Diferència entre les revisions de "David Hockney" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No es mostren 5 edicions intermiges d'2 usuaris)

Llínea 1:

'''David Hockney''' (9 de juliol de 1937 – 11 de juny de 2026) fon un pintor, escenógraf i fotógraf anglés. Com a important contribuent al moviment de l'[[art pop]] de la década de 1960, és considerat un dels artistes britànics més influents dels sigles XX i XXI.

'''David Hockney''' ([[9 de juliol]] de [[1937]]– [[11 de juny]] de [[2026]]) fon un pintor, escenógraf i fotógraf [[Anglaterra|anglés]]. Com a important contribuent al moviment de l'[[art pop]] de la década de [[1960]], és considerat un dels artistes [[britànics]] més influents dels sigles XX i XXI.

Hockney estudià en el Royal College of Art abans de traslladar-se a [[Los Àngeles]] en la década de 1960. La llum i l'estil de vida de Califòrnia tingueren un profunt efecte en la seua obra; utilisant pintura acrílica, realisà grans estudis de retrats abans d'orientar-se cap als gravats i els fotocollages en les etapes posteriors de la seua carrera. En les últimes décades de la seua trayectòria utilisà àmpliament aplicacions digitals i retornà als paisages de [[Yorkshire]] de la seua infància en grans peces realisades ''[[en plein air]]''. També fon un reconegut escenógraf d'òpera. Va expondre internacionalment en vàries retrospectives importants en institucions destacades i va rebre importants honors cívics i institucionals. Hockney declarà obertament la seua homosexualitat quan era jove, varis anys abans de la despenalisació de l'homosexualitat en Gran Bretanya. Va viure entre el [[Regne Unit]], [[França]] i [[Estats Units]]. A finals de la década de 2010, les vendes en subastes ho varen consolidar com l'artiste viu més car.

Llínea 9:

Quan el RCA declarà que no li permetria graduar-se si no completava un eixercici de dibuix del natural en model viu en 1962, Hockney pintà ''Life Painting for a Diploma'' com a forma de protesta. S'havia negat a escriure un ensaig requerit per a l'examen final i afirmava que devia ser evaluat únicament per les seues obres artístiques. Reconeixent el seu talent i la seua creixent reputació, el RCA modificà la seua normativa i li otorgà el diploma. Despuix de deixar el RCA, ensenyà durant un breu periodo en el Maidstone College of Art.<ref>Ward, Ossian. [https://web.archive.org/web/20181022153312/https://www.timeout.com/london/art/interview-david-hockney "David Hockney interview"]. ''Time Out''. Archived from the original on 22 October 2018.</ref> En 1964 impartí classes en l'Universitat de Iowa.<ref>[https://facilities.uiowa.edu/art-on-campus/artwork/parade "Parade"]. Archived from the original on 15 January 2022. Consultat el 15 de juny de 2026.</ref> Hockney també ensenyà en l'Universitat de Colorat en Boulder en 1965. Despuix ensenyà en l'Universitat de Califòrnia en Los Àngeles entre 1966 i 1967, i posteriorment en l'Universitat de Califòrnia en Berkeley en 1967.<ref>[https://www.pbs.org/wnet/americanmasters/david-hockney-career-timeline/104/ "David Hockney ~ Career Timeline | American Masters"]. ''American Masters''. 18 July 2007. Archived from the original on 11 March 2022. Consultat el 15 de juny de 2026.</ref>

== Carrera ==

En 1964, Hockney es traslladà a Los Àngeles, a on s'inspirà per a realisar una série de pintures de piscines amprant el llavors relativament nou mig de l'acrílic i utilisant colors vibrants. Durant finals de la década de 1960 i la de 1970 va viure en distints periodos en Los Àngeles, Londres i París. En 1974 inicià una relació personal que va durar una década en Gregory Evans, qui es traslladà en ell a Estats Units en 1976 i que, en 2019, seguia sent el seu soci professional.<ref>[https://web.archive.org/web/20180227035124/https://www.barnebys.com/blog/article/11661/when-david-met-gregory-the-man-behind-hockneys-career/ "When David met Gregory: The man behind Hockney's career"]. Barnebys. 3 July 2017. Archived from the original on 27 February 2018.</ref>

En 1978 llogà una casa en Hollywood Hills; posteriorment la comprà i l'amplià per a incloure el seu estudi.<ref>Weinraub, Bernard (15 August 2001). [https://www.nytimes.com/2001/08/15/arts/enticed-bright-light-david-hockney-show-photocollages-los-angeles.html "Enticed by Bright Light; From David Hockney, a Show of Photocollages in Los Angeles"]. ''The New York Times''. Archived from the original on 17 April 2014. Consultat el 16 de juny de 2026.</ref> També posseïa una casa de plaja d'uns 1.643 peus quadrats (152,6 m²) en el 21039 de Pacific Coast Highway, en Malibú, que va vendre en 1999 per aproximadament 1,5 millons de dólars (1,2 millons de lliures).<ref>[https://web.archive.org/web/20181120221152/http://www.bergproperties.com/blog/artist-david-hockney-sells-1908-square-foot-house-in-los-angeles-hollywood-hills-to-his-former-lover-and-now-working-partner-and-friend-gregory-evans-/ "Artist David Hockney sells the 1,908-square-foot house in Los Angeles' Hollywood Hills to his former lover and now working partner and friend Gregory Evans for $600K"]. ''BergProperties.com''. Archived from the original on 20 November 2018.</ref> En la década de 1990, Hockney tornà en major freqüència a Yorkshire, normalment cada tres mesos, per a visitar a la seua mare,<ref name=":1">Isenberg, Barbara (6 December 2009). [https://www.latimes.com/entertainment/arts/la-ca-hockney6-2009dec06-story.html "The worlds of David Hockney"]. ''Los Angeles Times''. Archived from the original on 26 April 2014. Consultat el 16 de juny de 2026.</ref> que morí en 1999. Fins a 1997, rara volta permaneixia allí més de dos semanes,<ref name=":1" /> quan el seu amic Jonathan Silver, que patia una malaltia terminal, li animà a plasmar l'entorn local. Al principi ho va fer en pintures basades en la memòria, algunes inspirades en la seua infància. En 1998 completà la seua pintura del parage emblemàtic de Yorkshire, Garrowby Hill.<ref>Thompson, Jessie (7 February 2017). [https://www.standard.co.uk/culture/david-hockney-at-tate-britain-five-hockney-paintings-to-bring-you-joy-a3460641.html "David Hockney at Tate Britain: Five Hockney paintings to bring you joy"]. ''London Evening Standard''. Archived from the original on 31 December 2019. Consultat el 16 de juny de 2026.</ref> Hockney retornà a Yorkshire durant periodos cada volta més llarcs i, per a 2003, estava pintant el paisage ''en plein air'' tant a l'oli com a l'aquarela.<ref name=":1" />

=== Obra ===

Hockney experimentà en la pintura, el dibuix, el gravat, les aquareles, la fotografia i molts atres mijos, inclosos el [[fax]], la polpa de paper, aplicacions informàtiques i programes de dibuix en ''iPad''.<ref>[https://brooklynrail.org/2012/02/art/david-hockney-with-william-corwin/ "In Conversation: David Hockney with William Corwin"]. ''The Brooklyn Rail''. 1 February 2012. Consultat el 16 de juny de 2026.</ref> Els temes del seu interés comprenen des de les naturalees mortes fins a paisages, retrats d'amics, els seus gossos i escenografies per al Royal Court Theatre, Glyndebourne i el Metropolitan Opera de Nova York.<ref>Williams, S. (3 June 2026), ''British Pop Art: Hockney, Blake, and the Swinging Sixties'', NFT Publishing, p. 129</ref>

