Diferència entre les revisions de "Slavoj Žižek" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 53:

Žižek sol mencionar a [[Franz Kafka]], [[Samuel Beckett]] i [[Andréi Platónov]] com els seus «tres mestres absoluts de la lliteratura del sigle XX».<ref name=":5">Žižek, Slavoj (8 October 2014). [https://www.theguardian.com/books/live/2014/oct/06/slavoj-zizek-webchat-absolute-recoil "Slavoj Žižek webchat – as it happened"]. ''Guardian''. Archived from the original on 17 May 2022. Consultat el 19 de juny de 2026.</ref> Preferix a [[Varlam Shalámov]] front a [[Aleksandr Solzhenitsyn]], a [[Marina Tsvietáieva]] i [[Ósip Mandelstam]] front a [[Anna Ajmátova]],<ref>Žižek, Slavoj and Stephen Kotkin (28 November 2016). [https://www.youtube.com/watch?v=Lm7mb9eHg24&t=2760s "Stalin: Paradoxes of Power"]. ''YouTube''. Archived from the original on 17 May 2022. Consultat el 19 de juny de 2026.</ref> a [[Daphne du Maurier]] front a [[Virginia Woolf]] i a [[Samuel Beckett]] front a [[James Joyce]].<ref name=":5" /> Les seues teories han segut aplicades a l'estudi d'una gran varietat d'obres lliteràries, inclosa ''Finnegans Wake''.<ref>Frazer, Michael (2015). [https://muse.jhu.edu/article/680416 "Closer to Consciousness: Waking as the Žižekian Event in Finnegans Wake"]. ''James Joyce Quarterly''. '''53''' (1–2): 95–110. doi:10.1353/jjq.2015.0058. ISSN 1938-6036.</ref>

== Pensament i posicionaments ==

Žižek i el seu pensament han segut descrits per numerosos comentaristes com «hegelià-lacanià».<ref>Humphreys, Joe (1 August 2020). [https://www.irishtimes.com/culture/books/slavoj-%C5%BEi%C5%BEek-joe-biden-is-long-term-the-same-catastrophe-as-trump-1.4312913 "Slavoj Žižek: 'Joe Biden is long-term the same catastrophe as Trump'"]. ''Irish Times''. Archived from the original on 13 June 2022. Consultat el 19 de juny de 2026.</ref> <ref>Butler, Rex (12 August 2015). ''[https://books.google.es/books?id=xr5cCgAAQBAJ&pg=PA14&redir_esc=y#v=onepage&q&f=false The Žižek Dictionary]''. Routledge. p. 14. ISBN <bdi>978-1-317-32443-0</bdi>.</ref> <ref>Barber, Daniel Colucciello (1 November 2011). ''[https://books.google.es/books?id=1X9JAwAAQBAJ&pg=PT27&redir_esc=y#v=onepage&q&f=false On Diaspora: Christianity, Religion, and Secularity]''. Wipf and Stock Publishers. p. 27. ISBN <bdi>978-1-62189-103-1</bdi>.</ref> <ref>Vighi, Fabio (3 May 2012). ''[https://books.google.es/books?id=QteoAwAAQBAJ&pg=PA18&redir_esc=y#v=onepage&q&f=false Critical Theory and Film: Rethinking Ideology Through Film Noir]''. Bloomsbury Publishing. p. 18. ISBN <bdi>978-1-4411-3912-2</bdi>.</ref> <ref>Vardoulakis, Dimitris (29 June 2011). ''[https://books.google.es/books?id=naBlCKjmKfsC&pg=PA225&redir_esc=y#v=onepage&q&f=false Spinoza Now]''. University of Minnesota Press. p. 225. ISBN <bdi>978-0-8166-7280-6</bdi>.</ref> En els seus inicis, Žižek afirmava que ocupava «un espai teòric articulat entorn a tres centres de gravetat: la dialèctica hegeliana, la teoria psicoanalítica lacaniana i la crítica contemporànea de l'ideologia», senyalant «la teoria de Jacques Lacan» com l'element fonamental.<ref>Žižek, Slavoj (1991). ''For They Know Not What They Do''. London & New York: Verso. p. 2.</ref> En 2010, Žižek sostingué en canvi que per a ell Hegel és més fonamental que Lacan —«Inclús Lacan és solament una ferramenta per a llegir a Hegel. Per a mi, sempre és Hegel, Hegel, Hegel»—<ref>O'Hagan, Sean (26 June 2010). [https://www.theguardian.com/culture/2010/jun/27/slavoj-zizek-living-end-times "Slavoj Žižek: interview"]. ''Guardian''. Archived from the original on 17 June 2022. Consultat el 19 de juny de 2026.</ref>, mentres que en 2019 afirmà que «per a mi, en cert sentit, tota la filosofia va ocórrer en eixos cinquanta anys» transcorreguts entre la ''Crítica de la raó pura'' (1781) de [[Immanuel Kant]] i la mort de [[Georg Wilhelm Friedrich Hegel]] (1831).<ref>Žižek, Slavoj (17 September 2019). [https://blog.oup.com/2019/09/slavoj-zizek-on-what-really-makes-him-mad/ "Slavoj Žižek on what really makes him mad"]. ''Oxford University Press''. Archived from the original on 18 September 2019. Consultat el 19 de juny de 2026.</ref> Junt als seus treballs acadèmics i teòrics, Žižek és un prolífic comentariste de l'actualitat i dels debats polítics contemporàneus.

