Diferència entre les revisions de "Comunitat Valenciana"
(Etiquetes: Editat en un dispositiu mòvil Editat en la versió web per a mòvils Edició mòvil alvançada) |
Sense resum d'edició |
||
| (No es mostren 27 edicions intermiges d'5 usuaris) | |||
| Llínea 46: | Llínea 46: | ||
La '''Comunitat Valenciana''' o '''Regne de Valéncia''' o simplement '''Valéncia''' és una [[nacionalitat històrica]] que se conforma com a [[comunitat autònoma]] [[Espanya|espanyola]] situada a l'est de la [[Península Ibèrica]] i banyada pel [[mar Mediterràneu]]. Està dividida administrativament en les províncies d'[[província d'Alacant|Alacant]], [[província de Castelló|Castelló]], i [[província de Valéncia|Valéncia]]. Llimita al nort en [[Catalunya]] i [[Aragó]], a l'oest en [[Castella-La Mancha]] i [[Aragó]], i al sur en la [[Regió de Múrcia]]. | La '''Comunitat Valenciana''' o '''Regne de Valéncia''' o simplement '''Valéncia''' és una [[nacionalitat històrica]] que se conforma com a [[comunitat autònoma]] [[Espanya|espanyola]] situada a l'est de la [[Península Ibèrica]] i banyada pel [[mar Mediterràneu]]. Està dividida administrativament en les províncies d'[[província d'Alacant|Alacant]], [[província de Castelló|Castelló]], i [[província de Valéncia|Valéncia]]. Llimita al nort en [[Catalunya]] i [[Aragó]], a l'oest en [[Castella-La Mancha]] i [[Aragó]], i al sur en la [[Regió de Múrcia]]. | ||
El territori, que coincidix en l'històric [[Regne de Valéncia]], ha rebut diverses denominacions a lo llarc del temps: a finals del [[sigle XIX]] se coneixia com: ''Regió Valenciana''. També s'utilisen els térmens "antic Regne de Valéncia" i, per abreviar, "[[Valéncia]]", encara que est últim pot portar a confusió en la [[Valéncia|ciutat de Valéncia]] o en la [[província de Valéncia]]. | El territori, que coincidix en l'històric [[Regne de Valéncia]], ha rebut diverses denominacions a lo llarc del temps: a finals del [[sigle XIX]] se coneixia com: ''Regió Valenciana''. També s'utilisen els térmens "antic Regne de Valéncia" i, per a abreviar, "[[Valéncia]]", encara que est últim pot portar a confusió en la [[Valéncia|ciutat de Valéncia]] o en la [[província de Valéncia]]. | ||
== Història == | == Història == | ||
| Llínea 116: | Llínea 116: | ||
=== Relleu === | === Relleu === | ||
[[File:Land of Valencia, NASA satellite image.jpg|thumb|Image satèlit de la Comunitat Valenciana.]] | [[File:Land of Valencia, NASA satellite image.jpg|thumb|Image satèlit de la Comunitat Valenciana.]] | ||
Ve configurat per les montanyes del nort, que pertanyen al [[Sistema Ibèric]], les serres meridionals del [[Sistema Bètic]] i les serres, altiplans i planes centrals. En el [[Maestrat]] es troba la montanya més emblemàtica de la comunitat, el [[Penyagolosa]], de 1.813 metros d'altura, considerada popularment com la més elevada, pero este honor en realitat li correspon al [[ | Ve configurat per les montanyes del nort, que pertanyen al [[Sistema Ibèric]], les serres meridionals del [[Sistema Bètic]] i les serres, altiplans i planes centrals. En el [[Maestrat]] es troba la montanya més emblemàtica de la comunitat, el [[Penyagolosa]], de 1.813 metros d'altura, considerada popularment com la més elevada, pero este honor en realitat li correspon al [[Alto de las Barracas]], en el [[Racó d'Ademús]], que ascendix fins als 1.838 metros; també en este enclavament valencià trobem el [[Esparver]] (1.747 m), [[La Creu dels Tres Regnes]] (1.555 m) i la [[Tortajada]] (1.541 m). Un atre pic de més de 1.500 metros ho trobem en terres d'[[El Comtat]] (nort d'Alacant): el [[Serra d'Aitana|pic d'Aitana]] (1.558 m). | ||
