Diferència entre les revisions de "Maria Beneyto"

Sense resum d'edició
 
Llínea 10: Llínea 10:
| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]  
| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]  
}}
}}
'''Maria Beneyto Cuñat''' ([[Valéncia]], [[14 de maig]] de [[1920]] - [[Valéncia]], [[14 de març]] de [[2011]]) fon una escritora i poeta [[Valencians|valenciana]] d'ideologia [[Pancatalanisme|pancatalanista]], que publicà la seua obra tant en castellà com en català.
'''Maria Beneyto Cuñat''' ([[Valéncia]], [[14 de maig]] de [[1920]] - [[Valéncia]], [[14 de març]] de [[2011]]) fon una escritora i poeta [[Valencians|valenciana]] d'ideologia [[Pancatalanisme|pancatalanista]], que publicà la seua obra tant en [[castellà]] com en [[català]].


== Biografia ==
== Biografia ==


Maria Beneyto naixqué en la ciutat de Valéncia el 14 de maig de l'any 1920. Quan tenia tres anys es va marchar en la seua família a [[Madrit]], ciutat a on va permanéixer fins a [[1937]]. Son pare intentà provar sòrt com a autor teatral pero no tingué massa èxit. Una herència familiar va solucionar les dificultats econòmiques.
Maria Beneyto naixqué en la ciutat de Valéncia el 14 de maig de l'any 1920. Quan tenia tres anys es va marchar en la seua família a [[Madrit]], ciutat a on va permanéixer fins a l'any [[1937]]. Son pare intentà provar sòrt com a autor teatral pero no tingué massa èxit. Una herència familiar va solucionar les dificultats econòmiques.


== Trayectòria lliterària ==  
== Trayectòria lliterària ==  
Llínea 26: Llínea 26:
En l'any [[1967]] publica ''La dona forta'', la seua primera novela en valencià, fon guardonada en el Premi Joan Senent en l'any [[1965]].  
En l'any [[1967]] publica ''La dona forta'', la seua primera novela en valencià, fon guardonada en el Premi Joan Senent en l'any [[1965]].  


Despuix de l'edició del seu llibre titulat ''Vidre ferit de sang'' ([[1977]]) i el poc de resò obtingut, encara que guanyà el premi Ausiàs March de l'Ajuntament de Gandia, no publicaria cap llibre durant uns tretze anys.
Despuix de l'edició del seu llibre titulat ''Vidre ferit de sang'' ([[1977]]) i el poc de resò obtingut, encara que guanyà el premi Ausiàs March de l'Ajuntament de [[Gandia]], no publicaria cap llibre durant uns tretze anys.


A partir de la reedició de ''La dona forta'' ([[1990]]) i la concessió del Premi de les Lletres Valencianes de [[1992]], aparegué el seu poemari ''Després de soterrada la tendresa'' ([[1993]]). Més tart, escrigué ''Elegies de pedra trencadissa'' ([[1997]]) i l'última obra seua ''Bressoleig a l'insomni de la ira'' ([[2003]]).
A partir de la reedició de ''La dona forta'' ([[1990]]) i la concessió del Premi de les Lletres Valencianes de [[1992]], aparegué el seu poemari ''Després de soterrada la tendresa'' ([[1993]]). Més tart, escrigué ''Elegies de pedra trencadissa'' ([[1997]]) i l'última obra seua ''Bressoleig a l'insomni de la ira'' ([[2003]]).