Diferència entre les revisions de "Comunitat Valenciana"
Text reemplaça - ' limítrof' a ' llimítrof' |
Sense resum d'edició |
||
| (No es mostren 2 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 46: | Llínea 46: | ||
La '''Comunitat Valenciana''' o '''Regne de Valéncia''' o simplement '''Valéncia''' és una [[nacionalitat històrica]] que se conforma com a [[comunitat autònoma]] [[Espanya|espanyola]] situada a l'est de la [[Península Ibèrica]] i banyada pel [[mar Mediterràneu]]. Està dividida administrativament en les províncies d'[[província d'Alacant|Alacant]], [[província de Castelló|Castelló]], i [[província de Valéncia|Valéncia]]. Llimita al nort en [[Catalunya]] i [[Aragó]], a l'oest en [[Castella-La Mancha]] i [[Aragó]], i al sur en la [[Regió de Múrcia]]. | La '''Comunitat Valenciana''' o '''Regne de Valéncia''' o simplement '''Valéncia''' és una [[nacionalitat històrica]] que se conforma com a [[comunitat autònoma]] [[Espanya|espanyola]] situada a l'est de la [[Península Ibèrica]] i banyada pel [[mar Mediterràneu]]. Està dividida administrativament en les províncies d'[[província d'Alacant|Alacant]], [[província de Castelló|Castelló]], i [[província de Valéncia|Valéncia]]. Llimita al nort en [[Catalunya]] i [[Aragó]], a l'oest en [[Castella-La Mancha]] i [[Aragó]], i al sur en la [[Regió de Múrcia]]. | ||
El territori, que coincidix en l'històric [[Regne de Valéncia]], ha rebut diverses denominacions a lo llarc del temps: a finals del [[sigle XIX]] se coneixia com: ''Regió Valenciana''. També s'utilisen els térmens "antic Regne de Valéncia" i, per abreviar, "[[Valéncia]]", encara que est últim pot portar a confusió en la [[Valéncia|ciutat de Valéncia]] o en la [[província de Valéncia]]. | El territori, que coincidix en l'històric [[Regne de Valéncia]], ha rebut diverses denominacions a lo llarc del temps: a finals del [[sigle XIX]] se coneixia com: ''Regió Valenciana''. També s'utilisen els térmens "antic Regne de Valéncia" i, per a abreviar, "[[Valéncia]]", encara que est últim pot portar a confusió en la [[Valéncia|ciutat de Valéncia]] o en la [[província de Valéncia]]. | ||
== Història == | == Història == | ||
| Llínea 118: | Llínea 118: | ||
Ve configurat per les montanyes del nort, que pertanyen al [[Sistema Ibèric]], les serres meridionals del [[Sistema Bètic]] i les serres, altiplans i planes centrals. En el [[Maestrat]] es troba la montanya més emblemàtica de la comunitat, el [[Penyagolosa]], de 1.813 metros d'altura, considerada popularment com la més elevada, pero este honor en realitat li correspon al [[Alto de las Barracas]], en el [[Racó d'Ademús]], que ascendix fins als 1.838 metros; també en este enclavament valencià trobem el [[Esparver]] (1.747 m), [[La Creu dels Tres Regnes]] (1.555 m) i la [[Tortajada]] (1.541 m). Un atre pic de més de 1.500 metros ho trobem en terres d'[[El Comtat]] (nort d'Alacant): el [[Serra d'Aitana|pic d'Aitana]] (1.558 m). | Ve configurat per les montanyes del nort, que pertanyen al [[Sistema Ibèric]], les serres meridionals del [[Sistema Bètic]] i les serres, altiplans i planes centrals. En el [[Maestrat]] es troba la montanya més emblemàtica de la comunitat, el [[Penyagolosa]], de 1.813 metros d'altura, considerada popularment com la més elevada, pero este honor en realitat li correspon al [[Alto de las Barracas]], en el [[Racó d'Ademús]], que ascendix fins als 1.838 metros; també en este enclavament valencià trobem el [[Esparver]] (1.747 m), [[La Creu dels Tres Regnes]] (1.555 m) i la [[Tortajada]] (1.541 m). Un atre pic de més de 1.500 metros ho trobem en terres d'[[El Comtat]] (nort d'Alacant): el [[Serra d'Aitana|pic d'Aitana]] (1.558 m). | ||
El litoral alterna tallats com la [[Serra d'Irta]] o els de la [[La Vila Joyosa]] en aiguamolls i marenys, com per eixemple la [[Ribera de Cabanes]], [[l'Albufereta d' | El litoral alterna tallats com la [[Serra d'Irta]] o els de la [[La Vila Joyosa]] en aiguamolls i marenys, com per eixemple la [[Ribera de Cabanes]], [[l'Albufereta d'Orpesa]], les Albuferes de [[parc Natural de l'Albufera|Valéncia]] i [[Albufera d'Elig|Elig]], les llacunes de [[Torrevella]] i [[Mata]], transformades en [[salines]], o la [[marjal de Pego]]; grans cordons de plages d'arena, des de [[Benicàssim]] fins a [[Almenara (Castelló)|Almenara]], des de [[Puçol]] fins a la Marina i importants formacions de dunes com [[El Saler]] de [[Valéncia]] o les de [[Guardamar]]. | ||