El litoral alterna tallats com la [[Serra d'Irta]] o els de la [[La Vila Joyosa]] en aiguamolls i marenys, com per eixemple la [[Ribera de Cabanes]], [[l'Albufereta d' | El litoral alterna tallats com la [[Serra d'Irta]] o els de la [[La Vila Joyosa]] en aiguamolls i marenys, com per eixemple la [[Ribera de Cabanes]], [[l'Albufereta d'Orpesa]], les Albuferes de [[parc Natural de l'Albufera|Valéncia]] i [[Albufera d'Elig|Elig]], les llacunes de [[Torrevella]] i [[Mata]], transformades en [[salines]], o la [[marjal de Pego]]; grans cordons de plages d'arena, des de [[Benicàssim]] fins a [[Almenara (Castelló)|Almenara]], des de [[Puçol]] fins a la Marina i importants formacions de dunes com [[El Saler]] de [[Valéncia]] o les de [[Guardamar]]. | ||
=== Clima === | === Clima === | ||
| Llínea 165: | Llínea 165: | ||
Els rius autòctons es caracterisen per ser rius curts, de llit irregular i escàs, conques chicotetes i gran desnivell en el seu recorregut, al nàixer en les serres pròximes a la costa. Solen presentar grans [[estiage]]s, quedant el llit completament sec, i forts creixcudes. | Els rius autòctons es caracterisen per ser rius curts, de llit irregular i escàs, conques chicotetes i gran desnivell en el seu recorregut, al nàixer en les serres pròximes a la costa. Solen presentar grans [[estiage]]s, quedant el llit completament sec, i forts creixcudes. | ||
Al nort estan els rius [[Sénia]], | Al nort estan els rius [[Sénia]], llimítrof en [[Catalunya]], el [[Cérvol]] i el [[Cervera]]. Naixen en el [[Sistema Ibèric]] i el seu cabal és escàs i aprofitat per al regadiu. | ||
En la plana litoral del [[golf de Valéncia]] aboquen les seues aigües el [[Palància]], el [[Serpis]], este últim denominat també riu d'[[Alcoy]], i els chicotets rius [[riu Girona|Girona]] i [[Gorgos]] o [[Xaló]]. Tots estos rius, junt en el [[Túria]] i al [[Xúquer]], conformen la major plana aluvial del territori valencià. El [[Xúquer]] servix de divisòria entre els sistemes | En la plana litoral del [[golf de Valéncia]] aboquen les seues aigües el [[Palància]], el [[Serpis]], este últim denominat també riu d'[[Alcoy]], i els chicotets rius [[riu Girona|Girona]] i [[Gorgos]] o [[Xaló]]. Tots estos rius, junt en el [[Túria]] i al [[Xúquer]], conformen la major plana aluvial del territori valencià. El [[Xúquer]] servix de divisòria entre els sistemes | ||
| Llínea 214: | Llínea 214: | ||
|} | |} | ||
La '''Comunitat Valenciana''' és, en 5.057.353 habitants ([[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya|INE]] [[2020]]),<ref>[http://www.ine.es/prensa/np503. | La '''Comunitat Valenciana''' és, en 5.057.353 habitants ([[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya|INE]] [[2020]]),<ref>[http://www.ine.es/prensa/np503.pdf Alvarenç del Padró Municipal a 1 de giner de 2008], [[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya|Institut Nacional d'Estadística]].</ref> la quarta comunitat autònoma d'[[Espanya]] per població, i representa el 10,70% de la població nacional. | ||
Tradicionalment, La població valenciana es concentrava en localitats i zones de cultiu a la ribera dels rius més importants ([[Xúquer]], [[Túria]], [[Segura]], [[Vinalopó]]), aixina com en poblacions costaneres importants en ports, segons les activitats agrícoles o comercials. Les poblacions més importants solien ser, més antigament, [[Sagunt]] o [[Dénia]], durant gran part de la seua història, [[Valéncia]], [[Alacant]], [[Xàtiva]], [[Oriola]], [[Elig]], [[Gandia]], o [[Vilarreal]] i, més recentment, [[Alzira]] i [[Castelló de la Plana]]. | Tradicionalment, La població valenciana es concentrava en localitats i zones de cultiu a la ribera dels rius més importants ([[Xúquer]], [[Túria]], [[Segura]], [[Vinalopó]]), aixina com en poblacions costaneres importants en ports, segons les activitats agrícoles o comercials. Les poblacions més importants solien ser, més antigament, [[Sagunt]] o [[Dénia]], durant gran part de la seua història, [[Valéncia]], [[Alacant]], [[Xàtiva]], [[Oriola]], [[Elig]], [[Gandia]], o [[Vilarreal]] i, més recentment, [[Alzira]] i [[Castelló de la Plana]]. | ||
