Diferència entre les revisions de "Paul Hindemith" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No se mostren 6 edicions intermiges del mateix usuari)

Llínea 1:

[[File:Paul Hindemith USA.jpg|thumb|250px|Paul Hindemith en [[1939]]-[[1940]]]]

'''Paul Hindemith''' ([[16 de novembre]] de [[1895]] - † [[28 de decembre]] de [[1963]]) fon un compositor, teòric musical, professor, violista i director d'orquesta germà-nortamericana. Fundà el ''Quartet Amar'' en l'any [[1921]], en el que realisà numeroses gires per [[Europa]]. Com a compositor, es convertí en un important defensor de l'estil de la ''Neue Sachlichkeit'' (Nova Objectivitat) en la [[década de 1920]], en composicions com ''Kammermusik'', que incloïen obres en la viola i la viola d’amore com a instruments solistes en un esperit neobachià. Entre les seues atres composicions destacades es troben el cicle de cançons ''Das Marienleben'' (1923), el oratori ''Das Unaufhörliche'' (1931),<ref>[https://www.gramophone.co.uk/reviews/review?slug=hindemith-das-unaufh%C3%B6rliche "Hindemith (Das) Unaufhörliche"] ''Gramaphone''</ref> ''Der Schwanendreher'' per a viola i orquesta (1935), l'òpera ''Mathis der Maler'' (1938), la simfonia ''Mathis der Maler'' (1934), la ''Symphonic Metamorphosis of Themes by Carl Maria von Weber'' (1943) i el oratorio ''When Lilacs Last in the Dooryard Bloom'd'' (1946), un rèquiem basat en el poema de Walt Whitman. Hindemith i la seua esposa emigraren a Suïssa i a Estats Units abans de la Segona Guerra Mundial, despuix de l'agravament de les seues dificultats en el règim nazi alemà. En els seus últims anys, dirigí i gravà gran part de la seua pròpia música.

Llínea 4:

Llínea 6:

== Gravacions ==

Hindemith fon un compositor prolífic.<ref>Allison, John (4 December 2013). [https://www.telegraph.co.uk/culture/music/classicalmusic/10484549/Paul-Hindemith-The-20th-centurys-most-neglected-composer.html "Paul Hindemith: The 20th century's most neglected composer"]. ''The Telegraph''. Archived from the original on 12 January 2022.</ref> Dirigí part de la seua pròpia música en una série de gravacions per a EMI en l'Orquesta Philharmonia i per a Deutsche Grammophon en l'Orquesta Filharmònica de Berlín, que han segut remasterisades digitalment i publicades en CD.<ref>"Review: Hindemith Conducts Hindemith". ''Gramophone'': 40. 20 April 1987.</ref> <ref>[https://www.amazon.com/dp/B0000U1NHE "Hindemith Conducts Hindemith: The Complete Recordings on Deutsche Grammophon"]. ''Amazon''. Consultat 11 de juny de 2026.</ref> El ''Concert per a violí'' també fon gravat per Decca/London, en el propi compositor dirigint a l'Orquesta Simfònica de Londres i en David Oistrakh com a solista. Everest Records publicà una gravació en LP del ''When Lilacs Last in'' ''the Dooryard Bloom'd'' de Hindemith posterior a la guerra («Un rèquiem per a aquells a els qui amem»), dirigida per Hindemith. En 1963 es realisà per a Columbia Records una gravació en estéreo de Hindemith dirigint el rèquiem en l'Orquesta Filharmònica de Nova York, ab Louise Parker i George London com a solistes, que posteriorment fon publicada en CD. També va aparéixer en televisió com a director invitat de l'Orquesta Simfònica de Chicago en la série de difusió nacional ''Music from Chicago''; les interpretacions han segut publicades en vídeo domèstic per VAI. Una colecció completa de la música orquestal de Hindemith fon gravada per orquestes alemanes i australianes, totes baix la direcció de Werner Andreas Albert i publicades pel sagell CPO.

