L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Diferència entre les revisions de "Slavoj Žižek"

← Edició anterior
desferAvenza (Discussió | contribucions)
Administradors
82 edicions
VisualWikitext
Millora de l'artícul
Sense resum d'edició
 
(No se mostren 4 edicions intermiges del mateix usuari)
Llínea 55: Llínea 55:


== Pensament i posicionaments ==
== Pensament i posicionaments ==
Žižek i el seu pensament han segut descrits per numerosos comentaristes com «hegelià-lacanià».<ref>Humphreys, Joe (1 August 2020). [https://www.irishtimes.com/culture/books/slavoj-%C5%BEi%C5%BEek-joe-biden-is-long-term-the-same-catastrophe-as-trump-1.4312913 "Slavoj Žižek: 'Joe Biden is long-term the same catastrophe as Trump'"]. ''Irish Times''. Archived from the original on 13 June 2022. Consultat el 19 de juny de 2026.</ref> <ref>Butler, Rex (12 August 2015). ''[https://books.google.es/books?id=xr5cCgAAQBAJ&pg=PA14&redir_esc=y#v=onepage&q&f=false The Žižek Dictionary]''. Routledge. p. 14. ISBN <bdi>978-1-317-32443-0</bdi>.</ref> <ref>Barber, Daniel Colucciello (1 November 2011). ''[https://books.google.es/books?id=1X9JAwAAQBAJ&pg=PT27&redir_esc=y#v=onepage&q&f=false On Diaspora: Christianity, Religion, and Secularity]''. Wipf and Stock Publishers. p. 27. ISBN <bdi>978-1-62189-103-1</bdi>.</ref> <ref>Vighi, Fabio (3 May 2012). ''[https://books.google.es/books?id=QteoAwAAQBAJ&pg=PA18&redir_esc=y#v=onepage&q&f=false Critical Theory and Film: Rethinking Ideology Through Film Noir]''. Bloomsbury Publishing. p. 18. ISBN <bdi>978-1-4411-3912-2</bdi>.</ref> <ref>Vardoulakis, Dimitris (29 June 2011). ''[https://books.google.es/books?id=naBlCKjmKfsC&pg=PA225&redir_esc=y#v=onepage&q&f=false Spinoza Now]''. University of Minnesota Press. p. 225. ISBN <bdi>978-0-8166-7280-6</bdi>.</ref> En els seus inicis, Žižek afirmava que ocupava «un espai teòric articulat entorn a tres centres de gravetat: la dialèctica hegeliana, la teoria psicoanalítica lacaniana i la crítica contemporànea de l'ideologia», senyalant «la teoria de Jacques Lacan» com l'element fonamental.<ref>Žižek, Slavoj (1991). ''For They Know Not What They Do''. London & New York: Verso. p. 2.</ref> En 2010, Žižek sostingué en canvi que per a ell Hegel és més fonamental que Lacan —«Inclús Lacan és solament una ferramenta per a llegir a Hegel. Per a mi, sempre és Hegel, Hegel, Hegel»—<ref>O'Hagan, Sean (26 June 2010). [https://www.theguardian.com/culture/2010/jun/27/slavoj-zizek-living-end-times "Slavoj Žižek: interview"]. ''Guardian''. Archived from the original on 17 June 2022. Consultat el 19 de juny de 2026.</ref>, mentres que en 2019 afirmà que «per a mi, en cert sentit, tota la filosofia va ocórrer en eixos cinquanta anys» transcorreguts entre la ''Crítica de la raó pura'' (1781) de [[Immanuel Kant]] i la mort de [[Georg Wilhelm Friedrich Hegel]] (1831).<ref>Žižek, Slavoj (17 September 2019). [https://blog.oup.com/2019/09/slavoj-zizek-on-what-really-makes-him-mad/ "Slavoj Žižek on what really makes him mad"]. ''Oxford University Press''. Archived from the original on 18 September 2019. Consultat el 19 de juny de 2026.</ref> Junt als seus treballs acadèmics i teòrics, Žižek és un prolífic comentariste de l'actualitat i dels debats polítics contemporàneus.
Žižek i el seu pensament han segut descrits per numerosos comentaristes com «hegelià-lacanià».<ref name=":6">Humphreys, Joe (1 August 2020). [https://www.irishtimes.com/culture/books/slavoj-%C5%BEi%C5%BEek-joe-biden-is-long-term-the-same-catastrophe-as-trump-1.4312913 "Slavoj Žižek: 'Joe Biden is long-term the same catastrophe as Trump'"]. ''Irish Times''. Archived from the original on 13 June 2022. Consultat el 19 de juny de 2026.</ref> <ref>Butler, Rex (12 August 2015). ''[https://books.google.es/books?id=xr5cCgAAQBAJ&pg=PA14&redir_esc=y#v=onepage&q&f=false The Žižek Dictionary]''. Routledge. p. 14. ISBN <bdi>978-1-317-32443-0</bdi>.</ref> <ref>Barber, Daniel Colucciello (1 November 2011). ''[https://books.google.es/books?id=1X9JAwAAQBAJ&pg=PT27&redir_esc=y#v=onepage&q&f=false On Diaspora: Christianity, Religion, and Secularity]''. Wipf and Stock Publishers. p. 27. ISBN <bdi>978-1-62189-103-1</bdi>.</ref> <ref>Vighi, Fabio (3 May 2012). ''[https://books.google.es/books?id=QteoAwAAQBAJ&pg=PA18&redir_esc=y#v=onepage&q&f=false Critical Theory and Film: Rethinking Ideology Through Film Noir]''. Bloomsbury Publishing. p. 18. ISBN <bdi>978-1-4411-3912-2</bdi>.</ref> <ref>Vardoulakis, Dimitris (29 June 2011). ''[https://books.google.es/books?id=naBlCKjmKfsC&pg=PA225&redir_esc=y#v=onepage&q&f=false Spinoza Now]''. University of Minnesota Press. p. 225. ISBN <bdi>978-0-8166-7280-6</bdi>.</ref> En els seus inicis, Žižek afirmava que ocupava «un espai teòric articulat entorn a tres centres de gravetat: la dialèctica hegeliana, la teoria psicoanalítica lacaniana i la crítica contemporànea de l'ideologia», senyalant «la teoria de Jacques Lacan» com l'element fonamental.<ref>Žižek, Slavoj (1991). ''For They Know Not What They Do''. London & New York: Verso. p. 2.</ref> En 2010, Žižek sostingué en canvi que per a ell Hegel és més fonamental que Lacan —«Inclús Lacan és solament una ferramenta per a llegir a Hegel. Per a mi, sempre és Hegel, Hegel, Hegel»—<ref>O'Hagan, Sean (26 June 2010). [https://www.theguardian.com/culture/2010/jun/27/slavoj-zizek-living-end-times "Slavoj Žižek: interview"]. ''Guardian''. Archived from the original on 17 June 2022. Consultat el 19 de juny de 2026.</ref>, mentres que en 2019 afirmà que «per a mi, en cert sentit, tota la filosofia va ocórrer en eixos cinquanta anys» transcorreguts entre la ''Crítica de la raó pura'' (1781) de [[Immanuel Kant]] i la mort de [[Georg Wilhelm Friedrich Hegel]] (1831).<ref>Žižek, Slavoj (17 September 2019). [https://blog.oup.com/2019/09/slavoj-zizek-on-what-really-makes-him-mad/ "Slavoj Žižek on what really makes him mad"]. ''Oxford University Press''. Archived from the original on 18 September 2019. Consultat el 19 de juny de 2026.</ref> Junt als seus treballs acadèmics i teòrics, Žižek és un prolífic comentariste de l'actualitat i dels debats polítics contemporàneus.


