Anar al contingut

Diferència entre les revisions de "Hematie"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Sense resum d'edició
Sense resum d'edició
 
(No se mostra una edició intermija del mateix usuari)
Llínea 1: Llínea 1:
[[File:Red White Blood cells.jpg|thumb|250px]]
[[File:Red White Blood cells.jpg|thumb|250px|Image presa en un microscopi electrònic en la que s'observa, d'esquerra a dreta: un glòbul roig, una [[plaqueta]] i un [[glòbul blanc]]]]


L''''hematie''', també nomenat '''eritròcit''' o '''glòbul roig''', és la [[cèlula]] sanguínea més abundant en els vertebrats. La seua funció principal és el transport d'[[oxigen]] des dels [[pulmó|pulmons]] fins als teixits i de [[Diòxit de carbono|diòxit de carbono]] en sentit contrari.
L''''hematie''', també nomenat '''eritròcit''' o '''glòbul roig''', és la [[cèlula]] sanguínea més abundant en els vertebrats. La seua funció principal és el transport d'[[oxigen]] des dels [[pulmó|pulmons]] fins als teixits i de [[Diòxit de carbono|diòxit de carbono]] en sentit contrari.
Llínea 37: Llínea 37:
* [[Anèmia]]
* [[Anèmia]]
* [[Melsa]]
* [[Melsa]]
 
 
== Referències ==
== Referències ==
* Guyton, A.C. Tractat de Fisiologia Mèdica
* Guyton, A.C. Tractat de Fisiologia Mèdica

Última revisió del 12:38 18 jun 2026

Image presa en un microscopi electrònic en la que s'observa, d'esquerra a dreta: un glòbul roig, una plaqueta i un glòbul blanc

L'hematie, també nomenat eritròcit o glòbul roig, és la cèlula sanguínea més abundant en els vertebrats. La seua funció principal és el transport d'oxigen des dels pulmons fins als teixits i de diòxit de carbono en sentit contrari.

Característiques

[editar | editar còdic]

Morfologia

[editar | editar còdic]

En els hòmens i mamífers, és una cèlula anucleada en forma de disc bicóncau. Este disc té un diàmetro d'uns 7-8 micròmetres i un espessor de 2 micròmetres. La forma bicóncava li dona una gran superfície per a l'intercanvi de gassos.

Composició

[editar | editar còdic]

El 95% de les seues proteïnes és hemoglobina, el pigment responsable de transportar l'oxigen i que dona el color roig a la sanc.

Flexibilitat

[editar | editar còdic]

La membrana és molt flexible, lo que li permet deformar-se per a passar pels capilars sanguineus, que són més estrets que el seu diàmetro.

La funció essencial del hematíe és respiratòria. L'hemoglobina que conté s'unix a l'oxigen en els pulmons formant oxihemoglobina i la llibera en els teixits. Despuix arreplega el CO₂ dels teixits i el transporta fins als pulmons per a ser expulsat.

Cicle vital

[editar | editar còdic]

Eritropoyesis

[editar | editar còdic]

Es formen en la medula òssea roja a partir de les cèlules mare hematopoyètiques. Este procés està regulat per l'hormona eritropoyetina, produïda en el renyó.

Vida mija

[editar | editar còdic]

Un hematíe viu uns 120 dies circulant per la sanc.

Destrucció

[editar | editar còdic]

Els hematíes envellits són eliminats principalment en la melsa i el fege per mig d'un procés nomenat hemòlisis extravascular.

Valors normals

[editar | editar còdic]

En un adult sa, la cantitat normal és: Hòmens: 4,7 a 6,1 millons de hematíes per microlitre de sanc.Dones: 4,2 a 5,4 millons per microlitre.La disminució del número de hematíes o d'hemoglobina produïx anèmia.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  • Guyton, A.C. Tractat de Fisiologia Mèdica
  • Farreras-Rozman. Medicina Interna

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Diccionari General de la Llengua Valenciana. Real Acadèmia de Cultura Valenciana, 2015. Veu: "Hematíe"
  • Guyton, Arthur C.; Hall, John E. Tractat de Fisiologia Mèdica. 14ª ed. Elsevier, 2021. Capítul 33: "Els eritròcits, l'anèmia i la policitèmia"
  • Junqueira, L.C.; Carneiro, J. Histologia Bàsica. 13ª ed. Editorial Mèdica Panamericana, 2015. Capítul 12: "Sanc"
  • Rodak, Bernadette F. Hematologia: Fonaments i Aplicacions Clíniques. 5ª ed. Editorial Mèdica Panamericana, 2014. ISBN 978-950-06-0258-5.Sans-Sabrafen, J. Hematologia Clínica. 5ª ed. Elsevier, 2006. Capítul 12: "Anèmies hemolítiques"
  • Rozman, C.; Cardellach, F. Farreras-Rozman. Medicina Interna. 19ª ed. Elsevier, 2020. Vol. II, Secció 15: "Malalties de la sanc i dels òrguens hematopoyètics"

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons