Diferència entre les revisions de "Paul Hindemith" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 1:

'''Paul Hindemith''' (16 de novembre de 1895 – 28 de decembre de 1963) fon un compositor, teòric musical, professor, violista i director d'orquesta germà-nortamericana. Fundà el ''Quartet Amar'' en 1921, en el que realisà numeroses gires per Europa. Com a compositor, es convertí en un important defensor de l'estil de la ''Neue Sachlichkeit'' (Nova Objectivitat) en la década de 1920, en composicions com ''Kammermusik'', que incloïen obres en la viola i la viola d’amore com a instruments solistes en un esperit neobachià. Entre les seues atres composicions destacades es troben el cicle de cançons ''Das Marienleben'' (1923), el oratori ''Das Unaufhörliche'' (1931),<ref>[https://www.gramophone.co.uk/reviews/review?slug=hindemith-das-unaufh%C3%B6rliche "Hindemith (Das) Unaufhörliche"] ''Gramaphone''</ref> ''Der Schwanendreher'' per a viola i orquesta (1935), l'òpera ''Mathis der Maler'' (1938), la simfonia ''Mathis der Maler'' (1934), la ''Symphonic Metamorphosis of Themes by Carl Maria von Weber'' (1943) i el oratorio ''When Lilacs Last in the Dooryard Bloom'd'' (1946), un rèquiem basat en el poema de Walt Whitman. Hindemith i la seua esposa emigraren a Suïssa i a Estats Units abans de la Segona Guerra Mundial, despuix de l'agravament de les seues dificultats en el règim nazi alemà. En els seus últims anys, dirigí i gravà gran part de la seua pròpia música.

'''Paul Hindemith''' ([[16 de novembre]] de [[1895]] – [[28 de decembre]] de [[1963]]) fon un compositor, teòric musical, professor, violista i director d'orquesta germà-nortamericana. Fundà el ''Quartet Amar'' en 1921, en el que realisà numeroses gires per Europa. Com a compositor, es convertí en un important defensor de l'estil de la ''Neue Sachlichkeit'' (Nova Objectivitat) en la década de 1920, en composicions com ''Kammermusik'', que incloïen obres en la viola i la viola d’amore com a instruments solistes en un esperit neobachià. Entre les seues atres composicions destacades es troben el cicle de cançons ''Das Marienleben'' (1923), el oratori ''Das Unaufhörliche'' (1931),<ref>[https://www.gramophone.co.uk/reviews/review?slug=hindemith-das-unaufh%C3%B6rliche "Hindemith (Das) Unaufhörliche"] ''Gramaphone''</ref> ''Der Schwanendreher'' per a viola i orquesta (1935), l'òpera ''Mathis der Maler'' (1938), la simfonia ''Mathis der Maler'' (1934), la ''Symphonic Metamorphosis of Themes by Carl Maria von Weber'' (1943) i el oratorio ''When Lilacs Last in the Dooryard Bloom'd'' (1946), un rèquiem basat en el poema de Walt Whitman. Hindemith i la seua esposa emigraren a Suïssa i a Estats Units abans de la Segona Guerra Mundial, despuix de l'agravament de les seues dificultats en el règim nazi alemà. En els seus últims anys, dirigí i gravà gran part de la seua pròpia música.

La majoria de les composicions de Hindemith estan sustentades per un to fonamental i utilisen formes musicals, aixina com contrapunt i cadència, pròpies de les tradicions barroca i clàssica. El seu llenguage harmònic és més modern, amprant lliurement les dotze notes de l'escala cromàtica dins del seu marc tonal, tal com es detalla en el seu tractat en tres volums, ''The Craft of Musical Composition''.