=== Subjectivitat ===
=== Subjectivitat ===
Llínea 85: Llínea 85:


Žižek s'ha definit a sí mateixa com un «comuniste en un sentit qualificat»<ref>[https://www.democracynow.org/2008/3/11/everybody_in_the_world_except_us ''Democracy Now!'' television program online transcript] Archived 23 April 2022 at the Wayback Machine, 11 March 2008. Consultat el 19 de juny de 2026.</ref> i ha defés un «comunisme moderadament conservador».<ref>[https://jacobin.com/2020/12/slavoj-zizek-socialism-great-reset "Slavoj Žižek: We Need a Socialist Reset, Not a Corporate "Great Reset""]. ''jacobin.com''. Archived from the original on 2 November 2023. Consultat el 19 de juny de 2026.</ref> Quan intervingué en una conferència sobre ''The Idea of Communism'', aplicà (també de forma matisada) l'etiqueta de «comunista» als manifestants de ''[[Occupy Wall Street]]'':<blockquote>No són comunistes, si per «comunisme» s'entén el sistema que, en raó, va colapsar en 1990 —i recordem que els comunistes que encara estan en el poder hui dirigixen el capitalisme més desapiadat (en China)—. [...] L'únic sentit en el que els manifestants són «comunistes» és que es preocupen pels bens comuns —els bens comuns de la naturalea, del coneiximent— que estan amenaçats pel sistema. Se'ls desacredita com a somiadors, pero els verdaders somiadors són aquells que creuen que les coses poden continuar indefinidament com estan ara, en solament uns pocs canvis cosmètics. Ells no són somiadors; estan despertant d'un somi que s'està convertint en un malensomi. No estan destruint res; estan reaccionant davant cóm el sistema s'està destruint gradualment a sí mateix.<ref>Slavoj, Žižek (2013). "Answers Without Questions". In Slavoj, Žižek (ed.). ''The Idea of Communism''. Vol. 2. London & New York: Verso. pp. 198–9.</ref></blockquote>
Žižek s'ha definit a sí mateixa com un «comuniste en un sentit qualificat»<ref>[https://www.democracynow.org/2008/3/11/everybody_in_the_world_except_us ''Democracy Now!'' television program online transcript] Archived 23 April 2022 at the Wayback Machine, 11 March 2008. Consultat el 19 de juny de 2026.</ref> i ha defés un «comunisme moderadament conservador».<ref>[https://jacobin.com/2020/12/slavoj-zizek-socialism-great-reset "Slavoj Žižek: We Need a Socialist Reset, Not a Corporate "Great Reset""]. ''jacobin.com''. Archived from the original on 2 November 2023. Consultat el 19 de juny de 2026.</ref> Quan intervingué en una conferència sobre ''The Idea of Communism'', aplicà (també de forma matisada) l'etiqueta de «comunista» als manifestants de ''[[Occupy Wall Street]]'':<blockquote>No són comunistes, si per «comunisme» s'entén el sistema que, en raó, va colapsar en 1990 —i recordem que els comunistes que encara estan en el poder hui dirigixen el capitalisme més desapiadat (en China)—. [...] L'únic sentit en el que els manifestants són «comunistes» és que es preocupen pels bens comuns —els bens comuns de la naturalea, del coneiximent— que estan amenaçats pel sistema. Se'ls desacredita com a somiadors, pero els verdaders somiadors són aquells que creuen que les coses poden continuar indefinidament com estan ara, en solament uns pocs canvis cosmètics. Ells no són somiadors; estan despertant d'un somi que s'està convertint en un malensomi. No estan destruint res; estan reaccionant davant cóm el sistema s'està destruint gradualment a sí mateix.<ref>Slavoj, Žižek (2013). "Answers Without Questions". In Slavoj, Žižek (ed.). ''The Idea of Communism''. Vol. 2. London & New York: Verso. pp. 198–9.</ref></blockquote>
=== Política electoral ===
En maig de 2013, durant el ''Subversive Festival'', Žižek comentà: «Si no recolzen a [[SYRIZA]], llavors, en la meua visió del futur democràtic, tot lo que estes persones obtindran de mi [és] un billet d'anada en primera classe a un [[gulag]]». En resposta, el partit de centredreta Nova Democràcia afirmà que els comentaris de Žižek devien interpretar-se lliteralment i no de manera irònica.<ref>Mionis, Sabby (6 March 2012). [https://web.archive.org/web/20120306212641/http://www.haaretz.com/opinion/israel-must-fight-to-keep-neo-nazis-out-of-greece-s-government-1.416802 "Israel must fight to keep neo-Nazis out of Greece's government"]. ''Haaretz''. Archived from the original on 6 March 2012.</ref> <ref>[https://www.ekathimerini.com/economy/5/astra-banka-in-cyprus-linked-to-milosevic-loses-operating-license/ "Slovenian philosopher Zizek proposes 'gulag' for those who do not support SYRIZA"]. 20 May 2013. Archived from the original on 7 June 2013.</ref>
Poc abans de les eleccions presidencials franceses de 2017, Žižek afirmà que no es podia elegir entre Macron i Le Pen, argumentant que el [[neoliberalisme]] de Macron termina donant lloc al [[neofascisme]]. Açò va ser en resposta a molts sectors de l'esquerra que demanaven recolzar a Macron per a evitar una victòria de Le Pen.<ref>Žižek, Slavoj (3 May 2017). [https://www.independent.co.uk/voices/french-elections-marine-le-pen-emmanuel-macron-no-real-choice-a7714911.html "Don't Believe the Liberals – There Is No Real Choice between Le Pen and Macron"]. ''The Independent''. Archived from the original on 15 June 2017. Consultat el 22 de juny de 2026.</ref>
En 2022, Žižek expressà el seu respal al partit polític eslové Levica (L'Esquerra) en la seua quinta conferència anual.<ref>[https://www.youtube.com/watch?v=PpE6D1c8CZw "Slavoj Zizek gives support to Levica and comments on the Ukrainian crisis"], ''YouTube'', 15 March 2022, archived from the original on 3 April 2022.</ref>
==== Respal a l'elecció de Donald Trump ====