=== Subjectivitat ===

Per a Žižek, encara que un subjecte puga assumir una posició simbòlica (social), mai pot reduir-se a esta simbolisació tentativa, ya que el propi «assumir» dita posició implica un «yo» separat, més allà de lo simbòlic, que realisa eixe acte. No obstant, en examinar-ho detenidament, no es pot dir res positiu sobre eixe subjecte, eixe «yo», que eludix la simbolisació; no pot identificar-se com una atra cosa que no siga «allò que no pot ser simbolisat». Aixina, sense la simbolisació inicial, intentada i fallanca, la subjectivitat no pot presentar-se. Com escriu Žižek en el seu primer llibre en anglés: «el subjecte del significant és un efecte retroactiu del fracàs de la seua pròpia representació; per això el fracàs de la representació és l'única manera de representar-ho adequadament».<ref>Žižek, Slavoj (1989). ''The Sublime Object of Ideology''. London & New York: Verso. p. 175. ISBN <bdi>0860919714</bdi>.</ref>

Žižek atribuïx esta concepció del subjecte a [[Georg Wilhelm Friedrich Hegel|Hegel]], en particular a la seua descripció del ser humà com «la nit del món»,<ref>Žižek, Slavoj (2006). ''The Parallax View''. Cambridge, MA: MIT Press. p. 22. ISBN <bdi>9780262240512</bdi>.</ref> i a [[Jacques Lacan|Lacan]], en la seua caracterisació del subjecte barrat dividit, que considera com un desenroll de la noció [[Cartesianisme|cartesiana]] del ''cogito''.<ref>Žižek, Slavoj (1989). ''The Sublime Object of Ideology''. London & New York: Verso. p. 72. ISBN <bdi>0860919714</bdi>.</ref> Segons Žižek, estos pensadors, en insistir en el paper del subjecte, s'oponen a postures «culturalistes» o «historicistes» defeses per autors com [[Louis Althusser]] i [[Michel Foucault]], les quals sostenen que els «subjectes» estan determinats i poden reduir-se al seu context històric/cultural (simbòlic).<ref>Žižek, Slavoj and Sbriglia, Russell (2020). ''Subject Matters''. Evanston: Northwestern University Press. pp. 3–21.</ref>

=== Teoria política ===

==== Ideologia ====

La teoria de l'[[ideologia]] de Žižek, informada pel psicoanàlisis lacanià, és una de les seues principals contribucions a la teoria política; el seu primer llibre en anglés, ''The Sublim Object of Ideology'', i el documental ''The Pervert’s Guide to Ideology'', en el que apareix, són alguns dels llocs més coneguts a on s'expon. Žižek considera que l'ideologia ha segut freqüentment malinterpretada com dualista i, segons ell, este dualisme malentés sosté que existix un món real de relacions materials i objectes fòra d'un mateixa, al que es pot accedir per mig de la raó.<ref>McManus, Matt (30 April 2019). [https://areomagazine.com/2019/04/30/the-politics-of-slavoj-zizek/ "The Politics of Slavoj Zizek"]. ''Areo Magazine''. Archived from the original on 23 August 2022. Consultat el 19 de juny de 2026.</ref>

Per a Žižek, de la mateixa manera que per a Marx, l'ideologia està composta de ficcions que estructuren la vida política; en térmens de Lacan, l'ideologia pertany a l'orde simbòlic. Žižek sosté que estes ficcions es mantenen principalment a nivell inconscient, més que en un conscient. Ya que, segons la [[Psicoanàlisis|teoria psicoanalítica]], l'inconscient pot determinar directament les accions d'una persona, eludint la seua consciència (com ocorre en la parapraxis), l'ideologia pot expressar-se en el comportament, independentment de les creències conscients. Per això, Žižek s'aparta de les interpretacions marxistes ortodoxes que consideren l'ideologia únicament com un sistema de creències errònees (vejau «falsa consciència»). Basant-se en ''Crítica de la raó cínica'' de [[Peter Sloterdijk]], Žižek sosté que adoptar una perspectiva cínica no és suficient per a escapar de l'ideologia, ya que, segons ell, encara que els subjectes posmoderns siguen conscientment cínics respecte a la situació política, continuen reforçant-la a través del seu comportament.<ref>Žižek, Slavoj (1989). "Chapter 1". ''The Sublime Object of Ideology''. London & New York: Verso.</ref>