| Llínea 225: | Llínea 225: | ||
{| {{tablabonita}} | {| {{tablabonita}} | ||
!bgcolor=black colspan=20 style="color:White;"|Evolució demogràfica de la Comunitat Valenciana i <br />percentage respecte al total nacional<ref>Font: [[Població de fet]] segons l'[[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya]]. Senyes disponibles en [http://www.ine.es/revistas/cifraine/cifine3. | !bgcolor=black colspan=20 style="color:White;"|Evolució demogràfica de la Comunitat Valenciana i <br />percentage respecte al total nacional<ref>Font: [[Població de fet]] segons l'[[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya]]. Senyes disponibles en [http://www.ine.es/revistas/cifraine/cifine3.df INE. Cens de 1857,] [https://commons.wikimedia.org/wiki/Image:Evoluci%C3%B3n_Poblaci%C3%B3n_Provincias_Espa%C3%B1a_1787_-_1900.Pdf Població d'Espanya per províncies des de 1787 a 1900,] [http://www.ine.es/inebase2/llegir.jsp?L=0&divi=DPOH&his=0 Series de població de fet a Espanya des de 1900 a 1991,] i [http://www.ine.es/inebase2/leer.jsp?L=0&divi=DPOP&his=0 Series de població d'Espanya des de 1996.]</ref> | ||
|- | |- | ||
! !! [[1857]] !! [[1887]] !! [[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] | ! !! [[1857]] !! [[1887]] !! [[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] | ||
| Llínea 305: | Llínea 305: | ||
=== Festes === | === Festes === | ||
*Febrer: A finals de febrer o principi de març (sobre el tercer Domingo de Pasqua), se celebren les [[Festes de la Magdalena]], en [[Castelló de la Plana]]. | * Febrer: A finals de febrer o principi de març (sobre el tercer Domingo de Pasqua), se celebren les [[Festes de la Magdalena]], en [[Castelló de la Plana]]. | ||
*Març: Les [[Falles]] en honor a [[Sant Josep]] el [[19 de març]] (es celebren per tota la geografia valenciana). | * Març: Les [[Falles]] en honor a [[Sant Josep]] el [[19 de març]] (es celebren per tota la geografia valenciana). | ||
*Abril: En tots els municipis valencians: festes de [[Semana Santa]] i el dilluns de [[Pasqua]], moment en qué és tradicional per a alçar al vol una cometa (''envolar l'estel''), i menjar-se la ''Mona de Pasqua''. | * Abril: En tots els municipis valencians: festes de [[Semana Santa]] i el dilluns de [[Pasqua]], moment en qué és tradicional per a alçar al vol una cometa (''envolar l'estel''), i menjar-se la ''Mona de Pasqua''. | ||
*Abril: A finals de mes se celebren les festes de [[Moros i Cristians]]: de [[Alcoy]], en el [[Vall d'Albaida]], en [[La Vila Joyosa]] (''el desembarc''), en el [[comtat]], en les comarques del [[Vinalopó]] i de la [[Horta Sur]], etc. | * Abril: A finals de mes se celebren les festes de [[Moros i Cristians]]: de [[Alcoy]], en el [[Vall d'Albaida]], en [[La Vila Joyosa]] (''el desembarc''), en el [[comtat]], en les comarques del [[Vinalopó]] i de la [[Horta Sur]], etc. | ||
*Abril: Festes i representacions, en diversos pobles i ciutats, de [[Sant Vicent Ferrer]], patró valencià, aixina com escenificacions del [[Tractat de Torrella]]. | * Abril: Festes i representacions, en diversos pobles i ciutats, de [[Sant Vicent Ferrer]], patró valencià, aixina com escenificacions del [[Tractat de Torrella]]. | ||
*Juny: [[Fogueres de Sant Joan]], en [[Alacant]] del 20 al 24 de juny. | * Juny: [[Fogueres de Sant Joan]], en [[Alacant]] del 20 al 24 de juny. | ||