En una entrevista de 2016 en ''Channel 4'', Žižek afirmà que, de ser nortamericà, votaria per Donald Trump en les eleccions presidencials d'Estats Units de 2016:<blockquote>Estic horrorisat per ell [Trump]. Simplement pense que Hillary és el verdader perill. ... si Trump gana, abdós grans partits, republicans i demòcrates, tindrien que tornar a lo bàsic, replantejar-se a sí mateixos, i potser podrien sorgir algunes coses d'ahí. Eixa és la meua esperança desesperada, molt desesperada: que si Trump gana —escolten, Estats Units no és un Estat dictatorial, no introduirà el fascisme—, pero serà una espècie de gran despertar. Es posaran en marcha nous processos polítics, es desencadenaran. Pero soc molt conscient de que la situació és molt perillosa... simplement crec que Hillary representa esta inèrcia absoluta, la més perillosa. Perque és una guerrera de la Guerra Freda, entre atres coses, vinculada als bancs, que fingix ser socialment progressiste.<ref>[https://www.facebook.com/Channel4News/videos/10154211377601939/ "Slavoj Žižek: 'I would vote Trump'"]. Channel 4. Archived from the original on 20 January 2021. Consultat el 22 de juny de 2026 – via Facebook.</ref></blockquote>Estes postures foren caracterisades de forma despectiva com [[Acceleracionisme|acceleracionistes]] per ''Left Voice'',<ref name=":9">Steinman, Ian (4 November 2016). [https://www.leftvoice.org/from-farce-to-tragedy-zizek-endorses-trump/ "From Farce to Tragedy: Žižek Endorses Trump"]. ''Left Voice''. Archived from the original on 22 June 2022. Consultat el 22 de juny de 2026.</ref> i calificades de «regresives» per [[Noam Chomsky]].<ref>[https://network.aljazeera.net/en/pressroom/noam-chomsky-speaks-%E2%80%98upfront%E2%80%99-slams-media-coverage-criticises-third-party-voters "Noam Chomsky speaks with 'Upfront' - slams media coverage, criticises third party voters"]. ''Al Jazeera''. 24 November 2016. Archived from the original on 20 June 2022. Consultat el 22 de juny de 2026.</ref>
En 2019 i 2020, Žižek defengué les seues postures,<ref>Žižek, Slavoj (26 June 2019). [https://www.independent.co.uk/voices/trump-hillary-clinton-populist-right-left-democratic-party-civil-war-a8975121.html "Voices Was I right to back Donald Trump over Hillary Clinton? Absolutely"]. ''The Independent''. Archived from the original on 4 July 2019. Consultat el 22 de juny de 2026.</ref> afirmant que l'elecció de Trump «va crear, per primera volta en no sé quàntes décades, una verdadera esquerra nortamericana», senyalant l'impuls que donà a [[Bernie Sanders]] i [[Alexandria Ocasio-Cortez]].<ref name=":6" />
No obstant, en relació en les eleccions presidencials d'Estats Units de 2020, Žižek afirmà sentir-se «tentat de canviar la seua posició», dient que «Trump és ya una miqueta massa»<ref name=":6" />. En una atra entrevista, mantingué la seua «aposta» de 2016 de que l'elecció de Trump provocaria una reacció socialista («potser tenia raó»), pero va sostindre que «ara, en el coronavirus: no, no —no Trump. ... per difícil que em resulte dir-ho, ara diria “Biden és millor que Trump”, encara que estiga llunt de ser ideal»<ref>Valuetainment (16 May 2020). [https://www.youtube.com/watch?v=GHH96Fc0_lo&t=0s "Communist Philosopher Debates Capitalism - Slavoj Žižek"]. ''YouTube''. Archived from the original on 18 May 2022. Consultat el 22 de juny de 2026.</ref>. En el seu llibre de 2022, ''Heaven in Disorder'', Žižek seguí expressant la seua preferència per Joe Biden front a Donald Trump, afirmant que «Trump estava corroent la substància ètica de les nostres vides», mentres que Biden representa al gran capital d'una manera més cortés.<ref>Žižek, Slavoj (2022). ''Heaven in Disorder''. New York & London: OR Books. p. 119.</ref>
=== Qüestions socials ===
Les opinions de Žižek sobre qüestions socials com l'[[eurocentrisme]], l'immigració i les persones [[LGBT]] han suscitat crítiques i acusacions d'intolerància.<ref>Kapoor, Ilan (2018). "Žižek, Antagonism and Politics Now: Three Recent Controversies". ''International Journal of Žižek Studies''. '''12''' (1).</ref>
==== Europa i multiculturalisme ====
En el seu artícul de 1997 «''Multiculturalism, Or, The Cultural Logic of Multinational Capitalism''», Žižek criticà el [[multiculturalisme]] per privilegiar una perspectiva culturalment «neutral» des de la qual totes les cultures són apreheses de manera distant en la seua particularitat, ya que eixe distanciament reproduïx el procediment raciste de l'alterisació (''othering''). Aixina mateix, sosté que la fixació en identitats i lluites particulars es correspon en l'abandó de la lluita universal contra el [[Capitalisme|capitalisme global]].<ref name=":7">Žižek, Slavoj (1997). [https://newleftreview.org/issues/i225/articles/slavoj-zizek-multiculturalism-or-the-cultural-logic-of-multinational-capitalism "Multiculturalism, Or, The Cultural Logic of Multinational Capitalism"]. ''New Left Review'' (I/225) 1919: 28–51. doi:10.64590/gzu. Archived from the original on 12 November 2022. Consultat el 22 de juny de 2026.</ref>
En el seu artícul de 1998 «A Leftist Plea for "Eurocentrism», sostingué que l'esquerra deuria «socavar l'imperi global del capital no afirmant identitats particulars, sino per mig de l'afirmació d'una nova universalitat»<ref>Žižek, Slavoj (1998). "A Leftist Plea for "Eurocentrism"". ''Critical Inquiry''. '''24''' (4): 1008. [https://www.journals.uchicago.edu/doi/10.1086/448904 doi:10.1086/448904]. S2CID 211516308.</ref>, i que en esta lluita el valor universaliste europeu de la iguallibertat (terme de [[Étienne Balibar]]) deuria ocupar un lloc central, proponent «una apropiació d'esquerres del llegat europeu»<ref>Žižek, Slavoj (1998). "A Leftist Plea for "Eurocentrism"". ''Critical Inquiry''. '''24''' (4): 1006. [https://www.journals.uchicago.edu/doi/10.1086/448904 doi:10.1086/448904]. S2CID 211516308.</ref>. En atres texts, també ha defés, en llínea en [[Karl Marx|Marx]], que la destrucció per part d'Europa de tradicions no europees (per eixemple, per mig de l'imperialisme i l'esclavitut) ha obert l'espai per a una «doble lliberació», tant de la tradició com de la dominació europea.<ref>Žižek, Slavoj (2014). "The Impasses of Today's Radical Politics". ''Crisis & Critique''. '''1''': 11ff.</ref>
