Diferència entre les revisions de "Anex:Cites que reconeixen el valencià com llengua"
| (No se mostren 5 edicions intermiges del mateix usuari) | |||
| Llínea 545: | Llínea 545: | ||
[[1931]].- [[Salvador de Madariaga]], historiador, escritor, editor, diplomàtic i polític. ''Pero es el caso que Valencia no quiere ser otra cosa que Valencia. Su lengua, la valenciana, difiere lo bastante de la catalana para poder permitirse gramática y vocabulario propios.'' (''España, ensayo de historia contemporánea'', 1931), per Salvador de Madariaga. | [[1931]].- [[Salvador de Madariaga]], historiador, escritor, editor, diplomàtic i polític. ''Pero es el caso que Valencia no quiere ser otra cosa que Valencia. Su lengua, la valenciana, difiere lo bastante de la catalana para poder permitirse gramática y vocabulario propios.'' (''España, ensayo de historia contemporánea'', 1931), per Salvador de Madariaga. | ||
[[1934]].- Enciclopèdia Dalmau ([[Dalmau Carles Pla|Dalmau Carles Pla, S.A.]], fundada per José Dalmau Carles), en su “Enciclopedia cíclico-pedagógica” recoge el siguiente apartado: ‘Idioma de los españoles: los españoles hablamos la lengua española. Existen también lenguas regionales: catalán, gallego, euskera '''y valenciano’'''. | [[1934]].- Enciclopèdia Dalmau ([[Dalmau Carles Pla|Dalmau Carles Pla, S.A.]], fundada per [[José Dalmau Carles]]), en su “Enciclopedia cíclico-pedagógica” recoge el siguiente apartado: ‘Idioma de los españoles: los españoles hablamos la lengua española. Existen también lenguas regionales: catalán, gallego, euskera '''y valenciano’'''. | ||
[[1937]].- Novembre, 24. Castelló. “... el 24 d'aquell mes una orde ministerial... acordava l'establiment a l'Institut de Castelló de la Plana d'“una Cátedra de lengua valenciana, de asistencia voluntaria para los alumnos de Bachillerato”" (Aznar, M. i Blasco, R. ''La política cultural al País Valencià (1927-1939)'', Valéncia, Institució Alfons el Magnànim, 1985). | [[1937]].- Novembre, 24. Castelló. “... el 24 d'aquell mes una orde ministerial... acordava l'establiment a l'Institut de Castelló de la Plana d'“una Cátedra de lengua valenciana, de asistencia voluntaria para los alumnos de Bachillerato”" (Aznar, M. i Blasco, R. ''La política cultural al País Valencià (1927-1939)'', Valéncia, Institució Alfons el Magnànim, 1985). | ||
| Llínea 589: | Llínea 589: | ||
[[1977]].- ''Valenciano. Lengua hablada en la mayor parte del antiguo reino de Valencia'' Diccionario Enciclopédico Ilustrado Sopena -5 toms-. Editat per Ramón Sopena (Barcelona, 1977). | [[1977]].- ''Valenciano. Lengua hablada en la mayor parte del antiguo reino de Valencia'' Diccionario Enciclopédico Ilustrado Sopena -5 toms-. Editat per Ramón Sopena (Barcelona, 1977). | ||
[[1978]].- [[Josep Tarradellas]] (Presidente de la Generalitat Catalana) se sincera ante la prensa : ‘No creo en los paises catalanes, es una falsa idea de algunos intelectuales arropados en minúsculos grupos de intención política. Valéncia es Valéncia y Cataluña es Cataluña, ambas dos tienen personalidad propia (historia, '''lengua valenciana''' y catalana, …)’. | [[1978]].- [[Josep Tarradellas]] (Presidente de la Generalitat Catalana) se sincera ante la prensa : ‘No creo en los paises catalanes, es una falsa idea de algunos intelectuales arropados en minúsculos grupos de intención política. Valéncia es Valéncia y Cataluña es Cataluña, ambas dos tienen personalidad propia (historia, '''lengua valenciana''' y catalana, …)’. | ||
[[1978]].- [[Vicente Ramos Pérez]] (Doctor en Filosofía i Lletres, Acadèmic de Número de l’Acadèmia de Cultura Valenciana, Acadèmic de les R.R.A.A. Espanyola i de l'Història) en el pròlec del seu llibre “Partit Socialista | [[1978]].- [[Guillermo Díaz-Plaja]], historiador i escritor català: ''El catalán y el valenciano son dos formas de una misma rama idiomática: cada una con su personalidad, y cada una con su afinidad marcada''. Citat en el llibre titulat ''Pancatalanismo entre valencianos'' (1978) de [[Vicent Ramos]]. | ||