*Agost: [[Misteri d'Elig]], durant el dia de l'Assunció de la Mare de Deu, el [[14 d'agost]]. | * Agost: [[Misteri d'Elig]], durant el dia de l'Assunció de la Mare de Deu, el [[14 d'agost]]. | ||
*Agost: La ''Tomatina'' de [[Bunyol (Valéncia)|Bunyol]] l'últim dimecres d'agost. | * Agost: La ''Tomatina'' de [[Bunyol (Valéncia)|Bunyol]] l'últim dimecres d'agost. | ||
*Agost: [[La Cordà|La Cordà de Paterna]] a finals d'agost. | * Agost: [[La Cordà|La Cordà de Paterna]] a finals d'agost. | ||
*Setembre: Les [[Festes de la Mare de Deu de la Salut d'Algemesí]], a principis de setembre, i [[Semana Taurina d'Algemesí|la Semana Taurina]] a finals del mateix mes. | * Setembre: Les [[Festes de la Mare de Deu de la Salut d'Algemesí]], a principis de setembre, i [[Semana Taurina d'Algemesí|la Semana Taurina]] a finals del mateix mes. | ||
*La ''Festa de la Verema'' de [[Requena]] i [[Utiel]] a finals d'agost o principis de setembre. | * La ''Festa de la Verema'' de [[Requena]] i [[Utiel]] a finals d'agost o principis de setembre. | ||
* També són populars les festes en qué el bou és el protagoniste (''bous al carrer'', ''bou embolat'', etc.), sobretot en les comarques de l'interior, sent les més conegudes els ''bous a la mar'' en [[Dénia]], el ''torico de la corda'' en [[Chiva]], o les festes de [[Sogorp]]. | * També són populars les festes en qué el bou és el protagoniste (''bous al carrer'', ''bou embolat'', etc.), sobretot en les comarques de l'interior, sent les més conegudes els ''bous a la mar'' en [[Dénia]], el ''torico de la corda'' en [[Chiva]], o les festes de [[Sogorp]]. | ||
*Octubre: La Fira i Festes de ''[[Gandia]] '' (3 d'octubre), tradicionalment anuncia el seu escomençament el tio de la porra. Es pot fruir allí d'un mercat renaixentiste, representacions de la família Borja, fruir de la gastronomia en la plaça "del mosset", actuacions artístiques a peu de carrer en tot el centre històric i de les atraccions en el recint firal. | * Octubre: La Fira i Festes de ''[[Gandia]] '' (3 d'octubre), tradicionalment anuncia el seu escomençament el tio de la porra. Es pot fruir allí d'un mercat renaixentiste, representacions de la família Borja, fruir de la gastronomia en la plaça "del mosset", actuacions artístiques a peu de carrer en tot el centre històric i de les atraccions en el recint firal. | ||
*Octubre: La ''[[Mocaorà]] '', en la Ciutat de [[Valéncia]] i contornada, que té lloc cada [[9 d'octubre]], dia de [[Sant Donís]], i dia de la '''Comunitat Valenciana'''. | * Octubre: La ''[[Mocaorà]] '', en la Ciutat de [[Valéncia]] i contornada, que té lloc cada [[9 d'octubre]], dia de [[Sant Donís]], i dia de la '''Comunitat Valenciana'''. | ||
*Novembre: La Fira de Tots Sants, en [[Cocentaina]] i que té lloc cada any entorn de l'1 de novembre. Es tracta d'una de les fires més importants de la '''comunitat valenciana''' l'orige del qual es remonta a l'any [[1346]] | * Novembre: La Fira de Tots Sants, en [[Cocentaina]] i que té lloc cada any entorn de l'1 de novembre. Es tracta d'una de les fires més importants de la '''comunitat valenciana''' l'orige del qual es remonta a l'any [[1346]] | ||
Les bandes de música són una gran tradició valenciana, ya que en quasi tots els seus pobles i ciutats existix almenys una d'estes agrupacions musicals, arribant alguns a tindre fins a tres. Moltes d'estes bandes tenen un prestigi i calitat musical reconeguts a nivell internacional, arribant a contar moltes d'elles en més de 125 músics d'alt nivell. La seua participació en les festes de les diferents localitats, com en les [[Falles]] o [[Moros i Cristians]], en els seus típiques marches mores, donen el toc musical característic de les festes valencianes. | Les bandes de música són una gran tradició valenciana, ya que en quasi tots els seus pobles i ciutats existix almenys una d'estes agrupacions musicals, arribant alguns a tindre fins a tres. Moltes d'estes bandes tenen un prestigi i calitat musical reconeguts a nivell internacional, arribant a contar moltes d'elles en més de 125 músics d'alt nivell. La seua participació en les festes de les diferents localitats, com en les [[Falles]] o [[Moros i Cristians]], en els seus típiques marches mores, donen el toc musical característic de les festes valencianes. | ||