En el seu artícul de 2010 «The Two Zizeks», Nivedita Menon criticà a Žižek per centrar-se en la diferenciació com un proyecte colonial, ignorant que l'assimilació també ho va ser; aixina mateix, li va reprochar privilegiar el llegat cristià de l'Ilustració europea com algo neutral, «lliure dels marcadors culturals que afecten fatalment a totes les demés religions».<ref>Menon, Nivedita (7 January 2010). [https://web.archive.org/web/20100116065758/http://kafila.org/2010/01/07/the-two-zizeks/ "The Two Zizeks"]. ''KAFILA – Collective explorations since 2006''. Archived from the original on 16 January 2010.</ref> David Pavón Cuéllar, propenc a Žižek, també ho criticà.<ref>Pavón-Cuéllar, D. (2020). [https://zizekstudies.org/index.php/IJZS/article/view/1193/1225 "Žižek, universalismo y colonialismo: doce tesis para no aceptarlo todo"] (pdf). ''International Journal of Žižek Studies'' (in Spanish). '''14''' (3): 1–22. Archived from the original on 1 April 2022. Consultat el 22 de juny de 2026.</ref>
A mitan de la década de 2010, entorn a la qüestió de l'eurocentrisme, es produí una disputa entre Žižek i [[Walter Mignolo]]. En ella, Mignolo (recolzant un artícul anterior d'[[Hamid Dabashi]],<ref>Dabashi, Hamid. [https://www.aljazeera.com/opinions/2013/1/15/can-non-europeans-think/ "Can non-Europeans think?]". ''Aljazeera''. Archived from the original on 16 November 2022. Consultat el 22 de juny de 2026.</ref> que qüestionava la centralitat de filòsofs europeus com Žižek, criticat a la seua volta per [[Michael Marder]]<ref>Marder, Micheal. [https://www.aljazeera.com/opinions/2013/4/13/a-post-colonial-comedy-of-errors/ "A post-colonial comedy of errors"]. ''Aljazeera''. Archived from the original on 16 November 2022. Consultat el 22 de juny de 2026.</ref>) sostingué que la lluita decolonial devia oblidar-se de la filosofia europea, supostament seguint a [[Frantz Fanon]].<ref>Mignolo, Walter D. [https://www.aljazeera.com/opinions/2013/2/19/yes-we-can-non-european-thinkers-and-philosophers/ "Yes, we can: Non-European thinkers and philosophers"]. ''Aljazeera''. Archived from the original on 16 November 2022. Consultat el 22 de juny de 2026.</ref> En resposta, Žižek senyalà les influències intelectuals europees de Fanon, aixina com la seua resistència a ser encasellat dins de la tradició negra, i afirmà seguir a Fanon en este punt.<ref>Žižek, Slavoj (2014). "The Impasses of Today's Radical Politics". ''Crisis & Critique''. '''1''': 9ff.</ref> En el seu llibre ''Can Non-Europeans Think?'' (prologat per Mignolo), Dabashi també criticà a Žižek per privilegiar Europa;<ref>Dabashi, Hamid (2015). ''Can Non-Europeans Think?''. London: Zed Books. p. 1ff. ISBN <bdi>978-1783604227</bdi>.</ref> Žižek argumentà que Dabashi ho tergiversa de manera difamatòria i caricaturesca per mig d'atribucions errònees,<ref name=":8">Žižek, Slavoj (5 August 2016). [https://thephilosophicalsalon.com/a-reply-to-my-critics/ "A Reply to My Critics"]. ''The Philosophical Salon''. Archived from the original on 7 August 2016. Consultat el 22 de juny de 2026.</ref> una crítica respalada per [[Ilan Kapoor]].<ref name=":7" />
==== Qüestions transgènero ====
En el seu artícul de 2016 «''The Sexual Is Political''», Žižek sostingué que tots els subjectes, de la mateixa manera que els subjectes transgènero, estan en desacort en la posició sexual que se'ls assigna. Per a Žižek, qualsevol intent d'escapar d'este antagonisme és fals i utòpic; per això, rebuja tant l'intent reaccionari d'impondre violentament una fixació sexual com l'intent «posgenèrico» d'escapar per complet de la fixació sexual. Alinea este últim en el «transgenerisme», que, segons ell, no descriu adequadament el comportament dels subjectes transgènero reals, els qui busquen un «lloc estable a on poder reconéixer-se» (per eixemple, un bany que confirme la seua identitat). Žižek propon, en canvi, un tercer tipo de bany: un bany «DE GÈNERO GENERAL» que representaria el fet de que abdós posicions sexuals (Žižek insistix en la «dualitat» inevitable del panorama sexual) carixen d'algo i, per tant, no conseguixen representar adequadament als subjectes que les adopten.<ref>Žižek, Slavoj (August 2016). [https://thephilosophicalsalon.com/the-sexual-is-political/ "The Sexual Is Political"]. ''The Philosophical Salon''. Archived from the original on 3 August 2016. Consultat el 23 de juny de 2026.</ref>
En el seu artícul de 2019 «''Transgender dogma is naive and incompatible with Freud''», Žižek sostingué que existix «una tensió en l'ideologia LGBT+ entre el constructivisme social i (alguna forma de) determinisme biològic», entre l'idea de que el gènero és una construcció social i l'idea de que el gènero és essencial i pre-social. Conclou l'ensaig en una «solució freudiana» a este assucac:<blockquote>…l'identitat sexual psíquica és una elecció, no un fet biològic, pero no és una elecció conscient que el subjecte puga repetir i transformar de manera lúdica. És una elecció inconscient que precedix a la constitució del subjecte i que, com a tal, és formadora de la subjectivitat, lo que significa que el canvi d'esta elecció implica la transformació radical del portador de dita elecció.<ref>Žižek, Slavoj (31 May 2019). [https://spectatorworld.com/book-and-art/transgender-dogma-naive-freud/ "Transgender dogma is naive and incompatible with Freud"]. ''The Spectator''. Archived from the original on 30 November 2022.</ref></blockquote>[[Che Gossett]] criticà a Žižek pel seu us del terme «transgenerisme», al que calificà de «patologisant», a lo llarc de l'artícul de 2016, aixina com per escriure «sobre la subjectivitat trans en tal autoritat assumida, ignorant per complet les veus dels teòrics trans (acadèmics i activistes)». També ho criticà per supostament afirmar que una visió «futurista» subjaent al cridat «transgenerisme», ignorant l'opressió present.