==== Llibertat ====

Žižek sosté que la (sensació de) llibertat política se sosté sobre una falta de llibertat més profunda, a lo manco baix el capitalisme lliberal. En un artícul de 2002, respala la distinció de [[Lenin]] entre llibertat formal i llibertat real, afirmant que la societat lliberal solament conté llibertat formal, «llibertat d'elecció dins de les coordenades de les relacions de poder existents», mentres que prohibix la llibertat real, «l'àmbit d'una intervenció que socava precisament eixes coordenades».<ref>Žižek, Slavoj (2002). "A Plea For Leninist Intolerance". ''Critical Inquiry''. '''28''' (2): 542–544. [https://www.journals.uchicago.edu/doi/10.1086/449051 doi:10.1086/449051]. S2CID 162381806.</ref> En un passage freqüentment citat d'un llibre publicat eixe mateix any, escriu que, en estes condicions de censura lliberal, «nos “sentim lliures” perque carim del propi llenguage per a articular la nostra falta de llibertat».<ref>Žižek, Slavoj (2002). ''Welcome to the Desert of the Real!''. London & New York: Verso. p. 2.</ref> En un artícul de 2019, escriu que Marx «va plantejar un punt valiós en afirmar que l'economia de mercat combina de manera única la llibertat política i personal en la falta de llibertat social: la llibertat personal (vendre'm lliurement en el mercat) és precisament la forma de la meua falta de llibertat».<ref>Žižek, Slavoj (2019). "Hegel, Retroactivity & The End of History". ''Continental Thought & Theory''. '''2''' (4): 9.</ref> No obstant, en 2014 rebuja la descalificació total «pseudomarxista» de la «llibertat formal», sostenint que esta és necessària per a la crítica: «Quan som formalment lliures, solament llavors nos donem conte de lo llimitada que és en realitat eixa llibertat».<ref name=":5" />

Žižek firmà conjuntament una petició que condenava l'«us de força desproporcionada i brutalitat repressiva per part de la Policia de Hong Kong contra estudiants en els campus universitaris d'Hong Kong» durant les protestes de 2019–2020. La petició conclou en la següent declaració: «Creem que la defensa de la llibertat acadèmica, la llibertat d'expressió, la llibertat de prensa, la llibertat de reunió i associació, i la responsabilitat de protegir la seguritat dels nostres estudiants són causes universals comunes a tots».<ref>[https://www.hongkongwatch.org/all-posts/2019/11/26/renowned-academics-among-over-3700-supporting-the-petition-by-global-academics-against-police-brutality-in-hong-kong "Renowned Academics Among Over 3,700 Supporting The 'Petition by Global Academics Against Police Brutality in Hong Kong'"]. ''Hong Kong Watch''. 26 November 2019. Archived from the original on 31 August 2023. Consultat el 19 de juny de 2026.</ref>

=== Teologia ===

Žižek ha afirmat que «l'ateisme és un llegat pel que mereix la pena lluitar» en ''The New York'' ''Times''.<ref>Žižek, Slavoj (13 March 2006). [https://www.nytimes.com/2006/03/13/opinion/atheism-is-a-legacy-worth-fighting-for.html "Atheism is a legacy worth fighting for Slavoj Zizek"]. ''The New York Times''. Archived from the original on 28 November 2016. Consultat el 19 de juny de 2026.</ref> No obstant, també troba un considerable valor conceptual en el [[cristianisme]], especialment en el [[protestantisme]]: el subtítul del seu llibre ''The Fragile Absolute'' (2000) és «O per qué mereix la pena lluitar pel llegat cristià». Per això, califica la seua postura com a «[[ateisme cristià]]»<ref>Žižek, Slavoj (2017) (10 September 2017). [https://www.youtube.com/watch?v=2UOM3C3q7II "Christian Atheism"]. YouTube (European Graduate School Video Lectures). Archived from the original on 4 May 2022. Consultat el 19 de juny de 2026.</ref> i ha escrit extensament sobre teologia.<ref>See his ''The Fragile Absolute'', ''The Monstrosity of Christ'', ''The Puppet and the Dwarf'', and ''On Belief''.</ref>

En ''The Pervert’s Guide to Ideology'', Žižek sosté que «l'única manera de ser ateu és a través del cristianisme», ya que, segons afirma, l'ateisme a sovint no conseguix escapar del paradigma religiós en permanéixer fidel a un garant extern de sentit, simplement substituint a Deu per la necessitat natural o l'evolució. El cristianisme, en canvi, en la doctrina de l'encarnació, fa descendir a Deu des del «més allà» fins a la Terra, a l'àmbit dels assunts humans; per a Žižek, este paradigma és més autènticament ateu, ya que elimina la garantia externa.<ref>Fiennes, Sophie (dir.). (2012). ''The Pervert's Guide to Ideology''. London: P Guide Productions.</ref>

