal Suchet]] el títul de [[Duc de l'Albufera]].
-Fon a partir del segon terç del sigle XIX quan el llac va començar a estretir-se a causa de la pràctica de soterrar el llac, per a cultivar arròs especialment. La fauna a poc a poc es reduïa al mateix ritme, trobant-se ya únicament caça menor.
+Fon a partir del segon terç del sigle XIX quan el llac va començar a estretir-se a causa de la pràctica de soterrar el llac, per a cultivar arròs especialment. La fauna poc a poc es reduïa al mateix ritme, trobant-se ya únicament caça menor.
 El [[12 de maig]] de l'any [[1865]] el llac i la Devesa va passar a propietat de l'Estat, acabant en més de sis sigles de propietat  real. Posteriorment fon entregada a la ciutat de [[Valéncia]], perque tots els valencians foren propietaris d'este "racó del Paraís"
@@ Llínea 105: / Llínea 107: @@
 == Municipis compresos ==
-*[[Albal]]
+[[File:Port de Silla, 4.jpg|thumb|300px|Port de Silla en l'Albufera]]
-*[[Albalat de la Ribera]]
+[[File:Port de Catarroja, 10.jpg|thumb|300px|Port de Catarroja en l'Albufera]]
-*[[Alfafar]]
-*[[Algemesí]]
+* [[Albal]]
-*[[Beniparrell]]
+* [[Albalat de La Ribera]]
-*[[Catarroja]]
+* [[Alfafar]]
-*[[Cullera]]
+* [[Algemesí]]
-*[[Massanassa]]
+* [[Beniparrell]]
-*[[Sedaví]]
+* [[Catarroja]]
-*[[Silla (Valéncia)|Silla]]
+* [[Cullera]]
-*[[Sollana]]
+* [[Massanassa]]
-*[[Sueca]]
+* [[Sedaví]]
-**[[Bega de Mar]]
+* [[Silla (Valéncia)|Silla]]
-**[[El Perelló (Valéncia)|El Perelló]]
+* [[Sollana]]
-**[[Els Palmeres (Sueca)|Les Palmeres]]
+* [[Sueca]]
-**[[Mareny de Barraquetes]]
+** [[Bega de Mar]]
-**[[Mareny Blau]]
+** [[El Perelló (Valéncia)|El Perelló]]
-**[[Mareny de Vilches]]
+** [[Els Palmeres (Sueca)|Les Palmeres]]
-**[[El Pouet (Sueca)|El Pouet]]
+** [[Mareny de Barraquetes]]
-*[[Valéncia]]
+** [[Mareny Blau]]
-**[[El Palmar (Valéncia)|El Palmar]]
+** [[Mareny de Vilches]]
-**[[El Perellonet (Valéncia)|El Perellonet]]
+** [[El Pouet (Sueca)|El Pouet]]
-**[[Pinedo (Valéncia)|Pinedo]]
+* [[Valéncia]]
+** [[El Palmar]]
+** [[El Perellonet]]
+** [[Pinedo]]
 == Accessos ==
-El principal mig d'accés al parc és l'autovia del [[Saler]] (CV-500) que partint de [[Valéncia]] travessa el parc de nort a sur, trobant-se el Centre d'Informació del parc en el quilómetro 10.5, en el mateix desviació d'[[El Palmar]].
+El principal mig d'accés al parc és l'autovia del [[El Saler|Saler]] (CV-500) que partint de [[Valéncia]] travessa el parc de nort a sur, trobant-se el Centre d'Informació del parc en el quilómetro 10.5, en el mateix desviació d'[[El Palmar]].
 == Referències ==
 {{listaref}}
+* [https://www.google.es/maps/place/Valencia/@39.407669,-0.52632,11z/data=!3m1!4b1!4m6!3m5!1s0xd604f4cf0efb06f:0xb4a351011f7f1d39!8m2!3d39.4738338!4d-0.3756348!16zL20vMGgzdHY?entry=ttu&g_ep=EgoyMDI0MTIxMS4wIKXMDSoASAFQAw%3D%3D Albufera. Google maps]
+* [https://www.mediterranea.org/cae/jucar_articul_soria.htm «Acequias de la Albufera»]
+* [https://web.archive.org/web/20091213025912/http://www.cma.gva.es/contenido_ParquesNaturales/montarparques.asp?nodo=2976&idioma=C «Hábitats del Parque Natural de la Albufera»]
+* [https://web.archive.org/web/20090724021413/http://www.albufera.com/portal/modules.php?name=Content&pa=showpage&pid=4 «Historia de la Albufera»]
+* [https://web.archive.org/web/20150914125458/http://www.valencia.es/ayuntamiento/albufera_accesible.nsf/vDocumentosTituloAux/Inicio?opendocument&lang=1&nivel=1 «La Devesa de El Saler». Ajuntament de Valéncia]
+* [https://web.archive.org/web/20090724021333/http://www.albufera.com/portal/modules.php?name=Content&pa=showpage&pid=14 «Vegetación de la Albufera»]
+== Bibliografia ==
+* Docavo Alberti, Ignacio (1979). ''La Albufera de Valencia: Sus peces y sus aves (Ictiofauna y Avifauna)''. Valéncia: Instituto Valenciano de Biología Aplicada; Institución Alfonso El Magnánimo. ISBN 84-00-04426-6
+* Festo Avieno, Rufo. «''Versos 479-495''». Ora Marítima (papel)
+* García Perales, Vicent; Soennecken, Heike (2011). ''La albufera de Valencia: Estudio del habla y la cultura popular'' (Traducción inédita que M. Sanchis Guarner hizo de la obra de Max Thede 'Die Albufera von Valencia. Eine volkskundliche Darstellung'. Hamburg: VKR, 1933). Paiporta (Valéncia): Denes. ISBN 978-84-92768-81-3
+* Sarzo, Emilio. ''La Albufera y la Calderería'', página 22. 1906
+* Soria, J.M. (1997). ''Estudio limnológico de los ecosistemas acuáticos del Parque Natural de la Albufera de Valencia'' (Tesis doctoral inédita). Valéncia: Universidad de Valéncia.
+* Tortosa, Paco; Prósper, Pepa (2009). ''La Albufera: Guía para descubrir el parque natural''. Valéncia: Universitat de Valéncia.
 == Enllaços externs ==
-* [http://commons.wikimedia.org/wiki/Parque_Natural_de_la_Albufera  commons|Parque Natural de l'Albufera]
+{{commonscat|La Albufera Natural Park}}
-*[http://www.albufera.com/ parc Natural de l'Albufera - Pàgina no oficial]
-*[http://parquesnaturales.gva.es/albufera parc Natural de l'Albufera]
+* [https://parquesnaturales.gva.es/albufera Parc natural de l'Albufera]
-*[http://parquesnaturales.gva.es/ parcs Naturals de la Comunitat Valenciana]
+* [https://parquesnaturales.gva.es/ Portal dels parcs naturals de la Comunitat Valenciana]
-*[http://www.porlibre.com/valencia/albufera.Htm parc Natural de l'Albufera - Espais protegits a Espanya]
-*[http://www.valenciahui.com/opinion/vicentesimo.php/2008/01/02/passeig_per_laalbufera Vicente L. Simó Santonja]
+{{Parcs naturals de la Comunitat Valenciana}}
-*{{Traduït de|es|Parque_Natural_de_la_Albufera}}
-[[Categoria:Parcs Naturals de la Comunitat Valenciana]]
+[[Categoria:Parcs naturals de la Comunitat Valenciana|Albufera]]
-[[Categoria:Parcs naturals d'Espanya|Albufera]]
+[[Categoria:Valéncia|Albufera]]
-[[Categoria:Valéncia]]