<ref>Gossett, Che (13 September 2016). [https://lareviewofbooks.org/article/zizeks-transgender-trouble/ "Žižek's Trans/gender Trouble"]. ''LA Review of Books''. Archived from the original on 6 May 2022. Consultat el 23 de juny de 2026.</ref> Sam Warren Miell i Chris Coffman, abdós en inclinament psicoanalític, han criticat per separat a Žižek per confondre el transgenerisme en el posgenerisme; Miell criticà ademés l'artícul de 2014 per reproduir clichés homòfops i transfòbics (inclosa la menció de Žižek del matrimoni entre espècies com una possible «demanda antidiscriminatòria»), aixina com per un us indegut de la teoria lacaniana; Coffman sostingué que Žižek deuria haver dialogat en els estudis trans lacanians contemporàneus, lo que hauria mostrat que els discursos psicoanalítics i transgènero estan alineats, no en oposició.<ref>Miell, Sam Warren (3 August 2016). [https://differentcolouredhats.wordpress.com/2016/08/03/slavoj-zizek-is-wrong-about-stuff/ "Slavoj Žižek is wrong about stuff"]. Archived from the original on 19 October 2022. Consultat el 23 de juny de 2026; Coffman, Chris (2022). Queer Traversals. London: Bloomsbury. p. 98. ISBN 9781350200005.</ref> En resposta al títul de l'artícul de 2019, [[McKenzie Wark]] manà fer camisetes en la bandera transgènero i l'inscripció «''Incompatible with'' ''Freud''».<ref>Erlij, Evelyn. [https://palabrapublica.uchile.cl/2019/07/31/mckenzie-wark-reinventing-the-future/ "McKenzie Wark: reinventing the future"]. Archived from the original on 30 November 2022.</ref>
Žižek defengué el seu artícul de 2016 en dos texts posteriors. El primer aborda supostes interpretacions errònees de la seua postura,<ref name=":8" /> mentres que el segon constituïx una defensa més extensa (front a Miell) de l'aplicació de la teoria lacaniana en l'artícul,<ref>Žižek, Slavoj (14 August 2016). [https://thephilosophicalsalon.com/reply-to-my-critics-part-two/ "A Reply to My Critics, Part Two"]. ''The Philosophical Salon''. Archived from the original on 3 November 2016. Consultat el 23 de juny de 2026.</ref> a la que Miell respongué a la seua volta.<ref>Miell, Sam Warren (15 August 2016). [https://differentcolouredhats.wordpress.com/2016/08/15/interrogating-the-peres-version-a-response-to-slavoj-zizek/ "Interrogating the père's version: a response to Slavoj Žižek"]. Archived from the original on 8 May 2022. Consultat el 23 de juny de 2026.</ref> Douglas Lain també defengué a Žižek, afirmant que el context deixa clar que Žižek «no s'opon a la lluita de les persones LGBTQ», sino que més be critica «una ideologia lliberal falsa que establix els térmens de la lluita LGBTQ», «una certa ideologia posmoderna utòpica que pretén eliminar tots els llímits, eliminar totes les dicotomies, anar més allà de les normes perque l'imposició d'un llímit és patriarcal i opresiu».<ref>Lain, Douglas (25 January 2017). [https://thoughtcatalog.com/doug-lain/2017/01/the-fate-of-slavoj-zizek/ "The Fate of Slavoj Žižek"]. ''Thought Catalog''. Archived from the original on 11 June 2022. Consultat el 23 de juny de 2026.</ref>
En un artícul de 2023 per a ''Compact'', Žižek adoptà una postura en general negativa respecte a l'accés a bloquejadors de la pubertat per a jóvens trans, i en contra de que adults trans siguen enviats a presons concordes en el seu gènero, citant el cas d'[[Illa Bryson]], a qui es va referir com «una persona que s'identifica com a dòna que utilisa el seu pene per a violar a dos dònes». Žižek atribuí abdós qüestions a la ''[[Woke|wokeness]]'' (tema més ampli de l'artícul).<ref>Žižek, Slavoj (22 February 2023). [https://www.compactmag.com/article/wokeness-is-here-to-stay/ "Wokeness Is Here To Stay"]. ''Compact Magazine''. Consultat el 23 de juny de 2026.</ref> <ref>Zelle, Melanie (2 March 2023). [https://swarthmorephoenix.com/2023/03/02/zizek-has-lost-the-plot/ "Žižek Has Lost the Plot"]. ''The Swarthmore Phoenix''. Archived from the original on 13 May 2023. Consultat el 23 de juny de 2026.</ref>
=== Relacions exteriors ===
En 2013, Žižek mantingué correspondència en l'activista russa encarcerada i membre de ''[[Pussy Riot]]'', [[Nadezhda Tolokonnikova]].<ref>Žižek, Slavoj; Tolokonnikova, Nadezhda (15 November 2013). [https://www.theguardian.com/music/2013/nov/15/pussy-riot-nadezhda-tolokonnikova-slavoj-zizek "Nadezhda Tolokonnikova of Pussy Riot's prison letters to Slavoj Žižek"]. ''The Guardian''. Archived from the original on 13 December 2016. Consultat el 23 de juny de 2026.</ref><blockquote>Tots els cors clapien per vosatres mentres es vos percebia com una versió més de la protesta lliberal-democràtica contra l'Estat autoritari. En el moment en que va quedar clar que rebujàveu el capitalisme global, informar sobre ''Pussy Riot'' es va tornar molt més ambigu.</blockquote>Criticà les intervencions militars occidentals en països en desenroll i va escriure que fon l'intervenció militar de 2011 en Líbia «la que va sumir al país en el caos» i que l'invasió d'Iraq liderada per Estats Units «va crear les condicions per al sorgiment» de l'[[Estat Islàmic]].<ref>[https://inthesetimes.com/article/slavoj-zizek-european-refugee-crisis-and-global-capitalism "Slavoj Zizek: We Can't Address the EU Refugee Crisis Without Confronting Global Capitalism"]. ''In These Times''. 9 September 2015. Archived from the original on 1 October 2022. Consultat el 23 de juny de 2026.</ref>