Hindemith fon un compositor prolífic.<ref>Allison, John (4 December 2013). [https://www.telegraph.co.uk/culture/music/classicalmusic/10484549/Paul-Hindemith-The-20th-centurys-most-neglected-composer.html "Paul Hindemith: The 20th century's most neglected composer"]. ''The Telegraph''. Archived from the original on 12 January 2022.</ref> Dirigí part de la seua pròpia música en una série de gravacions per a EMI en l'Orquesta Philharmonia i per a Deutsche Grammophon en l'Orquesta Filharmònica de Berlín, que han segut remasterisades digitalment i publicades en CD.<ref>"Review: Hindemith Conducts Hindemith". ''Gramophone'': 40. 20 April 1987.</ref> <ref>[https://www.amazon.com/dp/B0000U1NHE "Hindemith Conducts Hindemith: The Complete Recordings on Deutsche Grammophon"]. ''Amazon''. Consultat 11 de juny de 2026.</ref> El ''Concert per a violí'' també fon gravat per Decca/London, en el propi compositor dirigint a l'Orquesta Simfònica de Londres i en David Oistrakh com a solista. Everest Records publicà una gravació en LP del ''When Lilacs Last in'' ''the Dooryard Bloom'd'' de Hindemith posterior a la guerra («Un rèquiem per a aquells a els qui amem»), dirigida per Hindemith. En l'any [[1963]] es realisà per a Columbia Records una gravació en estéreo de Hindemith dirigint el rèquiem en l'Orquesta Filharmònica de Nova York, ab Louise Parker i George London com a solistes, que posteriorment fon publicada en CD. També va aparéixer en [[televisió]] com a director invitat de l'Orquesta Simfònica de Chicago en la série de difusió nacional ''Music from Chicago''; les interpretacions han segut publicades en vídeo domèstic per VAI. Una colecció completa de la música orquestal de Hindemith fon gravada per orquestes alemanes i australianes, totes baix la direcció de Werner Andreas Albert i publicades pel sagell CPO.

== Hindemith i George Balanchine ==

[[George Balanchine]] encarregà a Hindemith una peça per a piano i corda, aparentment a lo manco en part per a que el propi Balanchine (un pianiste competent) l'interpretara durant reunions musicals en amics. És possible que Hindemith basara part del material en música que havia compost per a un proyecte abandonat en el coreógraf [[Léonid Massine]].<ref>Corleonis, Adrian. [https://americansymphony.org/concert-notes/theme-and-variations-die-vier-temperamente-the-four-temperaments-1940/ "Paul Hindemith, Theme and Variations, "Die vier Temperamente" (The Four Temperaments)"].</ref> <ref>Hewett, Ivan. [https://www.chandos.net/chanimages/Booklets/CH9124.pdf "Liner Notes for Chandos CD CHAN 9124"] (PDF).</ref> La música fon estrenada públicament en Boston en 1944, en [[Lukas Foss]] com a solista.<ref>[https://archives.bso.org/Search.aspx?searchType=Performance&Season=1944-1945%20Season "Boston Symphony Orchestra Performance History Search"].</ref> En 1946, el ballet de Balanchine sobre esta partitura s'estrenà com a part del programa inaugural de la Ballet Society; inicialment, el ballet es presentà en elaborats trages,<ref>Sutton, Madelyn. [https://www.nycballet.com/discover/stories/spotlight-on-the-four-temperaments "The story behind The Four Temperaments, Balanchine's seminal non-narrative work"].</ref> pero des de 1951 s'interpreta en roba d'ensaig.<ref>[https://www.nycballet.com/discover/ballet-repertory/the-four-temperaments "The Four Temperaments"].</ref>

