Diferència entre les revisions de "Francis Bacon (pintor)" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 1:

'''Francis Bacon''' ([[28 d'octubre]] de [[1909]]–[[28 d'abril]] de [[1992]]) fon un pintor figuratiu [[britànic]] d'orige [[República d'Irlanda|irlandés]], conegut per la seua imagineria crua i inquietant. Centrat en la figura humana, els seus temes varen incloure crucifixions, retrats de papes, autorretratos i retrats d'amics propencs, en figures abstractes que a voltes apareixen aïllades en estructures geomètriques.

Afirmà que vea les imàgens «en série», i la seua obra, que ascendix aproximadament a 590 pintures conservades —junt en moltes unes atres que destruí—,<ref>Harrison, Martin. [https://www.christies.com/sales/francis-bacon-the-complete-prints-october-2013/william-blake.aspx "Out of the Black Cavern"]. Christie's. Retrieved 4 November 2018 Archived on 11 November 2019.</ref> es centrà típicament en un únic tema durant periodos prolongats, a sovint en formats de tríptic o díptic. La seua producció pot descriure's, en térmens generals, com a seqüències o variacions sobre motius únics; entre elles s'inclouen els biomorfismes influenciats per Picasso de la década de 1930 i les Fúries, els caps masculins de la década de 1940 aïllats en habitacions o estructures geomètriques, els «papes que criden» de la década de 1950, els animals i figures solitàries de mediats i finals dels anys cinquanta, les crucifixions de principis dels anys xixanta, els retrats d'amics de mediats i finals dels anys xixanta, els autorretratos dels anys setanta i les pintures més fredes i tècniques de la década de 1980.

Afirmà que vea les imàgens «en série», i la seua obra, que ascendix aproximadament a 590 pintures conservades —junt en moltes unes atres que destruí—,<ref>Harrison, Martin. [https://www.christies.com/sales/francis-bacon-the-complete-prints-october-2013/william-blake.aspx "Out of the Black Cavern"]. Christie's. Retrieved 4 November 2018 Archived on 11 November 2019.</ref> es centrà típicament en un únic tema durant periodos prolongats, a sovint en formats de tríptic o díptic. La seua producció pot descriure's, en térmens generals, com a seqüències o variacions sobre motius únics; entre elles s'inclouen els biomorfismes influenciats per [[Picasso]] de la década de 1930 i les Fúries, els caps masculins de la década de 1940 aïllats en habitacions o estructures geomètriques, els «papes que criden» de la década de 1950, els animals i figures solitàries de mediats i finals dels anys cinquanta, les crucifixions de principis dels anys xixanta, els retrats d'amics de mediats i finals dels anys xixanta, els autorretratos dels anys setanta i les pintures més fredes i tècniques de la década de 1980.

Bacon no començà a centrar-se sériament en la pintura fins a ben entrada la trentena, despuix d'haver dut en les postrimeries de la década de 1920 i començos de la de 1930 una vida vagarina com decorador d'interiors, ''bon vivant'' i jugador.<ref>Schmied (1996), 121.</ref> Afirmà que la seua carrera artística es retardà perque va passar massa temps buscant un tema que poguera mantindre el seu interés. El seu gran alvanç aplegà en el tríptic de 1944 ''Three Studies for Figures at the Base of a Crucifixion'', que consolidà la seua reputació com un croniste singularment ombrós de la condició humana. A partir de mediats de la década de 1960, produí principalment retrats d'amics i companyers de beguda, ya fòra en panels individuals, díptics o tríptics. Despuix del suïcidi del seu amant George Dyer en 1971 (commemorat en els seus ''Black Triptychs'' i en varis retrats pòstums), el seu art es tornà més ombrós, introspectiu i preocupat pel pas del temps i la mort. El punt culminant de la seua etapa final està marcat per les obres mestres ''Study for Self-Portrait'' (1982) i ''Study for a'' ''Self-Portrait—Triptych'', 1985–86.