Žižek considera que [[China]] és una [[Capitalisme autoritari|combinació de capitalisme i autoritarisme]] en les seues formes extremes, i que el [[Partit Comuniste Chinenc]] és el millor protector dels interessos dels capitalistes. Des de la [[Revolució Cultural]] fins a la reforma i obertura, «el propi [[Mao Tse-Tung|Mao]] creà les condicions ideològiques per al ràpit desenrolle capitaliste en destruir el teixit de la societat tradicional».<ref>Slavoj Zizek (19 July 2021). [https://english.hani.co.kr/arti/english_edition/english_editorials/1004153.html "Is China's communism just another name for authoritarian capitalism?"]. ''Hankyoreh''. Archived from the original on 31 August 2023. Consultat el 23 de juny de 2026.</ref><blockquote>És el capitalisme, una i atra volta, el que emergix com l'única alternativa, l'única forma d'alvançar i la força dinàmica del canvi quan la vida social queda atrapada en alguna forma fixa. Hui en dia, el capitalisme és molt més revolucionari que l'esquerra tradicional, obsessionada en protegir els antics guanys de l'[[Estat del benestar]]. N'hi ha prou en considerar quànt ha canviat el capitalisme la textura mateixa de les nostres societats en les últimes décades.</blockquote>En 2016, Žižek criticà la reticència de l'esquerra política a criticar a [[Cuba]] per una suposta llealtat a [[Fidel Castro]], argumentant que l'embargament nortamericà contra Cuba no podia ser l'únic responsable de la seua crisis econòmica. També va defendre als immigrants cubans en Estats Units, escrivint: «¿quin dret té un típic esquerrà occidental de classe mija… a despreciar a un cubà que decidí abandonar Cuba no solament per desencant polític, sino també per la pobrea?». No obstant, també expressà simpatia per la [[Revolució cubana]] i va confiar que s'alcançara «un compromís raonable» entre la democratisació i el manteniment del socialisme.<ref>Zizek, Slavoj (29 November 2016). [https://inthesetimes.com/article/the-left-fidelity-castration-slavoj-zizek-fidel-castro-cuba-che-communism "Slavoj Zizek: The Left's Fidelity to Castro-ation"]. ''In These Times''. Consultat el 23 de juny de 2026.</ref>
En un artícul d'opinió per a ''The Guardian'', Žižek argumentà a favor de brindar ple respal a [[Ucrània]] despuix de l'invasió russa i de crear una [[OTAN]] més forta com a resposta a l'agressió russa,<ref>Žižek, Slavoj (21 June 2022). [https://www.theguardian.com/commentisfree/2022/jun/21/pacificsm-is-the-wrong-response-to-the-war-in-ukraine "Pacifism is the wrong response to the war in Ukraine"]. ''The Guardian''. Archived from the original on 21 June 2022. Consultat el 23 de juny de 2026.</ref> encara que posteriorment senyalà que també seria una tragèdia per a Ucrània vincular-se al neoliberalisme occidental.<ref>Žižek, Slavoj (30 August 2022). [https://www.project-syndicate.org/commentary/ukraine-russian-occupation-or-western-neoliberal-colonization-by-slavoj-zizek-2022-08 "Ukraine's Tale of Two Colonizations"]. ''Project Syndicate''. Archived from the original on 30 August 2022. Consultat el 23 de juny de 2026.</ref> Comentant la reunió entre els presidents [[Donald Trump|Trump]] i Zelenski en febrer de 2025, afirmà: «Els ucranians estan sent retratats com si pogueren elegir la pau, pero en canvi decidiren involucrar-se en una guerra que ha desplaçat a una quarta part de la seua població, simplement pel be d'una guerra per delegació. Pero, en realitat, es tracta de la seua supervivència».<ref>Zizek, Slavoj (29 January 2025). [https://kyivindependent.com/slavoj-zizek-putin-represents-the-worst-of-a-longstanding-trend-in-russian-history/ "Slavoj Zizek: Leftists falsify the choice that Ukrainians face during wartime"]. ''Kyiv Independent'' (Interview). Interviewed by Kate Tsurkan. Consultat el 23 de juny de 2026.</ref> Comparà la lluita d'Ucrània contra els seus ocupants en la lluita dels palestins contra l'ocupació israelita.<ref>[https://jordantimes.com/opinion/slavoj-%C5%BEi%C5%BEek/ukraine-palestine-not-israel "Ukraine is Palestine, not Israel"]. ''The Jordan Times''. 15 September 2022. Archived from the original on 1 October 2022. Consultat el 23 de juny de 2026.</ref>
Despuix dels atacs del 7 d'octubre en Israel, Žižek escrigué:<ref>Žižek, Slavoj (13 October 2023). [https://www.project-syndicate.org/commentary/israel-palestine-hamas-and-hardliners-against-peace-by-slavoj-zizek-2023-10 "The Real Dividing Line in Israel-Palestine"]. ''Project Syndicate''. Consultat el 23 de juny de 2026.</ref><blockquote>Podem i devem recolzar incondicionalment el dret d'Israel a defendre's front a atacs terroristes. Pero també devem simpatisar incondicionalment en les condicions verdaderament desesperades i sense esperança que enfronten els palestins en Gaza i en els territoris ocupats. Els qui creuen que existix una «contradicció» en esta postura són precisament els qui estan bloquejant una solució.</blockquote>En abril de 2024, Žižek criticà les accions d'Israel en la Franja de Gaza, argumentant que el verdader objectiu d'Israel, encobert baix l'afirmació d'eliminar a Hamás, era anexionar tant [[Gaza]] com [[Cisjordània]].<ref>[https://www.japantimes.co.jp/commentary/2024/04/26/world/palestine-gaza-war-protests-canceled/ "The world cannot just cancel Palestine"]. ''The Japan Times''. 26 April 2024. Consultat el 23 de juny de 2026.</ref>


=== Atres ===
=== Atres ===
Žižek escrigué que el centre de convencions en el que els escritors nacionalistes eslovens celebren les seues reunions deuria ser volat pels aires, afegint: «Ya que vivim en una época sense cap sentit de l'ironia, dec afegir que no ho dic lliteralment».<ref>[https://web.archive.org/web/20130405024835/http://www.delo.si/zgodbe/sobotnapriloga/slavoj-zizek-bog-daj-da-bi-ciniki-na-oblasti-res-vedeli-kaj-pocnejo.html <nowiki>"Interview] with Žižek – part two"</nowiki>]. ''Delo'' (in Slovenian). 2 March 2013. Archived from the original on 5 April 2013.</ref>
Žižek escrigué que el centre de convencions en el que els escritors nacionalistes eslovens celebren les seues reunions deuria ser volat pels aires, afegint: «Ya que vivim en una época sense cap sentit de l'ironia, dec afegir que no ho dic lliteralment».<ref>[https://web.archive.org/web/20130405024835/http://www.delo.si/zgodbe/sobotnapriloga/slavoj-zizek-bog-daj-da-bi-ciniki-na-oblasti-res-vedeli-kaj-pocnejo.html <nowiki>"Interview] with Žižek – part two"</nowiki>]. ''Delo'' (in Slovenian). 2 March 2013. Archived from the original on 5 April 2013.</ref>
== Crítiques i controversies ==
=== Inconsistència i ambigüitat ===