[[1978]].- [[Vicente Ramos Pérez]] (Doctor en Filosofía i Lletres, Acadèmic de Número de l’Acadèmia de Cultura Valenciana, Acadèmic de les R.R.A.A. Espanyola i de l'Història) en el pròlec del seu llibre “Partit Socialista d'Alliberament Nacional” diu : ‘el citado partido cifra su razón de ser en la destrucción del Reino de Valéncia, …… usando el termino país valenciano para ser parte segregada de una comunidad bautizada como países catalanes, …… sustituyendo '''la lengua valenciana''' por el catalán’. | |||
[[1979]].- Josep Tarradellas (Presidente de la Generalitat Catalana) en una entrevista para el diario Las Provincias afirma : ‘… lo de los países catalanes es una fantasía, …. '''Valéncia tiene su propia personalidad (lengua, historia, …)''' … hay regiones en España como Valéncia, como Cataluña, como Baleares que tienen lenguas que vienen del mismo tronco (latín) …’. | [[1979]].- Josep Tarradellas (Presidente de la Generalitat Catalana) en una entrevista para el diario Las Provincias afirma : ‘… lo de los países catalanes es una fantasía, …. '''Valéncia tiene su propia personalidad (lengua, historia, …)''' … hay regiones en España como Valéncia, como Cataluña, como Baleares que tienen lenguas que vienen del mismo tronco (latín) …’. | ||
[[1980]].- [[Julio Caro Baroja]], historiador, llingüiste i escritor, ''Generaciones y generaciones de hombres del linaje de Sancho Panza, no del de Voltaire y Diderot, ni del de Erasmo, acuñaron estos terribles refranes castellanos, que, claro es, en catalán, '''valenciano''', portugués y aun en vascuence tienen sus paralelos.''. ''Introducción a una historia contemporánea del anticlericalismo español'' (Madrid, 1980), per [[Julio Caro Baroja]] | |||
[[1980]].- [[Aleixandre Cirici]], historiador i escritor, ponent català en l'Assamblea de parlamentaris del Consell d'Europa sobre llengües minoritàries: ‘nuestra lengua ha tenido el desarrollo literario a partir del '''valenciano'''. Notícia apareguda en el periòdic 'ABC' (05/08/1980). | [[1980]].- [[Aleixandre Cirici]], historiador i escritor, ponent català en l'Assamblea de parlamentaris del Consell d'Europa sobre llengües minoritàries: ‘nuestra lengua ha tenido el desarrollo literario a partir del '''valenciano'''. Notícia apareguda en el periòdic 'ABC' (05/08/1980). | ||
| Llínea 624: | Llínea 628: | ||
[[1987]].- [[Lleopolt Peñarroja]], Catedrático Universidad de Compostela y considero uno de los mejores mozarabistas del mundo, en “Orige i formacio de la Llengua Valenciana- Del sustrac iberic a la Reconquista” diu, ‘“… de les lleis fonetiques no es deduïx una diferenciacio essencial entre esta aljamia o ‘parla romanç’ prelliterària de Valencia i el '''valencià migeval'''… podem ara pensar en una continuïtat romanica del territorio valencià …’. | [[1987]].- [[Lleopolt Peñarroja]], Catedrático Universidad de Compostela y considero uno de los mejores mozarabistas del mundo, en “Orige i formacio de la Llengua Valenciana- Del sustrac iberic a la Reconquista” diu, ‘“… de les lleis fonetiques no es deduïx una diferenciacio essencial entre esta aljamia o ‘parla romanç’ prelliterària de Valencia i el '''valencià migeval'''… podem ara pensar en una continuïtat romanica del territorio valencià …’. | ||
[[1988]].- El diccionari ''El pequeño Espasa'' (Banco Bilbao-Vizcaya, Madrid, 1988) diu lo següent sobre el valencià: ''Valenciano: Lengua que se habla en la mayor parte del antiguo reino de Valencia.'' | |||