=== Comunisme ===

Encara que en ocasions adopta el terme de «esquerrà radical»,<ref>[http://www.democracynow.org/2009/10/15/slovenian_philosopher_slavoj_zizek_on_the "Slovenian Philosopher Slavoj Zizek on Capitalism, Healthcare, Latin American "Populism" and the "Farcical" Financial Crisis"]. Democracynow.org. Archived from the original on 11 July 2022. Consultat el 19 de juny de 2026.</ref> Žižek també s'identifica com a [[Comunisme|comunista]]. No obstant, rebuja el comunisme del sigle XX per considerar-ho un «fracàs total», i ha afirmat: «El comunisme del sigle XX, més concretament tot el conjunt de fenomens que denominem [[estalinisme]], és potser la pijor catàstrofe ideològica, política, ètica i social (i aixina successivament) en l'història de la humanitat».<ref>Žižek, Slavoj (13 April 2022). [https://www.youtube.com/watch?v=ThTJBKYPiNo&t=153s "20th Century Communism"]. ''YouTube''. Archived from the original on 13 June 2022. No disponible :/</ref> Žižek justifica esta elecció afirmant que solament el terme «comunisme» senyala un verdader pas fora de l'orde existent, en part perque el terme «[[socialisme]]» ya no té implicacions lo suficientment radicals i no significa més que preocupar-se per la societat.<ref>Žižek, Slavoj and Tyler Cowen (7 July 2018). [https://conversationswithtyler.com/episodes/slavoj-zizek/ "Slavoj Žižek on His Stubborn Attachment to Communism"]. ''Conversations With Tyler''. Archived from the original on 14 June 2022. Consultat el 19 de juny de 2026.</ref>

En ''Marx Reloaded'', Žižek rebuja tant el [[totalitarisme]] del sigle XX com l'«autoorganisació local espontànea, la [[democràcia directa]], els consells, etc.». En eixe context, defén una definició de comunisme com «una societat en la que a cada persona se li permetria viure en la seua pròpia estupidea», una idea que atribuïx com inspirada per [[Fredric Jameson]].<ref>Barker, Josef (dir.) (2011). Marx Reloaded.</ref>

Žižek s'ha definit a sí mateixa com un «comuniste en un sentit qualificat»<ref>[https://www.democracynow.org/2008/3/11/everybody_in_the_world_except_us ''Democracy Now!'' television program online transcript] Archived 23 April 2022 at the Wayback Machine, 11 March 2008. Consultat el 19 de juny de 2026.</ref> i ha defés un «comunisme moderadament conservador».<ref>[https://jacobin.com/2020/12/slavoj-zizek-socialism-great-reset "Slavoj Žižek: We Need a Socialist Reset, Not a Corporate "Great Reset""]. ''jacobin.com''. Archived from the original on 2 November 2023. Consultat el 19 de juny de 2026.</ref> Quan intervingué en una conferència sobre ''The Idea of Communism'', aplicà (també de forma matisada) l'etiqueta de «comunista» als manifestants de ''[[Occupy Wall Street]]'':<blockquote>No són comunistes, si per «comunisme» s'entén el sistema que, en raó, va colapsar en 1990 —i recordem que els comunistes que encara estan en el poder hui dirigixen el capitalisme més desapiadat (en China)—. [...] L'únic sentit en el que els manifestants són «comunistes» és que es preocupen pels bens comuns —els bens comuns de la naturalea, del coneiximent— que estan amenaçats pel sistema. Se'ls desacredita com a somiadors, pero els verdaders somiadors són aquells que creuen que les coses poden continuar indefinidament com estan ara, en solament uns pocs canvis cosmètics. Ells no són somiadors; estan despertant d'un somi que s'està convertint en un malensomi. No estan destruint res; estan reaccionant davant cóm el sistema s'està destruint gradualment a sí mateix.<ref>Slavoj, Žižek (2013). "Answers Without Questions". In Slavoj, Žižek (ed.). ''The Idea of Communism''. Vol. 2. London & New York: Verso. pp. 198–9.</ref></blockquote>

=== Atres ===

Žižek escrigué que el centre de convencions en el que els escritors nacionalistes eslovens celebren les seues reunions deuria ser volat pels aires, afegint: «Ya que vivim en una época sense cap sentit de l'ironia, dec afegir que no ho dic lliteralment».<ref>[https://web.archive.org/web/20130405024835/http://www.delo.si/zgodbe/sobotnapriloga/slavoj-zizek-bog-daj-da-bi-ciniki-na-oblasti-res-vedeli-kaj-pocnejo.html <nowiki>"Interview] with Žižek – part two"</nowiki>]. ''Delo'' (in Slovenian). 2 March 2013. Archived from the original on 5 April 2013.</ref>