Les posicions filosòfiques i polítiques de Žižek han segut descrites com a ambigües, i la seua obra ha segut criticada per no adoptar una postura coherent.<ref>Kuhn, Gabriel (2011). [https://www.alpineanarchist.org/r_anarchist_hypothesis.html "The Anarchist Hypothesis, or Badiou, Žižek, and the Anti-Anarchist Prejudice"]. ''Alpine Anarchist''. Archived from the original on 28 April 2021. Consultat el 23 de juny de 2026.</ref> Encara que ha afirmat respalar un proyecte marxiste revolucionari, la seua falta d'una visió clara sobre les possibles circumstàncies que podrien conduir a una revolució exitosa fa que no quede clar en qué consistix dit proyecte. Segons [[John Gray]] i John Holbo, la seua argumentació teòrica a sovint carix de fonament en fets històrics, lo que ho fa més provocador que perspicaç.<ref name=":10">Gray, John (12 July 2012). [https://www.nybooks.com/articles/2012/07/12/violent-visions-slavoj-zizek/ "The Violent Visions of Slavoj Žižek"]. ''New York Review of Books''. '''59''' (12). Archived from the original on 20 November 2015. Consultat el 23 de juny de 2026.</ref> <ref>Holbo, John (1 January 2004). "On Žižek and Trilling". ''Philosophy and Literature''. '''28''' (2): 430–440. [https://doi.org/10.1353%2Fphl.2004.0029 doi:10.1353/phl.2004.0029]. S2CID 170396508. <q>...an unhealthy anti-liberal is one, like Z+iz=ek, who ticks and tocks in unreflective revulsion at liberalism, pantomiming that he is de Maistre (or Abraham) or Robespierre (or Lenin) by turns, lest he look like Mill.</q></ref> <ref>Holbo, John (17 December 2010). [https://crookedtimber.org/2010/12/17/zizek-on-the-financial-collapse-and-liberalism/ "Zizek on the Financial Collapse – and Liberalism"]. ''Crooked Timbers''. Archived from the original on 4 March 2012. Consultat el 23 de juny de 2026. <q>To review: Zizek does this liberal = neoliberal thing. Which is no good. And he doesn't even have much to say about economics. And Zizek does this liberal = self-hating pc white intellectuals thing. Which is no good.</q></ref>
En una crítica molt negativa del llibre de Žižek ''Less than Nothing'', John Gray va arremetre contra ell per la seua exaltació de la violència, la seua falta de fonamentació de les seues teories en fets històrics i el seu «radicalisme informe», que, segons Gray, es declara comuniste pero carix de la convicció de que el comunisme puga aplegar a realisar-se en èxit. Gray va concloure que l'obra de Žižek, encara que entretinguda, carix de valor intelectual: «Conseguint una apariència enganyosa de substància per mig de la reiteració interminable d'una visió essencialment buida, l'obra de Žižek equival, en última instància, a menos que res».<ref name=":10" />
La negativa de Žižek a presentar una visió alternativa ha dut als seus crítics a acusar-li d'utilisar categories d'anàlisis marxistes insostenibles i de tindre una concepció de la classe pròpia del sigle XIX.<ref>Žižek, Slavoj (3 July 2012). [https://jacobin.com/2012/07/slavoj-zizek-responds-to-his-critics/ "Slavoj Zizek responds to his critics"]. ''Jacobin''. Archived from the original on 2 March 2018. Consultat el 23 de juny de 2026.</ref> Per eixemple, el posmarxiste [[Ernesto Laclau]] sostingué que «Žižek utilisa la classe com una espècie de ''[[deus ex machina]]'' per a eixercitar el paper del bo front als dimonis multiculturalistes».<ref>Butler, Judith, Ernesto Laclau and Slavoj Žižek ''Contingency, Hegemony, Universality: Contemporary Dialogues on the Left''. Verso. London, New York City 2000. pp. 202–206</ref>
En el seu llibre ''Living in the End'' ''Times'', Žižek sugerix que la crítica a les seues pròpies postures és en sí mateixa ambigua i multilateral:<blockquote>Soc atacat per ser antisemita i per difondre mentires sionistes, per ser un nacionaliste eslové encobert i un traïdor antipatriòtico a la meua nació, per ser un criptoestaliniste que defén el terror i per propagar mentires burgueses sobre el comunisme… aixina que potser, solament potser, estic en el camí correcte, el camí de la fidelitat a la llibertat.<ref>Žižek, Slavoj. ''Living in the End Times''. p. xiv.</ref></blockquote>[[Gabriel Rockhill]] escriu que, encara que Žižek és un dels intelectuals públics més visibles de l'esquerra, «podria pensar-se que el pensador en qüestió és un ideòlec de dretes promogut per ''[[Think tank|think tanks]]'' imperialistes i per l'aparat de seguritat nacional d'Estats Units», basant-se en el seu [[eurocentrisme]] declarat,<ref>Žižek, Slavoj (Summer 1998). [https://www.journals.uchicago.edu/doi/10.1086/448904 "A Leftist Plea for "Eurocentrism""]. ''Critical Inquiry''. '''24''' (4): 988–1009. [https://www.journals.uchicago.edu/doi/10.1086/448904 doi:10.1086/448904]. ISSN 0093-1896.</ref> el seu respal a la campanya presidencial de [[Donald Trump]] en 2016,<ref name=":9" /> els seus atacs als proyectes de «socialisme realment existent» en [[Cuba]] i [[China]], i la seua afinitat en el [[thatcherisme]].<ref>[http://news.bbc.co.uk/2/hi/programmes/hardtalk/8374940.stm "Slavoj Zizek: Communism "A total failure""]. ''bbc.co.uk''. BBC News. 4 November 2009.</ref> <ref>Rockhill, Gabriel (2 January 2023). [https://www.counterpunch.org/2023/01/02/capitalisms-court-jester-slavoj-zizek/ "Capitalism's Court Jester: Slavoj Žižek"]. ''CounterPunch.org''. Consultat el 23 de juny de 2026.</ref>
=== Confusió estilística ===
