Diferència entre les revisions de "Russafa"
Text reemplaça - 'uep' a 'web' (Etiquetes: Editat en un dispositiu mòvil Editat en la versió web per a mòvils) |
m Text reemplaça - ' el mar ' a ' la mar ' |
||
| (No es mostren 9 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 22: | Llínea 22: | ||
|notes = | |notes = | ||
}} | }} | ||
'''Russafa''' és un barri de la ciutat de [[Valéncia]] pertanyent al districte | '''Russafa''' és un barri de la ciutat de [[Valéncia]] pertanyent al [[districte de L'Eixample]] sent un municipi independent fins a l'any [[1877]]. La seua població en [[2009]] era de 25.134 habitants, segons l'[[Ajuntament de Valéncia]]. | ||
== Topònim == | == Topònim == | ||
| Llínea 39: | Llínea 39: | ||
En l'any [[1811]], la població de Russafa (que comprenia la pràctica totalitat dels actuals districtes de [[L'Eixample]], [[Quatre Carreres]] i [[Poblats del Sur]]) es va agrupar com un municipi independent de l'Ajuntament de Valéncia. El juriste Pascual Madoz donaria en [[1849]] la següent descripció sobre Russafa: | En l'any [[1811]], la població de Russafa (que comprenia la pràctica totalitat dels actuals districtes de [[L'Eixample]], [[Quatre Carreres]] i [[Poblats del Sur]]) es va agrupar com un municipi independent de l'Ajuntament de Valéncia. El juriste Pascual Madoz donaria en [[1849]] la següent descripció sobre Russafa: | ||
{{Cita|"''L[ugar] con ayunt[amiento] en la prov. [...] de Valencia (10 minutos); Sit[uada] en terreno llano al SE. de la cap[ital]; le baten los vientos del E. y S. [...] Tiene 340 casas que forman cuerpo de pobl[ación]; casa de ayunt., carcel, 2 escuelas públicas de niños á la que concurren sobre 200; igl[esia] parr[oquial] (San Valero ob. y San Vicente mártir) [...] un conv[ento] de monjas de Sta. Clara y 11 ermitas esparcidas por su huerta en cada una de las cuales hay escuelas de niños y niñas que se mantiene de las retribuciones particulares. Confina el térm[ino] por N. y O. con el de Valencia; E. r[ío] Turia y el mar, y S. Sedaví; en su radio comprende los cas[eríos] titulados el Castellá, Torreta, Saler, Benimasot, Palmar, Pinedo y Lazareto [...] El terreno es flojo y de buena calidad distribuido en huerta y arrozar que se fertiliza con las aguas del r. Turia que desagua en | {{Cita|"''L[ugar] con ayunt[amiento] en la prov. [...] de Valencia (10 minutos); Sit[uada] en terreno llano al SE. de la cap[ital]; le baten los vientos del E. y S. [...] Tiene 340 casas que forman cuerpo de pobl[ación]; casa de ayunt., carcel, 2 escuelas públicas de niños á la que concurren sobre 200; igl[esia] parr[oquial] (San Valero ob. y San Vicente mártir) [...] un conv[ento] de monjas de Sta. Clara y 11 ermitas esparcidas por su huerta en cada una de las cuales hay escuelas de niños y niñas que se mantiene de las retribuciones particulares. Confina el térm[ino] por N. y O. con el de Valencia; E. r[ío] Turia y el mar, y S. Sedaví; en su radio comprende los cas[eríos] titulados el Castellá, Torreta, Saler, Benimasot, Palmar, Pinedo y Lazareto [...] El terreno es flojo y de buena calidad distribuido en huerta y arrozar que se fertiliza con las aguas del r. Turia que desagua en la mar por el térm. de Ruzafa. Los caminos son variados y mal cuidados, que guian á la Albufera, Ribera y otros puntos del N.; el de Valencia es bueno y está plantado de árboles. [...] Prod[ucción]: arroz, trigo, seda, cáñamo, frutas y verduras; hay caza de conejos en la deh[esa]. Ind[ustria]: la agrícola y 6 molinos. Pobl[ación]: 1.799 vec[inos], 9.075 alm[as] [...]''"|'''Diccionario de Madoz'''}} | ||
Durant el [[Sigle XIX]], el municipi sofriria un important aument de població : si segons Madoz, en [[1849]] habitaven 9.075 persones (1.799 en el núcleu urbà, que es correspon en l'actual barri), en l'any 1860 ya contava en 13.013 habitants, i en [[1977]] pràcticament havia duplicat la seua població alcançant les 20.000 persones. | Durant el [[Sigle XIX]], el municipi sofriria un important aument de població : si segons Madoz, en [[1849]] habitaven 9.075 persones (1.799 en el núcleu urbà, que es correspon en l'actual barri), en l'any 1860 ya contava en 13.013 habitants, i en [[1977]] pràcticament havia duplicat la seua població alcançant les 20.000 persones. | ||
| Llínea 62: | Llínea 62: | ||
* '''Placa escultòrica de don Bernardino Landete Aragó''': Relleu escultòric en perfil en les traces facials del pare de la estomatología espanyola instalada en la Plaça del doctor Landete. Este relleu va ser sufragat principalment pel colectiu d'odontòlecs valencians. | * '''Placa escultòrica de don Bernardino Landete Aragó''': Relleu escultòric en perfil en les traces facials del pare de la estomatología espanyola instalada en la Plaça del doctor Landete. Este relleu va ser sufragat principalment pel colectiu d'odontòlecs valencians. | ||
== Referències == | |||
{{listaref}} | |||
* [https://www.valencia.es/estadistica/inf_dtba/2022/Districte_02_Barri_1.pdf Ajuntament de Valéncia (2022). «Estadísticas barrios»] | |||
* Sanchis Guarner, Manuel. (1981). La ciutat de Valéncia : síntesis d'història i de geografia urbana (3a ed.). L'Excm. Ajuntament. ISBN 8450048346. OCLC 8627380 | |||
== Bibliografia == | |||
* Montesinos i Martínez, Josep (2006). «Ciudad, patrimonio y ciudadanía». Ingeniería y Territorio. nº 75. Barcelona. p. 96-103 | |||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
{{Commonscat|Russafa}} | {{Commonscat|Russafa}} | ||
{{Districtes, barris i pedanies de Valéncia}} | |||
[[Categoria:Barris de Valéncia (ciutat)]] | [[Categoria:Barris de Valéncia (ciutat)]] | ||