[[George Balanchine]] encarregà a Hindemith una peça per a [[piano]] i corda, aparentment a lo manco en part per a que el propi Balanchine (un pianiste competent) l'interpretara durant reunions musicals en amics. És possible que Hindemith basara part del material en música que havia compost per a un proyecte abandonat en el coreógraf [[Léonid Massine]].<ref>Corleonis, Adrian. [https://americansymphony.org/concert-notes/theme-and-variations-die-vier-temperamente-the-four-temperaments-1940/ "Paul Hindemith, Theme and Variations, "Die vier Temperamente" (The Four Temperaments)"].</ref> <ref>Hewett, Ivan. [https://www.chandos.net/chanimages/Booklets/CH9124.pdf "Liner Notes for Chandos CD CHAN 9124"] (PDF).</ref> La música fon estrenada públicament en Boston en 1944, en [[Lukas Foss]] com a solista.<ref>[https://archives.bso.org/Search.aspx?searchType=Performance&Season=1944-1945%20Season "Boston Symphony Orchestra Performance History Search"].</ref> En 1946, el ballet de Balanchine sobre esta partitura s'estrenà com a part del programa inaugural de la Ballet Society; inicialment, el ballet es presentà en elaborats trages,<ref>Sutton, Madelyn. [https://www.nycballet.com/discover/stories/spotlight-on-the-four-temperaments "The story behind The Four Temperaments, Balanchine's seminal non-narrative work"].</ref> pero des de [[1951]] s'interpreta en roba d'ensaig.<ref>[https://www.nycballet.com/discover/ballet-repertory/the-four-temperaments "The Four Temperaments"].</ref>

En 1978, el New York City Ballet estrenà ''Kammermusik n.º 2'', un ballet de Balanchine basat en la segona obra de la série ''Kammermusik'' de Hindemith de la década de 1920.<ref>[https://www.nycballet.com/discover/ballet-repertory/kammermusik-no-2 "Kammermusik No. 2"].</ref>

En l'any [[1978]], el New York City Ballet estrenà ''Kammermusik n.º 2'', un ballet de Balanchine basat en la segona obra de la série ''Kammermusik'' de Hindemith de la década de 1920.<ref>[https://www.nycballet.com/discover/ballet-repertory/kammermusik-no-2 "Kammermusik No. 2"].</ref>

== Hindemithon Festival ==

Des de 2003 fins a a lo manco 2017 s'ha celebrat un festival anual de la música de Hindemith en la William Paterson University de Wayne, [[Nova Jersey]]. En ell participen estudiants, personal docent i músics professionals que interpreten una àmplia varietat d'obres de Hindemith.<ref>[https://www.wpunj.edu/coac/departments/music/concerts/midday17Spring "Midday Artists Series"]. William Paterson University. Spring 2017. Retrieved 1 April 2023.</ref>

Des de [[2003]] fins a a lo manco [[2017]] s'ha celebrat un festival anual de la música de Hindemith en la William Paterson University de Wayne, [[Nova Jersey]]. En ell participen estudiants, personal docent i músics professionals que interpreten una àmplia varietat d'obres de Hindemith.<ref>[https://www.wpunj.edu/coac/departments/music/concerts/midday17Spring "Midday Artists Series"]. William Paterson University. Spring 2017. Retrieved 1 April 2023.</ref>

== Referències ==

== Bibliografia ==

* Adorno, Th. W. (1922). «Paul Hindemith». Neue Blätter für Kunst und Literatur

* Dibelius, Ulrich (2004)). La música contemporánea a partir de 1945. Barcelona: Akal

* Furtwängler, Wilhelm (1934). Der Fall Hindemith

* Krenek, Ernst (1939)). Music here and now. New York: Norton

* Lindemann, Henry (1999). Enciclopedia de la Música. Robinbook

* Marco, Tomás (1989). Historia de la Música del siglo XX. Istmo

* Richter, Lukas (1983). Historia de la música. EDAF

== Enllaços externs ==

[[Categoria:Biografies]]

[[Categoria:Música]]

[[Categoria:Compositors]]

[[Categoria:Directors d'orquesta]]