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
 '''Francis Bacon''' ([[28 d'octubre]] de [[1909]]–[[28 d'abril]] de [[1992]]) fon un pintor figuratiu [[britànic]] d'orige [[República d'Irlanda|irlandés]], conegut per la seua imagineria crua i inquietant. Centrat en la figura humana, els seus temes varen incloure crucifixions, retrats de papes, autorretratos i retrats d'amics propencs, en figures abstractes que a voltes apareixen aïllades en estructures geomètriques.
-Afirmà que vea les imàgens «en série», i la seua obra, que ascendix aproximadament a 590 pintures conservades —junt en moltes unes atres que destruí—,<ref>Harrison, Martin. [https://www.christies.com/sales/francis-bacon-the-complete-prints-october-2013/william-blake.aspx "Out of the Black Cavern"]. Christie's. Retrieved 4 November 2018 Archived on 11 November 2019.</ref> es centrà típicament en un únic tema durant periodos prolongats, a sovint en formats de tríptic o díptic. La seua producció pot descriure's, en térmens generals, com a seqüències o variacions sobre motius únics; entre elles s'inclouen els biomorfismes influenciats per Picasso de la década de 1930 i les Fúries, els caps masculins de la década de 1940 aïllats en habitacions o estructures geomètriques, els «papes que criden» de la década de 1950, els animals i figures solitàries de mediats i finals dels anys cinquanta, les crucifixions de principis dels anys xixanta, els retrats d'amics de mediats i finals dels anys xixanta, els autorretratos dels anys setanta i les pintures més fredes i tècniques de la década de 1980.
+Afirmà que vea les imàgens «en série», i la seua obra, que ascendix aproximadament a 590 pintures conservades —junt en moltes unes atres que destruí—,<ref>Harrison, Martin. [https://www.christies.com/sales/francis-bacon-the-complete-prints-october-2013/william-blake.aspx "Out of the Black Cavern"]. Christie's. Retrieved 4 November 2018 Archived on 11 November 2019.</ref> es centrà típicament en un únic tema durant periodos prolongats, a sovint en formats de tríptic o díptic. La seua producció pot descriure's, en térmens generals, com a seqüències o variacions sobre motius únics; entre elles s'inclouen els biomorfismes influenciats per [[Picasso]] de la década de 1930 i les Fúries, els caps masculins de la década de 1940 aïllats en habitacions o estructures geomètriques, els «papes que criden» de la década de 1950, els animals i figures solitàries de mediats i finals dels anys cinquanta, les crucifixions de principis dels anys xixanta, els retrats d'amics de mediats i finals dels anys xixanta, els autorretratos dels anys setanta i les pintures més fredes i tècniques de la década de 1980.
 Bacon no començà a centrar-se sériament en la pintura fins a ben entrada la trentena, despuix d'haver dut en les postrimeries de la década de 1920 i començos de la de 1930 una vida vagarina com decorador d'interiors, ''bon vivant'' i jugador.<ref>Schmied (1996), 121.</ref> Afirmà que la seua carrera artística es retardà perque va passar massa temps buscant un tema que poguera mantindre el seu interés. El seu gran alvanç aplegà en el tríptic de 1944 ''Three Studies for Figures at the Base of a Crucifixion'', que consolidà la seua reputació com un croniste singularment ombrós de la condició humana. A partir de mediats de la década de 1960, produí principalment retrats d'amics i companyers de beguda, ya fòra en panels individuals, díptics o tríptics. Despuix del suïcidi del seu amant George Dyer en 1971 (commemorat en els seus ''Black Triptychs'' i en varis retrats pòstums), el seu art es tornà més ombrós, introspectiu i preocupat pel pas del temps i la mort. El punt culminant de la seua etapa final està marcat per les obres mestres ''Study for Self-Portrait'' (1982) i ''Study for a'' ''Self-Portrait—Triptych'', 1985–86.