Diferència entre les revisions de "Monocit"
Sense resum d'edició |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[File:Red White Blood cells.jpg|thumb|250px|Image presa en un microscopi electrònic en la que s'observa, d'esquerra a dreta: un [[glòbul roig]], una [[plaqueta]] i un [[glòbul blanc]]]] | [[File:Red White Blood cells.jpg|thumb|250px|Image presa en un microscopi electrònic en la que s'observa, d'esquerra a dreta: un [[glòbul roig]], una [[plaqueta]] i un [[glòbul blanc]]]] | ||
El ''' | El '''monocit''' és un tipo de [[leucocit]] o glòbul blanc que forma part del sistema fagocític mononuclear. És la [[cèlula]] més gran de les que circulen en [[sanc]] perifèrica i és el precursor tissular dels macròfags i de les cèlules dendrítiques. Representa entre el 2% i el 8% del total de leucocits. | ||
== Característiques == | == Característiques == | ||
| Llínea 27: | Llínea 27: | ||
== Alteracions == | == Alteracions == | ||
=== Monocitosis === | === Monocitosis === | ||
Aument de | Aument de monocits > 800/µL. Les princiupals causes són: | ||
* Infeccions cròniques com [[tuberculosis]] o [[endocarditis]] | * Infeccions cròniques com [[tuberculosis]] o [[endocarditis]] | ||
* Malalties autoimmunes | * Malalties autoimmunes | ||
| Llínea 34: | Llínea 34: | ||
=== Monocitopènia === | === Monocitopènia === | ||
Disminució de | Disminució de monocits < 200/µL. Les principals causes són: | ||
* Aplàsia medular | * Aplàsia medular | ||
* Tractament en corticoides | * Tractament en corticoides | ||
Última revisió del 17:32 19 jun 2026

El monocit és un tipo de leucocit o glòbul blanc que forma part del sistema fagocític mononuclear. És la cèlula més gran de les que circulen en sanc perifèrica i és el precursor tissular dels macròfags i de les cèlules dendrítiques. Representa entre el 2% i el 8% del total de leucocits.
Característiques
[editar | editar còdic]Morfologia
[editar | editar còdic]Són les cèlules més grans del hemograma, en un tamany de 15-22 µm. Tenen un citoplasma abundant, de color gris-blavós, en fines granulacions. El núcleu és gran i pot tindre forma ovalada, de ferradura o reniforme, en cromatina laxa.
Vida mija
[editar | editar còdic]Circulen en sanc entre 1 i 3 dies. Despuix migren als teixits, a on es diferencien en macròfags o cèlules dendrítiques i poden viure mesos o anys.
Subpoblacions
[editar | editar còdic]Existixen 3 tipos principals segons els marcadors de superfície: clàssics, intermedis i no clàssics. Cada tipo té funcions diferents en l'inflamació i reparació tissular.
Funció immunològica
[editar | editar còdic]- Fagocitosis: Igual que els neutròfils, poden engullir i digerir microbis, cèlules mortes i restes celulares. Són especialment importants en infeccions cròniques.
- Presentació d'antígens: Una vegada convertits en macròfags o cèlules dendrítiques, processen els patògens i presenten els seus fragments als limfòcits T per a iniciar la resposta immunitària adaptativa.
- Reparació tissular: Els macròfags derivats de monòcits eliminen teixit danyat i lliberen factors de creiximent que promouen la cicatriçació i el remodelat del colagen.
- Secreció de citocines: Produïxen senyals com IL-1, IL-6 i TNF-alfa que regulen la inflamació i recluten atres cèlules immunes.
Valors normals
[editar | editar còdic]En un hemograma, el recompte normal és de 200 a 800 cèlules/µL, lo que equival al 2-8% del total de leucòcits.
Alteracions
[editar | editar còdic]Monocitosis
[editar | editar còdic]Aument de monocits > 800/µL. Les princiupals causes són:
- Infeccions cròniques com tuberculosis o endocarditis
- Malalties autoimmunes
- Malalties inflamatòries intestinals
- Recuperació de la medula òssea despuix de quimioteràpia i algunes leucèmies com la leucèmia mielomonocítica crònica
Monocitopènia
[editar | editar còdic]Disminució de monocits < 200/µL. Les principals causes són:
- Aplàsia medular
- Tractament en corticoides
- Infeccions agudes greus
- Alguns tractaments de quimioteràpia
Vore també
[editar | editar còdic]- Leucòcit
- Fagocitosis
- Sistema immunitari
Referències
[editar | editar còdic]- Guyton i Hall. Tractat de Fisiologia Mèdica. 14ª ed.
- Abbas, Lichtman, Pillai. Immunologia Celular i Molecular. 10ª ed.
- Farreras-Rozman. Medicina Interna. 19ª ed.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Abbas, Abul K.; Lichtman, Andrew H. Immunologia Celular i Molecular. 9ª ed. Elsevier, 2022. Capítuls 2 i 3.
- Guyton, Arthur C.; Hall, John E. Tractat de Fisiologia Mèdica. 14ª ed. Elsevier, 2021. Capítul 34: "Resistència de l'organisme a l'infecció: Els leucocits"
- Junqueira, L.C.; Carneiro, J. Histologia Bàsica. 13ª ed. Editorial Mèdica Panamericana, 2015. Capítul 12: "Sanc"
- Rozman, C.; Cardellach, F. Farreras-Rozman. Medicina Interna. 19ª ed. Elsevier, 2020. Vol. II, Secció 16: Oncohematologia.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Monocit.