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
+[[File:Paul Hindemith USA.jpg|thumb|250px|Paul Hindemith en [[1939]]-[[1940]]]]
 '''Paul Hindemith''' ([[16 de novembre]] de [[1895]] - † [[28 de decembre]] de [[1963]]) fon un compositor, teòric musical, professor, violista i director d'orquesta germà-nortamericana. Fundà el ''Quartet Amar'' en l'any [[1921]], en el que realisà numeroses gires per [[Europa]]. Com a compositor, es convertí en un important defensor de l'estil de la ''Neue Sachlichkeit'' (Nova Objectivitat) en la [[década de 1920]], en composicions com ''Kammermusik'', que incloïen obres en la viola i la viola d’amore com a instruments solistes en un esperit neobachià. Entre les seues atres composicions destacades es troben el cicle de cançons ''Das Marienleben'' (1923), el oratori ''Das Unaufhörliche'' (1931),<ref>[https://www.gramophone.co.uk/reviews/review?slug=hindemith-das-unaufh%C3%B6rliche "Hindemith (Das) Unaufhörliche"] ''Gramaphone''</ref> ''Der Schwanendreher'' per a viola i orquesta (1935), l'òpera ''Mathis der Maler'' (1938), la simfonia ''Mathis der Maler'' (1934), la ''Symphonic Metamorphosis of Themes by Carl Maria von Weber'' (1943) i el oratorio ''When Lilacs Last in the Dooryard Bloom'd'' (1946), un rèquiem basat en el poema de Walt Whitman. Hindemith i la seua esposa emigraren a Suïssa i a Estats Units abans de la Segona Guerra Mundial, despuix de l'agravament de les seues dificultats en el règim nazi alemà. En els seus últims anys, dirigí i gravà gran part de la seua pròpia música.
@@ Llínea 4: / Llínea 6: @@
 == Gravacions ==
-Hindemith fon un compositor prolífic.<ref>Allison, John (4 December 2013). [https://www.telegraph.co.uk/culture/music/classicalmusic/10484549/Paul-Hindemith-The-20th-centurys-most-neglected-composer.html "Paul Hindemith: The 20th century's most neglected composer"]. ''The Telegraph''. Archived from the original on 12 January 2022.</ref> Dirigí part de la seua pròpia música en una série de gravacions per a EMI en l'Orquesta Philharmonia i per a Deutsche Grammophon en l'Orquesta Filharmònica de Berlín, que han segut remasterisades digitalment i publicades en CD.<ref>"Review: Hindemith Conducts Hindemith". ''Gramophone'': 40. 20 April 1987.</ref> <ref>[https://www.amazon.com/dp/B0000U1NHE "Hindemith Conducts Hindemith: The Complete Recordings on Deutsche Grammophon"]. ''Amazon''. Consultat 11 de juny de 2026.</ref> El ''Concert per a violí'' també fon gravat per Decca/London, en el propi compositor dirigint a l'Orquesta Simfònica de Londres i en David Oistrakh com a solista. Everest Records publicà una gravació en LP del ''When Lilacs Last in'' ''the Dooryard Bloom'd'' de Hindemith posterior a la guerra («Un rèquiem per a aquells a els qui amem»), dirigida per Hindemith. En 1963 es realisà per a Columbia Records una gravació en estéreo de Hindemith dirigint el rèquiem en l'Orquesta Filharmònica de Nova York, ab Louise Parker i George London com a solistes, que posteriorment fon publicada en CD. També va aparéixer en televisió com a director invitat de l'Orquesta Simfònica de Chicago en la série de difusió nacional ''Music from Chicago''; les interpretacions han segut publicades en vídeo domèstic per VAI. Una colecció completa de la música orquestal de Hindemith fon gravada per orquestes alemanes i australianes, totes baix la direcció de Werner Andreas Albert i publicades pel sagell CPO.