==== Retrats ====

Hockney tornà a la pintura de retrats a lo llarc de tota la seua carrera. Des de 1968, i durant els anys següents, realisà retrats i dobles retrats d'amics, amants i familiars, llaugerament per baix del tamany natural, en un estil realiste que captava en gran habilitat la semblança dels seus models.<ref>White, Edmund (8 September 2006). [https://www.theguardian.com/artanddesign/2006/sep/08/art1 "Sunlight, beaches, and boys"]. ''The Guardian''. London. Consultat el 16 de juny de 2026.</ref> Hockney es sentí repetidament atret pels mateixos temes: la seua família, els seus empleats, els artistes Mo McDermott i Maurice Payne, varis escritors als que havia conegut, els dissenyadors de moda Celia Birtwell i Ossie Clark (''Mr. and Mrs. Clark'' ''and Percy'', 1970–71), el comissari Henry Geldzahler, el marchant d'art Nicholas Wilder,<ref>[https://www.nytimes.com/1989/05/16/obituaries/nicholas-wilder-51-artist-and-art-dealer.html "Nicholas Wilder, 51, Artist and Art Dealer"]. ''The New York Times''. 16 May 1989. ISSN 0362-4331. Archived from the original on 12 May 2023. Consultat el 16 de juny de 2026.</ref> George Lawson i el seu amant, el ballarí de ballet Wayne Sleep, aixina com les seues relacions sentimentals a lo llarc dels anys, entre ells Peter Schlesinger i Gregory Evans.<ref>White, Edmund (8 September 2006). [https://www.theguardian.com/artanddesign/2006/sep/08/art1 "Sunlight, beaches and boys"]. ''The Guardian''. London. Consultat el 16 de juny de 2026.</ref> Potser més que a tots ells, Hockney va recórrer a la seua pròpia figura any rere any, creant més de 300 autorretrats.<ref>[https://web.archive.org/web/20190727084550/https://thedavidhockneyfoundation.org/series/self-portraits "The David Hockney Foundation: Self Portraits"]. Archived from the original on 27 July 2019.</ref>

De 1999 a 2001, Hockney utilisà una cambra lúcida per a les seues investigacions en història de l'art, aixina com en el seu propi treball en l'estudi.<ref>Weschler, Lawrence (24 January 2000). [https://www.newyorker.com/magazine/2000/01/31/the-looking-glass "The Looking Glass"]. ''The New Yorker''. ISSN 0028-792X. Archived from the original on 19 April 2018. Consultat el 16 de juny de 2026.</ref> <ref>Marr, Andrew (6 October 2001). [https://www.theguardian.com/theobserver/2001/oct/07/featuresreview.review1 "What the eye didn't see..."] ''The Guardian''. Archived from the original on 25 September 2015. Consultat el 16 de juny de 2026.</ref> En este antic dispositiu òptic creà més de 200 dibuixos d'amics, familiars i de sí mateix.<ref>[https://www.theguardian.com/theobserver/2000/feb/06/focus.news "Portrait of the artist as a cheat"]. ''The Guardian''. 6 February 2000. ISSN 0261-3077. Consultat el 16 de juny de 2026.</ref>

En 2016, la ''Royal Academy'' expongué la série de Hockney titulada ''82 Portraits and 1 Still-life'', que posteriorment viajà a ''Ca’ Pesaro'' en [[Venècia]] ([[Itàlia]]), al Museu Guggenheim de [[Bilbao]] en 2017 i al Museu d'Art del Comtat de [[Los Àngeles]] en 2018.<ref>[https://myartguides.com/exhibitions/venice/david-hockney-82-portraits-and-1-still-life/ "David Hockney: 82 Portraits and 1 Still-life | My Art Guides"]. ''My Art Guides | Your Compass in the Art World''. Archived from the original on 20 January 2022. Consultat el 16 de juny de 2026.</ref> Hockney va descriure les pintures, iniciades en 2013, com a «exposicions de vint hores», ya que cada sessió durava entre sis i sèt hores durant tres dies consecutius.<ref>Cumming, Laura (3 July 2016). [https://www.theguardian.com/artanddesign/2016/jul/03/david-hockney-82-portraits-royal-academy-observer-review "David Hockney RA: 82 Portraits and 1 Still-life review – are you sitting colourfully?"]. ''The Guardian''. Consultat el 16 de juny de 2026.</ref>

==== Gravat ====

Hockney experimentà en el [[gravat]] ya en 1954 en una [[litografia]] titulada ''Self-Portrait'' (Autorretrato) i treballà l'aiguafort durant la seua etapa en el RCA.<ref name=":2">Beaumont-Jones, Julia (November–December 2014). [https://web.archive.org/web/20190727090102/http://artinprint.org/review/the-rakes-progress/ "The Rake's Progress"]. ''Art in Print''. Vol. 4, no. 4. Archived from the original on 27 July 2019.</ref> Una de les seues primeres litografies, ''Fish'' ''& Chip Shop'', fon entregada a la seua tenda local de ''fish and chips'', Siga Catch, en Eccleshill, en 1954. Fon venuda en subasta en Christie's de Londres en 2017, en una estimació de 6.000 a 8.000 lliures esterlines.<ref>Brown, Mark (14 February 2017). [https://www.theguardian.com/artanddesign/2017/feb/14/david-hockney-print-fish-and-chip-shop-bradford "Pride of plaice: Hockney print that hung in Bradford chippy goes up for sale"] – via The Guardian.</ref> En 1965, el taller d'impressió Gemini G.I.L. es posà en contacte en ell per a que creara una série de litografies en temàtica de Los Àngeles. Hockney respongué creant ''The Hollywood Collection'', una série de litografies que recreaven la colecció d'art d'una estrela d'Hollywood, en la que cada peça representava una obra d'art imaginària dins d'un marc. Posteriorment, Hockney produiria moltes atres carpetes en Gemini G.I.L., entre elles ''Friends'', ''The Weather Series'' i ''Some New Prints''.<ref>[https://www.christies.com/lot/lot-5532570/?intObjectID=5532570 "David Hockney, ''A Hollywood Collection (S.A.C. 41–46; Tokyo 41–46)'' (1965)"]. ''Hockney on Paper''. London: Christie's. 17 February 2012. Archived from the original on 15 August 2020. Consultat el 17 de juny de 2026.</ref> Durant la década de 1960, va realisar vàries séries de gravats que ell considerava «relats gràfics», entre elles A ''Rake’s Progress'' (1961–1963),<ref>[https://web.archive.org/web/20190727084605/https://www.tate.org.uk/art/artworks/hockney-a-rakes-progress-65348 "'A Rake's Progress', David Hockney, 1961–3"]. ''Tate Etc''. Archived from the original on 27 July 2019. Retrieved 18 April 2018.</ref> a partir de [[William Hogarth|Hogarth]]; ''Illustrations for Fourteen Poems from C.P. Cavafy'' (1966)<ref>[https://web.archive.org/web/20190727084550/https://thedavidhockneyfoundation.org/series/illustrations-for-fourteen-poems-from-cp-cavafy "The David Hockney Foundation: Illustrations for Fourteen Poems from C.P. Cavafy"]. Archived from the original on 27 July 2019. Retrieved 18 April 2018.</ref> i ''Illustrations for Six Fairy Tals from the Brothers Grimm'' (1969).<ref>[https://web.archive.org/web/20190727090133/https://www.thedavidhockneyfoundation.org/series/illustrations-for-six-fairy-tales-from-the-brothers-grimm "The David Hockney Foundation: Illustrations for Six Fairy Tales from the Brothers Grimm"]. Archived from the original on 27 July 2019. Retrieved 18 April 2018.</ref> <ref name=":2" />

En 1973, Hockney inicià una fructífera colaboració en Aldo Crommelynck, l'impressor preferit de Picasso. En el seu taller adoptà la tècnica característica del sugar lift de Crommelynck, aixina com un sistema ideat pel propi mestre consistent en colocar un marc de fusta sobre la plancha per a assegurar la separació del color. Les seues primeres obres conjuntes varen incloure ''Artist and Model'' (1973–1974) i ''Contrejour in'' ''the French Style'' (1974).<ref name=":2" /> Entre 1976 i 1977, Hockney creà ''The Blue Guitar'', una série de 20 aiguaforts, cada u dels quals ampra les tècniques de Crommelynck i està ple de referències a Picasso. El frontispici de la série menciona la doble inspiració de Hockney: «''The Blue Guitar: Etchings By David Hockney Who Was Inspired By Wallace Stevens'' ''Who Was Inspired By Pablo Picasso''».<ref>Hockney, Davis (1976–1977). "[https://web.archive.org/web/20131215063659/http://collection.britishcouncil.org/whats_on/exhibition/11/15872/object/42133 The Old Guitarist' From The Blue Guitar"]. ''British Council; Visual Arts''. Petersburg Press. Archived from the original on 15 December 2013. Retrieved 20 June 2012.</ref> Els gravats remeten a temes del poema ''The Man with the Blue Guitar'', de [[Wallace Stevens]]. Fon publicat per Petersburg Press en octubre de 1977. Eixe mateix any, Petersburg també publicà un llibre en el que les imàgens anaven acompanyades del text del poema.<ref>Hockney, David; Stevens, Wallace (1 January 1977). ''The Blue Guitar: Etchings By David Hockney Who Was Inspired By Wallace Stevens Who Was Inspired By Pablo Picasso''. Petersburg Ltd. ISBN <bdi>978-0-902825-03-1</bdi>.</ref>

En l'estiu de 1978, Hockney s'estajà durant sis semanes en el seu amic, l'impressor Ken Tyler, en l'estudi d'est en Nova York, Tyler Graphics Ltd. Tyler invità a Hockney a provar una nova tècnica en polpa de paper líquida. El procés consistia en pintar en el propi paper, per lo que l'artiste devia fer-ho manualment. Cada image es convertia en una obra única, a mig camí entre el gravat i la pintura. En sis semanes, Hockney creà un total de 29 obres en una série de 17 girasols i piscines.<ref>[https://www.archeus.com/artists/art-for-sale/hockney-sunflower "David Hockney| Sunflower| Paper Pools series| Archeus / Post-Modern"]. ''www.archeus.com''. Archived from the original on 21 April 2021. Consultat el 17 de juny de 2026.</ref> Moltes de les obres són molt similars entre sí, diferenciant-se per canvis en l'elecció del color i en la seua aplicació. Algunes estan coloreades únicament en polpa de paper, mentres que unes atres utilisen pintura en aerosol per a conseguir certs detalls.<ref>[https://www.hockney.com/works/etcetera/pools "Paper Pulp: Etcetera: Works | David Hockney"]. ''www.hockney.com''. Retrieved 19 September 2022.</ref>

Algunes d'atres carpetes de gravats de Hockney inclouen ''Home Made Prints'' (1986),<ref>[https://web.archive.org/web/20190727084553/https://thedavidhockneyfoundation.org/series/home-made-prints "The David Hockney Foundation: Home Made Prints"]. Archived from the original on 27 July 2019. Retrieved 18 April 2018.</ref> ''Recent Etchings'' (1998) i ''Moving Focus'' (1984–1986),<ref>[https://web.archive.org/web/20190727084548/https://thedavidhockneyfoundation.org/series/moving-focus "The David Hockney Foundation: Moving Focus"]. Archived from the original on 27 July 2019. Retrieved 18 April 2018.</ref> que conté litografies relacionades en ''A Walk Around the Hotel Courtyard'', Acatlán. Una retrospectiva dels seus gravats, que va incloure «dibuixos per ordenador» impresos en màquines de [[fax]] i impressores d'injecció de tinta, s'exhibí en la Dulwich Picture Gallery de Londres del 5 de febrer a l'11 de maig de 2014 i en el Bowes Museum, en el comtat de Durham, del 7 de juny al 28 de setembre de 2014, junt en una publicació complementària, Hockney, Printmaker, de Richard Lloyd.<ref name=":2" />

==== ''Fotocollages'' ====

Al començament de la década de 1980, Hockney escomençà a realisar ''fotocollages'' —que en les seues primeres exploracions dins dels seus àlbums personals denominava «''joiners''»—,<ref>Hockney on Photography: Conversations with Paul Joyce (1988) [[Especial:FontsDeLlibres/0224024841|ISBN 0-224-02484-1]]</ref> primer utilisant còpies Polaroid i posteriorment impressions en color de 35 mm revelades comercialment. Utilisant múltiples còpies d'un mateix motiu, Hockney organisava un mosaic per a crear una image composta.<ref>Joyce, Paul (2008). ''Hockney on Art''. Library Association. ISBN <bdi>978-0-85365-639-5</bdi>.</ref> Ya que les fotografies es prenen des de diferents perspectives i en moments llaugerament distints, el resultat eren obres en afinitat en el cubisme. Un dels principals objectius de Hockney era analisar la manera en que funciona la visió humana. Algunes peces són paisages, com ''Pearblossom Highway #2'',<ref>[https://www.getty.edu/art/collection/person/103KQS "David Hockney"]. ''The J. Paul Getty Museum Collection''. Archived from the original on 24 January 2023. Consultat el 18 de juny de 2026.</ref> <ref>[http://www.ibiblio.org/wm/paint/auth/hockney/hockney.pearblossom-highway.jpg "Image of Pearblossom Highway"]. Archived from the original on 22 August 2015. Consultat el 18 de juny de 2026.</ref> mentres que unes atres són retrats, entre ells ''Kasmin 1982'' i ''My Mother, Bolton Abbey, 1982''.<ref>[https://www.artchive.com/artwork/my-mother-bolton-abbet-david-hockney/ "Image of photocollage ''My Mother, Bolton Abbey'', 1982"]. Archived from the original on 23 September 2015. Consultat el 18 de juny de 2026.</ref> <ref>[https://web.archive.org/web/20130606021421/http://www.newyorksocialdiary.com/contributors/artset/images/11_18_04/kasmin.jpg "Image of Kasmin 1982"]. Archived from the original on 6 June 2013.</ref>

Aplegà a l'idea dels «''joiners''» de manera accidental. A finals de la década de 1960, observà que els fotógrafs utilisaven cambres en lents gran angular; no li agradaven les fotografies resultants perque semblaven algo distorsionades. Mentres treballava en una pintura d'una sala d'estar i un terrat en Los Àngeles, va prendre fotos Polaroid de la sala i les fon pegant, sense intenció de que constituïren una composició per sí mateixes. En observar la composició final, es donà conte de que creava una narrativa, com si l'espectador es desplaçara per l'habitació. Despuix d'este descobriment, començà a treballar més en la fotografia, deixant de pintar durant un temps per a dedicar-se exclusivament a esta nova tècnica.<ref>Hockney, David; Howgate, Sarah; Shapiro, Barbara Stern; Glazebrook, Mark; Livingstone, Marco; White, Edmund; Boston, Museum of Fine Arts; Art, Los Angeles County Museum of; gallery (Londres), National portrait (1 January 2006), ''David Hockney: Portraits'', Yale University Press, p. 68, [[Especial:FontsDeLlibres/9780300117547|ISBN 978-0-300-11754-7]]</ref>

En el temps, també descobrí lo que no podia captar en una lent, afirmant: «La fotografia pareix funcionar prou be per al retrat, o pot fer-ho. Pero no pot mostrar-te l'espai, que és l'essència del paisage. A lo manco per a mi. Ni tan sols [[Ansel Adams]] pot preparar-te realment per a lo que és Yosemite quan travesses eixe túnel i sals a l'atre costat».<ref>Weschler, Lawrence (2008). ''True to Life: Twenty-Five Years of Conversations with David Hockney''. University of California Press. p. 110. ISBN <bdi>978-0-520-25879-2</bdi>.</ref> Frustrat en les llimitacions de la fotografia i el seu enfocament «d'un sol ull», tornà a la pintura.<ref>Joyce, Paul (2008). ''Hockney on Art''. Little, Brown. ISBN <bdi>978-1-4087-0157-7</bdi>.</ref>

== Atres mijos i tecnologia ==

En decembre de 1985, Hockney utilisà el Quantel Paintbox, un ordenador que permetia a l'artiste dibuixar directament sobre la pantalla. L'obra resultant fon presentada en una série de la BBC titulada ''Painting with Light'', que mostrava el treball de varis artistes. Entre 1999 i 2001, la seua germana Margaret començà a experimentar en la fotografia digital, l'escanejat i l'impressió per ordenador, realisant especialment imàgens de flors per mig de l'escaneig d'un chicotet gerro japonés i flors fresques.<ref>Hockney, Margaret (2017). ''My Mother is not Your Mother''. Salts Mill. pp. 204–207.</ref> En 2003, estava experimentant en Photoshop, escanejant flors d'estiu i construint imàgens per capes que Margaret imprimia en una impressora A3.<ref>Hockney, Margaret (2017). ''My Mother is not Your Mother''. Salts Mill. p. 214.</ref> En 2004, Hockney fon a quedar-se en Margaret i ella li ajudà a escanejar el seu quadern d'esbossos de paisages de Yorkshire, i pronte començà a utilisar una ''tablet'' Wacom i un llapis directament en Photoshop.<ref>Hockney, Margaret (2017). ''My Mother is not Your Mother''. Salts Mill. p. 216.</ref>

A partir de 2009, Hockney pintà centenars de retrats, naturalees mortes i paisages utilisant l'aplicació lliure i de còdic obert<ref>[https://github.com/tougher/Brushes "GitHub – tougher/Brushes: Painting app for the iPhone and iPad"]. GitHub. Archived from the original on 6 January 2026. Consultat el 18 de juny de 2026.</ref> ''Brushes Redux''<ref>Berry, Elizabeth (27 March 2023). [https://www.thecollector.com/fascinating-ipad-drawings-by-david-hockney/ "David Hockney: The iPad Procreate Artist"]. Archived from the original on 6 August 2025. Consultat el 18 de juny de 2026.</ref> per a iPhone<ref>Weschler, Lawrence (22 October 2009). [https://www.nybooks.com/articles/2009/10/22/david-hockneys-iphone-passion/ "David Hockney's iPhone Passion"]. ''New York Review of Books''. ISSN 0028-7504. Archived from the original on 24 January 2023. Consultat el 18 de juny de 2026.</ref> i iPad,<ref name=":3">Gayford, Martin (26 April 2010). [https://web.archive.org/web/20121104093541/http://www.bloomberg.com/news/2010-04-25/david-hockney-s-ipad-doodles-evoke-high-tech-stained-glass-martin-gayford.html "David Hockney's IPad Doodles Resemble High-Tech Stained Glass"]. ''Bloomberg News''. Archived from the original on 4 November 2012.</ref> que a sovint enviava als seus amics.<ref name=":3" /> En 2010 i 2011, Hockney visità el [[Parc Nacional de Yosemite]] per a dibuixar els seus paisages en el seu iPad.<ref>Wullschlager, Jackie (13 January 2012). [https://www.ft.com/content/5554f4ee-3c4e-11e1-8d72-00144feabdc0 "Blue-sky painting"]. ''Financial Times''. Archived from the original on 24 January 2023. Consultat el 18 de juny de 2026.</ref> Utilisà un iPad en el disseny d'una vidriera per a l'Abadia de Westminster que celebrava el regnat de la reina Isabel II. Inaugurada en setembre de 2018, la Queen’s Window es troba en el transept nort de l'abadia i presenta una escena de flors d'espí ambientada en Yorkshire.<ref>[https://www.bbc.com/news/uk-england-45650539 "Westminster Abbey Queen's Window by David Hockney revealed"]. ''BBC News''. 26 September 2018. Archived from the original on 24 January 2023. Consultat el 18 de juny de 2026.</ref>

De 2010 a 2014, Hockney creà películes multicàmara utilisant entre tres i díhuit càmares per a registrar una mateixa escena. Filmà el paisage de Yorkshire en distintes estacions, a malabaristes i ballarins, aixina com les seues pròpies exposicions en el de Young Museum i en la Royal Academy of Arts.<ref>Gayford, Martin. [https://www.technologyreview.com/2011/08/23/191848/the-minds-eye/ "The Mind's Eye"]. ''MIT Technology Review''. Consultat el 18 de juny de 2026.</ref> Els seus primers ''fotocollages'' influiren en la seua transició cap a un atre mig, la fotografia digital. En 2014, combinà centenars de fotografies per a crear «dibuixos fotogràfics» en múltiples punts de vista de grups dels seus amics.<ref>[https://www.architecturaldigest.com/story/david-hockney-paintings-and-photographs "David Hockney Plays with Perspective in an L.A. Exhibition"]. ''Architectural Digest''. Archived from the original on 19 April 2018. Consultat el 18 de juny de 2026.</ref> Hockney va reprendre este procés en 2017, esta volta utilisant el més alvançat programa de fotogrametria Agisoft PhotoScan, que li permetia unir i reorganisar mils de fotos. Les imàgens resultants foren impreses com a enormes murals fotogràfics i s'exhibiren en la Pastura Gallery i en el LACMA en 2018.<ref>Weschler, Lawrence (2018). ''David Hockney : something new in painting (and photography) [and even printing]''. New York: Pace Gallery. ISBN <bdi>978-1-948701-03-7</bdi>. OCLC 1030918605.</ref>

== Referències ==

[[Categoria:Biografies]]

[[Categoria:Pintors]]

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
-'''David Hockney''' (9 de juliol de 1937 – 11 de juny de 2026) fon un pintor, escenógraf i fotógraf anglés. Com a important contribuent al moviment de l'[[art pop]] de la década de 1960, és considerat un dels artistes britànics més influents dels sigles XX i XXI.
+'''David Hockney''' ([[9 de juliol]] de [[1937]]– [[11 de juny]] de [[2026]]) fon un pintor, escenógraf i fotógraf [[Anglaterra|anglés]]. Com a important contribuent al moviment de l'[[art pop]] de la década de [[1960]], és considerat un dels artistes [[britànics]] més influents dels sigles XX i XXI.
 Hockney estudià en el Royal College of Art abans de traslladar-se a [[Los Àngeles]] en la década de 1960. La llum i l'estil de vida de Califòrnia tingueren un profunt efecte en la seua obra; utilisant pintura acrílica, realisà grans estudis de retrats abans d'orientar-se cap als gravats i els fotocollages en les etapes posteriors de la seua carrera. En les últimes décades de la seua trayectòria utilisà àmpliament aplicacions digitals i retornà als paisages de [[Yorkshire]] de la seua infància en grans peces realisades ''[[en plein air]]''. També fon un reconegut escenógraf d'òpera. Va expondre internacionalment en vàries retrospectives importants en institucions destacades i va rebre importants honors cívics i institucionals. Hockney declarà obertament la seua homosexualitat quan era jove, varis anys abans de la despenalisació de l'homosexualitat en Gran Bretanya. Va viure entre el [[Regne Unit]], [[França]] i [[Estats Units]]. A finals de la década de 2010, les vendes en subastes ho varen consolidar com l'artiste viu més car.
@@ Llínea 9: / Llínea 9: @@
 Quan el RCA declarà que no li permetria graduar-se si no completava un eixercici de dibuix del natural en model viu en 1962, Hockney pintà ''Life Painting for a Diploma'' com a forma de protesta. S'havia negat a escriure un ensaig requerit per a l'examen final i afirmava que devia ser evaluat únicament per les seues obres artístiques. Reconeixent el seu talent i la seua creixent reputació, el RCA modificà la seua normativa i li otorgà el diploma. Despuix de deixar el RCA, ensenyà durant un breu periodo en el Maidstone College of Art.<ref>Ward, Ossian. [https://web.archive.org/web/20181022153312/https://www.timeout.com/london/art/interview-david-hockney "David Hockney interview"]. ''Time Out''. Archived from the original on 22 October 2018.</ref> En 1964 impartí classes en l'Universitat de Iowa.<ref>[https://facilities.uiowa.edu/art-on-campus/artwork/parade "Parade"]. Archived from the original on 15 January 2022. Consultat el 15 de juny de 2026.</ref> Hockney també ensenyà en l'Universitat de Colorat en Boulder en 1965. Despuix ensenyà en l'Universitat de Califòrnia en Los Àngeles entre 1966 i 1967, i posteriorment en l'Universitat de Califòrnia en Berkeley en 1967.<ref>[https://www.pbs.org/wnet/americanmasters/david-hockney-career-timeline/104/ "David Hockney ~ Career Timeline | American Masters"]. ''American Masters''. 18 July 2007. Archived from the original on 11 March 2022. Consultat el 15 de juny de 2026.</ref>
+== Carrera ==
+En 1964, Hockney es traslladà a Los Àngeles, a on s'inspirà per a realisar una série de pintures de piscines amprant el llavors relativament nou mig de l'acrílic i utilisant colors vibrants. Durant finals de la década de 1960 i la de 1970 va viure en distints periodos en Los Àngeles, Londres i París. En 1974 inicià una relació personal que va durar una década en Gregory Evans, qui es traslladà en ell a Estats Units en 1976 i que, en 2019, seguia sent el seu soci professional.<ref>[https://web.archive.org/web/20180227035124/https://www.barnebys.com/blog/article/11661/when-david-met-gregory-the-man-behind-hockneys-career/ "When David met Gregory: The man behind Hockney's career"]. Barnebys. 3 July 2017. Archived from the original on 27 February 2018.</ref>
+En 1978 llogà una casa en Hollywood Hills; posteriorment la comprà i l'amplià per a incloure el seu estudi.<ref>Weinraub, Bernard (15 August 2001). [https://www.nytimes.com/2001/08/15/arts/enticed-bright-light-david-hockney-show-photocollages-los-angeles.html "Enticed by Bright Light; From David Hockney, a Show of Photocollages in Los Angeles"]. ''The New York Times''. Archived from the original on 17 April 2014. Consultat el 16 de juny de 2026.</ref> També posseïa una casa de plaja d'uns 1.643 peus quadrats (152,6 m²) en el 21039 de Pacific Coast Highway, en Malibú, que va vendre en 1999 per aproximadament 1,5 millons de dólars (1,2 millons de lliures).<ref>[https://web.archive.org/web/20181120221152/http://www.bergproperties.com/blog/artist-david-hockney-sells-1908-square-foot-house-in-los-angeles-hollywood-hills-to-his-former-lover-and-now-working-partner-and-friend-gregory-evans-/ "Artist David Hockney sells the 1,908-square-foot house in Los Angeles' Hollywood Hills to his former lover and now working partner and friend Gregory Evans for $600K"]. ''BergProperties.com''. Archived from the original on 20 November 2018.</ref> En la década de 1990, Hockney tornà en major freqüència a Yorkshire, normalment cada tres mesos, per a visitar a la seua mare,<ref name=":1">Isenberg, Barbara (6 December 2009). [https://www.latimes.com/entertainment/arts/la-ca-hockney6-2009dec06-story.html "The worlds of David Hockney"]. ''Los Angeles Times''. Archived from the original on 26 April 2014. Consultat el 16 de juny de 2026.</ref> que morí en 1999. Fins a 1997, rara volta permaneixia allí més de dos semanes,<ref name=":1" /> quan el seu amic Jonathan Silver, que patia una malaltia terminal, li animà a plasmar l'entorn local. Al principi ho va fer en pintures basades en la memòria, algunes inspirades en la seua infància. En 1998 completà la seua pintura del parage emblemàtic de Yorkshire, Garrowby Hill.<ref>Thompson, Jessie (7 February 2017). [https://www.standard.co.uk/culture/david-hockney-at-tate-britain-five-hockney-paintings-to-bring-you-joy-a3460641.html "David Hockney at Tate Britain: Five Hockney paintings to bring you joy"]. ''London Evening Standard''. Archived from the original on 31 December 2019. Consultat el 16 de juny de 2026.</ref> Hockney retornà a Yorkshire durant periodos cada volta més llarcs i, per a 2003, estava pintant el paisage ''en plein air'' tant a l'oli com a l'aquarela.<ref name=":1" />
+=== Obra ===