[[1990]].- [[Manuel Mourelle de Lema]], doctor en Filología, llingüiste i catedràtic de l'Universitat Complutense de Madrit. Membre de la Real Acadèmia de l'Història, nos dice que ‘en '''la Lengua Valenciana''' se encuentran vivos muchos vocablos procedentes del árabe... Hibridación y seudomorfosis son fenómenos lingüisticos rsultantes de una larga convivencia de dos culturas;: la ibero-latinavalenciana y la árabe’. | [[1990]].- [[Manuel Mourelle de Lema]], doctor en Filología, llingüiste i catedràtic de l'Universitat Complutense de Madrit. Membre de la Real Acadèmia de l'Història, nos dice que ‘en '''la Lengua Valenciana''' se encuentran vivos muchos vocablos procedentes del árabe... Hibridación y seudomorfosis son fenómenos lingüisticos rsultantes de una larga convivencia de dos culturas;: la ibero-latinavalenciana y la árabe’. | ||
| Llínea 762: | Llínea 768: | ||
[[Archiu:Mozaraleopoldo.jpg|thumb|250px|Portada del llibre]] | [[Archiu:Mozaraleopoldo.jpg|thumb|250px|Portada del llibre]] | ||
[[2017]].- [[Josep Àngels Castelló]], filòlec i catedràtic de llengua i lliteratura espanyoles. Dir que valencià i català són lo mateix és una monstruosa mentira. Entrevista a Josep Àngels Castelló (''[[Valéncia Hui]]'', 2017) | [[2017]].- [[Josep Àngels Castelló]], filòlec i catedràtic de llengua i lliteratura espanyoles. Dir que valencià i català són lo mateix és una monstruosa mentira. Entrevista a Josep Àngels Castelló (''[[Valéncia Hui]]'', 2017). | ||
[[2017]].- [[Leopolt Peñarroja]], llicenciat en Filosofia i Lletres per l'Universitat de Valéncia, doctor en Història per l'Universitat de Saragossa i Acadèmic de la RACV. Membre de la Societat Espanyola de Llingüística i membre del Consell Valencià de Cultura. La conclusio es clara: el 16,8 % d'una minoria repobladora no podia impondre, en tal situacio, son dialecte catala occidental. I esta tendencia se confirma, de forma coincident, en les comarques i poblacions més populoses del Regne, com ara Xativa, on es detecta quasi un 60 % de repobladors de parla aragonesa i castellana front a un insignificant 14 % de parla catalana occidental. I com que estes son les uniques dades historiques comprovables, la Filologia cientifica no se'n pot desentendre d'elles. Es dir: hui per hui, la teoria que interpreta el valencià com el producte d'una repoblacio catalana no es historicament demostrable. Es una opinio, no un coneiximent cientific. 'De l'orige de la nostra llengua' (30.12. 2017), per Leopolt Peñarroja. | |||
[[2018]].- [[ | [[2018]].- [[Leopolt Peñarroja]], llicenciat en Filosofia i Lletres per l'Universitat de Valéncia, doctor en Història per l'Universitat de Saragossa i Acadèmic de la RACV. Membre de la Societat Espanyola de Llingüística i membre del Consell Valencià de Cultura, en “El Mozárabe de Valencia”, desmonta los esquemas catalanistas sobre la lengua valenciana: “las '''peculiaridades fonéticas y léxicas valencianas''' estaban presentes en el estrato mozárabe valenciano y no fueron traídas ni resultaron una suplantación”. | ||
[[2020]].- [[José Manuel Rodríguez Uribes]], Ministro de Cultura de España, dice: «Europa habla alemán, francés, italiano, español, portugués... España, nación soberana, habla castellano, nuestra hermosa lengua común, y habla catalán, euskera, gallego, '''valenciano'''... Europa es fuerte con el reconocimiento de su diversidad cultural y lingüística. España, también». Fuente: https://www.abc.es/espana/comunidad-valenciana/abci-ministro-cultura-distingue-entre-valenciano-y-catalan-como-lenguas-diferenciadas-202011111827_noticia.html?fbclid=IwAR3CDWTqyvrYi582n0X523ygDlHtuvKL4p-il8YfokSKng2tys9yqpiRWxI&ref=https:%2F%2Fl.facebook.com%2F | [[2020]].- [[José Manuel Rodríguez Uribes]], Ministro de Cultura de España, dice: «Europa habla alemán, francés, italiano, español, portugués... España, nación soberana, habla castellano, nuestra hermosa lengua común, y habla catalán, euskera, gallego, '''valenciano'''... Europa es fuerte con el reconocimiento de su diversidad cultural y lingüística. España, también». Fuente: https://www.abc.es/espana/comunidad-valenciana/abci-ministro-cultura-distingue-entre-valenciano-y-catalan-como-lenguas-diferenciadas-202011111827_noticia.html?fbclid=IwAR3CDWTqyvrYi582n0X523ygDlHtuvKL4p-il8YfokSKng2tys9yqpiRWxI&ref=https:%2F%2Fl.facebook.com%2F | ||