+Hindemith fon un compositor prolífic.<ref>Allison, John (4 December 2013). [https://www.telegraph.co.uk/culture/music/classicalmusic/10484549/Paul-Hindemith-The-20th-centurys-most-neglected-composer.html "Paul Hindemith: The 20th century's most neglected composer"]. ''The Telegraph''. Archived from the original on 12 January 2022.</ref> Dirigí part de la seua pròpia música en una série de gravacions per a EMI en l'Orquesta Philharmonia i per a Deutsche Grammophon en l'Orquesta Filharmònica de Berlín, que han segut remasterisades digitalment i publicades en CD.<ref>"Review: Hindemith Conducts Hindemith". ''Gramophone'': 40. 20 April 1987.</ref> <ref>[https://www.amazon.com/dp/B0000U1NHE "Hindemith Conducts Hindemith: The Complete Recordings on Deutsche Grammophon"]. ''Amazon''. Consultat 11 de juny de 2026.</ref> El ''Concert per a violí'' també fon gravat per Decca/London, en el propi compositor dirigint a l'Orquesta Simfònica de Londres i en David Oistrakh com a solista. Everest Records publicà una gravació en LP del ''When Lilacs Last in'' ''the Dooryard Bloom'd'' de Hindemith posterior a la guerra («Un rèquiem per a aquells a els qui amem»), dirigida per Hindemith. En l'any [[1963]] es realisà per a Columbia Records una gravació en estéreo de Hindemith dirigint el rèquiem en l'Orquesta Filharmònica de Nova York, ab Louise Parker i George London com a solistes, que posteriorment fon publicada en CD. També va aparéixer en [[televisió]] com a director invitat de l'Orquesta Simfònica de Chicago en la série de difusió nacional ''Music from Chicago''; les interpretacions han segut publicades en vídeo domèstic per VAI. Una colecció completa de la música orquestal de Hindemith fon gravada per orquestes alemanes i australianes, totes baix la direcció de Werner Andreas Albert i publicades pel sagell CPO.
 == Hindemith i George Balanchine ==
-[[George Balanchine]] encarregà a Hindemith una peça per a piano i corda, aparentment a lo manco en part per a que el propi Balanchine (un pianiste competent) l'interpretara durant reunions musicals en amics. És possible que Hindemith basara part del material en música que havia compost per a un proyecte abandonat en el coreógraf [[Léonid Massine]].<ref>Corleonis, Adrian. [https://americansymphony.org/concert-notes/theme-and-variations-die-vier-temperamente-the-four-temperaments-1940/ "Paul Hindemith, Theme and Variations, "Die vier Temperamente" (The Four Temperaments)"].</ref> <ref>Hewett, Ivan. [https://www.chandos.net/chanimages/Booklets/CH9124.pdf "Liner Notes for Chandos CD CHAN 9124"] (PDF).</ref> La música fon estrenada públicament en Boston en 1944, en [[Lukas Foss]] com a solista.<ref>[https://archives.bso.org/Search.aspx?searchType=Performance&Season=1944-1945%20Season "Boston Symphony Orchestra Performance History Search"].</ref> En 1946, el ballet de Balanchine sobre esta partitura s'estrenà com a part del programa inaugural de la Ballet Society; inicialment, el ballet es presentà en elaborats trages,<ref>Sutton, Madelyn. [https://www.nycballet.com/discover/stories/spotlight-on-the-four-temperaments "The story behind The Four Temperaments, Balanchine's seminal non-narrative work"].</ref> pero des de 1951 s'interpreta en roba d'ensaig.<ref>[https://www.nycballet.com/discover/ballet-repertory/the-four-temperaments "The Four Temperaments"].</ref>