=== Clima === | === Clima === | ||
| Llínea 305: | Llínea 305: | ||
=== Festes === | === Festes === | ||
*Febrer: A finals de febrer o principi de març (sobre el tercer Domingo de Pasqua), se celebren les [[Festes de la Magdalena]], en [[Castelló de la Plana]]. | * Febrer: A finals de febrer o principi de març (sobre el tercer Domingo de Pasqua), se celebren les [[Festes de la Magdalena]], en [[Castelló de la Plana]]. | ||
*Març: Les [[Falles]] en honor a [[Sant Josep]] el [[19 de març]] (es celebren per tota la geografia valenciana). | * Març: Les [[Falles]] en honor a [[Sant Josep]] el [[19 de març]] (es celebren per tota la geografia valenciana). | ||
*Abril: En tots els municipis valencians: festes de [[Semana Santa]] i el dilluns de [[Pasqua]], moment en qué és tradicional per a alçar al vol una cometa (''envolar l'estel''), i menjar-se la ''Mona de Pasqua''. | * Abril: En tots els municipis valencians: festes de [[Semana Santa]] i el dilluns de [[Pasqua]], moment en qué és tradicional per a alçar al vol una cometa (''envolar l'estel''), i menjar-se la ''Mona de Pasqua''. | ||
*Abril: A finals de mes se celebren les festes de [[Moros i Cristians]]: de [[Alcoy]], en el [[Vall d'Albaida]], en [[La Vila Joyosa]] (''el desembarc''), en el [[comtat]], en les comarques del [[Vinalopó]] i de la [[Horta Sur]], etc. | * Abril: A finals de mes se celebren les festes de [[Moros i Cristians]]: de [[Alcoy]], en el [[Vall d'Albaida]], en [[La Vila Joyosa]] (''el desembarc''), en el [[comtat]], en les comarques del [[Vinalopó]] i de la [[Horta Sur]], etc. | ||
*Abril: Festes i representacions, en diversos pobles i ciutats, de [[Sant Vicent Ferrer]], patró valencià, aixina com escenificacions del [[Tractat de Torrella]]. | * Abril: Festes i representacions, en diversos pobles i ciutats, de [[Sant Vicent Ferrer]], patró valencià, aixina com escenificacions del [[Tractat de Torrella]]. | ||
*Juny: [[Fogueres de Sant Joan]], en [[Alacant]] del 20 al 24 de juny. | * Juny: [[Fogueres de Sant Joan]], en [[Alacant]] del 20 al 24 de juny. | ||
*Agost: [[Misteri d'Elig]], durant el dia de l'Assunció de la Mare de Deu, el [[14 d'agost]]. | * Agost: [[Misteri d'Elig]], durant el dia de l'Assunció de la Mare de Deu, el [[14 d'agost]]. | ||
*Agost: La ''Tomatina'' de [[Bunyol (Valéncia)|Bunyol]] l'últim dimecres d'agost. | * Agost: La ''Tomatina'' de [[Bunyol (Valéncia)|Bunyol]] l'últim dimecres d'agost. | ||
*Agost: [[La Cordà|La Cordà de Paterna]] a finals d'agost. | * Agost: [[La Cordà|La Cordà de Paterna]] a finals d'agost. | ||
*Setembre: Les [[Festes de la Mare de Deu de la Salut d'Algemesí]], a principis de setembre, i [[Semana Taurina d'Algemesí|la Semana Taurina]] a finals del mateix mes. | * Setembre: Les [[Festes de la Mare de Deu de la Salut d'Algemesí]], a principis de setembre, i [[Semana Taurina d'Algemesí|la Semana Taurina]] a finals del mateix mes. | ||
*La ''Festa de la Verema'' de [[Requena]] i [[Utiel]] a finals d'agost o principis de setembre. | * La ''Festa de la Verema'' de [[Requena]] i [[Utiel]] a finals d'agost o principis de setembre. | ||
* També són populars les festes en qué el bou és el protagoniste (''bous al carrer'', ''bou embolat'', etc.), sobretot en les comarques de l'interior, sent les més conegudes els ''bous a la mar'' en [[Dénia]], el ''torico de la corda'' en [[Chiva]], o les festes de [[Sogorp]]. | * També són populars les festes en qué el bou és el protagoniste (''bous al carrer'', ''bou embolat'', etc.), sobretot en les comarques de l'interior, sent les més conegudes els ''bous a la mar'' en [[Dénia]], el ''torico de la corda'' en [[Chiva]], o les festes de [[Sogorp]]. | ||
*Octubre: La Fira i Festes de ''[[Gandia]] '' (3 d'octubre), tradicionalment anuncia el seu escomençament el tio de la porra. Es pot fruir allí d'un mercat renaixentiste, representacions de la família Borja, fruir de la gastronomia en la plaça "del mosset", actuacions artístiques a peu de carrer en tot el centre històric i de les atraccions en el recint firal. | * Octubre: La Fira i Festes de ''[[Gandia]] '' (3 d'octubre), tradicionalment anuncia el seu escomençament el tio de la porra. Es pot fruir allí d'un mercat renaixentiste, representacions de la família Borja, fruir de la gastronomia en la plaça "del mosset", actuacions artístiques a peu de carrer en tot el centre històric i de les atraccions en el recint firal. | ||