+Hockney experimentà en la pintura, el dibuix, el gravat, les aquareles, la fotografia i molts atres mijos, inclosos el [[fax]], la polpa de paper, aplicacions informàtiques i programes de dibuix en ''iPad''.<ref>[https://brooklynrail.org/2012/02/art/david-hockney-with-william-corwin/ "In Conversation: David Hockney with William Corwin"]. ''The Brooklyn Rail''. 1 February 2012. Consultat el 16 de juny de 2026.</ref> Els temes del seu interés comprenen des de les naturalees mortes fins a paisages, retrats d'amics, els seus gossos i escenografies per al Royal Court Theatre, Glyndebourne i el Metropolitan Opera de Nova York.<ref>Williams, S. (3 June 2026), ''British Pop Art: Hockney, Blake, and the Swinging Sixties'', NFT Publishing, p. 129</ref>
+==== Retrats ====
+Hockney tornà a la pintura de retrats a lo llarc de tota la seua carrera. Des de 1968, i durant els anys següents, realisà retrats i dobles retrats d'amics, amants i familiars, llaugerament per baix del tamany natural, en un estil realiste que captava en gran habilitat la semblança dels seus models.<ref>White, Edmund (8 September 2006). [https://www.theguardian.com/artanddesign/2006/sep/08/art1 "Sunlight, beaches, and boys"]. ''The Guardian''. London. Consultat el 16 de juny de 2026.</ref> Hockney es sentí repetidament atret pels mateixos temes: la seua família, els seus empleats, els artistes Mo McDermott i Maurice Payne, varis escritors als que havia conegut, els dissenyadors de moda Celia Birtwell i Ossie Clark (''Mr. and Mrs. Clark'' ''and Percy'', 1970–71), el comissari Henry Geldzahler, el marchant d'art Nicholas Wilder,<ref>[https://www.nytimes.com/1989/05/16/obituaries/nicholas-wilder-51-artist-and-art-dealer.html "Nicholas Wilder, 51, Artist and Art Dealer"]. ''The New York Times''. 16 May 1989. ISSN 0362-4331. Archived from the original on 12 May 2023. Consultat el 16 de juny de 2026.</ref> George Lawson i el seu amant, el ballarí de ballet Wayne Sleep, aixina com les seues relacions sentimentals a lo llarc dels anys, entre ells Peter Schlesinger i Gregory Evans.<ref>White, Edmund (8 September 2006). [https://www.theguardian.com/artanddesign/2006/sep/08/art1 "Sunlight, beaches and boys"]. ''The Guardian''. London. Consultat el 16 de juny de 2026.</ref> Potser més que a tots ells, Hockney va recórrer a la seua pròpia figura any rere any, creant més de 300 autorretrats.<ref>[https://web.archive.org/web/20190727084550/https://thedavidhockneyfoundation.org/series/self-portraits "The David Hockney Foundation: Self Portraits"]. Archived from the original on 27 July 2019.</ref>
+De 1999 a 2001, Hockney utilisà una cambra lúcida per a les seues investigacions en història de l'art, aixina com en el seu propi treball en l'estudi.<ref>Weschler, Lawrence (24 January 2000). [https://www.newyorker.com/magazine/2000/01/31/the-looking-glass "The Looking Glass"]. ''The New Yorker''. ISSN 0028-792X. Archived from the original on 19 April 2018. Consultat el 16 de juny de 2026.</ref> <ref>Marr, Andrew (6 October 2001). [https://www.theguardian.com/theobserver/2001/oct/07/featuresreview.review1 "What the eye didn't see..."] ''The Guardian''. Archived from the original on 25 September 2015. Consultat el 16 de juny de 2026.</ref> En este antic dispositiu òptic creà més de 200 dibuixos d'amics, familiars i de sí mateix.<ref>[https://www.theguardian.com/theobserver/2000/feb/06/focus.news "Portrait of the artist as a cheat"]. ''The Guardian''. 6 February 2000. ISSN 0261-3077. Consultat el 16 de juny de 2026.</ref>
+En 2016, la ''Royal Academy'' expongué la série de Hockney titulada ''82 Portraits and 1 Still-life'', que posteriorment viajà a ''Ca’ Pesaro'' en [[Venècia]] ([[Itàlia]]), al Museu Guggenheim de [[Bilbao]] en 2017 i al Museu d'Art del Comtat de [[Los Àngeles]] en 2018.<ref>[https://myartguides.com/exhibitions/venice/david-hockney-82-portraits-and-1-still-life/ "David Hockney: 82 Portraits and 1 Still-life | My Art Guides"]. ''My Art Guides | Your Compass in the Art World''. Archived from the original on 20 January 2022. Consultat el 16 de juny de 2026.</ref> Hockney va descriure les pintures, iniciades en 2013, com a «exposicions de vint hores», ya que cada sessió durava entre sis i sèt hores durant tres dies consecutius.<ref>Cumming, Laura (3 July 2016). [https://www.theguardian.com/artanddesign/2016/jul/03/david-hockney-82-portraits-royal-academy-observer-review "David Hockney RA: 82 Portraits and 1 Still-life review – are you sitting colourfully?"]. ''The Guardian''. Consultat el 16 de juny de 2026.</ref>
+==== Gravat ====
+Hockney experimentà en el [[gravat]] ya en 1954 en una [[litografia]] titulada ''Self-Portrait'' (Autorretrato) i  treballà l'aiguafort durant la seua etapa en el RCA.<ref name=":2">Beaumont-Jones, Julia (November–December 2014). [https://web.archive.org/web/20190727090102/http://artinprint.org/review/the-rakes-progress/ "The Rake's Progress"]. ''Art in Print''. Vol. 4, no. 4. Archived from the original on 27 July 2019.</ref> Una de les seues primeres litografies, ''Fish'' ''& Chip Shop'', fon entregada a la seua tenda local de ''fish and chips'', Siga Catch, en Eccleshill, en 1954. Fon venuda en subasta en Christie's de Londres en 2017, en una estimació de 6.000 a 8.000 lliures esterlines.<ref>Brown, Mark (14 February 2017). [https://www.theguardian.com/artanddesign/2017/feb/14/david-hockney-print-fish-and-chip-shop-bradford "Pride of plaice: Hockney print that hung in Bradford chippy goes up for sale"] – via The Guardian.</ref> En 1965, el taller d'impressió Gemini G.I.L. es posà en contacte en ell per a que creara una série de litografies en temàtica de Los Àngeles. Hockney respongué creant ''The Hollywood Collection'', una série de litografies que recreaven la colecció d'art d'una estrela d'Hollywood, en la que cada peça representava una obra d'art imaginària dins d'un marc. Posteriorment, Hockney produiria moltes atres carpetes en Gemini G.I.L., entre elles ''Friends'', ''The Weather Series'' i ''Some New Prints''.<ref>[https://www.christies.com/lot/lot-5532570/?intObjectID=5532570 "David Hockney, ''A Hollywood Collection (S.A.C. 41–46; Tokyo 41–46)'' (1965)"]. ''Hockney on Paper''. London: Christie's. 17 February 2012. Archived from the original on 15 August 2020. Consultat el 17 de juny de 2026.</ref> Durant la década de 1960, va realisar vàries séries de gravats que ell considerava «relats gràfics», entre elles A ''Rake’s Progress'' (1961–1963),<ref>[https://web.archive.org/web/20190727084605/https://www.tate.org.uk/art/artworks/hockney-a-rakes-progress-65348 "'A Rake's Progress', David Hockney, 1961–3"]. ''Tate Etc''. Archived from the original on 27 July 2019. Retrieved 18 April 2018.</ref> a partir de [[William Hogarth|Hogarth]]; ''Illustrations for Fourteen Poems from C.P. Cavafy'' (1966)<ref>[https://web.archive.org/web/20190727084550/https://thedavidhockneyfoundation.org/series/illustrations-for-fourteen-poems-from-cp-cavafy "The David Hockney Foundation: Illustrations for Fourteen Poems from C.P. Cavafy"]. Archived from the original on 27 July 2019. Retrieved 18 April 2018.</ref> i ''Illustrations for Six Fairy Tals from the Brothers Grimm'' (1969).<ref>[https://web.archive.org/web/20190727090133/https://www.thedavidhockneyfoundation.org/series/illustrations-for-six-fairy-tales-from-the-brothers-grimm "The David Hockney Foundation: Illustrations for Six Fairy Tales from the Brothers Grimm"]. Archived from the original on 27 July 2019. Retrieved 18 April 2018.</ref> <ref name=":2" />