+[[George Balanchine]] encarregà a Hindemith una peça per a [[piano]] i corda, aparentment a lo manco en part per a que el propi Balanchine (un pianiste competent) l'interpretara durant reunions musicals en amics. És possible que Hindemith basara part del material en música que havia compost per a un proyecte abandonat en el coreógraf [[Léonid Massine]].<ref>Corleonis, Adrian. [https://americansymphony.org/concert-notes/theme-and-variations-die-vier-temperamente-the-four-temperaments-1940/ "Paul Hindemith, Theme and Variations, "Die vier Temperamente" (The Four Temperaments)"].</ref> <ref>Hewett, Ivan. [https://www.chandos.net/chanimages/Booklets/CH9124.pdf "Liner Notes for Chandos CD CHAN 9124"] (PDF).</ref> La música fon estrenada públicament en Boston en 1944, en [[Lukas Foss]] com a solista.<ref>[https://archives.bso.org/Search.aspx?searchType=Performance&Season=1944-1945%20Season "Boston Symphony Orchestra Performance History Search"].</ref> En 1946, el ballet de Balanchine sobre esta partitura s'estrenà com a part del programa inaugural de la Ballet Society; inicialment, el ballet es presentà en elaborats trages,<ref>Sutton, Madelyn. [https://www.nycballet.com/discover/stories/spotlight-on-the-four-temperaments "The story behind The Four Temperaments, Balanchine's seminal non-narrative work"].</ref> pero des de [[1951]] s'interpreta en roba d'ensaig.<ref>[https://www.nycballet.com/discover/ballet-repertory/the-four-temperaments "The Four Temperaments"].</ref>
-En 1978, el New York City Ballet estrenà ''Kammermusik n.º 2'', un ballet de Balanchine basat en la segona obra de la série ''Kammermusik'' de Hindemith de la década de 1920.<ref>[https://www.nycballet.com/discover/ballet-repertory/kammermusik-no-2 "Kammermusik No. 2"].</ref>
+En l'any [[1978]], el New York City Ballet estrenà ''Kammermusik n.º 2'', un ballet de Balanchine basat en la segona obra de la série ''Kammermusik'' de Hindemith de la década de 1920.<ref>[https://www.nycballet.com/discover/ballet-repertory/kammermusik-no-2 "Kammermusik No. 2"].</ref>
 == Hindemithon Festival ==
-Des de 2003 fins a a lo manco 2017 s'ha celebrat un festival anual de la música de Hindemith en la William Paterson University de Wayne, [[Nova Jersey]]. En ell participen estudiants, personal docent i músics professionals que interpreten una àmplia varietat d'obres de Hindemith.<ref>[https://www.wpunj.edu/coac/departments/music/concerts/midday17Spring "Midday Artists Series"]. William Paterson University. Spring 2017. Retrieved 1 April 2023.</ref>
+Des de [[2003]] fins a a lo manco [[2017]] s'ha celebrat un festival anual de la música de Hindemith en la William Paterson University de Wayne, [[Nova Jersey]]. En ell participen estudiants, personal docent i músics professionals que interpreten una àmplia varietat d'obres de Hindemith.<ref>[https://www.wpunj.edu/coac/departments/music/concerts/midday17Spring "Midday Artists Series"]. William Paterson University. Spring 2017. Retrieved 1 April 2023.</ref>
+== Referències ==
+{{listaref}}
+== Bibliografia ==
+* Adorno, Th. W. (1922). «Paul Hindemith». Neue Blätter für Kunst und Literatur
+* Dibelius, Ulrich (2004)). La música contemporánea a partir de 1945. Barcelona: Akal
+* Furtwängler, Wilhelm (1934). Der Fall Hindemith
+* Krenek, Ernst (1939)). Music here and now. New York: Norton
+* Lindemann, Henry (1999). Enciclopedia de la Música. Robinbook
+* Marco, Tomás (1989). Historia de la Música del siglo XX. Istmo
+* Richter, Lukas (1983). Historia de la música. EDAF
+== Enllaços externs ==
+{{Commonscat|Paul Hindemith}}
+[[Categoria:Biografies]]
+[[Categoria:Música]]
+[[Categoria:Compositors]]
+[[Categoria:Directors d'orquesta]]