Revisió de 06:58 11 jun 2026 editar Avenza (Discussió \| contribucions) Administradors 56 edicions Creació de la pàgina (Etiqueta: Edició visual)		Última revisió del 07:37 11 jun 2026 editar desfer Valencian (Discussió \| contribucions) Burócrates, Administradors 85 002 edicions Sense resum d'edició (Etiquetes: Editat en un dispositiu mòvil Editat en la versió web per a mòvils Edició mòvil alvançada)
Llínea 1:		Llínea 1:
	'''Paul Hindemith''' (16 de novembre de 1895 – 28 de decembre de 1963) fon un compositor, teòric musical, professor, violista i director d'orquesta germà-nortamericana. Fundà el ''Quartet Amar'' en 1921, en el que realisà numeroses gires per Europa. Com a compositor, es convertí en un important defensor de l'estil de la ''Neue Sachlichkeit'' (Nova Objectivitat) en la década de 1920, en composicions com ''Kammermusik'', que incloïen obres en la viola i la viola d’amore com a instruments solistes en un esperit neobachià. Entre les seues atres composicions destacades es troben el cicle de cançons ''Das Marienleben'' (1923), el oratori ''Das Unaufhörliche'' (1931),<ref>[https://www.gramophone.co.uk/reviews/review?slug=hindemith-das-unaufh%C3%B6rliche "Hindemith (Das) Unaufhörliche"] ''Gramaphone''</ref> ''Der Schwanendreher'' per a viola i orquesta (1935), l'òpera ''Mathis der Maler'' (1938), la simfonia ''Mathis der Maler'' (1934), la ''Symphonic Metamorphosis of Themes by Carl Maria von Weber'' (1943) i el oratorio ''When Lilacs Last in the Dooryard Bloom'd'' (1946), un rèquiem basat en el poema de Walt Whitman. Hindemith i la seua esposa emigraren a Suïssa i a Estats Units abans de la Segona Guerra Mundial, despuix de l'agravament de les seues dificultats en el règim nazi alemà. En els seus últims anys, dirigí i gravà gran part de la seua pròpia música.		'''Paul Hindemith''' ([[16 de novembre]] de [[1895]] – [[28 de decembre]] de [[1963]]) fon un compositor, teòric musical, professor, violista i director d'orquesta germà-nortamericana. Fundà el ''Quartet Amar'' en 1921, en el que realisà numeroses gires per Europa. Com a compositor, es convertí en un important defensor de l'estil de la ''Neue Sachlichkeit'' (Nova Objectivitat) en la década de 1920, en composicions com ''Kammermusik'', que incloïen obres en la viola i la viola d’amore com a instruments solistes en un esperit neobachià. Entre les seues atres composicions destacades es troben el cicle de cançons ''Das Marienleben'' (1923), el oratori ''Das Unaufhörliche'' (1931),<ref>[https://www.gramophone.co.uk/reviews/review?slug=hindemith-das-unaufh%C3%B6rliche "Hindemith (Das) Unaufhörliche"] ''Gramaphone''</ref> ''Der Schwanendreher'' per a viola i orquesta (1935), l'òpera ''Mathis der Maler'' (1938), la simfonia ''Mathis der Maler'' (1934), la ''Symphonic Metamorphosis of Themes by Carl Maria von Weber'' (1943) i el oratorio ''When Lilacs Last in the Dooryard Bloom'd'' (1946), un rèquiem basat en el poema de Walt Whitman. Hindemith i la seua esposa emigraren a Suïssa i a Estats Units abans de la Segona Guerra Mundial, despuix de l'agravament de les seues dificultats en el règim nazi alemà. En els seus últims anys, dirigí i gravà gran part de la seua pròpia música.

	La majoria de les composicions de Hindemith estan sustentades per un to fonamental i utilisen formes musicals, aixina com contrapunt i cadència, pròpies de les tradicions barroca i clàssica. El seu llenguage harmònic és més modern, amprant lliurement les dotze notes de l'escala cromàtica dins del seu marc tonal, tal com es detalla en el seu tractat en tres volums, ''The Craft of Musical Composition''.		La majoria de les composicions de Hindemith estan sustentades per un to fonamental i utilisen formes musicals, aixina com contrapunt i cadència, pròpies de les tradicions barroca i clàssica. El seu llenguage harmònic és més modern, amprant lliurement les dotze notes de l'escala cromàtica dins del seu marc tonal, tal com es detalla en el seu tractat en tres volums, ''The Craft of Musical Composition''.