*Octubre: La ''[[Mocaorà]] '', en la Ciutat de [[Valéncia]] i contornada, que té lloc cada [[9 d'octubre]], dia de [[Sant Donís]], i dia de la '''Comunitat Valenciana'''. | * Octubre: La ''[[Mocaorà]] '', en la Ciutat de [[Valéncia]] i contornada, que té lloc cada [[9 d'octubre]], dia de [[Sant Donís]], i dia de la '''Comunitat Valenciana'''. | ||
*Novembre: La Fira de Tots Sants, en [[Cocentaina]] i que té lloc cada any entorn de l'1 de novembre. Es tracta d'una de les fires més importants de la '''comunitat valenciana''' l'orige del qual es remonta a l'any [[1346]] | * Novembre: La Fira de Tots Sants, en [[Cocentaina]] i que té lloc cada any entorn de l'1 de novembre. Es tracta d'una de les fires més importants de la '''comunitat valenciana''' l'orige del qual es remonta a l'any [[1346]] | ||
Les bandes de música són una gran tradició valenciana, ya que en quasi tots els seus pobles i ciutats existix almenys una d'estes agrupacions musicals, arribant alguns a tindre fins a tres. Moltes d'estes bandes tenen un prestigi i calitat musical reconeguts a nivell internacional, arribant a contar moltes d'elles en més de 125 músics d'alt nivell. La seua participació en les festes de les diferents localitats, com en les [[Falles]] o [[Moros i Cristians]], en els seus típiques marches mores, donen el toc musical característic de les festes valencianes. | Les bandes de música són una gran tradició valenciana, ya que en quasi tots els seus pobles i ciutats existix almenys una d'estes agrupacions musicals, arribant alguns a tindre fins a tres. Moltes d'estes bandes tenen un prestigi i calitat musical reconeguts a nivell internacional, arribant a contar moltes d'elles en més de 125 músics d'alt nivell. La seua participació en les festes de les diferents localitats, com en les [[Falles]] o [[Moros i Cristians]], en els seus típiques marches mores, donen el toc musical característic de les festes valencianes. | ||
| Llínea 411: | Llínea 411: | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||
*[[Real Senyera]] | * [[Real Senyera]] | ||
*[[Història de la Comunitat Valenciana]] | * [[Història de la Comunitat Valenciana]] | ||
*[[Llengua valenciana]] | * [[Llengua valenciana]] | ||
*[[Història contemporànea de la llengua valenciana]] | * [[Història contemporànea de la llengua valenciana]] | ||
*[[Himne oficial de la Comunitat Valenciana]] | * [[Himne oficial de la Comunitat Valenciana]] | ||
*[[9 d'Octubre]] | * [[9 d'Octubre]] | ||
*[[Generalitat Valenciana]] | * [[Generalitat Valenciana]] | ||
*[[Geografia de la Comunitat Valenciana]] | * [[Geografia de la Comunitat Valenciana]] | ||
*[[Comarques de la Comunitat Valenciana]] | * [[Comarques de la Comunitat Valenciana]] | ||
*[[Demografia de la Comunitat Valenciana]] | * [[Demografia de la Comunitat Valenciana]] | ||
*[[Valencians]] | * [[Valencians]] | ||
*[[Anex:Municipis de la Comunitat Valenciana]] | * [[Anex:Municipis de la Comunitat Valenciana]] | ||
== Referències == | == Referències == | ||
| Llínea 449: | Llínea 449: | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
{{commonscat|Land of Valencia}} | {{commonscat|Land of Valencia}} | ||
*[https://www.gva.es Portal web Generalitat Valenciana] | * [https://www.gva.es Portal web Generalitat Valenciana] | ||
*[https://www.comunitatvalenciana.com Portal web Turisme Comunitat Valenciana] | * [https://www.comunitatvalenciana.com Portal web Turisme Comunitat Valenciana] | ||
*[https://www.diputacionalicante.es/ Diputació d'Alacant] | * [https://www.diputacionalicante.es/ Diputació d'Alacant] | ||
*[https://www.dipcas.es Diputació de Castelló] | * [https://www.dipcas.es Diputació de Castelló] | ||
*[https://www.dival.es Diputació de Valéncia] | * [https://www.dival.es Diputació de Valéncia] | ||
*[https://pegv.gva.es/ Institut Valencià d'Estadística] | * [https://pegv.gva.es/ Institut Valencià d'Estadística] | ||
{{Regne de Valéncia}} | {{Regne de Valéncia}} | ||