Diferència entre les revisions de "Maria Beneyto"
Sense resum d'edició |
|||
| (No es mostra una edició intermija d'un usuari) | |||
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | | lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | ||
}} | }} | ||
'''Maria Beneyto Cuñat''' ([[Valéncia]], [[14 de maig]] de [[1920]] - [[Valéncia]], [[14 de març]] de [[2011]]) fon una escritora i poeta [[Valencians|valenciana]] d'ideologia [[Pancatalanisme|pancatalanista]], que publicà la seua obra tant en castellà com en català. | '''Maria Beneyto Cuñat''' ([[Valéncia]], [[14 de maig]] de [[1920]] - † [[Valéncia]], [[14 de març]] de [[2011]]) fon una escritora i poeta [[Valencians|valenciana]] d'ideologia [[Pancatalanisme|pancatalanista]], que publicà la seua obra tant en [[castellà]] com en [[català]]. | ||
== Biografia == | == Biografia == | ||
Maria Beneyto naixqué en la ciutat de Valéncia el 14 de maig de l'any 1920. Quan tenia tres anys es va marchar en la seua família a [[Madrit]], ciutat a on va permanéixer fins a [[1937]]. Son pare intentà provar sòrt com a autor teatral pero no tingué massa èxit. Una herència familiar va solucionar les dificultats econòmiques. | Maria Beneyto naixqué en la ciutat de Valéncia el 14 de maig de l'any 1920. Quan tenia tres anys es va marchar en la seua família a [[Madrit]], ciutat a on va permanéixer fins a l'any [[1937]]. Son pare intentà provar sòrt com a autor teatral pero no tingué massa èxit. Una herència familiar va solucionar les dificultats econòmiques. | ||
== Trayectòria lliterària == | == Trayectòria lliterària == | ||
| Llínea 26: | Llínea 26: | ||
En l'any [[1967]] publica ''La dona forta'', la seua primera novela en valencià, fon guardonada en el Premi Joan Senent en l'any [[1965]]. | En l'any [[1967]] publica ''La dona forta'', la seua primera novela en valencià, fon guardonada en el Premi Joan Senent en l'any [[1965]]. | ||
Despuix de l'edició del seu llibre titulat ''Vidre ferit de sang'' ([[1977]]) i el poc de resò obtingut, encara que guanyà el premi Ausiàs March de l'Ajuntament de Gandia, no publicaria cap llibre durant uns tretze anys. | Despuix de l'edició del seu llibre titulat ''Vidre ferit de sang'' ([[1977]]) i el poc de resò obtingut, encara que guanyà el premi Ausiàs March de l'Ajuntament de [[Gandia]], no publicaria cap llibre durant uns tretze anys. | ||
A partir de la reedició de ''La dona forta'' ([[1990]]) i la concessió del Premi de les Lletres Valencianes de [[1992]], aparegué el seu poemari ''Després de soterrada la tendresa'' ([[1993]]). Més tart, escrigué ''Elegies de pedra trencadissa'' ([[1997]]) i l'última obra seua ''Bressoleig a l'insomni de la ira'' ([[2003]]). | A partir de la reedició de ''La dona forta'' ([[1990]]) i la concessió del Premi de les Lletres Valencianes de [[1992]], aparegué el seu poemari ''Després de soterrada la tendresa'' ([[1993]]). Més tart, escrigué ''Elegies de pedra trencadissa'' ([[1997]]) i l'última obra seua ''Bressoleig a l'insomni de la ira'' ([[2003]]). | ||
| Llínea 37: | Llínea 37: | ||
== Notes == | == Notes == | ||
{{AP|Normes de Castelló}} | |||
Hi hagué un periodo de temps en que entitats valencianistes, com és el cas de [[Lo Rat Penat]], acceptaren l'acort ortogràfic de les Bases d'ortografia valenciana de [[1932]], conegudes com a [[Normes de Castelló]] fins que es donaren conter de l'engany. Eixes bases tenien com a finalitat que la llengua valenciana convergira en el català. Despuix d'uns anys, se trobà el document original, que estava en mans privades i que la Generalitat Valenciana l'adquirí. El document original que se firmà contenia 32 bases ortogràfiques -igual que l'any en que se firmaren-, quan a l'any següent es publicaren eixes bases per part de l'Ajuntament de Valéncia s'afegiren 2 bases més, en total 34, fent-se una falsetat documental. Denunciada dita falsetat documental en un artícul de l'investigador i escritor castellonenc, Domingo Gimeno (''Falsetat documental'' de 3 de febrer de 2014, publicat en la [[revista Renou]] nº 60, editada per l'[[Cardona i Vives|associació cultural Cardona i Vives de Castelló]]). També se trobaren unes cartes, en els documents de [[Salvador Guinot]], a on se comentava l'intencionalitat de dit acort, la suplantació de la llengua valenciana (Conferència titulada ''Bases per a l'unificació ortogràfica valenciana. Castelló 1932'', oferida a l'associació cultural Cardona i Vives de Castelló pel professor de llengua valenciana, [[Joan Sancho]], en l'any [[2007]]). | Hi hagué un periodo de temps en que entitats valencianistes, com és el cas de [[Lo Rat Penat]], acceptaren l'acort ortogràfic de les Bases d'ortografia valenciana de [[1932]], conegudes com a [[Normes de Castelló]] fins que es donaren conter de l'engany. Eixes bases tenien com a finalitat que la llengua valenciana convergira en el català. Despuix d'uns anys, se trobà el document original, que estava en mans privades i que la Generalitat Valenciana l'adquirí. El document original que se firmà contenia 32 bases ortogràfiques -igual que l'any en que se firmaren-, quan a l'any següent es publicaren eixes bases per part de l'Ajuntament de Valéncia s'afegiren 2 bases més, en total 34, fent-se una falsetat documental. Denunciada dita falsetat documental en un artícul de l'investigador i escritor castellonenc, Domingo Gimeno (''Falsetat documental'' de 3 de febrer de 2014, publicat en la [[revista Renou]] nº 60, editada per l'[[Cardona i Vives|associació cultural Cardona i Vives de Castelló]]). També se trobaren unes cartes, en els documents de [[Salvador Guinot]], a on se comentava l'intencionalitat de dit acort, la suplantació de la llengua valenciana (Conferència titulada ''Bases per a l'unificació ortogràfica valenciana. Castelló 1932'', oferida a l'associació cultural Cardona i Vives de Castelló pel professor de llengua valenciana, [[Joan Sancho]], en l'any [[2007]]). | ||