| Llínea 325: | Llínea 325: | ||
Una característica, present en la pràctica majoria de les celebracions en tots els racons de la comunitat és l'us extensiu de la pólvora, utilisada tant en les festes oficials ([[mascletà]], trabucs dels [[moros i cristians]], [[cordà]] i [[traca|traques]].) com en els acontenyiments de qualsevol tipos: batejos, bodes, comunions, carreres motociclistes, etc. | Una característica, present en la pràctica majoria de les celebracions en tots els racons de la comunitat és l'us extensiu de la pólvora, utilisada tant en les festes oficials ([[mascletà]], trabucs dels [[moros i cristians]], [[cordà]] i [[traca|traques]].) com en els acontenyiments de qualsevol tipos: batejos, bodes, comunions, carreres motociclistes, etc. | ||
Les festes de moltes localitats de la '''Comunitat Valenciana''' se centren en la solta de bous i vaquetes per un recint tancat en barreres, que comprén els carrers més cèntrics del poble o ciutat. Les caps són torejades pels mossos, que efectuen retalls, esquivaments, etc.. És també característic el [[bou embolat]], que consistix a colocar unes boles d'estopa encesa per mig de l'ocupació d'uns ferros | Les festes de moltes localitats de la '''Comunitat Valenciana''' se centren en la solta de bous i vaquetes per un recint tancat en barreres, que comprén els carrers més cèntrics del poble o ciutat. Les caps són torejades pels mossos, que efectuen retalls, esquivaments, etc.. És també característic el [[bou embolat]], que consistix a colocar unes boles d'estopa encesa per mig de l'ocupació d'uns ferros nomenats aparells, que es coloquen en les astes de l'animal. Estes festes taurines atrauen gran cantitat de gent de les poblacions pròximes i el seu ambient és de gran sarau. | ||
=== Gastronomia === | === Gastronomia === | ||
| Llínea 411: | Llínea 411: | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||
*[[Real Senyera]] | * [[Real Senyera]] | ||
*[[Història de la Comunitat Valenciana]] | * [[Història de la Comunitat Valenciana]] | ||
*[[Llengua valenciana]] | * [[Llengua valenciana]] | ||
*[[Història contemporànea de la llengua valenciana]] | * [[Història contemporànea de la llengua valenciana]] | ||
*[[Himne oficial de la Comunitat Valenciana]] | * [[Himne oficial de la Comunitat Valenciana]] | ||
*[[9 d'Octubre]] | * [[9 d'Octubre]] | ||
*[[Generalitat Valenciana]] | * [[Generalitat Valenciana]] | ||
*[[Geografia de la Comunitat Valenciana]] | * [[Geografia de la Comunitat Valenciana]] | ||
*[[Comarques de la Comunitat Valenciana]] | * [[Comarques de la Comunitat Valenciana]] | ||
*[[Demografia de la Comunitat Valenciana]] | * [[Demografia de la Comunitat Valenciana]] | ||
*[[Valencians]] | * [[Valencians]] | ||
*[[Anex:Municipis de la Comunitat Valenciana]] | * [[Anex:Municipis de la Comunitat Valenciana]] | ||
== Referències == | == Referències == | ||
{{Reflist}} | {{Reflist}} | ||
* [https://www.mites.gob.es/es/sec_trabajo/ccncc/H_Enlaces/ccaa/Valencia/index.htm «Comunidad Autónoma de Valencia. Ministerio de Trabajo y Economía Social». www.mites.gob.es] | |||
* Cortes Valencianas (10 de abril de 2006). Generalidad Valenciana, ed. «Estatuto de Autonomía de la Comunidad Valenciana (2006)» | |||