+En 1973, Hockney inicià una fructífera colaboració en Aldo Crommelynck, l'impressor preferit de Picasso. En el seu taller adoptà la tècnica característica del sugar lift de Crommelynck, aixina com un sistema ideat pel propi mestre consistent en colocar un marc de fusta sobre la plancha per a assegurar la separació del color. Les seues primeres obres conjuntes varen incloure ''Artist and Model'' (1973–1974) i ''Contrejour in'' ''the French Style'' (1974).<ref name=":2" /> Entre 1976 i 1977, Hockney creà ''The Blue Guitar'', una série de 20 aiguaforts, cada u dels quals ampra les tècniques de Crommelynck i està ple de referències a Picasso. El frontispici de la série menciona la doble inspiració de Hockney: «''The Blue Guitar: Etchings By David Hockney Who Was Inspired By Wallace Stevens'' ''Who Was Inspired By Pablo Picasso''».<ref>Hockney, Davis (1976–1977). "[https://web.archive.org/web/20131215063659/http://collection.britishcouncil.org/whats_on/exhibition/11/15872/object/42133 The Old Guitarist' From The Blue Guitar"]. ''British Council; Visual Arts''. Petersburg Press. Archived from the original on 15 December 2013. Retrieved 20 June 2012.</ref> Els gravats remeten a temes del poema ''The Man with the Blue Guitar'', de [[Wallace Stevens]]. Fon publicat per Petersburg Press en octubre de 1977. Eixe mateix any, Petersburg també publicà un llibre en el que les imàgens anaven acompanyades del text del poema.<ref>Hockney, David; Stevens, Wallace (1 January 1977). ''The Blue Guitar: Etchings By David Hockney Who Was Inspired By Wallace Stevens Who Was Inspired By Pablo Picasso''. Petersburg Ltd. ISBN <bdi>978-0-902825-03-1</bdi>.</ref>
+En l'estiu de 1978, Hockney s'estajà durant sis semanes en el seu amic, l'impressor Ken Tyler, en l'estudi d'est en Nova York, Tyler Graphics Ltd. Tyler invità a Hockney a provar una nova tècnica en polpa de paper líquida. El procés consistia en pintar en el propi paper, per lo que l'artiste devia fer-ho manualment. Cada image es convertia en una obra única, a mig camí entre el gravat i la pintura. En sis semanes, Hockney creà un total de 29 obres en una série de 17 girasols i piscines.<ref>[https://www.archeus.com/artists/art-for-sale/hockney-sunflower "David Hockney| Sunflower| Paper Pools series| Archeus / Post-Modern"]. ''www.archeus.com''. Archived from the original on 21 April 2021. Consultat el 17 de juny de 2026.</ref> Moltes de les obres són molt similars entre sí, diferenciant-se per canvis en l'elecció del color i en la seua aplicació. Algunes estan coloreades únicament en polpa de paper, mentres que unes atres utilisen pintura en aerosol per a conseguir certs detalls.<ref>[https://www.hockney.com/works/etcetera/pools "Paper Pulp: Etcetera: Works | David Hockney"]. ''www.hockney.com''. Retrieved 19 September 2022.</ref>
+Algunes d'atres carpetes de gravats de Hockney inclouen ''Home Made Prints'' (1986),<ref>[https://web.archive.org/web/20190727084553/https://thedavidhockneyfoundation.org/series/home-made-prints "The David Hockney Foundation: Home Made Prints"]. Archived from the original on 27 July 2019. Retrieved 18 April 2018.</ref> ''Recent Etchings'' (1998) i ''Moving Focus'' (1984–1986),<ref>[https://web.archive.org/web/20190727084548/https://thedavidhockneyfoundation.org/series/moving-focus "The David Hockney Foundation: Moving Focus"]. Archived from the original on 27 July 2019. Retrieved 18 April 2018.</ref> que conté litografies relacionades en ''A Walk Around the Hotel Courtyard'', Acatlán. Una retrospectiva dels seus gravats, que va incloure «dibuixos per ordenador» impresos en màquines de [[fax]] i impressores d'injecció de tinta, s'exhibí en la Dulwich Picture Gallery de Londres del 5 de febrer a l'11 de maig de 2014 i en el Bowes Museum, en el comtat de Durham, del 7 de juny al 28 de setembre de 2014, junt en una publicació complementària, Hockney, Printmaker, de Richard Lloyd.<ref name=":2" />
+==== ''Fotocollages'' ====
+Al començament de la década de 1980, Hockney escomençà a realisar ''fotocollages'' —que en les seues primeres exploracions dins dels seus àlbums personals denominava «''joiners''»—,<ref>Hockney on Photography: Conversations with Paul Joyce (1988) [[Especial:FontsDeLlibres/0224024841|ISBN 0-224-02484-1]]</ref> primer utilisant còpies Polaroid i posteriorment impressions en color de 35 mm revelades comercialment. Utilisant múltiples còpies d'un mateix motiu, Hockney organisava un mosaic per a crear una image composta.<ref>Joyce, Paul (2008). ''Hockney on Art''. Library Association. ISBN <bdi>978-0-85365-639-5</bdi>.</ref> Ya que les fotografies es prenen des de diferents perspectives i en moments llaugerament distints, el resultat eren obres en afinitat en el cubisme. Un dels principals objectius de Hockney era analisar la manera en que funciona la visió humana. Algunes peces són paisages, com ''Pearblossom Highway #2'',<ref>[https://www.getty.edu/art/collection/person/103KQS "David Hockney"]. ''The J. Paul Getty Museum Collection''. Archived from the original on 24 January 2023. Consultat el 18 de juny de 2026.</ref> <ref>[http://www.ibiblio.org/wm/paint/auth/hockney/hockney.pearblossom-highway.jpg "Image of Pearblossom Highway"]. Archived from the original on 22 August 2015. Consultat el 18 de juny de 2026.</ref> mentres que unes atres són retrats, entre ells ''Kasmin 1982'' i ''My Mother, Bolton Abbey, 1982''.<ref>[https://www.artchive.com/artwork/my-mother-bolton-abbet-david-hockney/ "Image of photocollage ''My Mother, Bolton Abbey'', 1982"]. Archived from the original on 23 September 2015. Consultat el 18 de juny de 2026.</ref> <ref>[https://web.archive.org/web/20130606021421/http://www.newyorksocialdiary.com/contributors/artset/images/11_18_04/kasmin.jpg "Image of Kasmin 1982"]. Archived from the original on 6 June 2013.</ref>