== Referències ==

@@ Llínea 53: / Llínea 53: @@
 Žižek sol mencionar a [[Franz Kafka]], [[Samuel Beckett]] i [[Andréi Platónov]] com els seus «tres mestres absoluts de la lliteratura del sigle XX».<ref name=":5">Žižek, Slavoj (8 October 2014). [https://www.theguardian.com/books/live/2014/oct/06/slavoj-zizek-webchat-absolute-recoil "Slavoj Žižek webchat – as it happened"]. ''Guardian''. Archived from the original on 17 May 2022. Consultat el 19 de juny de 2026.</ref> Preferix a [[Varlam Shalámov]] front a [[Aleksandr Solzhenitsyn]], a [[Marina Tsvietáieva]] i [[Ósip Mandelstam]] front a [[Anna Ajmátova]],<ref>Žižek, Slavoj and Stephen Kotkin (28 November 2016). [https://www.youtube.com/watch?v=Lm7mb9eHg24&t=2760s "Stalin: Paradoxes of Power"]. ''YouTube''. Archived from the original on 17 May 2022. Consultat el 19 de juny de 2026.</ref> a [[Daphne du Maurier]] front a [[Virginia Woolf]] i a [[Samuel Beckett]] front a [[James Joyce]].<ref name=":5" /> Les seues teories han segut aplicades a l'estudi d'una gran varietat d'obres lliteràries, inclosa ''Finnegans Wake''.<ref>Frazer, Michael (2015). [https://muse.jhu.edu/article/680416 "Closer to Consciousness: Waking as the Žižekian Event in Finnegans Wake"]. ''James Joyce Quarterly''. '''53''' (1–2): 95–110. doi:10.1353/jjq.2015.0058. ISSN 1938-6036.</ref>
+== Pensament i posicionaments ==
+Žižek i el seu pensament han segut descrits per numerosos comentaristes com «hegelià-lacanià».<ref>Humphreys, Joe (1 August 2020). [https://www.irishtimes.com/culture/books/slavoj-%C5%BEi%C5%BEek-joe-biden-is-long-term-the-same-catastrophe-as-trump-1.4312913 "Slavoj Žižek: 'Joe Biden is long-term the same catastrophe as Trump'"]. ''Irish Times''. Archived from the original on 13 June 2022. Consultat el 19 de juny de 2026.</ref> <ref>Butler, Rex (12 August 2015). ''[https://books.google.es/books?id=xr5cCgAAQBAJ&pg=PA14&redir_esc=y#v=onepage&q&f=false The Žižek Dictionary]''. Routledge. p. 14. ISBN <bdi>978-1-317-32443-0</bdi>.</ref> <ref>Barber, Daniel Colucciello (1 November 2011). ''[https://books.google.es/books?id=1X9JAwAAQBAJ&pg=PT27&redir_esc=y#v=onepage&q&f=false On Diaspora: Christianity, Religion, and Secularity]''. Wipf and Stock Publishers. p. 27. ISBN <bdi>978-1-62189-103-1</bdi>.</ref> <ref>Vighi, Fabio (3 May 2012). ''[https://books.google.es/books?id=QteoAwAAQBAJ&pg=PA18&redir_esc=y#v=onepage&q&f=false Critical Theory and Film: Rethinking Ideology Through Film Noir]''. Bloomsbury Publishing. p. 18. ISBN <bdi>978-1-4411-3912-2</bdi>.</ref> <ref>Vardoulakis, Dimitris (29 June 2011). ''[https://books.google.es/books?id=naBlCKjmKfsC&pg=PA225&redir_esc=y#v=onepage&q&f=false Spinoza Now]''. University of Minnesota Press. p. 225. ISBN <bdi>978-0-8166-7280-6</bdi>.</ref> En els seus inicis, Žižek afirmava que ocupava «un espai teòric articulat entorn a tres centres de gravetat: la dialèctica hegeliana, la teoria psicoanalítica lacaniana i la crítica contemporànea de l'ideologia», senyalant «la teoria de Jacques Lacan» com l'element fonamental.<ref>Žižek, Slavoj (1991). ''For They Know Not What They Do''. London & New York: Verso. p. 2.</ref> En 2010, Žižek sostingué en canvi que per a ell Hegel és més fonamental que Lacan —«Inclús Lacan és solament una ferramenta per a llegir a Hegel. Per a mi, sempre és Hegel, Hegel, Hegel»—<ref>O'Hagan, Sean (26 June 2010). [https://www.theguardian.com/culture/2010/jun/27/slavoj-zizek-living-end-times "Slavoj Žižek: interview"]. ''Guardian''. Archived from the original on 17 June 2022. Consultat el 19 de juny de 2026.</ref>, mentres que en 2019 afirmà que «per a mi, en cert sentit, tota la filosofia va ocórrer en eixos cinquanta anys» transcorreguts entre la ''Crítica de la raó pura'' (1781) de [[Immanuel Kant]] i la mort de [[Georg Wilhelm Friedrich Hegel]] (1831).<ref>Žižek, Slavoj (17 September 2019). [https://blog.oup.com/2019/09/slavoj-zizek-on-what-really-makes-him-mad/ "Slavoj Žižek on what really makes him mad"]. ''Oxford University Press''. Archived from the original on 18 September 2019. Consultat el 19 de juny de 2026.</ref> Junt als seus treballs acadèmics i teòrics, Žižek és un prolífic comentariste de l'actualitat i dels debats polítics contemporàneus.
+=== Subjectivitat ===
