Diferència entre les revisions de "Cap Vert"

m Text reemplaça - ' el mar ' a ' la mar '
(Etiquetes: Reemplaç de text Editat en un dispositiu mòvil Editat en la versió web per a mòvils)
 
(No es mostren 4 edicions intermiges d'un usuari)
Llínea 61: Llínea 61:
== Història ==
== Història ==


Quan els portuguesos colonisaren l'archipèlec, en el [[sigle XV]], les illes feyen justícia a eixe nom: es trobaven cobertes per una densa vegetació tropical, que contrastava en les seues roques volcàniques [[negre|negres]] i el mar [[blau]]. No hi ha evidència que les illes estigueren poblades abans de l'arribada dels colons, pero es considera provable que els [[Poble àrap|àraps]] hagueren visitat en sigles anteriors l'illa de Sal per a proveir-se d'eixe element. En l'any [[1462]], els primers colons portuguesos varen desembarcar en lo que hui és Santiago i varen fundar la més vella ciutat europea del tròpic: [[Ribeira Gran de Santiago|Ribeira Gran]] (hui Cidade Velha). Els portuguesos varen iniciar el cultiu de la [[canya de sucre]]. El clima sec no era favorable, pero el desenroll del comerç d'esclaus (provinents la majoria de la costa oest d'[[Àfrica]]) va donar prosperitat a Cap Vert. Quatrecents anys despuix, la colonisació transformà les illes en un «desert flotant»: gran part de la població havia emigrat fugint de la fam.
Quan els portuguesos colonisaren l'archipèlec, en el [[sigle XV]], les illes feyen justícia a eixe nom: es trobaven cobertes per una densa vegetació tropical, que contrastava en les seues roques volcàniques [[negre|negres]] i la mar [[blau]]. No hi ha evidència que les illes estigueren poblades abans de l'arribada dels colons, pero es considera provable que els [[Poble àrap|àraps]] hagueren visitat en sigles anteriors l'illa de Sal per a proveir-se d'eixe element. En l'any [[1462]], els primers colons portuguesos varen desembarcar en lo que hui és Santiago i varen fundar la més vella ciutat europea del tròpic: [[Ribeira Gran de Santiago|Ribeira Gran]] (hui Cidade Velha). Els portuguesos varen iniciar el cultiu de la [[canya de sucre]]. El clima sec no era favorable, pero el desenroll del comerç d'esclaus (provinents la majoria de la costa oest d'[[Àfrica]]) va donar prosperitat a Cap Vert. Quatrecents anys despuix, la colonisació transformà les illes en un «desert flotant»: gran part de la població havia emigrat fugint de la fam.


Per als portuguesos, les illes, entre [[Àfrica]], [[Amèrica]] i [[Europa]], eren d'un gran interés estratègic. En el [[sigle XVI]], Cap Vert fon escala de naus que carregaven esclaus cap a [[Amèrica]] (l'esclavitut fon abolida en [[1876]]). L'assalt reiterat de pirates anglesos, neerlandesos i francesos obligà als portuguesos a traslladar colons agricultors del [[Alentejo]] (al surest de Portugal, «graner» d'eixe país) a l'archipèlec: a causa d'una agricultura poc adequada, estos varen acabar en el sol fèrtil, lo qual provocà des del [[sigle XVIII]] sequies periòdiques que continuen en el present. La contracció de l'activitat agrícola –Famosa entre els sigles XVII i XIX pel seu [[cotó]] - va provocar l'emigració massiva de capverdians: la majoria cap a [[Guinea Bissau]] ( excolònia portuguesa molt vinculada a l'archipèlec), i posteriorment cap a [[Angola]], [[Moçambic]], [[Senegal]], [[Brasil]] i, principalment, [[Estats Units]]. En el [[sigle XIX]], la prosperitat de les illes fon decaent lentament per l'escassea, la fam, la mala administració i la corrupció del govern colonial.
Per als portuguesos, les illes, entre [[Àfrica]], [[Amèrica]] i [[Europa]], eren d'un gran interés estratègic. En el [[sigle XVI]], Cap Vert fon escala de naus que carregaven esclaus cap a [[Amèrica]] (l'esclavitut fon abolida en [[1876]]). L'assalt reiterat de pirates anglesos, neerlandesos i francesos obligà als portuguesos a traslladar colons agricultors del [[Alentejo]] (al surest de Portugal, «graner» d'eixe país) a l'archipèlec: a causa d'una agricultura poc adequada, estos varen acabar en el sol fèrtil, lo qual provocà des del [[sigle XVIII]] sequies periòdiques que continuen en el present. La contracció de l'activitat agrícola –Famosa entre els sigles XVII i XIX pel seu [[cotó]] - va provocar l'emigració massiva de capverdians: la majoria cap a [[Guinea Bissau]] ( excolònia portuguesa molt vinculada a l'archipèlec), i posteriorment cap a [[Angola]], [[Moçambic]], [[Senegal]], [[Brasil]] i, principalment, [[Estats Units]]. En el [[sigle XIX]], la prosperitat de les illes fon decaent lentament per l'escassea, la fam, la mala administració i la corrupció del govern colonial.
Llínea 170: Llínea 170:


{{Països d'Àfrica}}
{{Països d'Àfrica}}
== Referències ==
{{Traduït de|es|Cabo_Verde}}


== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
{{commonscat|Seychelles}}
{{commonscat|Cape Verde}}
* [http://www.islasdecaboverde.blogspot.Com Blog en informació sobre Cap Vert]
* [http://www.islasdecaboverde.blogspot.Com Blog en informació sobre Cap Vert]
* [http://www.flickr.com/photos/cavoquinho/show/ Les millors fotos de Cap Vert]
* [http://www.capeverdebreaks.Com Cap Vert info and fotos english]/[http://www.ferieninkapverde.De German]
* [http://www.Cap-verd-foto.Com/index-p.Htm Fotos de Cap Vert]
* [http://www.ecaboverde.com/?l=caboverde Fotos de Cap Vert]
* [http://www.caboverde24.com/spanish/ Portal de Cap Vert en espanyol]
* [http://kapverden.Nano-web.De/search/search.Pl Searchengine Internacional del Cap Vert]
* [http://www.mindelo.info/ Mindelo Infos, en musica e cultura caboverdiana - 2500 fotos]
* [http://www.bela-vista.net/cape-verde.Htm Mapes parell Lluïx-te Fortes] (en anglés)
* [http://www.tarrafalnazona.Com Tarrafal Na Zona - WEB site informatiu sobre Tarrafal de Santiago] (en portugués)


[[Categoria:Països]]
[[Categoria:Països]]
[[Categoria:Països d'Àfrica]]
[[Categoria:Països d'Àfrica]]
[[Categoria:Cap Vert]]
[[Categoria:Cap Vert]]