* [https://www.lasprovincias.es/prensa/20070410/cultura/edad-balansiya_20070410.html «La “edad de oro” de Balansiya». Las Provincias. 10 de abril de 2007] | |||
* Pérez Puche, Francisco (2009). Valencia 1909 exposición regional. Valencia: Ayuntamiento de Valencia. p. 333. ISBN 9788484842804 | |||
* [https://www.comunitatvalenciana.com/es/inicio «Portal Oficial de Turismo de la Comunidad Valenciana». Agencia Valenciana de Turismo (2013). Generalidad Valenciana] | |||
* Sanchis Duato, Enrique; Fos Causera, Mariano; Bordón Ferré, Yolanda (2003). Ecosistemas mediterráneos. Valencia: Universitat Politècnica de Valéncia. pp. 87-88. ISBN 84-9705-444-X | |||
* Solaz Albert, Rafael (2009). La exposición regional valenciana de 1909. Valencia: Ayuntamiento de Valencia. p. 254. ISBN 9788484842828 | |||
* «Toponimia». Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Ciencias. Editorial Prensa Valenciana. 2009 | |||
== Bibliografia == | |||
* Cabanes Pecourt, M.D.; Ferrer Navarro, R (1979). Libre del Repartiment del Regne de Valéncia. Anúbar Ediciones. ISBN 9788470131240 | |||
* Coscollá Sanz, Vicente (2003). La Valencia musulmana. Valencia, Carena Editors. ISBN 84-87398-75-8 | |||
* Dauksis Ortola, Sonia (2002). Universitat de València, Ajuntament de Valéncia, ICARO, Universitat Politècnica de Valéncia, ed. Historia de la ciudad II. Territorio, sociedad y patrimonio: Una visión arquitectónica de la historia de la ciudad de Valencia. Valéncia: Servici de publicacions de la Universitat de Valéncia. ISBN 9788437054315 | |||
* Hernando Serra, María Pilar (2004). El ayuntamiento de Valencia y la invasión napoleónica. Valencia: Publicaciones de la Universidad de Valencia. ISBN 978-84-370-5998-3 | |||
* Lorente Pinazo, Jorge (2008). Urbanismo en la Comunidad Valenciana. Homenaje a José Luis Lorente Tallada. Valencia, Tirant lo Blanch - Homenajes y Congresos. ISBN 978-84-9876-346-1 | |||
* Puerto Ferre, Teresa, y Culla Hernández, Joan Ignaci (2007). Cronología Histórica de la Lengua Valenciana. Valéncia: Diputació de Valéncia. ISBN 84-7795-470-4 | |||
* Sorribes, Josep, ed. (2009). Valencia 1957-2007: De la riada a la Copa del América. Valencia: Publicacions de la Universitat de Valéncia. p. 156. ISBN 978-84-370-7732-1 | |||
* Tortosa, Paco; Prósper, Pepa (2009). La Albufera. Guía para descubrir el parque natural. Valencia, Publicacions de la Universitat de Valéncia. p. 232. ISBN 978-84-370-7399-6 | |||
* Ubieto Arteta, Antonio (1979). Orígenes del Reino de Valencia. Zaragoza. ISBN 84-7013-154-0 | |||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
{{commonscat|Land of Valencia}} | {{commonscat|Land of Valencia}} | ||
*[https://www.gva.es Portal web Generalitat Valenciana] | * [https://www.gva.es Portal web Generalitat Valenciana] | ||
*[https://www.comunitatvalenciana.com Portal web Turisme Comunitat Valenciana] | * [https://www.comunitatvalenciana.com Portal web Turisme Comunitat Valenciana] | ||
*[https://www. | * [https://www.diputacionalicante.es/ Diputació d'Alacant] | ||
*[https://www.dipcas.es Diputació de Castelló] | * [https://www.dipcas.es Diputació de Castelló] | ||
*[https://www. | * [https://www.dival.es Diputació de Valéncia] | ||
*[ | * [https://pegv.gva.es/ Institut Valencià d'Estadística] | ||
{{Regne de Valéncia}} | {{Regne de Valéncia}} | ||
{{Comarques de la Comunitat Valenciana}} | |||
{{Capitals comarques}} | |||
{{Comunitats Autònomes d'Espanya}} | {{Comunitats Autònomes d'Espanya}} | ||
{{Llista artículs destacats}} | |||
[[Categoria:Geografia de la Comunitat Valenciana]] | [[Categoria:Geografia de la Comunitat Valenciana]] | ||
[[Categoria:Comunitat Valenciana]] | [[Categoria:Comunitat Valenciana]] | ||