+Per a Žižek, encara que un subjecte puga assumir una posició simbòlica (social), mai pot reduir-se a esta simbolisació tentativa, ya que el propi «assumir» dita posició implica un «yo» separat, més allà de lo simbòlic, que realisa eixe acte. No obstant, en examinar-ho detenidament, no es pot dir res positiu sobre eixe subjecte, eixe «yo», que eludix la simbolisació; no pot identificar-se com una atra cosa que no siga «allò que no pot ser simbolisat». Aixina, sense la simbolisació inicial, intentada i fallanca, la subjectivitat no pot presentar-se. Com escriu Žižek en el seu primer llibre en anglés: «el subjecte del significant és un efecte retroactiu del fracàs de la seua pròpia representació; per això el fracàs de la representació és l'única manera de representar-ho adequadament».<ref>Žižek, Slavoj (1989). ''The Sublime Object of Ideology''. London & New York: Verso. p. 175. ISBN <bdi>0860919714</bdi>.</ref>
+Žižek atribuïx esta concepció del subjecte a [[Georg Wilhelm Friedrich Hegel|Hegel]], en particular a la seua descripció del ser humà com «la nit del món»,<ref>Žižek, Slavoj (2006). ''The Parallax View''. Cambridge, MA: MIT Press. p. 22. ISBN <bdi>9780262240512</bdi>.</ref> i a [[Jacques Lacan|Lacan]], en la seua caracterisació del subjecte barrat dividit, que considera com un desenroll de la noció [[Cartesianisme|cartesiana]] del ''cogito''.<ref>Žižek, Slavoj (1989). ''The Sublime Object of Ideology''. London & New York: Verso. p. 72. ISBN <bdi>0860919714</bdi>.</ref> Segons Žižek, estos pensadors, en insistir en el paper del subjecte, s'oponen a postures «culturalistes» o «historicistes» defeses per autors com [[Louis Althusser]] i [[Michel Foucault]], les quals sostenen que els «subjectes» estan determinats i poden reduir-se al seu context històric/cultural (simbòlic).<ref>Žižek, Slavoj and Sbriglia, Russell (2020). ''Subject Matters''. Evanston: Northwestern University Press. pp. 3–21.</ref>
+=== Teoria política ===
+==== Ideologia ====
+La teoria de l'[[ideologia]] de Žižek, informada pel psicoanàlisis lacanià, és una de les seues principals contribucions a la teoria política; el seu primer llibre en anglés, ''The Sublim Object of Ideology'', i el documental ''The Pervert’s Guide to Ideology'', en el que apareix, són alguns dels llocs més coneguts a on s'expon. Žižek considera que l'ideologia ha segut freqüentment malinterpretada com dualista i, segons ell, este dualisme malentés sosté que existix un món real de relacions materials i objectes fòra d'un mateixa, al que es pot accedir per mig de la raó.<ref>McManus, Matt (30 April 2019). [https://areomagazine.com/2019/04/30/the-politics-of-slavoj-zizek/ "The Politics of Slavoj Zizek"]. ''Areo Magazine''. Archived from the original on 23 August 2022. Consultat el 19 de juny de 2026.</ref>
+Per a Žižek, de la mateixa manera que per a Marx, l'ideologia està composta de ficcions que estructuren la vida política; en térmens de Lacan, l'ideologia pertany a l'orde simbòlic. Žižek sosté que estes ficcions es mantenen principalment a nivell inconscient, més que en un conscient. Ya que, segons la [[Psicoanàlisis|teoria psicoanalítica]], l'inconscient pot determinar directament les accions d'una persona, eludint la seua consciència (com ocorre en la parapraxis), l'ideologia pot expressar-se en el comportament, independentment de les creències conscients. Per això, Žižek s'aparta de les interpretacions marxistes ortodoxes que consideren l'ideologia únicament com un sistema de creències errònees (vejau «falsa consciència»). Basant-se en ''Crítica de la raó cínica'' de [[Peter Sloterdijk]], Žižek sosté que adoptar una perspectiva cínica no és suficient per a escapar de l'ideologia, ya que, segons ell, encara que els subjectes posmoderns siguen conscientment cínics respecte a la situació política, continuen reforçant-la a través del seu comportament.<ref>Žižek, Slavoj (1989). "Chapter 1". ''The Sublime Object of Ideology''. London & New York: Verso.</ref>
+==== Llibertat ====