+Aplegà a l'idea dels «''joiners''» de manera accidental. A finals de la década de 1960, observà que els fotógrafs utilisaven cambres en lents gran angular; no li agradaven les fotografies resultants perque semblaven algo distorsionades. Mentres treballava en una pintura d'una sala d'estar i un terrat en Los Àngeles, va prendre fotos Polaroid de la sala i les fon pegant, sense intenció de que constituïren una composició per sí mateixes. En observar la composició final, es donà conte de que creava una narrativa, com si l'espectador es desplaçara per l'habitació. Despuix d'este descobriment, començà a treballar més en la fotografia, deixant de pintar durant un temps per a dedicar-se exclusivament a esta nova tècnica.<ref>Hockney, David; Howgate, Sarah; Shapiro, Barbara Stern; Glazebrook, Mark; Livingstone, Marco; White, Edmund; Boston, Museum of Fine Arts; Art, Los Angeles County Museum of; gallery (Londres), National portrait (1 January 2006), ''David Hockney: Portraits'', Yale University Press, p. 68, [[Especial:FontsDeLlibres/9780300117547|ISBN 978-0-300-11754-7]]</ref>
+En el temps, també descobrí lo que no podia captar en una lent, afirmant: «La fotografia pareix funcionar prou be per al retrat, o pot fer-ho. Pero no pot mostrar-te l'espai, que és l'essència del paisage. A lo manco per a mi. Ni tan sols [[Ansel Adams]] pot preparar-te realment per a lo que és Yosemite quan travesses eixe túnel i sals a l'atre costat».<ref>Weschler, Lawrence (2008). ''True to Life: Twenty-Five Years of Conversations with David Hockney''. University of California Press. p. 110. ISBN <bdi>978-0-520-25879-2</bdi>.</ref> Frustrat en les llimitacions de la fotografia i el seu enfocament «d'un sol ull», tornà a la pintura.<ref>Joyce, Paul (2008). ''Hockney on Art''. Little, Brown. ISBN <bdi>978-1-4087-0157-7</bdi>.</ref>
+== Atres mijos i tecnologia ==
+En decembre de 1985, Hockney utilisà el Quantel Paintbox, un ordenador que permetia a l'artiste dibuixar directament sobre la pantalla. L'obra resultant fon presentada en una série de la BBC titulada ''Painting with Light'', que mostrava el treball de varis artistes. Entre 1999 i 2001, la seua germana Margaret començà a experimentar en la fotografia digital, l'escanejat i l'impressió per ordenador, realisant especialment imàgens de flors per mig de l'escaneig d'un chicotet gerro japonés i flors fresques.<ref>Hockney, Margaret (2017). ''My Mother is not Your Mother''. Salts Mill. pp. 204–207.</ref> En 2003, estava experimentant en Photoshop, escanejant flors d'estiu i construint imàgens per capes que Margaret imprimia en una impressora A3.<ref>Hockney, Margaret (2017). ''My Mother is not Your Mother''. Salts Mill. p. 214.</ref> En 2004, Hockney fon a quedar-se en Margaret i ella li ajudà a escanejar el seu quadern d'esbossos de paisages de Yorkshire, i pronte començà a utilisar una ''tablet'' Wacom i un llapis directament en Photoshop.<ref>Hockney, Margaret (2017). ''My Mother is not Your Mother''. Salts Mill. p. 216.</ref>
+A partir de 2009, Hockney pintà centenars de retrats, naturalees mortes i paisages utilisant l'aplicació lliure i de còdic obert<ref>[https://github.com/tougher/Brushes "GitHub – tougher/Brushes: Painting app for the iPhone and iPad"]. GitHub. Archived from the original on 6 January 2026. Consultat el 18 de juny de 2026.</ref> ''Brushes Redux''<ref>Berry, Elizabeth (27 March 2023). [https://www.thecollector.com/fascinating-ipad-drawings-by-david-hockney/ "David Hockney: The iPad Procreate Artist"]. Archived from the original on 6 August 2025. Consultat el 18 de juny de 2026.</ref> per a iPhone<ref>Weschler, Lawrence (22 October 2009). [https://www.nybooks.com/articles/2009/10/22/david-hockneys-iphone-passion/ "David Hockney's iPhone Passion"]. ''New York Review of Books''. ISSN 0028-7504. Archived from the original on 24 January 2023. Consultat el 18 de juny de 2026.</ref> i iPad,<ref name=":3">Gayford, Martin (26 April 2010). [https://web.archive.org/web/20121104093541/http://www.bloomberg.com/news/2010-04-25/david-hockney-s-ipad-doodles-evoke-high-tech-stained-glass-martin-gayford.html "David Hockney's IPad Doodles Resemble High-Tech Stained Glass"]. ''Bloomberg News''. Archived from the original on 4 November 2012.</ref> que a sovint enviava als seus amics.<ref name=":3" /> En 2010 i 2011, Hockney visità el [[Parc Nacional de Yosemite]] per a dibuixar els seus paisages en el seu iPad.<ref>Wullschlager, Jackie (13 January 2012). [https://www.ft.com/content/5554f4ee-3c4e-11e1-8d72-00144feabdc0 "Blue-sky painting"]. ''Financial Times''. Archived from the original on 24 January 2023. Consultat el 18 de juny de 2026.</ref> Utilisà un iPad en el disseny d'una vidriera per a l'Abadia de Westminster que celebrava el regnat de la reina Isabel II. Inaugurada en setembre de 2018, la Queen’s Window es troba en el transept nort de l'abadia i presenta una escena de flors d'espí ambientada en Yorkshire.<ref>[https://www.bbc.com/news/uk-england-45650539 "Westminster Abbey Queen's Window by David Hockney revealed"]. ''BBC News''. 26 September 2018. Archived from the original on 24 January 2023. Consultat el 18 de juny de 2026.</ref>
+De 2010 a 2014, Hockney creà películes multicàmara utilisant entre tres i díhuit càmares per a registrar una mateixa escena. Filmà el paisage de Yorkshire en distintes estacions, a malabaristes i ballarins, aixina com les seues pròpies exposicions en el de Young Museum i en la Royal Academy of Arts.<ref>Gayford, Martin. [https://www.technologyreview.com/2011/08/23/191848/the-minds-eye/ "The Mind's Eye"]. ''MIT Technology Review''. Consultat el 18 de juny de 2026.</ref> Els seus primers ''fotocollages'' influiren en la seua transició cap a un atre mig, la fotografia digital. En 2014, combinà centenars de fotografies per a crear «dibuixos fotogràfics» en múltiples punts de vista de grups dels seus amics.<ref>[https://www.architecturaldigest.com/story/david-hockney-paintings-and-photographs "David Hockney Plays with Perspective in an L.A. Exhibition"]. ''Architectural Digest''. Archived from the original on 19 April 2018. Consultat el 18 de juny de 2026.</ref> Hockney va reprendre este procés en 2017, esta volta utilisant el més alvançat programa de fotogrametria Agisoft PhotoScan, que li permetia unir i reorganisar mils de fotos. Les imàgens resultants foren impreses com a enormes murals fotogràfics i s'exhibiren en la Pastura Gallery i en el LACMA en 2018.<ref>Weschler, Lawrence (2018). ''David Hockney : something new in painting (and photography) [and even printing]''. New York: Pace Gallery. ISBN <bdi>978-1-948701-03-7</bdi>. OCLC 1030918605.</ref>
 == Referències ==
 <references />
+[[Categoria:Biografies]]
+[[Categoria:Pintors]]