Diferència entre les revisions de "Penó de la Conquista"
Sense resum d'edició |
|||
| (No es mostra una edició intermija d'un usuari) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[File:Penó de la | [[File:Penó de la conquesta, Ajuntament de València.JPG|thumb|250px|Fals Penó de la conquista, Ajuntament de Valéncia]] | ||
El '''Fals Penó de la Conquista''' o '''''Fals Penó de la Conquesta'''''<ref>Arcaisme usat pel [[pancatalanisme]], segons la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]], abdós formes són normatives, pero es recomana l'única forma viva en el llenguage oral, "conquista". Segons els pancatalanistes abdós formes també són correctes, pero preferixen l'arcaisme "conquesta", és per això que dins del pancatalanisme se'l nomena "penó de la conquesta".</ref> és una bandera de llenç que es conserva en una vitrina en l'[[Archiu Municipal de Valéncia|Archiu Històric Municipal de Valéncia]]. | El '''Fals Penó de la Conquista''' o '''''Fals Penó de la Conquesta'''''<ref>Arcaisme usat pel [[pancatalanisme]], segons la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]], abdós formes són normatives, pero es recomana l'única forma viva en el llenguage oral, "conquista". Segons els pancatalanistes abdós formes també són correctes, pero preferixen l'arcaisme "conquesta", és per això que dins del pancatalanisme se'l nomena "penó de la conquesta".</ref> és una bandera de llenç que es conserva en una vitrina en l'[[Archiu Municipal de Valéncia|Archiu Històric Municipal de Valéncia]]. | ||
| Llínea 48: | Llínea 48: | ||
{{Cita|... poco después de la conquista dexó [Jaume I] colgado en la boveda de la Iglesia de S. Vicente Martir donde aun hoy permanece, y consta que es el mismo. Porque el Dotor Pedro Antonio Beuter, predicando en la santa Iglesia de Valencia, quando se celebraron las fiestas del Siglo tercero, en el año 1538 hablando en este estandarte, dixo, que entonces avia trescientos años que estava colgado en la boveda de la Iglesia de S. Vicente Martir. Y a los ultimos de Agosto del año 1638, Dionisio Dassio Racional de Valencia le mandó descolgar, y averiguo por su antigüedad y hechura, que era el mismo, de quien el Dotor Beuter avia tratado en su sermon}} | {{Cita|... poco después de la conquista dexó [Jaume I] colgado en la boveda de la Iglesia de S. Vicente Martir donde aun hoy permanece, y consta que es el mismo. Porque el Dotor Pedro Antonio Beuter, predicando en la santa Iglesia de Valencia, quando se celebraron las fiestas del Siglo tercero, en el año 1538 hablando en este estandarte, dixo, que entonces avia trescientos años que estava colgado en la boveda de la Iglesia de S. Vicente Martir. Y a los ultimos de Agosto del año 1638, Dionisio Dassio Racional de Valencia le mandó descolgar, y averiguo por su antigüedad y hechura, que era el mismo, de quien el Dotor Beuter avia tratado en su sermon}} | ||
És dir, Ortí | És dir, Ortí creïa que el Penó és el mateix que el de Jaume I simplement perque ho digué Beuter en l'any [[1538]] i també perque el Racional ''averiguó por antigüedad y hechura que era el mismo''... Autèntic método científic... Per desgràcia el voluntarisme i la credulitat romàntica d'alguns estudiosos en este sentit (Pere Maria Orts o Pau Viciano) no els tinguen igualment desenrollats quan de la Real Senyera coronada es tracta... per molt que d'esta darrera bandera es conserven inclús les factures de la seua elaboració. | ||
Son net Josep Vicent Ortí, en la descripció de les festes del centenari de l'any [[1738]] (en que es tragué, com a excepció, la Senyera de l'arca en la qual l'havien tancada despuix de la [[Guerra de Successió]], com a símbol perillós de les llibertats perdudes (les noves autoritats borbòniques), no fa més que repetir les referències de son yayo, sense afegir res més. | Son net Josep Vicent Ortí, en la descripció de les festes del centenari de l'any [[1738]] (en que es tragué, com a excepció, la Senyera de l'arca en la qual l'havien tancada despuix de la [[Guerra de Successió]], com a símbol perillós de les llibertats perdudes (les noves autoritats borbòniques), no fa més que repetir les referències de son yayo, sense afegir res més. | ||