Diferència entre les revisions de "Quadern"

Sense resum d'edició
Sense resum d'edició
 
Llínea 1: Llínea 1:
Un '''clip''' és un objecte metàlic, en un mecanisme tipo pinça en el qual es poden agrupar documents impresos de forma temporal. L'icon d'un clip s'utilisa en el correu electrònic per a mostrar que existix un archiu adjunt al mensage.
[[File:2000 Notebook, Pages 4-5.jpg|thumb|<center>Quadern</center>]]
Un '''quadern''' (també '''llibreta''', '''quadern de notes''', etc.) és un llibre de dimensió reduïda que se gasta per a prendre notes. Fon inventat en [[1920]] per l'australià [[J.A. Birchall]], que fon el primer en ajuntar diversos [[Paper|papers]] i unir-los a un tros de [[cartulina]], en conte de deixar-ho com un muntó de fulls solts. Encara que molta gent usa llibretes, estes són més comunament associades en els [[Estudiant|estudiants]] que solen portar quaderns per a apuntar les notes de les distintes assignatures.


Els clips s'utilisen per a subjectar els fulls solts que no necessiten encuadernació. Abans de l'us del clip, s'usaven alfilers, que tenen la desventaja de ser objectes punchants.
Els [[Artista|artistes]] gasten a sovint grans quaderns que inclouen amplis espais de paper en blanc per a poder [[Dibuix|dibuixar]]. Els [[Advocat|advocats]] són també coneguts per usar quaderns grans que solen dur paper rallat i són apropiats per a usar-se en [[Taula|taules]] i [[Escritori|escritoris]]. Les ralles horisontals d'estos quaderns poden ser més o menys amples permetent més o manco llínies d'escritura. Els [[Periodiste|periodistes]] preferixen quaderns de dimensió reduïda (notes de prensa), per a poder ser portats fàcilment i a vegades usen la [[taquigrafia]] per a prendre notes. Els [[Científic|científics]] i atres investigadors utilisen quaderns de laboratori per a documentar els seus experiments. Les notes d'estos quaderns són a sovint de quadrícula per a facilitar el traçat de [[Senya|senyes]].


== Característiques ==
Ben a sovint és més barat comprar quaderns d'espiral, és dir, en una [[espiral]] de [[fil d'Aram]] colocada en una perforacions a un costat de la tapa o dels fulls. Una atra forma possible de [[enquadernació]] és la d'utilisar [[pegament]] per a ajuntar les pàgines. Hui en dia és freqüent que els quaderns tinguen una prima llínea de perforació en els fulls per a que puguen ser separades fàcilment. En els quaderns d'espiral també es poden arrancar les fulles fàcilment pero deixant una marca desigual en la part de la fulla que s'esgarra en les anelles.
La seua forma més freqüent consistix en un aram de [[metal]] en dos paraleles que s'unixen en puntes ovalades, en diferents plecs per a conseguir eixercir pressió sobre els documents, sense danyar-los, mantenint-los units. Atres models d'us estés tenen forma quadrangular en un llaç triangular en l'interior.
 
Els clips es poden fabricar de diversos materials i acabaments; no obstant, un dels més utilisats és l'[[acer]]. El seu tamany depén de l'us a que va destinat.
 
== Història ==
La primera patent per a algo similar a un clip va ser concedida al nortamericà Samuel B. Fay en l'any [[1867]]. Va ser dissenyat per a subjectar etiquetes en textils, pero també va ser comercialisat com a clip. En [[1877]], el seu compatriota Erlman J. Wright va patentar el primer objecte explícitament dissenyat per a subjectar papers, similar als models actuals.
 
En l'any [[1899]], el noruec [[Johan Vaaler]] va solicitar la patent de clips de diverses formes, alguna molt semblada al clip actual. Per açò, alguns autors senyalen a [[Noruega]] com el breçol del clip. Eixe mateix any, el [[nortamericà]] William Middlebook va presentar la palesa per a una màquina destinada a fabricar clips; el dibuix del clip és molt similar a la forma usual actual.
 
Els primers clips fets d'aram mai varen ser patentats, pero sense dubte varen ser produïts per la companyia britànica The Gem Manufacturing Company en la [[década de 1890]]. D'ahí el nom de «Gem clip» que apareix en alguns escrits.
 
Per un atre costat, l'arribada del clip a Sudamérica va ser llenta ya que eren vists com algo innecessari. La primera fàbrica de clips en este continent,fundada per la família Cubillos, es va inaugurar en [[1911]] en la ciutat de [[Guayaquil]], [[Equador]].
 
== Curiositats ==
El clip més gran conegut té una llongitut de 6 [[Metro (Mida)|metros]] i pesa casi una tonellada. Es va fabricar en [[1998]] en Amherst ([[Canadà]]); una empresa d'inversions ho va comprar en [[2001]] i ho expon en [[Massachusetts]] ([[Florida]]).
 
En Office 1997 fins a Office 2003 l'assistent per defecte de l'Ajudant d'Office va ser el personage de Clipo (Clippy en [[anglés]]), sent un clip animat que apareixia en diferents moments en usar el servici, ademés de ser l'assistent més recordat. En l'actualitat és un símbol de la cultura popular i de [[Microsoft]].


Des del [[sigle XX]] s'han fet molts intents d'integrar la simplicitat de les llibretes en la capacitat d'edició i busca dels [[Ordenador|ordenadors]]. Per això varen aparéixer els [[PDA]], integrant chicotets indicadors de vidre líquit en una capa sensitiva al contacte per a entrar gràfics i text escrit. Els [[tablet PC]] són considerablement més grans i proporcionen més espai d'escritura i navegació.
 
== Enllaços externs ==
{{DGLV|Quadern}}


{{Traduït de|es|Cuaderno}}
[[Categoria:Material d'oficina]]
[[Categoria:Material d'oficina]]