+Žižek sosté que la (sensació de) llibertat política se sosté sobre una falta de llibertat més profunda, a lo manco baix el capitalisme lliberal. En un artícul de 2002, respala la distinció de [[Lenin]] entre llibertat formal i llibertat real, afirmant que la societat lliberal solament conté llibertat formal, «llibertat d'elecció dins de les coordenades de les relacions de poder existents», mentres que prohibix la llibertat real, «l'àmbit d'una intervenció que socava precisament eixes coordenades».<ref>Žižek, Slavoj (2002). "A Plea For Leninist Intolerance". ''Critical Inquiry''. '''28''' (2): 542–544. [https://www.journals.uchicago.edu/doi/10.1086/449051 doi:10.1086/449051]. S2CID 162381806.</ref> En un passage freqüentment citat d'un llibre publicat eixe mateix any, escriu que, en estes condicions de censura lliberal, «nos “sentim lliures” perque carim del propi llenguage per a articular la nostra falta de llibertat».<ref>Žižek, Slavoj (2002). ''Welcome to the Desert of the Real!''. London & New York: Verso. p. 2.</ref> En un artícul de 2019, escriu que Marx «va plantejar un punt valiós en afirmar que l'economia de mercat combina de manera única la llibertat política i personal en la falta de llibertat social: la llibertat personal (vendre'm lliurement en el mercat) és precisament la forma de la meua falta de llibertat».<ref>Žižek, Slavoj (2019). "Hegel, Retroactivity & The End of History". ''Continental Thought & Theory''. '''2''' (4): 9.</ref> No obstant, en 2014 rebuja la descalificació total «pseudomarxista» de la «llibertat formal», sostenint que esta és necessària per a la crítica: «Quan som formalment lliures, solament llavors nos donem conte de lo llimitada que és en realitat eixa llibertat».<ref name=":5" />
+Žižek firmà conjuntament una petició que condenava l'«us de força desproporcionada i brutalitat repressiva per part de la Policia de Hong Kong contra estudiants en els campus universitaris d'Hong Kong» durant les protestes de 2019–2020. La petició conclou en la següent declaració: «Creem que la defensa de la llibertat acadèmica, la llibertat d'expressió, la llibertat de prensa, la llibertat de reunió i associació, i la responsabilitat de protegir la seguritat dels nostres estudiants són causes universals comunes a tots».<ref>[https://www.hongkongwatch.org/all-posts/2019/11/26/renowned-academics-among-over-3700-supporting-the-petition-by-global-academics-against-police-brutality-in-hong-kong "Renowned Academics Among Over 3,700 Supporting The 'Petition by Global Academics Against Police Brutality in Hong Kong'"]. ''Hong Kong Watch''. 26 November 2019. Archived from the original on 31 August 2023. Consultat el 19 de juny de 2026.</ref>
+=== Teologia ===
+Žižek ha afirmat que «l'ateisme és un llegat pel que mereix la pena lluitar» en ''The New York'' ''Times''.<ref>Žižek, Slavoj (13 March 2006). [https://www.nytimes.com/2006/03/13/opinion/atheism-is-a-legacy-worth-fighting-for.html "Atheism is a legacy worth fighting for Slavoj Zizek"]. ''The New York Times''. Archived from the original on 28 November 2016. Consultat el 19 de juny de 2026.</ref> No obstant, també troba un considerable valor conceptual en el [[cristianisme]], especialment en el [[protestantisme]]: el subtítul del seu llibre ''The Fragile Absolute'' (2000) és «O per qué mereix la pena lluitar pel llegat cristià». Per això, califica la seua postura com a «[[ateisme cristià]]»<ref>Žižek, Slavoj (2017) (10 September 2017). [https://www.youtube.com/watch?v=2UOM3C3q7II "Christian Atheism"]. YouTube (European Graduate School Video Lectures). Archived from the original on 4 May 2022. Consultat el 19 de juny de 2026.</ref> i ha escrit extensament sobre teologia.<ref>See his ''The Fragile Absolute'', ''The Monstrosity of Christ'', ''The Puppet and the Dwarf'', and ''On Belief''.</ref>
+En ''The Pervert’s Guide to Ideology'', Žižek sosté que «l'única manera de ser ateu és a través del cristianisme», ya que, segons afirma, l'ateisme a sovint no conseguix escapar del paradigma religiós en permanéixer fidel a un garant extern de sentit, simplement substituint a Deu per la necessitat natural o l'evolució. El cristianisme, en canvi, en la doctrina de l'encarnació, fa descendir a Deu des del «més allà» fins a la Terra, a l'àmbit dels assunts humans; per a Žižek, este paradigma és més autènticament ateu, ya que elimina la garantia externa.<ref>Fiennes, Sophie (dir.). (2012). ''The Pervert's Guide to Ideology''. London: P Guide Productions.</ref>
+=== Comunisme ===
