Diferència entre les revisions de "Cap Vert" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 61:

== Història ==

Quan els portuguesos colonisaren l'archipèlec, en el [[sigle XV]], les illes feyen justícia a eixe nom: es trobaven cobertes per una densa vegetació tropical, que contrastava en les seues roques volcàniques [[negre|negres]] i el mar [[blau]]. No hi ha evidència que les illes estigueren poblades abans de l'arribada dels colons, pero es considera provable que els [[Poble àrap|àraps]] hagueren visitat en sigles anteriors l'illa de Sal per a proveir-se d'eixe element. En l'any [[1462]], els primers colons portuguesos varen desembarcar en lo que hui és Santiago i varen fundar la més vella ciutat europea del tròpic: [[Ribeira Gran de Santiago|Ribeira Gran]] (hui Cidade Velha). Els portuguesos varen iniciar el cultiu de la [[canya de sucre]]. El clima sec no era favorable, pero el desenroll del comerç d'esclaus (provinents la majoria de la costa oest d'[[Àfrica]]) va donar prosperitat a Cap Vert. Quatrecents anys despuix, la colonisació transformà les illes en un «desert flotant»: gran part de la població havia emigrat fugint de la fam.

Quan els portuguesos colonisaren l'archipèlec, en el [[sigle XV]], les illes feyen justícia a eixe nom: es trobaven cobertes per una densa vegetació tropical, que contrastava en les seues roques volcàniques [[negre|negres]] i la mar [[blau]]. No hi ha evidència que les illes estigueren poblades abans de l'arribada dels colons, pero es considera provable que els [[Poble àrap|àraps]] hagueren visitat en sigles anteriors l'illa de Sal per a proveir-se d'eixe element. En l'any [[1462]], els primers colons portuguesos varen desembarcar en lo que hui és Santiago i varen fundar la més vella ciutat europea del tròpic: [[Ribeira Gran de Santiago|Ribeira Gran]] (hui Cidade Velha). Els portuguesos varen iniciar el cultiu de la [[canya de sucre]]. El clima sec no era favorable, pero el desenroll del comerç d'esclaus (provinents la majoria de la costa oest d'[[Àfrica]]) va donar prosperitat a Cap Vert. Quatrecents anys despuix, la colonisació transformà les illes en un «desert flotant»: gran part de la població havia emigrat fugint de la fam.

Per als portuguesos, les illes, entre [[Àfrica]], [[Amèrica]] i [[Europa]], eren d'un gran interés estratègic. En el [[sigle XVI]], Cap Vert fon escala de naus que carregaven esclaus cap a [[Amèrica]] (l'esclavitut fon abolida en [[1876]]). L'assalt reiterat de pirates anglesos, neerlandesos i francesos obligà als portuguesos a traslladar colons agricultors del [[Alentejo]] (al surest de Portugal, «graner» d'eixe país) a l'archipèlec: a causa d'una agricultura poc adequada, estos varen acabar en el sol fèrtil, lo qual provocà des del [[sigle XVIII]] sequies periòdiques que continuen en el present. La contracció de l'activitat agrícola –Famosa entre els sigles XVII i XIX pel seu [[cotó]] - va provocar l'emigració massiva de capverdians: la majoria cap a [[Guinea Bissau]] ( excolònia portuguesa molt vinculada a l'archipèlec), i posteriorment cap a [[Angola]], [[Moçambic]], [[Senegal]], [[Brasil]] i, principalment, [[Estats Units]]. En el [[sigle XIX]], la prosperitat de les illes fon decaent lentament per l'escassea, la fam, la mala administració i la corrupció del govern colonial.

@@ Llínea 61: / Llínea 61: @@
 == Història ==
-Quan els portuguesos colonisaren l'archipèlec, en el [[sigle XV]], les illes feyen justícia a eixe nom: es trobaven cobertes per una densa vegetació tropical, que contrastava en les seues roques volcàniques [[negre|negres]] i el mar [[blau]]. No hi ha evidència que les illes estigueren poblades abans de l'arribada dels colons, pero es considera provable que els [[Poble àrap|àraps]] hagueren visitat en sigles anteriors l'illa de Sal per a proveir-se d'eixe element. En l'any [[1462]], els primers colons portuguesos varen desembarcar en lo que hui és Santiago i varen fundar la més vella ciutat europea del tròpic: [[Ribeira Gran de Santiago|Ribeira Gran]] (hui Cidade Velha). Els portuguesos varen iniciar el cultiu de la [[canya de sucre]]. El clima sec no era favorable, pero el desenroll del comerç d'esclaus (provinents la majoria de la costa oest d'[[Àfrica]]) va donar prosperitat a Cap Vert. Quatrecents anys despuix, la colonisació transformà les illes en un «desert flotant»: gran part de la població havia emigrat fugint de la fam.
+Quan els portuguesos colonisaren l'archipèlec, en el [[sigle XV]], les illes feyen justícia a eixe nom: es trobaven cobertes per una densa vegetació tropical, que contrastava en les seues roques volcàniques [[negre|negres]] i la mar [[blau]]. No hi ha evidència que les illes estigueren poblades abans de l'arribada dels colons, pero es considera provable que els [[Poble àrap|àraps]] hagueren visitat en sigles anteriors l'illa de Sal per a proveir-se d'eixe element. En l'any [[1462]], els primers colons portuguesos varen desembarcar en lo que hui és Santiago i varen fundar la més vella ciutat europea del tròpic: [[Ribeira Gran de Santiago|Ribeira Gran]] (hui Cidade Velha). Els portuguesos varen iniciar el cultiu de la [[canya de sucre]]. El clima sec no era favorable, pero el desenroll del comerç d'esclaus (provinents la majoria de la costa oest d'[[Àfrica]]) va donar prosperitat a Cap Vert. Quatrecents anys despuix, la colonisació transformà les illes en un «desert flotant»: gran part de la població havia emigrat fugint de la fam.
 Per als portuguesos, les illes, entre [[Àfrica]], [[Amèrica]] i [[Europa]], eren d'un gran interés estratègic. En el [[sigle XVI]], Cap Vert fon escala de naus que carregaven esclaus cap a [[Amèrica]] (l'esclavitut fon abolida en [[1876]]). L'assalt reiterat de pirates anglesos, neerlandesos i francesos obligà als portuguesos a traslladar colons agricultors del [[Alentejo]] (al surest de Portugal, «graner» d'eixe país) a l'archipèlec: a causa d'una agricultura poc adequada, estos varen acabar en el sol fèrtil, lo qual provocà des del [[sigle XVIII]] sequies periòdiques que continuen en el present. La contracció de l'activitat agrícola –Famosa entre els sigles XVII i XIX pel seu [[cotó]] - va provocar l'emigració massiva de capverdians: la majoria cap a [[Guinea Bissau]] ( excolònia portuguesa molt vinculada a l'archipèlec), i posteriorment cap a [[Angola]], [[Moçambic]], [[Senegal]], [[Brasil]] i, principalment, [[Estats Units]]. En el [[sigle XIX]], la prosperitat de les illes fon decaent lentament per l'escassea, la fam, la mala administració i la corrupció del govern colonial.