Žižek ha segut criticat pel seu estil caòtic i no sistemàtic: Harpham descriu el seu estil com «una successió d'unitats inconexes organisades en seqüències arbitràries que requerixen una atenció esporàdica i discontínua».<ref>Harpham [https://www.uchicago.edu/research/jnl-crit-inq/issues/v29/v29n3.harpham1.html "Doing the Impossible: Slavoj Žižek and the End of Knowledge"] [https://web.archive.org/web/20120330100325/http://www.uchicago.edu/research/jnl-crit-inq/issues/v29/v29n3.harpham1.html Archived] 30 March 2012 at the Wayback Machine</ref> O’Neill coincidix: «es desplega un conjunt vertiginós d'estratègies retòriques, sumament entretingudes i a sovint prou exasperants, en la finalitat de seduir, intimidar, desconcertar, enlluernar, confondre, induir a error, angoixar i, en general, sometre al llector fins a conseguir la seua acceptació».<ref>O'Neill, ''[http://www.film-philosophy.com/vol5-2001/n17oneill The Last Analysis of Slavoj Žižek]'', archived from the original on 4 July 2008. Consultat el 23 de juny de 2026.</ref> [[Noam Chomsky]] considera que Žižek és culpable d'«utilisar térmens grandiloqüents, com a paraules polisilàbiques, i de fingir que té una teoria quan en realitat no té cap», afegint que les seues idees solen ser massa obscures com per a comunicar-se de manera útil al públic general.<ref>Springer, Mike (28 June 2013). [https://www.openculture.com/2013/06/noam_chomsky_slams_zizek_and_lacan_empty_posturing.html "Noam Chomsky Slams Žižek and Lacan: Empty 'Posturing'"]. ''OpenCulture.com''. Archived from the original on 19 March 2022. Consultat el 23 de juny de 2026.</ref>
El pensador conservador Roger Scruton afirma que:<blockquote>Resumir la postura de Žižek no és fàcil: oscila entre formes d'argumentació filosòfiques i psicoanalítiques, i està fascinat per les enigmàtiques formulacions de [[Jacques Lacan|Lacan]]. És un amant de la paradoxa i creu fermament en lo que [[Georg Wilhelm Friedrich Hegel|Hegel]] cridava «el treball de lo negatiu», encara que duent l'idea, com sempre, un pas més allà, cap al mur infranquejable de la paradoxa.<ref>Scruton, Roger (2015). ''Fools, Frauds and Firebrands: Thinkers of the New Left''. Bloomsbury. p. 256. ISBN <bdi>978-1408187333</bdi>.</ref></blockquote>
=== Investigació descuidada ===
Žižek ha segut acusat d'abordar els fenomens sense rigor, forçant-los de manera reductiva per a que respalen nocions teòriques preconcebudes. Per eixemple, [[Tania Modleski]] sosté que «en intentar fer que [[Alfred Hitchcock|Hitchcock]] “encaixe” en [[Jacques Lacan|Lacan]], ell [Žižek] a sovint termina simplificant lo que ocorre en les películes».<ref>Modleski, Tania (2005). ''The Women Who Knew Too Much'' (2 ed.). New York & London: Routledge. p. 132.</ref> De la mateixa manera, [[Yannis Stavrakakis]] critica la llectura que Žižek fa d'Antígona, afirmant que es desenrolla sense prestar atenció tant a la pròpia obra com a l'interpretació oferida per Lacan en el seu ''Seminari VII'', que Žižek afirma seguir. Segons Stavrakakis, Žižek caracterisa erròneament l'acte d'Antígona (enterrar illegalment al seu germà) com políticament radical o revolucionari, quan en realitat «el seu acte és únic i no li importa en absolut lo que succeirà en la ''polis'' despuix del seu suïcidi».<ref>Stavrakakis, Yannis (2007). ''The Lacanian Left''. Edinburgh: Edinburgh University Press. p. 115.</ref>
Noah Horwitz sosté que Žižek (i l'Escola de Liubliana a la que pertany) confon erròneament les idees de Lacan i Hegel, i expressa la seua preocupació de que tal moviment «corre el risc de transformar el psicoanàlisis lacanià en un discurs de l'autoconciència, en lloc d'un discurs sobre l'inconscient psicoanalític freudià».<ref>Horwitz, Noah (2005). "Contra the Slovenians". ''Philosophy Today''. '''49''' (1): 24. [https://doi.org/10.5840%2Fphiltoday200549161 doi:10.5840/philtoday200549161].</ref>
==== Alegacions de plagi ====
La tendència de Žižek a reutilisar parts dels seus propis texts en obres posteriors donà lloc a acusacions d'autoplagi per part de ''The New York'' ''Times'' en 2014, en acabant de que publicara un artícul en la revista que contenia fragments d'un llibre anterior.<ref name=":11">Wofford, Taylor (10 September 2014). [http://www.newsweek.com/slavoj-zizek-self-plagiarized-new-york-times-269221 "Slavoj Žižek On 'Self Plagiarism' in The New York Times: What's the Big Deal?"]. ''Newsweek''. Archived from the original on 29 September 2015. Consultat el 23 de juny de 2026.</ref> En resposta, Žižek expressà el seu desconcert pel to sever de la denúncia, subrallant que els passages reutilisats en qüestió funcionaven únicament com a referències procedents de les seues obres teòriques per a complementar un text per lo demés original.<ref name=":11" />
En juliol de 2014, ''Newsweek'' informà de que bloguers en internet liderats per [[Steve Sailer]] havien descobert que, en un artícul publicat en 2006, Žižek havia plagiat llarcs passages d'una resenya anterior de Stanley Hornbeck, publicada per primera volta en la revista American Renaissance, una publicació que el ''Southern Poverty Law Center'' calificà com a orgue d'un «grup d'odi nacionaliste blanc».<ref>Wofford, Taylor (11 July 2014). [http://www.newsweek.com/did-marxist-philosophy-superstar-slavoj-zizek-plagiarize-white-nationalist-journal-258433 "Did Marxist Philosophy Superstar Slavoj Žižek Plagiarize a White Nationalist Journal?"]. ''Newsweek''. Archived from the original on 13 July 2014. Consultat el 23 de juny de 2026.</ref> En resposta a les acusacions, Žižek afirmà:<blockquote>L'amic m'ho envià, assegurant-me que podia utilisar-ho lliurement, ya que simplement resumia la llínea de pensament d'una atra persona. En conseqüència, vaig fer justament això —i demane sincerament disculpes per no saber que el resum del meu amic estava en gran part pres de la resenya de Stanley Hornbeck sobre el llibre de Macdonald—. [...] De cap modo se'm pot acusar aixina de plagiar la llínea de pensament d'una atra persona, de «furtar idees». No obstant, llamente profundament l'incident.<ref>Dean, Michelle (14 July 2014). [https://web.archive.org/web/20150219010643/http://gawker.com/slavoj-zizek-sorta-kinda-admits-plagiarizing-white-supr-1604590014 "Slavoj Žižek Sorta Kinda Admits Plagiarizing White Supremacist Journal"]. ''Gawker''. Archived from the original on 19 February 2015.</ref></blockquote>


== Referències ==
== Referències ==
[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Filòsofs]]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/wiki/Slavoj_Žižek»