+Encara que en ocasions adopta el terme de «esquerrà radical»,<ref>[http://www.democracynow.org/2009/10/15/slovenian_philosopher_slavoj_zizek_on_the "Slovenian Philosopher Slavoj Zizek on Capitalism, Healthcare, Latin American "Populism" and the "Farcical" Financial Crisis"]. Democracynow.org. Archived from the original on 11 July 2022. Consultat el 19 de juny de 2026.</ref> Žižek també s'identifica com a [[Comunisme|comunista]]. No obstant, rebuja el comunisme del sigle XX per considerar-ho un «fracàs total», i ha afirmat: «El comunisme del sigle XX, més concretament tot el conjunt de fenomens que denominem [[estalinisme]], és potser la pijor catàstrofe ideològica, política, ètica i social (i aixina successivament) en l'història de la humanitat».<ref>Žižek, Slavoj (13 April 2022). [https://www.youtube.com/watch?v=ThTJBKYPiNo&t=153s "20th Century Communism"]. ''YouTube''. Archived from the original on 13 June 2022. No disponible :/</ref> Žižek justifica esta elecció afirmant que solament el terme «comunisme» senyala un verdader pas fora de l'orde existent, en part perque el terme «[[socialisme]]» ya no té implicacions lo suficientment radicals i no significa més que preocupar-se per la societat.<ref>Žižek, Slavoj and Tyler Cowen (7 July 2018). [https://conversationswithtyler.com/episodes/slavoj-zizek/ "Slavoj Žižek on His Stubborn Attachment to Communism"]. ''Conversations With Tyler''. Archived from the original on 14 June 2022. Consultat el 19 de juny de 2026.</ref>
+En ''Marx Reloaded'', Žižek rebuja tant el [[totalitarisme]] del sigle XX com l'«autoorganisació local espontànea, la [[democràcia directa]], els consells, etc.». En eixe context, defén una definició de comunisme com «una societat en la que a cada persona se li permetria viure en la seua pròpia estupidea», una idea que atribuïx com inspirada per [[Fredric Jameson]].<ref>Barker, Josef (dir.) (2011). Marx Reloaded.</ref>
+Žižek s'ha definit a sí mateixa com un «comuniste en un sentit qualificat»<ref>[https://www.democracynow.org/2008/3/11/everybody_in_the_world_except_us ''Democracy Now!'' television program online transcript] Archived 23 April 2022 at the Wayback Machine, 11 March 2008. Consultat el 19 de juny de 2026.</ref> i ha defés un «comunisme moderadament conservador».<ref>[https://jacobin.com/2020/12/slavoj-zizek-socialism-great-reset "Slavoj Žižek: We Need a Socialist Reset, Not a Corporate "Great Reset""]. ''jacobin.com''. Archived from the original on 2 November 2023. Consultat el 19 de juny de 2026.</ref> Quan intervingué en una conferència sobre ''The Idea of Communism'', aplicà (també de forma matisada) l'etiqueta de «comunista» als manifestants de ''[[Occupy Wall Street]]'':<blockquote>No són comunistes, si per «comunisme» s'entén el sistema que, en raó, va colapsar en 1990 —i recordem que els comunistes que encara estan en el poder hui dirigixen el capitalisme més desapiadat (en China)—. [...] L'únic sentit en el que els manifestants són «comunistes» és que es preocupen pels bens comuns —els bens comuns de la naturalea, del coneiximent— que estan amenaçats pel sistema. Se'ls desacredita com a somiadors, pero els verdaders somiadors són aquells que creuen que les coses poden continuar indefinidament com estan ara, en solament uns pocs canvis cosmètics. Ells no són somiadors; estan despertant d'un somi que s'està convertint en un malensomi. No estan destruint res; estan reaccionant davant cóm el sistema s'està destruint gradualment a sí mateix.<ref>Slavoj, Žižek (2013). "Answers Without Questions". In Slavoj, Žižek (ed.). ''The Idea of Communism''. Vol. 2. London & New York: Verso. pp. 198–9.</ref></blockquote>
+=== Atres ===
+Žižek escrigué que el centre de convencions en el que els escritors nacionalistes eslovens celebren les seues reunions deuria ser volat pels aires, afegint: «Ya que vivim en una época sense cap sentit de l'ironia, dec afegir que no ho dic lliteralment».<ref>[https://web.archive.org/web/20130405024835/http://www.delo.si/zgodbe/sobotnapriloga/slavoj-zizek-bog-daj-da-bi-ciniki-na-oblasti-res-vedeli-kaj-pocnejo.html <nowiki>"Interview] with Žižek – part two"</nowiki>]. ''Delo'' (in Slovenian). 2 March 2013. Archived from the original on 5 April 2013.</ref>
 == Referències ==