Diferència entre les revisions de "Llongitut"
Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat' |
Sense resum d'edició |
||
| (No es mostra una edició intermija d'un usuari) | |||
| Llínea 54: | Llínea 54: | ||
Posteriorment la [[teoria de la relativitat general]] del [[Albert Einstein]] va ser la primera teoria física important que rebuja explícitament la noció de que un observador estàtic en presència de cossos físics massius puga assumir que la geometria de l'espai siga euclídeo. No obstant, encara en la teoria de la relativitat s'assumix que l'espai donat a un observador, encara que no fora globalment euclídeo sí és [[localment]] euclídeo. | Posteriorment la [[teoria de la relativitat general]] del [[Albert Einstein]] va ser la primera teoria física important que rebuja explícitament la noció de que un observador estàtic en presència de cossos físics massius puga assumir que la geometria de l'espai siga euclídeo. No obstant, encara en la teoria de la relativitat s'assumix que l'espai donat a un observador, encara que no fora globalment euclídeo sí és [[localment]] euclídeo. | ||
Durant el [[sigle XX]], la [[teoria quàntica de camps]] va portar inclús a especular sobre si la naturalea de l'espai-temps era localment euclídeo, ya que per a escales molt | Durant el [[sigle XX]], la [[teoria quàntica de camps]] va portar inclús a especular sobre si la naturalea de l'espai-temps era localment euclídeo, ya que per a escales molt chicotetes de l'orde de la [[llongitut de Planck]] poguera donar-se el cas que la noció de distància matemàtica no estiguera ben definida, i a eixes escales els models de [[espai euclídeo]] o de [[varietat de Riemann|varietat riemanninana]] podrien ser senzillament inadequades. | ||
== Unitats de llongitut == | == Unitats de llongitut == | ||
| Llínea 65: | Llínea 65: | ||
Per una atra part, les unitats que s'utilisen per a medir distàncies molt menudes, com en el camp de la [[química]] o la [[física atòmica]], inclouen el [[micrómetro (unitat de llongitut)|micrómetro]], el [[ångström]], el [[radie de Bohr]] i la [[llongitut de Planck]]. | Per una atra part, les unitats que s'utilisen per a medir distàncies molt menudes, com en el camp de la [[química]] o la [[física atòmica]], inclouen el [[micrómetro (unitat de llongitut)|micrómetro]], el [[ångström]], el [[radie de Bohr]] i la [[llongitut de Planck]]. | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||
| Llínea 88: | Llínea 81: | ||
* [[Ample]] | * [[Ample]] | ||
{{Final columnes}} | {{Final columnes}} | ||
== Referències == | |||
{{listaref}} | |||
{{Traduït de|es|Longitud}} | |||
== Bibliografia == | |||
* {{cita libro|apellidos=Resnick|nombre=R.|título=Física vol. 1|año=1993|editorial=Compañía Editorial Continental; publicado originalmente por John Wiley & Sons Inc|isbn=968-26-1230-6|apellidos2=Halliday|nombre2=D.|apellidos3=Krane|nombre3=K. S|sined=4.ª edición (3.ª en español)|otros=Título original (en inglés): ''Physics, Vol. 1''; traducido por F. Andión Uz}} | |||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||