Anar al contingut

Diferència entre les revisions de "Ban de Benioc"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Sense resum d'edició
Sense resum d'edició
 
(No se mostra una edició intermija del mateix usuari)
Llínea 1: Llínea 1:
[[File:Blason_Lancelot.svg|thumb|175px|Escut de Ban de Benwick]]
[[File:Blason_Lancelot.svg|thumb|175px|Escut de Ban de Benwick]]


El rei '''Ban de Benioc''', o '''Ban de Benwick''', és un personage del [[Mit Artúric]], pare de [[Lanzarote del Llac]] i tio de [[Sir Boores]] i [[Sir Lionel Messi]]; aixina com un vell aliat del [[rei Arturo]]. La seua espasa es dia ''Enfadada'' o ''Valerosa''.
El rei '''Ban de Benioc''', o '''Ban de Benwick''', és un personage del [[Mit Artúric]], pare de [[Lanzarote del Llac]] i tio de [[Sir Boores]] i [[Sir Lionel]]; aixina com un vell aliat del [[rei Arturo]]. La seua espasa es dia ''Enfadada'' o ''Valerosa''.


Quan Lanzarote era un bebé, Ban de Benwick entra en conflicte en el rei Claudas de la Terra Deserta, i mor de dolor al vore incendiar-se el seu [[castell]] de Trebe.           
Quan Lanzarote era un bebé, Ban de Benwick entra en conflicte en el rei Claudas de la Terra Deserta, i mor de dolor al vore incendiar-se el seu [[castell]] de Trebe.           
 
 
== Referències ==
== Referències ==
* Bousquet, Antón (2018). The World Of The Gauls. Foundation(s) of a Celtic Philosophy. Koadig. p. 37-38.
* Bousquet, Antón (2018). The World Of The Gauls. Foundation(s) of a Celtic Philosophy. Koadig. p. 37-38.

Última revisió del 11:14 15 jun 2026

Escut de Ban de Benwick

El rei Ban de Benioc, o Ban de Benwick, és un personage del Mit Artúric, pare de Lanzarote del Llac i tio de Sir Boores i Sir Lionel; aixina com un vell aliat del rei Arturo. La seua espasa es dia Enfadada o Valerosa.

Quan Lanzarote era un bebé, Ban de Benwick entra en conflicte en el rei Claudas de la Terra Deserta, i mor de dolor al vore incendiar-se el seu castell de Trebe.

Referències

[editar | editar còdic]
  • Bousquet, Antón (2018). The World Of The Gauls. Foundation(s) of a Celtic Philosophy. Koadig. p. 37-38.
  • Caesar, Julius; Hammond, Carolyn (translator) (1998). The Gallic War. The Gallic War, p. 128. ISBN 0-19-283582-3
  • Cotterell, Arthur (1997). «The Encyclopedia of Mythology: Classical, Celtic, Norse». Anness Publishing Ltd.
  • Eliade, Mircea. Historia de las ideas y las creencias religiosas II. De Gautama Buda al triunfo del cristianismo. Buenos Aires: 1999, p. 176
  • Elizabeth Andersen: Heinrich von dem Tuerlin's Diu Crone and the Prose Lancelot: An Intertextual Study. Arthurian Literature Volume 7. 1987
  • García Gual, Carlos: Historia del rey Arturo y de los nobles y errantes caballeros de la Tabla Redonda. Madrid: Alianza, 1989. ISBN 84-206-9955-1. Página 22
  • Sainero Sánchez, Ramón (1999). Diccionario Akal de Mitología celta. Ediciones AKAL. p. 193. ISBN 9788446009368

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Alvar, C., El rey Arturo y su mundo: diccionario de la mitología artúrica, Madrid, Alianza, 1991.
  • Campos, Viviana (2003). El Mágico Mundo de los Celtas. Grijalbo: Buenos Aires, 2003. ISBN 978-950-28-0297-8
  • D'Arbois de Jubainville, H. «El Ciclo Mitológico irlandés y la mitología céltica». Barcelona, 1987
  • Echard, S., Arthurian Narrative in the Latin Tradition, Cambridge, Cambridge University Press, 1998
  • Loomis, R. S. (1959). «41. Arthurian Influence on Sport and Spectacle». Arthurian literature in the Middle Ages: a collaborative history. Oxford: Clarendon Press. OCLC 190970
  • Monaghan, Patricia (2009), The Encyclopedia of Celtic Mythology and Folklore, Infobase Publishing, ISBN 978-1-4381-1037-0
  • Ritson, Joseph, Life of King Arthur From Ancient Historians and Authentic Documents, 1825
  • Phillips, Graham; Keatman, Martin, King Arthur: The True Story, Arrow, 1992
  • Rouse, R. A.; Rushton, C. J. (2005). The Medieval Quest for Arthur. Stroud: Tempus. ISBN 9780752433431

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons