Diferència entre les revisions de "Consecuencialisme" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No se mostra una edició intermija del mateix usuari)

Llínea 1:

En filosofia moral, ~~el conseqüencialisme~~ és una classe de teories ètiques, normatives i teleològiques que sosté que les conseqüències de la conducta d'una persona són la base última per a jujar si dita conducta és correcta o incorrecta. Aixina, des d'un punt de vista conseqüencialiste, un acte moralment correcte (inclosa l'omissió d'actuar) és aquell que produirà un bon resultat. El conseqüencialisme, junt en l'eudaimonisme, s'inclou dins de la categoria més àmplia de l'ètica teleològica, un conjunt d'enfocaments que afirmen que el valor moral de qualsevol acte consistix en la seua tendència a produir coses de valor intrínsec. Els conseqüencialistes sostenen, en general, que una acció és correcta si i solament si eixa acció (o, en algunes versions, la norma baix la qual s'enquadra) produirà, provablement produirà, o està destinada a produir, un major balanç de be sobre mal que qualsevol alternativa disponible. Les diferents teories conseqüencialistes diferixen en cóm definixen els bens morals, entre els que destaquen com a principals candidats el plaer, l'absència de dolor, la satisfacció de les preferències i nocions més àmplies del «ben general».

El '''conseqüencialisme''' en filosofia moral, és una classe de teories ètiques, normatives i teleològiques que sosté que les conseqüències de la conducta d'una persona són la base última per a jujar si dita conducta és correcta o incorrecta. Aixina, des d'un punt de vista conseqüencialiste, un acte moralment correcte (inclosa l'omissió d'actuar) és aquell que produirà un bon resultat.

El conseqüencialisme, junt en l'eudaimonisme, s'inclou dins de la categoria més àmplia de l'ètica teleològica, un conjunt d'enfocaments que afirmen que el valor moral de qualsevol acte consistix en la seua tendència a produir coses de valor intrínsec.

Els conseqüencialistes sostenen, en general, que una acció és correcta si i solament si eixa acció (o, en algunes versions, la norma baix la qual s'enquadra) produirà, provablement produirà, o està destinada a produir, un major balanç de be sobre mal que qualsevol alternativa disponible. Les diferents teories conseqüencialistes diferixen en cóm definixen els bens morals, entre els que destaquen com a principals candidats el plaer, l'absència de dolor, la satisfacció de les preferències i nocions més àmplies del «ben general».

El conseqüencialisme sol contrastar-se en l'ètica deontològica (o deontologia): esta, en la que les normes i el deure moral són centrals, determina la correcció o incorrecció de la conducta d'una persona a partir del caràcter del propi comportament, en lloc de basar-se en els seus resultats. També es contrapon tant a l'ètica de la virtut, que s'ocupa del caràcter de l'agent més que de la naturalea o les conseqüències de l'acte (o de l'omissió) en sí, com a l'ètica pragmàtica, que tracta la moralitat de forma semblant a la ciència: com alguna cosa que progressa colectivament en la societat a lo llarc de moltes generacions, de modo que qualsevol criteri moral està subjecte a revisió.

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
-En filosofia moral, el conseqüencialisme és una classe de teories ètiques, normatives i teleològiques que sosté que les conseqüències de la conducta d'una persona són la base última per a jujar si dita conducta és correcta o incorrecta. Aixina, des d'un punt de vista conseqüencialiste, un acte moralment correcte (inclosa l'omissió d'actuar) és aquell que produirà un bon resultat. El conseqüencialisme, junt en l'eudaimonisme, s'inclou dins de la categoria més àmplia de l'ètica teleològica, un conjunt d'enfocaments que afirmen que el valor moral de qualsevol acte consistix en la seua tendència a produir coses de valor intrínsec. Els conseqüencialistes sostenen, en general, que una acció és correcta si i solament si eixa acció (o, en algunes versions, la norma baix la qual s'enquadra) produirà, provablement produirà, o està destinada a produir, un major balanç de be sobre mal que qualsevol alternativa disponible. Les diferents teories conseqüencialistes diferixen en cóm definixen els bens morals, entre els que destaquen com a principals candidats el plaer, l'absència de dolor, la satisfacció de les preferències i nocions més àmplies del «ben general».
+El '''conseqüencialisme''' en filosofia moral, és una classe de teories ètiques, normatives i teleològiques que sosté que les conseqüències de la conducta d'una persona són la base última per a jujar si dita conducta és correcta o incorrecta. Aixina, des d'un punt de vista conseqüencialiste, un acte moralment correcte (inclosa l'omissió d'actuar) és aquell que produirà un bon resultat.
+El conseqüencialisme, junt en l'eudaimonisme, s'inclou dins de la categoria més àmplia de l'ètica teleològica, un conjunt d'enfocaments que afirmen que el valor moral de qualsevol acte consistix en la seua tendència a produir coses de valor intrínsec.
+Els conseqüencialistes sostenen, en general, que una acció és correcta si i solament si eixa acció (o, en algunes versions, la norma baix la qual s'enquadra) produirà, provablement produirà, o està destinada a produir, un major balanç de be sobre mal que qualsevol alternativa disponible. Les diferents teories conseqüencialistes diferixen en cóm definixen els bens morals, entre els que destaquen com a principals candidats el plaer, l'absència de dolor, la satisfacció de les preferències i nocions més àmplies del «ben general».
 El conseqüencialisme sol contrastar-se en l'ètica deontològica (o deontologia): esta, en la que les normes i el deure moral són centrals, determina la correcció o incorrecció de la conducta d'una persona a partir del caràcter del propi comportament, en lloc de basar-se en els seus resultats. També es contrapon tant a l'ètica de la virtut, que s'ocupa del caràcter de l'agent més que de la naturalea o les conseqüències de l'acte (o de l'omissió) en sí, com a l'ètica pragmàtica, que tracta la moralitat de forma semblant a la ciència: com alguna cosa que progressa colectivament en la societat a lo llarc de moltes generacions, de modo que qualsevol criteri moral està subjecte a revisió.